Translate

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris V: Albert Masó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris V: Albert Masó. Mostrar tots els missatges

divendres, 15 de novembre del 2013

La Proa

Montserrat
Sud
El Bruc
Cova de l'Arcada
La Proa
La Proa un magnífic monòlit que te com a pedestal La Tonsura que en la seva base te el aixopluc de La Cova del Cabrit, tot plegat un lloc tranquil i amb unes vistes magnifiques sobre tot des de el cap de munt.
Aproximació :
Des de el interior Poble del Bruc, seguir la carretera direcció Lleida una mica abans de sortir del Poble un carrer a ma dreta amb uns cartell senyalitzador marcant el camí a la Masia “Del Castell” , seguir-los al sortir del poble una marcada baixada i posterior pujada, al seu cap de munt gir tancat a l'esquerra i tornarem a trobar els lletreres de la Masia “Del Castell” una vagada en aquesta la passem i una curta i malmesa baixada ens porta a una pista que ens deixara als fons de riu, en aquest punt aparcar a la dreta sota uns arbres.
A continuació seguir el fons pedregós en direcció a la muntanya de Montserrat, el pla es va estrenyent i a la dreta un marcat camí segueix per dintre del bosc per després seguir com per una petita torrentera, comença a pujar i arriba a una, petita, bassa de ciment, amb un pal amb la foto destenyida, a la dreta surt un camí ..ignorar-lo i seguir per la esquerra, un trosset pla i després se enlaira abruptament tot anant passant petits contraforts de pedra, seguir marques de pintura vermella i fites, camí mol transitat per els practicants de Esportiva, finalment sortim a una explanada en el seu extrem La Tonsura i al seu damunt La Proa, al extrem, de la explanada, una fita marca una cruïlla de camins a la dreta per els de Esportiva, seguint cap a munt i una mica mes enllà un desvio a la dreta porta a la propera cova del Cabrit, cap a l'esquerra, tot resseguin el peu de la paret i a uns pocs metres de l'espero de La Tonsura trobarem una canal ferrada que ens portara al bosc penjat que porta a la dreta al peu de l'aresta Brucs de La Proa
Descens :
Des de el cim de La Proa baixar uns pocs metres en direcció al Bruc a on trobarem la reunió de la via Espero del Vent, des de aquest punt farem un primer ràpel de uns 42 metres, atenció a les cordes millor corre el nus fins sota de la primera rampa que es troba, uns 6/8 metres, anirem a la primera reunió del Espero del Vent, també amb anelles per el ràpel de uns 35 metres.
Aquí tenim dues opcions desgrimpar la canal ferrada de pujada, bastant incomode.
O anar a buscar el ràpel de La Tonsura, des de el peu de La Proa seguir direcció als Brucs per uns lloms herbosos fins al final, aquí veurem una “U” invertida clavada a una placa vermellosa, ràpel de uns 50 metres, millor amb cordes de 60 per facilitar la recuperació des de un lloc una mica separat de la vertical, que te mol de fregament, seguir el camí de pujada en sentit contrari
Vies :

dimarts, 28 de febrer del 2012

Veïna del Musclet, Albert Masó


26-02-2012

Agulla Veïna del Musclet

Via : Albert Masó



Joaquim i el arbre


D'entrada cordes..... esglaons ...... un passeig vertical, mes penjat que la pipa de un Indi,  en el darrer lloc còmode instal·lem en un arbre la R-0, i ens vestim de . . . . . 





El dia pinta bastos......!!!




“Romanos” al poc una corda fixa, gruixuda però mes descolorida que la cara que poses quant et diuen que son   
R-0 a R-1
trigèmins, al Joan el sento remuga com mai, els peus se li ban a baix, entre restes de herba, terra, amb 35 metres de tapia vertical a sota dels peus,  penjat de la corda que sembla ben podrida, be . . . .  suposadament podrida, finalment i sota la reunió, es transforma en un “Punki” de cresta, de com se li posen els pels.

 
R-1 desànim general a la ombra i amb un díedre que sembla mes de lo mateix, però en vertical i sense corda fixa, es a dir ara toca escalar, com que arribo el últim em trobo de sobte amb dos caps de corda i un concert de xiulets que 
El Guillem fent el 2on llarg  (foto Joaquim)
 se alternen amb un “si no ho beus clar baixem, sense pressió heeeee” expresso,  que fa molta humitat ... que pot vindre un núvol que no es veu ..... , mes xiulets i l'estribillo, be....be..., il·lús de mi, dic home veig dos xapes puc provar a veure i si de cas em baixo.
Xino Xano vaig pujant al principi el tros assegurat per les xapes es de pedra amb forats macos i que es deixa anar fent si no mires la sorreta, o la vas netejant, desprès un pitó una mica mes apretadet i a partir de aquí bona presa de mà al interior del díedre però els peus per fora es barallant amb la pedra llisa, les repissetes de sorra i 
El Guillem fent el 2on  llarg  (foto Joaquim)

branquetes que es desfan quant bufes, be.... no se com però vaig pujant entre mig de dos pitons poso un tasco bi-coin, haayy com bufo i rebufo jo, la manxa no dona a l’abast per anar portant oxigen als pulmons i aquets als musculets que van fent al compàs de les bufades, finalment estic a dalt de l’anomenada Ag. de les Formiguetes, ni idea de les formigues.... això si a tiro de cinta, una xapa, be lo que queda, ja no mes esta podrit, terròs i ple de branquillons, però es mes fàcil...... R-2 guuuayyy ara els companys tindran que pujar es l’hora de gaudir dels seus renecs, això si sense bellugar ni un peu, per que si es desplaça, ni tan sol un centímetre, els lapido i desprès el merder que tindria amb els bombers i la paperassa conseqüent.
El Guillem fent el 3er  llarg
 (foto Joaquim)
 
*  R-2 qui assegura ...?
Arribant els dos a la reunió lleugerament cansats, me ofereixo per fer la següent, un tros de corda ens facilita l’arribada a la pedra, un metre mes amunt la cosa canvia i la pedra es BONA, cantelluda, grossa no es cau, no sorra, no branquillons i toca el solet, una delícia, arribo a una xapa, em fixo i faig una foto als dos companys a la R-2, no veig res  mes, però ara, a casa veig la foto i em pregunto qui i com me estaven assegurant ?....mmmmm*
Joan Prunera fent el 4at llarg

R-3 encantadora, pujant, ben animats i 
cedeixo els trastos als col·legues, Jo ja he complert.
El quart llarg el farà el Joan, que
puja com una Daina, gaudint de la pedra i del sol, quasi em sembla que va 
 
Joaquim i Guillem 4at llarg
     (foto Joan Prunera)
cantant, un passet tonto, com diu Ell, que el passa net . . . , es a dir 
sense tocar la xapa, per que nets . . . . em sembla que desprès de la terra, no anem ningú. Arriba a la R-4,  ara ens toca a nosaltres i, si, realment es un plaer anar pujant, els ànims se ant tornat a aixecar.
El Joaquim fent el 4at llarg

 

R-4 Comoda i ben instalada, ara surt el Joaquim un parell de pitonets amagats i nari nant, tot pujat amb una certa 
El Joan entran a la R-5
tendència a l’esquerra per anar a buscar uns arbres en els que muntar la 
 R-5, quan arribem el Joan i jo, ja ens anem, els dos,  directament a fer el canvi de reunió, es adir a la R-5 bis com no en un altre arbre, be hi an mes de arbres, però no mes fem servir un. 
Guillem iniciant el darrer llarg
(foto Joaquim)


Que passa ...... em torno a trobar dos caps de corda....mmmmm, tornant els xiulets i mirar al cel, mmmmm.
Un tronc caigut i podrit em facilita arribar a una “mega” presa i des de aquesta a una xapa una mica mes de escalada i un altre xapa i..... res em torno a trobar perdut en el IIº podrit, fastigós i desprotegit, merda, merda, me han tornat a enganyar, se 
El Joan al inici del últim llarg
(foto Joaquim)
 aprofitant de que La Neurona ja em fa figa, arribo a dal i res, a l’antiga usança, de un en un i esqueneta i apalancat al altre costat del cim.
Els companys troben una baga de una arrel, a l’antiga usança, per rapelar amb un buit considerable i decidim baixar per el costat oposat. 
Una baga podrida de una sabina que fa nyaaaac – nyaaaac , sort que es curt de 7/8 metres i a sota una bona vegetació.
Iniciem el descens per una canal per anar a  buscar el collet amb La Proa, ràpidament deixem la canal i baixem entre la canal i la pedra, però mes a sobre la pedra, que al menis no punxa, arribats al collet amb la Proa tenim una canal arborea que va de pet a la R-2, la baixem com podem, fins un lloc que se aclareix una mica i calculant per l’espero de la nostre dreta (sentit marxa), pensem que amb 30 metres arribem a la R-2.... i si, la encertem.....psss, som bons, que li farem.....psss. De R-2 a R-1 i de aquesta un directa al terra ara ja, pocs metres ens separant del camí de pujada  uffff, respirem tranquils i fins i tot contents, com diu un estimat company nostre                                                      “Tengui i no Buelvi”

Joaquim Lloria / Guillem Arias / Joan Prunera



 * PD   La foto de la R-2, esta feta des de la R-3, i Jo estava assegurat a la mateixa