18-02-2012
Montserrat
Collbató
La Pastereta
Via : Petit Four
Ja ha arribat la bonança, solet, caloreta de la bona i un
dia
esplèndid, via curta i rapida, com sempre desprès de esmorzar tot es veu
mes fàcil, així que com tots hem vist la “Piada” de la via del Joan Asín a la Pastereta, decidim anar
cap allà, no tenim ressenya, algú diu ...mmmm
em sembla que marca
algun pas difícil a
la segona...? i s'aixeca un cor
de veus que diu si però es pot fer amb “artifo”, jejejejeje artifo, ja os explicaré,
seguiu llegint.
Som 5 a
peu de via i no sabem si donar 4 cordes a un i que vagi pujant o pujar els 5
com si no ens haguessin vist ..?
Finalment se imposa el seny i decidim fer cordades clàssiques.....
mes que res per no fer el ridícul.
Primera cordada de tres, el Víctor el Raimon i Jo, al menis
un, segur que pujarà.
Segona cordada el Joan Prunera i el Joaquim, es a dir “El Duo Dinàmic”
Maniobro hàbilment i quan els altres es volen donar conta ja
he agafat les dues puntes de corda i estic a punt de sortir, aquesta vegada no
hem quedo com la torna.
Que voleu que os digui.... Comença còmode en direcció a la resta de una sabina, que te els dies contats, quant falti....
com no posin una xapa.....? i es el primer segur, aquell que diuen que evita el
factor 2, encara que en aquet cas no es important per que piques a la rapissa
dels peus i remates al terra, amb lo que els companys tenen poca feina per recollir-te,
be a lo que anàvem, superat aquet pas amb un meravellós pas de tracció–savina, busco
la propera
assegurança, per cert me he deixat els binocles a casa i em costa
localitzar-la, al límit del radi de visió, localitzada, em fico de ple a la
placa, roca boníssima, preses encantadores... un plaer, però coi no porto ni un
tascó... merda...merda, única solució fer-me el valent i anar pujant amb un
somriure als llavis, que no es noti que estic cagat. La veritat es que es puja
be sense problemes i si aneu, porteu algun friend mitja/petit que a la fissura
os podeu inflar a posar-los entre xapa i xapa. Sembla que arribo a la reunió. .
. . . No encara es mes amunt, a peu del díedre final.
Es veu “tieso” però assegurat .... noooorrrr companys, enganya.
El Víctor, “El Bueno”, inicia el segon llarg, arriba a la
primera xapa i diu no se que de una pedra que pot caure a sobre de la reunió on
em quedat “El Feo” i “El Malo”..... “El Bueno” agafant-se.....??
Segueix pujant ....i agafant-se a la paret i no a les
xapes.... o es molt bo o es molt fàcil ??? arriba a un punt, que diu me agafo i
trec el estrep......rinnnngg, totes les alarmes es disparant, el Víctor se
agafa...? el Víctor posa un estrep ...? les cames del Feo i del Malo, a la R, tremolen....
Passa aquet pas i la corda segueix fluint
constantment, uffff respirem.
Finalment ens toca sortir a nosaltres...... Que
voleu que os digui els primers passos els faig en Ao, encara que si anés de
primer crec que els faria mig en A1 mig agafant-me a la pedra, però ni han dos
que no se arriba en artifó, se ha de sortir i no son fàcils, atenció a
navegants confiats, son 5 passos, o mol difícils, o mol tècnics de artificial +
antena, altrament anomenada “Tramposa”.
La sortida de la darrera te trampa,
primer la següent xapa queda amagada per unes herbes, segon as de anar a
l’esquerra a on trobes una bústia inhumana, de aquelles en que podries fer de
Tarzan amb un sol braç, el resta sense ser fàcil, es va fent fins a la reunió.
Baixada per la mateixa via en un ràpel de 60 o dos de 30
Per la aproximació, el descens i mes informació, clickar
aquí :
%20-%20Diedre%20Bonington%20-%20c%C3%B2pia.JPG)
