Translate

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris B) La Pastereta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris B) La Pastereta. Mostrar tots els missatges

dilluns, 12 de juny del 2017

Pel Teu Somriure, Cel

01-06-2017
Montserrat
Sud
Collbató
La Pastereta
Via :  Pel Teu Somriure, Cel
Situació de la via :  Esta al extrem dret de la paret Oest de la pastereta, uns 10 metres a la dreta de la via "Funció Clorofíl·lica", es puja uns 2/3 metres per la canal per donar la volta a un arbre i ja tenim dues xapes seguides que marquen el inici de la via.
Primer llarg  :  Comença un xic estrany per xapar i desprès un A0 en la segona xapa, sortida dreta amb bons agafadors i bastant aire fins la següent xapa, desprès segueix un tram en que els agafadors son escassos i mol petits dues xapes mes per desprès anar a una xapa que queda a la nostre dreta, arribada, a la mateixa, delicada desprès la cosa se humanitza, recte amunt trobarem la reunió. 30 metres, 7 xapes, Vº / Ao / Vº+ / VIº / Vº+ /  IVº / IIIº
Segon llarg  :  Se surt en direcció a la dreta fins una propera xapa, desprès amb lleugera tendència a l’esquerra anirem trobant les assegurances, bastant espaiades, com a referència, la reunió esta en una cubeta sota una pedra grossa que es veu en l’aresta, una mica a l’esquerra de la seva vertical. 35 metres, 4 xapes, IIIº - IIIº+ / IVº--.
Tercer llarg  :   Es puja per l’esquerra del bloc / llastra amb uns passos per prestar atenció i desprès recte amunt, passem, de llarg, una reunió i seguim amunt per terreny mol comod i aprofitant un parell de xapes blaves, reunió de la via blava, just a la seva esquerra un metres mes a baix dos instal·lacions de ràpel. 45 metres, 4 xapes, IVº-- / IIº - IIIº.
La baixada : Per la cara Oest seguint els tres rapels de la via "Funció Clorofíl·lica"


dissabte, 14 de març del 2015

Dels Amics

04-03-2015
Sud
El Clot de La Mònica
Via : Dels Amics (via blava)
Mal anomenada via Blava per el color de les seves xapes, la Via dels Amics va ser la primera de les obertes en el fantàstic llom de la seva aresta Est
La via 
Primer llarg : Aprofita dues xapes grogues, una mica per sobre de la canal herbosa, desprès en flanqueig a l’esquerra fins el confortable arbre de la reunió. 25 metres, 2 xapes,  IIIº+ / IIIº  /  IIº 
Segon llarg : En direcció de La xapa que es veu, uns 10 metres abans de la reunió ens podem desviar a la dreta per anar trobar la vertical de la R-2 i en aquet punt trobarem una xapa groga, un xic desviat de l’original, però val la pena. 30 metres, 1 xapa (+ 1 groga),  IIIº/IIIº+
Tercer llarg :  Puja amb una lleugera tendència a la esquerra, veurem una xapa groga a la dreta que ens atrau, però si anem un xic a l’esquerra trobarem, a la mateixa alçada una de blava i es un xic menys difícil. 30 metres, 3 xapes, IVº  / IIIº+  / IIIº  / IIº.
Quart llarg :  Amunt, per terreny no gaire difícil, però un xic descompost fins arribar a la reunió. 40 metres, 2 xapes, IIº/IIIº.
Baixada
Des de  aquesta optem per baixar per els ràpels de la via “funció Clorofíl·lica” que son mes verticals i amb menys risc de que es quedin clavades les cordes.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

dijous, 8 d’agost del 2013

Funció Clorofíl·lica

07-08-2013
Montserrat
Sud
Collbato
La Pastereta
Via :  Funció Clorofíl·lica
Primer llarg : No recordava la qualitat de la pedra i els agafadors tant generosos que te, es tot un plaer anar pujant per aquesta mena de díedre, en la part alta un passet fi trenca la generositat dels agafadors, be es pot, fer un pas de Ao  una mica mes amunt un altre cinta en una sabina, servirà per que el company no pateixi. Cap a l’esquerra sense problemes, atenció al fregament, ens situarà a sota la reunió, un pas explosiu, es pot posar l'estrep i solucionat. 45 metres, 12 xapes, IVº / Vº / IIIº / Vº - Ao
Segon llarg : Es un gaudir extraordinari de bona pedra i bons agafadors, amb un grau que ens permet anar una mica sobrats, sense passar-se,  en un aleja de xapes es pot posar un friend de mida mig/baix. 45 metres, 7 xapes, IVº _ IVº+
Tercer llarg : Sembla que sigui de mes a mes, però la pedra  i els agafadors segueix-sent  genials i el grau encara es una mica mes baix, fins a sortir al llom de l’aresta Est, el seguirem cap a munt, tot trobant una xapa blava de assegurança, fins arribar a la reunió amb dues xapes blaves... just 2 metres a sota dos instal·lacions de ràpel ens marcar el lloc per rapelar la via. 40 metres 6 segurs, IVº- IVº / IIIº - IIº.



dimarts, 16 d’abril del 2013

Diedre Bonington



 La Pastereta (Oest)
Via : Diedre Bonington




Una via agradable, sobre tot si fa calor, queda a la ombra, correctament assegurada, menis el primer pas, amb una bona roca i curta per fer tranquil·lament tot gaudint de les xerrades amb els companys al bar de abans i desprès de la escalada.

Per la aproximació, descens i mes informació clickar aquí :

diumenge, 16 de setembre del 2012

La Pastereta Barcelonets


13-09-2012
La Pastereta
Via :  Barcelonets

Fa fred, al Bruc fa fred ... o es que em vingut mol d’hora ?
R-0  tot fent el L-1


En fi ens anem direcció a La Pastereta, anem pujant sense presa i finalment arribem al peu de via, estem com si ens haguessin donat una pallissa, en retrospectiva, crec que al fer el cigaló al aire lliure en patit un cop de aire, en fi que som delicats com una floreta.


La bonica placa







El primer llarg es una deliciosa placa, ben assegurada, que puja verticalota, aprofitant mil i un forats encantadors, per mi, el inici lo mes delicat, desprès del tram mes vertical es un xic mes fàcil i ens permet gaudir de una extraordinària roca,




El  flanqueig desde la R-1















ara marxa cap a la dreta, mes fàcil i va a buscar una  plataforma dins de una canal, que quant es va obrir la via era un bosc i ara esta ben pelat, còmoda reunió a peu pla, instal·lació de ràpel.















Inici de L-2




El segon llarg se el curra l’Esteva, en el pas mes difícil col·loca un estrep i en la sortida de dalt també, desprès còmodament fins la R-2








Estem els dos bufant com desesperats, no es normal, ens trobem rarots, com excusa posem els anys i les cerveses ....mmmm? em sembla que no...però..






Ara vaig Jo jejejeje, xuleta que es un, porto un estrep i al segon pas ...... la he pífiat, em quedo penjat de la segona xapa i enganxat a la primera.... la meva tècnica era de força bruta per deixar-me anar de la primera xapa.... però no avui no dono, penso, be no es lo habitual, que faria un escalador modern... trucar al 112... però be soc de l’antiga escola i em cauria la cara de vergonya, descartat això ho 

L'Esteva arribant a la R-3
deixo per els joves, així que el company em passa la navalla que sempre se ha de portar a sobre i tallo la cinta exprés.... veus.. tampoc era tan difícil, ha estat dolorós per la butxaca,  ara alliberat anar-hi anant fins la R-3.
Puja l’Esteva i de tant en tant sento algun bram.
Avui hem fet una escalada digna de uns “Elefants”, lents i cansats, sense motiu aparent......... que “sera-sera”  ???

Per la aproximació, el descens i mes informació, clickar aquí :

divendres, 27 d’abril del 2012

Anoiram a La Pastereta



21-04-2012
Via Anoiram
La Pastereta


Passereeeeeell, això es lo que som, . . . si aquesta vegada em fet Tot, es a dir . . . TOT,  lo que no se ha de fer.
Com sempre la culpa es del Bar, tot prenen el Cigaló i parlant de a on anar, surten varies propostes, sembla que el dia aguantarà , però al migdia esta previst el mal temps, total que anem descarten diferents opcions que portàvem al sarró.

El Guillem Sortint de la R-1, inici del L-2
De sobte el company em diu he llegit una via del Joan Asín a la Pastereta i sembla que pinta be, i la ressenya... pregunto Jo. 
 Mmmmm esta al costat del altre Joan, el Vidal, al cap de munt de la Pastereta,   sembla que va saltant esperons fins una fissura al darrer llarg, coneixen al Joan A. Ja sabem que fins el IV res i desprès lo just, però assegurat. Així que amunt.




El Víctor arribant a la falsa R-2


La aproximació, no la acabem de trobar, amunt a baix al final trobem una resta de Fita, en baixar, la reforcem generosament,  marca una entrada, que als pocs metres segueix el interior de un petit torrent pedregós, el seguim fins el seu final, remuntem unes cordes fixes i velles,  ens trobem al peu de una sèrie de esperons.....



El Víctor a la R-2 de veritat


aquí comença el merde, que deu ser aquet  .... mmm.. no anem a veure mes enllà,  .... no sembla.... torna a darrera....puja i baixa per tot arreu, menis per a on esta realment el peu de via.








El Guillem en el bonic inici del L-3


Ens  cansem de donar voltes i agafem un esperonet, bastant podrit, tiro amunt, pensem que si anem cap a la dreta, ja trobarem la via,  llaço un parell de sabines i surto a sobre de una petita agulla, a la dreta una placa no gaire dreta de bona pedra i.... a sota meu una mica a la dreta, un cordino, blau, en un pont de pedra, podria ser per aquí .... però no es veu res mes.. . com no veig cap altre arbre, a prop,
La R-2, tot fent, el bonic i curt, tram inicial del L-3
 per si fos necessari, decideixo fer reunió en un arbre, porto uns
25/30 metres. Puja el Víctor i li pregunto si es recorda de a on pot estar la R-1, cas de que estiguem a la via, diu que no es recorda, però veiem un altre arbre gros amunt i bastant a la dreta, així que cap a lla va, segueix el terreny mes fàcil, sense complicarse la vida i es troba, de Nassos, amb la R-1;  mes content que un “xinxó” ho proclama als 4 vents.
Arribant a la R-3




He tingut sort al fer aquesta emmerdada, 
 em toca un llarg maco....jejeje                     
Sortida descomposta en horitzontal a la dreta,  a on es va perdre La Creu...., es veu una xapa, be ja posaré alguna cosa....., quant la cosa es posa dreta....poses la ma en una bona presa lateral i “Ahivaaaaa” un pitó.... anant fent ben assegurat amb pedra bastant mediocre, o es que me estic tornant vell i Rondinaire?, la corda te un fregament digne de un Camell Tonto, com que ja port bastants metres i NO porto ressenya, penso fer la reunió en un arbre que es veu be, ja que quant la dificultat ha baixat també ho ha fet la qualitat de la roca , com que cap
El bonic tram inicial del L-4
assegurança et marca el camí, arribo com puc, amb el rosec i pam a pam,   a la canal, munto la Reunió de unes sabines
El Víctor arriba i continua, amunt es veu uns altres arbres, però es torna a trobar la Reunió uns 15 metres mes amunt.
Jeeeejeee, un altre vegada em torna tocar un trosset maco, sortida per la dreta ben assegurat i un dels pocs trams amb bona presa...jejejeje, ....però......dura poc es curtet i desprès un fart de caminar, amb una baga de un arbre i res mes per saber a on anar, no 
                                                      
La savina ... que se esta morint !!!
aniria malament, posar alguna fita, que pedres per fer-les no falten, també en algun altre tram, aniria be alguna fita, que marqui l'itinerari.
Finalment estic Jo, en una reunió amb paràbols, i el tram que li toca al company es dret, mol ben assegurat i també els primers metres te una bona pedra, al final de la qual una sabina ens assegura un pas i facilita la superació posant un peu a sobra de ella, es possible que  totes, les cordades que hem fet la via, em fet lo mateix, per lo que la pobre sabina, se esta morint i comença a tindre el mal de Sant Bito, li queden quatre dies contats i desprès quedarà un tram .....mmmmmm...
Hi haurem col·laborat, tots plegats a matar un bell exemplar sabinero.

El Guillem  i  El Víctor
Per fi estem a dalt, al principi no donàvem ni cinc cèntims, ara estem contents, com diu un bon amic “Tengui i no Buelvi”


Per la aproximació, el descens i mes informació, clickar aquí :

dilluns, 20 de febrer del 2012

La Pastereta - Petit Four


18-02-2012

Via  :  Petit Four

La Pastereta





Ja ha arribat la bonança, solet, caloreta de la bona i un dia 
Fent el primer llarg
 esplèndid, via curta i rapida, com sempre desprès de esmorzar tot es veu mes fàcil, així que com tots hem vist la “Piada” de la via del Joan Asín a la Pastereta, decidim anar cap allà, no tenim ressenya, algú diu ...mmmm  em sembla que marca
   algun pas difícil a 
   la segona...? i s'aixeca un cor 
   de veus que diu si però es pot fer amb “artifo”, jejejejeje artifo, ja os explicaré, seguiu llegint.

El Víctor arribant a la R-1
                                                                  
Som 5 a peu de via i no sabem si donar 4 cordes a un i que vagi pujant o pujar els 5 com si no ens haguessin vist ..?
Finalment se imposa el seny i decidim fer cordades clàssiques..... mes que res per no fer el ridícul.
Primera cordada de tres, el Víctor el Raimon i Jo, al menis un, segur que pujarà.
Segona cordada el Joan Prunera i el Joaquim, es a  dir “El Duo Dinàmic”
Maniobro hàbilment i quan els altres es volen donar conta ja he agafat les dues puntes de corda i estic a punt de sortir, aquesta vegada no hem quedo com la torna.



El Raimont arribant a la R-1
Que voleu que os digui.... Comença còmode en direcció a la resta de una sabina, que te els dies contats, quant falti.... com no posin una xapa.....? i es el primer segur, aquell que diuen que evita el factor 2, encara que en aquet cas no es important per que piques a la rapissa dels peus i remates al terra, amb lo que els companys tenen poca feina per recollir-te, be a lo que anàvem, superat aquet pas amb un meravellós pas de tracció–savina, busco la propera 
R - 1
assegurança, per cert me he deixat els binocles a casa i em costa localitzar-la, al límit del radi de visió, localitzada, em fico de ple a la placa, roca boníssima, preses encantadores... un plaer, però coi no porto ni un tascó... merda...merda, única solució fer-me el valent i anar pujant amb un somriure als llavis, que no es noti que estic cagat. La veritat es que es puja be sense problemes i si aneu, porteu algun friend mitja/petit que a la fissura os podeu inflar a posar-los entre xapa i xapa. Sembla que arribo a la reunió. . . . . No encara es mes amunt, a peu del díedre final.


Es veu “tieso” però assegurat .... noooorrrr  companys, enganya.
El Víctor fent el segon llarg
El Víctor, “El Bueno”, inicia el segon llarg, arriba a la primera xapa i diu no se que de una pedra que pot caure a sobre de la reunió on em quedat “El Feo” i “El Malo”..... “El Bueno” agafant-se.....??
Segueix pujant ....i agafant-se a la paret i no a les xapes.... o es molt bo o es molt fàcil ??? arriba a un punt, que diu me agafo i trec el estrep......rinnnngg, totes les alarmes es disparant, el Víctor se agafa...? el Víctor posa un estrep ...? les cames del Feo i del Malo, a la R, tremolen....
Passa aquet pas i la corda segueix fluint constantment, uffff respirem. 

El Raimon a sortit, a sota ho estudien


                                             
Finalment ens toca sortir a nosaltres...... Que voleu que os digui els primers passos els faig en Ao, encara que si anés de primer crec que els faria mig en A1 mig agafant-me a la pedra, però ni han dos que no se arriba en artifó, se ha de sortir i no son fàcils, atenció a navegants confiats, son 5 passos, o mol difícils, o mol tècnics de artificial + antena, altrament anomenada “Tramposa”. 

Des de la R-2 el Víctor s’ho passa d’allò mes be



La sortida de la darrera te trampa, primer la següent xapa queda amagada per unes herbes, segon as de anar a l’esquerra a on trobes una bústia inhumana, de aquelles en que podries fer de Tarzan amb un sol braç, el resta sense ser fàcil, es va fent fins a la reunió.






Baixada per la mateixa via en un ràpel de 60 o dos de 30

 

Per la aproximació, el descens i mes informació, clickar aquí :


divendres, 19 d’agost del 2011

La Pastereta

Montserrat 
Sud
Collbató
La Pastereta

La Pastereta, es a l’extrem del Serrat de la Pastereta, esta situat  davant del Serrat del Muntaner, entre els dos Serrats se ha format el “Clot de La Mònica,  i podríem dir que està dintre del mes conegut, globalment, per Montserrat Sud.
Aproximació  :
Des de Collbató  la pista  Ara està tancada . També està tancat a partir de La Vinya Nova.
Seguir a peu, la pista fins arribar al antic lloc de aparcament.  Davant mateix surt una curta pista en mal estat, seguir-la a peu i just uns metres abans del final i a la nostre dreta un marcat camí (marques blaves) se enfila per el Clot de La Mònica, seguir-lo fins que mirant cap a dalt, estem al front de la Aresta Est, arriba un indret en que el camí, marques blaves, segueix cap a l’esquerra, a les hores em de agafar un camí fitat que ens portarà cap a la dreta, flanquejarem unes plaques i una mica mes amunt una curta corda fixa ens facilitarà l’accés al peu de l’aresta Est al peu de la que comencen 3 vies diferents i bastant similars.
Descens :
Tenim diverses opcions, segons la via que hem ascendit.
En el cas de les vies de la Aresta Est, lo mes pràctic es baixar per la mateixa aresta.
Mes o menys a la mateixa alçada del final habitual de la Aresta Est, trobem els ràpels de la via “Bonington”, que ens deixa’n al peu de la paret Oest.
Si seguim pujant una mica mes, trobarem, a la nostre dreta els ràpels de la via Barcelonets, que ens deixaran a la canal que porta a peu de la Aresta Est.
Si no es coneixent els itineraris de aquestes vies, es millor no fer els seus ràpels, per que son una mica complicats. Millor baixar per els ràpels de la via que em fet i que per tant coneixem.
Via : Dels Amics (via Blava)
http://blogdelguillem.blogspot.com/2015/03/dels-amics.html
 Via  : Diedre Bonington 
http://blogdelguillem.blogspot.com/2013/04/diedre-bonington.html