Translate

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris B) Miranda de Can Jorba. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris B) Miranda de Can Jorba. Mostrar tots els missatges

dilluns, 17 de febrer del 2020

Sol – Solet


13-02-2020

Montserrat

Miranda de Can Jorba

Via : Sol – Solet (curta)

Començaré com les dissertacions dels “Vells” ......  recordo que quant era “menys gran” vaig anar a fer la via CADE de Terradets (La ascensió nº 10 - 1970) i al acabar, amb bota rígida, vaig dir-me ara ja em puc considerar un escalador  ....
El Martí al  L - 1

Avui he anat a fer la via Sol Solet i ja puc dir que he començat a “desconstruir-me” com escalador, no es el principi del fi, mes aviat es la constatació de que ja estic en un altre nivell d’escalador, un nivell que es la constatació de certes mancances físiques i la constatació que ja he quedat per sobra de les “elucubracions” dels “Escaladors actuals”  i les seves discrepàncies i / o puritanismes.
El Guillem al  L - 2 (foto Martí)

Una etapa nova i que se albira molt interessant i que espero compartir amb molta gent. Això si la graduació de les vies que es subjectiva, serà bastant discrepant amb molta gent, però serà la meva i la de les meves circumstancies segons els moments.

Un cop feta la xerrameca, aniré al moll d’avui, com que l’Esteve no podia sortir el Martí i Jo em decidit anar a Montserrat, una via amb poca aproximació, recordada com a fàcil, assegurada i de baixada còmoda i curta.
L - 3

Primera sorpresa ja no es pot arribar a Can Jorba amb cotxe.

Segona sorpresa no es tant fàcil, els agafadors son petits i els peus no tenen rapisses per posar-se, sort que esta ben assegurada i ens ha permès agafar-nos pròdigament a els “agafadors de colors” tant per avançar alguns pams com per descansar, per que he bufat de valent.
R - 4 des de L - 4 (foto Martí)

El darrer llarg no lo em fet, em sortit a la dreta de la darrera assegurança per una amplia cornisa a trobar una instal·lació de ràpel (3 xapes amb anella) i així ens estalviem el ràpel volat.
Com Arribar-hi 

Descripció  :

Primer Llarg :   Començament de un gran arbre, anar un xic a l’esquerra a trobar una xapa, de aquesta anar  recte amunt, ara ja seguin les xapes, veurem a la nostre dreta i a la nostre esquerra xapes, passar d’elles. El terreny en aquesta part es relliscós per que generalment esta humit i per el pas de personal, un cop fe 2/3 del llarg la pedra millora notablement fins la reunió. 30 metres, 8 xapes, Vº.

Segon llarg : Recte amunt de la reunió, per terreny de mol bona pedra i anant seguint les xapes, ara un xic a la dreta, ara un xic a l’esquerra fins la reunió, placa per gaudir-la. 18 metres, 5 xapes, IVº +.

Tercer Llarg :  Amunt de la reunió a la tercera xapa anar a la dreta en una diagonal ascendent, pedra de primera qualitat, algun pas de flanc fins situar-nos sota la reunió ara recte amunt, aquets darrers metres baixa un xic la dificultat. 30 metres, 12 xapes Vº / IVº+

Quart Llarg :  Sortir cap a la dreta per passar entre mig de uns arbres, es dona la volta a un esperó i es puja recte amunt per una placa preciosa amb molts foradets, arribats a una fissura ampla i còmoda la via te un darrer xapa i marxa cap l’esquerra. Aquí nosaltres em optat per posar una cinta a la darrera xapa i anar per la fàcil i còmoda cornisa a trobar, uns 4/5 metres en horitzontal un ràpel de 3 xapes amb anella per començar a fer ràpels i evitar-nos el ràpel volat. 25 metres, 6 xapes, IVº / IVº+

Baixada : 

Un Primer ràpel curt, uns 20 metres, fins la instal·lació del segon ràpel.

Un segon ràpel de uns 32 metres, la instal·lació del darrer ràpel esta uns 6/7 metres a l’esquerra de la vertical de baixada, en un amplia rapissa.

Un tercer ràpel de uns 50 metres fins el terra tot seguint la vertical.

Suggeriments de vies per anar-hi

Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat.

dilluns, 3 de juliol del 2017

Sol Solet

01-07-2017
Collbató
Miranda de Can Jorba
Via :  Sol Solete

No se com ...... però em trobo enfilant la porta del Bar Anna amb el cor encongit he quedat amb uns escaladors de veritat ....!!!!  total lo únic que he de fer es pesar-los informació del Todga, al qual volen anar aquesta tardor ..... i ara tindre que anar amb ells a escalar.... mama poo .....!!!
Sort que al arribar i ha una tercera protagonista i em diuen que anirem a fer alguna via BEB que no em preocupi .... beee !!!!
El Xacó fent el L - 1
Ells son com cal i fan un esmorzar ligth ... com correspon a veritables esportistes, Jo em demano un bon entrapa, cervesa i cigaló..... en fi com correspon a un bon tripaire.... que li farem, a aquestes alçades no penso canviar.
Finalment decideixen fer un dia de descans i anem a la via Sol Solet.
La aproximació ja demostra que son bona gent i em van esperant per que no em perdi .... jejeje (gracies).
L - 2 des de la R - 1
Peu de via farem dues cordades el Xavier amb la Montserrat i el Xacó amb Jo, comencem nosaltres, el company comença per la directa a buscar una xapa que no es de la via, per des de aquesta anar a la dreta i xapar la tercera de la via, així se estalvia la part mes relliscosa, Jo tremolant ja em veig als primers passos demanat auxili ....!!! be no a estat així i es revela una bona entrada ja que al menys no esta tant lliscosa. El col·lega es passa la primera reunió i tira metres amunt fins la segona, cago en tot jo que ja em veia fent 10 metres i complint. ...!!!
L - 3 des de la R - 4
Ara em toca a Mi anar fent, no vegis lo que un te que fer per quedar be, mirar de no agafar-se a les presses de colors i es que les mans se me van directes, ja es un hàbit, fent veure que pujo xiulant quant porto el culet ben tancat .....
Un cop dalt tenen la benevolència de baixar per els ràpels en compte de tirar a amunt ....ufffff
De retorn al Bar sembla que els he pogut despistar i no he quedat malament del tot.
L - 4 
Encara es troba bona gent que et perdona totes les repapiejades pròpies de la gent que ja ha deixat de ser madureta.
Situació de la via :  Curta aproximació des de Can Jorba, un cop situats al peu de La canal de Can Jorba anar a l’esquerra un frondós arbra marca el inici de unes 4 vies, la Sol Solet es la que comença a dalt dels arbres i va cap a l’esquerra fins situar-se al inici de un marcat diedre que es puja per el seu costat esquerra.
Primer llarg  :  Em començat per una variant d’entrada tot sortint de la vertical del díedre de inici un primer pas de bavaresa i desprès una placa dreta però no tant polida com el inici original, se arriba a la tercera xapa de la original, seguir el díedre amunt, una darrera placa una mica fina per entrar a la reunió, que en l’actualitat es pot fer un metre a la dreta mol mes fàcil. 30 metres, 7 xapes, IVº+ / IVº (polit)
Segon llarg  :  Recte amunt sense complicacions per una placa preciosa i ja no tant lliscosa, 18 metres, 4 xapes,  IVº.
Tercer llarg  :   Llarg en diagonal cap a la dreta per una deliciosa placa, anar seguint les xapes, algun pas de flanc amb una extraordinària pedra i fantàstics agafadors, els darrers metres pujant recte amunt fins la reunió. 30 metres, 12 xapes, IVº - IVº+  (algun pas aïllat de Vº.
Quart llarg  :  Se surt en un flanqueig a la dreta a passar entre mig de un parell de arbrets, desprès recte amunt seguint, per la  dreta un petit espero fins el cap de munt, reunió a l’esquerra. 25 metres, 6 xapes, IVº - IVº+
Cinquè llarg  : Seguim la placa un tros mes fins arribar al sostre, sortim per l’esquerra i donem la volta a una savina, una xapa ens marca el camí per pujar uns metres recte amunt i després anar en diagonal a trobar un altre xapa que també marca el camí fins la reunió. 25 metres, 4 xapes, IVº /  IIº /  IVº- / IIIº
La baixada : Anar uns 4/5 metres a la dreta una mica per sota nostre, trobem una instal·lació de ràpel nova en inox.
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per l’aproximació, descens i mes informació anar al següent enllaç :

dilluns, 23 de novembre del 2015

Entre Línies

12-11-2015
Vinya Nova
Miranda de Can Jorba
Via : Entre Línies
La via :
Primer llarg  :  Pujar un parell de metres per una canal herbosa per anar a agafar una xapa a la esquerra, aquí un parell de passos de Ao i desprès sortides a caçar la seguen xapa, atenció no anar recte es millor anar ara una mica a l’esquerra, ara una mica a la dreta, quan la paret es fa mes humana es fa uns passos a la esquerra per anar trobar uns agafadors un xic mes grans i acabar a la dreta de una placa sobre posada que dona una mica de yu-yu, però que es deixar fe be. 30 metres, 8 xapes,  Ao / Vº+ / Vº / IVº+ / IVº.
Segon llarg  :  Cap a la dreta, per sobre de un abret i a trobar una fissura, a la placa de la dreta una xapa assegura els passos que es poden fer per la placa, en bavaresa o mig - mig, al cap de munt de la fissura anem cap a la esquerra per terreny còmode fins trobar un mini pont de pedra amb una bagueta, també mini, a la esquerra un pitó que no es veu però que te una vaga que el fa visible, esta mol feta pols i millor no tocar-la gaire, es te que posa  el mosquetó al forat del vell pitó ara cap a la dreta per una bonica placa, anant fen siga saga per anar a trobar les altres xapes fins entrar a la reunió.  33 metres, 6 xapes 2 arbres 1 pot, 1 pitó,  IVº / Vº / IVº+ / IVº / IVº+ / Vº
Tercer llarg  :  Se surt un pel a la esquerra a trobar una xapa, un xic llunyana però no gaire difícil, ara si toca buscar el mes fàcil i menys trencat, una segona xapa es pot fer recte amunt ho anar un xic a la dreta, mol marcat i netejat per el pas de la gent, la reunió queda lluny i entre mig queda be un friend mitja / petit. 25 metres, 2 xapes,  IVº / IIIº / IVº / IIIº+
Quart llarg  :  Vist des de sota no sembla atractiu, enganya es mol maco, puja recte a la reunió, aquí la pedra torna a ser bona i els agafadors tornant a ser de bon nivell, alguna corrent de aire es pot suavitzar amb el mateix friend que em fet servir al llarg de sota, un pas mol bonic per superar una visera, per la esquerra, desprès un sostret que passem per la dreta, ara uns agafadors de fantàstics ens porta de pet a la reunió. 30 metres, 4 xapes 1 pont, IVº / Vº / IVº 
Cinquè llarg  :  Passa per la esquerra del Gran Arbre i després per una placa, recte al principi per desprès anar descaradament a la dreta a trobar la darrera reunió i el ràpel comú per totes les vies, d'aquesta part de paret. 35 metres, 2 xapes 1 pont, IIIº / IVº /  IIIº
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

dilluns, 13 d’octubre del 2014

Bego–Miguel-Kush



01-10-2014

Montserrat Sud

Can Jorba  

Miranda de Can Jorba

Via : Bego – Miguel - Kush

 
Sembla que no arriba el bon temps, ahir va plourà de valent

Venim sense pla fixa i decidim anar a fer la Bego – Miguel – Kush, sempre es un recurs còmode i si el temps aguanta arribes fins al final, si el temps empitjora sempre pots baixar per la Escabroni.


El Martí en el L-1


Com sempre comença el Martí, el primer llarg,  el  peu de via en un magnífic arbre, es comuna per la Sol – Solet,  aquesta marxa ràpidament cap a l’esquerra,  i la Escabroni - Escapullini que els primers metres va un parell de metres a la dreta. 




Dret, però amb una presa excel·lent  .... forats ... cantells ... be uns agafadors extres amb una pedra extra !!!! el únic inconvenient son els 5 / 6 primers metres que estan una mica sobats... però esta mol ben assegurada i se et passa la por, es un llarg ...llarg, ja ens falta una mica el costum, encara que al ser una escalada que es gaudeix tant que passa en un sospir i ja estàs a la reunió.





L-2


Segueix el company fent el segon llarg , la Escabroni puja recte, les reunions de les dues comparteixen la mateixa rapissa, la Bego marxa cap a la dreta per terreny mol agraït i ple de forats, te un pas una mica picant, però just a sobre una presa inhumana fa que sigui com gronxar-se el superar-lo desprès segueix fins la reunió del arbre que també comparteix amb la seva veïna Escabroni, aquesta segueix recte i la Bego va en diagonal a la dreta a buscar la canal que es veu per sobre. 












R2 des de el L-3
Aquest llar em toca a Mi i es de mol bon fer, amb una marcada rapissa trobo un reunió però les cordes no tenen fregament i arribo fins la reunió de darrera el arbre situat al cap de munt da la canal, en aquest punt se ha de controlar una mica la pedra ... però res de important i ben protegit.



Segueixo Jo i em toca la lletja .... casualitat ..? en fi sortida fàcil, fàcil encara que un metre a l’esquerra una xapa invita a pujar per una curta placa ...(?) per lo que vaig per lo fàcil i em salto la xapa, se ha de prendre com a referència el llavi que queda mol amunt i a la dreta, en el punt que fa una inflexió, la reunió esta a sota un parell de metres a la dreta. No vaig en diagonal directe. Si no una mica baixà per situar quasi a la vertical i es troba una xapa, desprès es puja mes o menis recte i es troba un altre xapa, les dues son poc visibles, a partir de la segona se ha de anar en diagonal a  3 / 4 metres a la inflexió del llavi i un parell de metres per sota trobarem la reunió i veurem les xapes de la propera




Ara li toca a l’Esteva surt eixerit amunt fins que troba un pas que allunya mes de lo que voldria i remuga una estona, com que nosaltres a la reunió fem l’orni no li queda mes remei que calla i puja, cosa que fa amb la seva natural elegància, es un dels llargs estrella per la qualitat i dificultat, això si, sense passar-se.

La darrera es de tràmit sembla que tingui que se recte a munt... no !!!! marxa a la dreta tot recorren una petita vauma a la punta de la que trobem una xapa i desprès a munt, se ajup passem per darrera de un arbre i pugem per l’aresta de l’esquerre, al cap de munt trobem la darrera reunió.


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :



dimarts, 29 de gener del 2013

Sol - Solet

26-01-2013
Miranda de Can Jorba
Via : Sol - Solet


El dia a sortit nuvol, però no fa vent, mentre esmorzem els nuvols es van esvaïm i queda un cel ras.

El Raimon últimament no ha escalat gaire i decidim anar a fer, bronzejat, a la via Sol - Solet.

Levitant al  L-1



Cachiiiissss, hem tornat ha anar massa d'hora, no mes son les 11 h i encara no toca el Sol, al menis a la part baixa i com era de esperar la primera mitat del primer llarg esta xop de les pluges, xop, fred i sense Sol....... cachiiiisss, el Raimon em mira i fa un geste com de ....”a mi que me expliques”, be li dono la maquina de fer fotos per que em faci fotos que els primers passos quedant mol fotogènics.


Provo lo de la meditació amb allò de ajuntar el ditets amb dues rodones, posar cara de no ser hi,      faig lo del !!!!! mmmmmm ho mmmmmmm” (posar so de gong Indi) però renoi no levito, aixi que avui em tocara escalar en mullat.





Trobant el Sol  al L-2








Ahhh, al inici del segon llarg, arriba la daurada llum del Sol i ara es un goig, es un llarg curtet, però mol maco.






Una vegada a la R-2 l li dic al company si vol provar de fer, i em contesta que li he donat la responsabilitat de la maquina de fer fotos i per res del mon vol fer una mala feina i perdre la meva confiança ....... mmm













El Guillem al L-3  (movent el  "serrin")





Començo el tercer llarg i quant porto uns metres,  moc el “serrin” , .... potser me esta encigalant ?






Be la roca com sempre perfecta, es un plaer anar pujant poc a poc i amb bona lletra arribo a la R - 3.














El Raimon al  L-4






Ara li proposo de fer aquest llarg fins el final de les dificultats i després anar una mica a la dreta a buscar el ràpels, de aquesta forma ens evitem el ràpel volat i es que això dels ràpels fa ...  yuyu i tant Ell com Jo hem fet aquesta via un munt de cops.










Escalada amb “Final Feliç”...... al bar (mal pensats) i amb la cervesa





dilluns, 24 de setembre del 2012

Sol Solete


23-09-2012
Miranda de Can Jorba
Via Sol Solete


Miranda de Can Jorba

El Joan Marc fent el  L-1










Avui el Joan Marc finalitza el estiu, que li ha estat rodo, en mols sentits, així que desprès de mesos sense escalar, anem a fer la gran clàssica “Sol Solete", ja no recordo, ni tan sols la data en que la vaig obrir.














La Marina
El Miquel
A peu de via, com no podia ser, trobem dues cordades, un parell de xicots que estan a la R-1 i que desprès abandonaran des de la R-3 i una família, quasi al complert, que faran la Bego-Miquel-Kush i per tant anirem uns al costat dels altres, lo que em permetrà fer algunes fotos de Ells i petar la xerrada






Fent el L-2
Be ... anem per feina, enceto el primer llarg i.... sorpresa algú a polit la pedra i algunes preses estan ben brillants.... en fi sort que en sobren i pots escollir, però de uní do.
El Joan Marc puja, sense presa, però sense pausa i es un altre que no la recordava així.
La segona curta i una mica mes fàcil es deixa fer en un plis plas, mentre al costat l’estrella de l’Escalada, “La Marina” puja com si fos una rampeta fàcil, clar que el seu germà el Miquel la ha fet de primer i ni s’ha assabentat, El Josep el Pare es un altre cosa, com a Pare li toca patir, pateix amb el fill fent de primer, patint amb la filla sense peus de gat, per cert algú te uns peus petits i li pot passar uns de baratet..?
El bonic L-3



A lo que anàvem el tercer llarg es llarg, mantingut, mol ben assegurat (auto publicitat) i com tota la via una delícia de pedra, solida, amb els seus foradets, els seus cantells... les seves preses de colors.., be que no et dones conte i ja estàs a la R-3, 300 metres així i ....

El Joan Marc te alguns problemes amb els bessons, li dic que els companys de paret no son bessons...... millor no reproduir lo que diu.





Espectacular L-4 des de R4 bis

Espectacular L-4 des de R4 bis
La quarta es plaent en grau excels, encara que els últims metres no els fem, arribats a una còmoda rapissa passo la corda per la darrera assegurança per que així el segon la acabi de fer amb total seguretat i me en vaig a la dreta a buscar els ràpels de baixada i es que queda un llarg de IIº i desprès el ràpel volat, així que no fem el IIº i tampoc el “volaooooo”





En fi un altre dia de gaudir de una bona cervesa i de posar verds a tots els amics, que no estan presents.


Per la aproximació, el descens i mes informació : 
http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/09/miranda-de-can-jorba.html 

http://blogdelguillem.blogspot.com/2013/01/sol-solet.html 

divendres, 2 de setembre del 2011

Miranda de Can Jorba

Montserrat
Montserrat Sud
Miranda de Can Jorba
Aproximació :
Aparquem al aparcament Nubiola  de la Vinya Nova, després un marcat camí amb marques grogues ens porta fins a  Can Jorba, de darrera surt un camí que puja dret, al principi i després va flanquejant fins a situar-se a prop de la canal de l'Oca a on torna a pujar dret, primer trobarem un bloc adossat a la paret i per a on començant algunes vies, seguim pujant fins el inici de la Canal del Joc de l'Oca, aquí les vies ens quedaran in xic a la nostre esquera. 
Descens :
Depenent de la via, però en general tres ràpel muntats, seguint la via Escapolini, el primer ràpel es bastant volat.
Si es fa via Bego -Miguel - Kush  o qualsevol via que arribi fins el cim de la Miranda de Can Jorba a les hores la baixada es aquesta  :
Seguir la carena en direcció Nord, un curt ressalt de uns 10 metres se salva amb un ràpel des de un arbre
Una vegada arribats al collet, baixar a la dreta (sentit de la marxa) fins arribar al fons de la canal del Joc de l’Oca, remuntar-la uns metres fins a trobar, a la nostre dreta el camí dels Francesos, el inici puja una mica fins arribar al “Coll del Bassal dels gats”, desprès tot baixada fins a la pista i anar a buscar el cotxe .
Vies : 
Sol-Solet 
http://blogdelguillem.blogspot.com/2017/07/sol-solet.html