Translate

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris V: Grimpi qui Pugui. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris V: Grimpi qui Pugui. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de febrer del 2013

Grimpi qui Pugui



31-01-2013

Agulla  Antoni Rosich

Via :  Grimpi qui Pugui



Per la aproximació i descens veure al final del escrit.
  

El Martí i la pressa de colors
Avui el temps acompanya, no es un dia habitual i en el Bar no trobem gaire escaladors, aprofitarem per fer una mica de aventura, ja se sap, amb aquets dos he de anar preparat per tot i es que sempre estan buscant coses rares..... avui se han passat,  no esta a prop la via i sort que Jo coneixia el camí de quant vaig anar a fer la via “Anhels Petrificats” amb la que comparteix els primers metres d’escalada, però ....lo mes aventurer la baixada....ja, ja arribarà



Valeeenttt...
Pugem lentament, que si no pot donar un cobriment de cor, tot gaudint de la solitud del lloc, ni un escalador a la vista, ni tan sols excursionistes, una meravella.


Faltant uns metres per arriba i sentim unes veus..... no pot ser .... escaladors??. Siii, ... be,  aniran a fer la “Anhels” que encara es fa de tant en tant, a la que anem nosaltres segur que no va ningú.

Ja estem a peu de via i..... Son quatre, estan a la “nostre” via però..... son vells amics, de la nostre infància muntanyenca, son la colla de jubilats de l’Àguila , ja es casualitat ... es una sorpresa i un plaer esta amb Ells, ens lo passarem la mar de be.
 

La Via...... que os explicaré ......una via dels Masó, del 2000 ........ ja esta quasi tot dit, ara explicaré el nostre punt de vista.

La graduació es subjectiva.



Veient a l’Esteva, tot sembla fàcil
Inicia la escalada el Martí, es que sempre que no sigui un marron, li agrada comença, no es barallarem, la pedra es fineta, però van sortint presses bones, això si, son petites, com sempre arribar a la primera assegurança, un pitó, fa suar, es per posar-te al dia dels graus, amb inf o sup Masonians, arribes al pitó repicant de bieles, i sortir del pitó ... no se, per a mi Ao,  enganxar des de ell una xapa, també,  ben agafat a les preses de colors, desprès no es fàcil però es pot anar fent be, atenció a dalt, tenim un tros que te unes fissures que permetent posar un friend petit, encara que el Martí va sobrat i no col·loca res, es veritat que tens uns passos amb unes fissures que son un plaer... però quant se acabant un passet finet, amb la darrera asegurança una mica lluny, si no as possat el friend, per arribar a la darrera xapa abans de la còmoda reunió.

No es per res, però com lo següent comença amb una incerta xemeneia/ramonage, els dos companys ja em tenen la corda preparada, mentre ells còmodament asseguts es dediquen a la seva tafaneria  particular.... be es cert que em treuen a passejar, alguna cosa els he de fer...

El Guillem al  L-2  (foto Martí)
Vº jejejejejejeje, col·loco un friend lo mes amunt que puc i amb una bona presa de color i els peus trepitgen a un pobre arbra vaig pujant, un bonic pon de pedra em dona un sospir per arribar a una xapa, sortida guarra a l’esquerra i segueix guarrindongo per entremig de uns arbres secs i a punt de caure que no donant confiança per muntar la teòrica R-2, un pitó anima a seguir a munt, per una placa bonica i de pedra bona, no es gaire difícil, però el darrer tram esta descompost, si be tenim un pitó en una fissura de la dreta queda separat i a sobre per a on el terreny encara es pitjor, així  explicat queda be ..., pooos No,    
No vaig veure el pitó ... 
Em vaig anar per l’esquerra, per la pedra que es veu millor, una bonica pedra em va permetre llaçar-la i assegura un passet finet i la arribada al cim podrida i dreta.

Sorpresa a dalt me esta esperant el J. Carruesco, abraçades i petites tafaneries, feia anys que no ens trobàvem i mols mes en  una pedra, a valgut la pena.

L'Esteva, El Guillem i El Martí
Com podreu endevinar no es cap meravella la via.....però la aventura comença ara........taxiiiin, la ressenya original posa “desgrimpar o curt ràpel” i una fletxa marca una canal amagada .......mmmmmm


Segon Ràpel
Al  cim em  deixat un cordino, en una soca seca,  en uns deu metres fàcils, amb corda, arribar a un petit collet........sort que davant  portàvem els quatre valents, que van fer un treball de piconadora respectable, es possible que es pugui baixar per la canal, però ha de ser amb ràpel, no te ho perdis, caminant per sobre un terra de punxes, tinc els turmells plens de foradets, 25 metres, travessem un bosc punxegut i muntem un altre ràpel de 25 metres, que va al fons del torrent, sort que esta equipat per rapelar un altre ràpel curt de 10 metres i ja estem a la cruïlla del mati, sols que no ens donem compta i seguim a baix, un altre ràpel curt, un tros caminat i un senyor ràpel de 25 metres, aquí la vall se obre i agafem un camí a l’esquerra fins trobar el camí de la ferrada. 

FI de l’Aventura.



Aproximació  :


Des de el Bruc, direcció “Can Salses” “Refugi Vicenç Barbe”,

Al cap de un curt tram trobarem un petit espai a la nostre dreta, en aquet punt deixem el cotxe.

Davant nostre i a l’esquerra la pista que va en direcció al Refugi i a la nostre dreta un camí ample, que seguirem una estona fins una fita gran que marca, a la nostre dreta, la entrada del camí a la Cova de l’Arcada, el seguim.

Una vagada passada  la Cova passarem  el Torrent de les Grutes, un pel mes en lla deixem, a la nostre dreta, el camí de Coll de Porc, escrit amb pintura a la pedra,  seguim fins dona la volta a un marcat espero rocós, el camí entra en el Torrent del Lloro, just entrar i abans no comenci a pujar, trobem un petit sender que baixa al torrent, seguir-lo i passar al altre costat, en uns pocs metres, sense camí, arribarem a peu de via.


Descens   :


Del cim baixar uns deu metres fàcils, amb corda, arribem a un petit collet, ràpel de 25 metres en sentit oposat a la via, vessant E, travessar un bosc en sentit descendent i muntar un  ràpel de 25 metres que va al fons del torrent passant per dintre de uns blocs un altre ràpel curt de 10 metres i ja estem a la cruïlla del mati, agafar-lo en sentit contrari al mati.

Per la aproximació i per la via  : Anhels Petrificats  clikcar aqui  :