04-12-2012
Contrapuntal de
l'Albarda Castellana
Via Encantations
Es una via que en el
seu dia no em va deixar cap record, ni agradable, ni desagradable.
Avui fa fred i els
companys ant decidit no passar fred... i quin millor lloc, arrecerat
de tots els vents i amb possibilitat, de que a la part alta et toqui
el sol tardant.
|
Inici del L-2 (foto Martí) |
L'arribada a peu de via
no te secret, seguir el camí de Sant Jeroni fins arribar davant de
la paret, uns metres abans de que el camí travessi un petit pont,
agafem un corriol, a la esquerra, que baixa mol a prop de la paret.
Veurem unes marcades
fissures que solcant la paret i que en el seu tram mig se ajuntant,
tot fent una de sola, te la forma de “Y”
la via
comença al peu de aquesta, pujarem sense gaires entrebancs, tret de
algunes branques,
que als que portem motxilla ens farà la guitza, encara que no gaire,
un passet
fi, per inesperat ens portara a la R-1, que nosaltres
|
L-2 desde R-2, sota el L-1 i R-1 |
obviarem, tot
aprofitant per posar una assegurança, seguim mes còmodament per una
bonica placa, tota aquesta part esta generosament recorreguda per les
aigües, quant plou, i
les preses son arrodonides, però mol fiables.
Hem
arribat a la R-2 (nostra R-1) ara si, el Martí fa una còmode reunió, quant
arribo.....sorpresa !!!! fa un any Ells aviant baixat de aquest punt
i amablement me indiquen que ... ja que trèiem a passejar al avi...
es just que li deixem fer aquest bonic llarg....grnygrny... per que
sempre em trobo ensarronat ...!!!!
|
El Martí arribant a la R-2 |
La
veritat es que el inici no te problema un passeig horitzontal fins
sota un “burilillo” jo... el passet per arribar nooo es
fàcil...!!!. be ja el tinc trec el estrep i miro a munt.....
jooooder....!!! xapa recuperable, mig sortida i no mes un burilillo a
sota i 10 metres de corda lliure, es a dir.....20 metres quina
castanya....!!! aguantes
la respiració, i a sobre te as de posar de últims per arribar a la
següent xapa, mica a mica vaig pujant, ara millor, fins
que.......!!!! un ploooom, que no em treguin el burilillos snifff,
haaa
No hi a problema, el plom no es fa servir ufff, esta
petat.....
Be
intento una sortida mig en lliure, a la meva esquerra dos grans
forats semblen la solució me agafo al segon em supero, poso la punta
del mosquetó al forat, que es petit i li costa de entra i ja
esta......es a dir no se com, estic tres metres per sota, coiiii feia
anys que no em passava una cosa així .... demano un esforç extra
al companys, que tenen una cara de “ssuustuu”...., per que me
ajudin a retrobar-me amb l'estrep ho torno a provar posat l'estrep lo
mes amunt possible i fent servir el forat de sota per recolzar-me
i..... ja esta, total no era tan difícil (¡¡boques!!), el resta
fins a la R-3 (nostra R-2) es còmode i la R es de estreps, aixo si
ant col·locat un parabol, se agreix, es aèria i penjada, encara que
em sembla recorda que la vagada que la vaig fer cabia mig assegut
al forat.... això deu ser que amb el temps el forat se ha
encongit.... en fi.
|
El Guillem a la sortida de la R-2 (foto Martí) |
Arribant
els companys, realment fer canvi de cordes, anant tres, es un xic
feixuc, així que segueixo Jo que tinc els dos caps, mmmmmm em sembla,
que ja em tenen presa la mida.
El
inici extraplomat per després tornar-se vertical...i una mica mes.
|
L'Esteva en l'arribada de IIIº (?) a la R-3 |
Veig
la sortida en lliure i no regala res o es que estic cansat..? be ja
he sortit i després mes fàcil cap a l'esquerra al peu de una
fissura, marcant Vº, amb tres burils per assegurar-la, al tercer me
agafo a la presa de colors i surto airós de la situació, segons la
ressenya ara IIIº, sort que en una panxeta un altra buril ens dona
un cop de ma i ara si ja es veu la R-4 (nostra R-3), es còmode i
toca el sol, que ve, i
amb dos parabolts ¡¡¡
|
Inici del L-4 (foto Martí) |
Inicio
el darrer llarg, totalment a la dreta a trobar unes herbes, que es
passant per la dreta, ara
decidim que ja tenim suficient i a sobre se esta enfosquin, així que
giro a la esquerra per sobre de un sostre i per una repisa herbosa
vaig a busca l'aresta, sense cap problema, just a sota el cim un
parabolt em serveix per muntar la darrera reunió.
Per
baixar seguim tot el llom fins el seu final i després anar baixant,
sempre en direcció a Sant Jeroni, per unes plaque al costat de un
arbres fins el torrent un corriol ens lo fa a travessa per després
baixar al seu fons, seguir-lo uns metres, el camí es a tocar.
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar
aquí :