Translate

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aa) Agulles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aa) Agulles. Mostrar tots els missatges

diumenge, 5 de juliol del 2020

Núria

Novembre 1985                

Montserrat

Agulles

Bola de La Partió

Via  :  Núria

Dissenyada i equipada per  :  Guillem Arias al 1985

Aproximació

Primer llarg : La pedra sembla un xic relliscosa i ho es, tram curt per arribar a un forat a on trobem la reunió, 15 metres, 4 xapes, IVº+ / Vº

Segon llarg : Sortim per l'esquerra de la reunió amb uns primers metres molt verticals, es pot fer en Ae, després se humanitza i es pot combinar el lliure amb algun pas de Ao, al principi te una tendència cap a la dreta per després pujar recta per tot l'esperó, trobarem la reunió en bon forat, tot el llarg i la resta de la via gaudeix d'una qualitat de la pedra de primera. 35 metres, 18 xapes, Ae / Ao - Vº+ / vº - Vº+ / Ao - VIº / IVº+ - Vº.

Tercer llarg : Sortim per la dreta de la reunió difícil després és suavitza una mica, passem per l'esquerra un altre marcat forat i després anem en diagonal a la dreta, difícil, fins arribar a sota la Bola. 30 metres, 12 xapes, Vº+ / IVº+ - Vº / VIº - Ao / IVº / IIIº.

La continuació:
Dues opcions 
A) la fàcil anar a la dreta a la primera reunió de l'Aresta Brucs i fer l'artificial còmode de la via Siddhata
B) Un xic mes aventurer i anar a l'esquerra per fer la via Original, també en artificial, però no tan simple.









dimarts, 21 de juny del 2016

La Xepa



Agulles

La Xepa

Via  :  Aresta Brucs
Avui abans no comenci la calor ens endinsem al vell mig de la zona d'Agulles, propera al area de influencia del refugi, per el qual passarem camí de aquesta modesta agulla, el camí es còmode i curt, la via començà al mig del camí en un arbre que te una lleugera senyal blava i una fita recolzada a la paret,
El Joan Marc al L-1
que es el inici de la via, de fet no es el peu del llom si no que es una ajaguda canal d’aigües que baixa del peu de dues arestes brucs la de la esquerra es "l'Agulla Vuitantasis", 
L - 2
"La Xepa" a la nostre dreta   es una via no gaire difícil ideal per anar agafant ritme a la pedra de agulles, els primers metres per arribar a la R-1, que de fat es el inici de la Aresta son rars i no agradables, sense gaire risc a part de la moral, ja que et jugues un panxó i el riure dels companys,
El Guillem al L - 3  (foto Joan Marc)
desprès dels primers 5 metres del segon llarg la pedra millora quantitat i es torna un plaer de baixa dificultat i poca verticalitat, es per gaudir de un dia de esbarjo i/o anar algú per iniciar en la escalada i els agafadors de Agulles.
L - 4

Descripció de la via


Primer llarg  :  Comença al peu del camí es una canal ajaguda amb poques presses arrodonides per la pluja i fetes caldo per la molsa, son uns 8 metres fins arribar a un arbre, un camí terròs ens porta fins un altre arbre a la nostre dreta, a on fem reunió, sobre tot per comoditat. 15 metres, neta, IIIº, caminant.
 

Segon llarg  :  Se agafa el llom que es l'Aresta Brucs i que el seguirem fins el cim, a uns 5 metres una xapa ens crida l’atenció arribar a ella es el tros de roca en pitjor estat, desprès la roca va millorant i se arriba a bona i mol bona, la reunió de dues xapes, al costat de un arbre. 27 metres, 3 xapes, IIIº - IIIº+.

 
Tercer llarg  :  Seguim el llom tot trobant algun lloc mes ajagut que altre i anant fet com si fossin petits ressalts, de la  segona a la tercera xapa allarga un xic, sense passar-se, pedra bona. 30 metres, 3 xapes, IIIº - IIIº+.


Quart llarg  : Una xapa es veu una mica amunt, se arriba be, desprès un parell de metres mes i una rampa per arribar a la reunió, també de dues xapes. 20 metres, 1 xapa,  IIIº - IIIº+ /  IIº- Iº

Uns 5 metres de tràmit per arribar al cim , no hi trobarem res per assegurar, millor anar caminant per un llom horitzontal fins el seu final en que trobarem arbres, a tocar de la paret de la veïna agulla.

Baixada  : 
De aquest punt, cap a la dreta, surt una canal i amb un gros arbre al seu inici muntarem un ràpel de 27 metres que ens deixarà al camí de baixada.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :







dilluns, 14 de desembre del 2015

Portella Superior Ràpel



10-12-2015

Agulles

Portella Superior

Via :  Ràpel 

 Cada dia el camí d’Agulles esta mes arreglat, si segueixen així aviat tindrem que paga peatge per passar .... temps al temps.
Com lo nostre es de poc caminar ens decidim per La Portella Superior, ara be les negociacions de quina via .....? la assemblea  popular integrada per nosaltres tres decideix aprovar la proposta del únic que portava una ressenya, no sigui que tinguéssim que posar a pensar opcions i a les hores ens pot donar la nit fent propostes boixes ....
El Guillem al  L - 1 pas de Ae2 (foto Martí)
Tal que anem a per la via Ràpel, portem un esbós de ressenya, treta del bloc dels “Esgarrapacrestes” que fan una petita historia de la primera a aquesta via.
Un cop al coll de les Portelles ens anem cap a la dreta, tot vorejant el peu de la paret, per el costat que mira al refugi fins arribar al costat oposat i peu del ràpel de baixada.

L - 1 (foto Martí)
Com sempre corregudes per veure qui se equipa primer i comença, aquest cop arribo Jo el primer, tot cofoi em tombo a fer un “Pa i Pipa” als companys...... el veig a mig equipar ...mmmmm que esta passant...? com es que me ant deixat arribar..? no trigo en saber-ho!!!
L'Esteve al L - 2 (foto Martí)
El primer pas un “burilillo” amb  tendència a mirar cap a vall sense plaqueta i relativament a prop una xapa, beee Jo valent a munt i...haaaaa... quina batalla amb la gravetat... i es que actualment el cul pesa mol mes que fa ..., be deixem-lo així, el cul pesa i els peus se ban a Can Pistraus, el clatell quasi toca el terra ... haahhaha situació difícil que a base de .....,  be no se de que !!! finalment arribo a posar una cinta i la corda per el bolt i recuperaaaaa fooooortttt!!!!!. No ho se com lo que si se es que finalment poso l’estrep, em lligo en curt, ara podem deixar de fer força i recuperar l’alè, per que la manxa bufa de valent, ara la cosa ja es normalitza i segueixo amb un Ae còmode sense problemes, entre bolt i bolt “burilillos” sense plaqueta, però mol còmode.
El Martí a la R- 1, des de el L-2
El flanqueig a l’esquerra el resolc posant una xapa a una capota del sostre i una cinta ben llarga que fa que arribi be al bolt de l’esquerra, ara una placa que marquen de IVº+ i que jo faig amb Ae sense problemes amb una sortida de IVº i unes plaques inclinades fàcils però atenció a la sorra i a pedretes ....
L - 3
La resta anant fent, ara entenc per que el companys me ant deixat la primera a Mi i a sobra els tindre que donar les gracies...!!!
L - 3

Descripció de la via :

Primer llarg  :  Superar la vauma es un pas de A2, lo mes difícil de la via, desprès un còmode artificial fins a la vauma de sobre, capotes sense plaquetes entre mig de xapes, alguna es pot saltar amb comoditat, un cop a la vauma un flanqueig a la esquerra en principi sense gaires problemes, si fa falta es posa una plaqueta a la capota de a sobre i amb una cinta llarga se arriba a xapar el bolt de l’esquerra, 2 o 3 passos de estreps ens deixant en una sortida de IVº per desprès pujar per plaques inclinades, un ressalt assegurat per una xapa que passem per l’esquerra, es fàcil però se ha de fer atenció a la sorreta pròpia de aquets llocs ajaguts, a la esquerra tenim uns arbres amb les arrels descarnades i un xic mes amunt a la dreta una petita plataforma amb un bon arbre, un cop allí trobem un parell de cintes a la base del seu tronc, des de on fem la reunió.

Segon llarg  :   Per la esquerra a buscar el peu de la bola final, replanets de herba i esglaons de pedra bona, sense complicacions. La reunió al peu de la bola,  a la esquerra de tot 2 bolts del 10.

Tercer llarg  :  A la dreta a situar a sota de una fissura   escalada dreta amb bons agafadors, els mes covards com nosaltres farem algun Ao, sortida de la fissura que espot assegurar amb un friend o una cinta savinera.

Dades de la via :  

L-1  25 metres, 12 xapes, de les quals 5/6 de plaquetes recuperables  Ae2 (1 pas)  / Ae1 / Aeo / Ae1 / IVº / IIº-Iº

L-2  25 metres, 0 xapes, IIº-Iº

L-3  20 metres, 3 xapes 1 savina,  IVº+ - Ao /  IVº + / IIIº

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :


diumenge, 29 de novembre del 2015

Del Terry



12-11-2015

Agulles

Escorpí

Via : Del Terry

Em trobo baldat per una setmana de intensa activitat al Moli (http://blogdelguillem.blogspot.com/p/moli-doli.html) i hoooo !!!!! sorpresa, a soles amb el Martí els dos cara a cara .... ja tremolo i no em falta raó. Diu que fa poc a vist una ressenya per Internet (Jo estic "Out Side") de una tal Agulla del Escorpí ... si em sona de quant era menys gran haver fet una xemeneia mooool difícil .... be em diu que no em  preocupi que es una via curta i no gaire difícil .....  be que voleu que faci !!!!  estic esmorzant i no me assabento de gaire be res.
El Martí a la R - 0 des de el L - 1
Hoppp !!! amunt xino xano cap a les portelles i el Refu. Li pregunto falta mol...? em diu que RES ja hi som ....sisi fins el Portell Estret no queda res, al passar pe el peu de “La Sens Nom” me la miro amb afecte i li dic, ja que estem al peu de l’aresta,  que et sembla fer aquesta, em mira amb cara de mirar a un Marcia i no contesta.... si Jo estic fel pols,  apa a munt al cap de mol poc em diu ara baixarem .... mmmmm !! baixar ?? si no hi ha camí ?? Tu tranquil, em diu, be som-hi, agafat per branques i branquillons baix baixant i tot pensant que se me ha perdut aquí ?  finalment peu de via.
Sorpresa !!! va per que estiguis conten et deixo fer la primera.... mmm a on es la trampa ??
El Guillem al L - 2
Com que vaig amb el automàtic posat no me assabento de res i vaig fent.... arribo a la reunió i no he trobat cap trampa..!! se ha regenerat ??. Em mira amb cara de bon minyó i diu apa fes la segona també que necessites agafar forces per tornar a les pedres del moli !!!! mmmm be amunt, aquesta no me ha semblat gaire maca i anant pujant per lo menys difícil em vaig trobant les xapes 1 o 2 metres a la esquerra ?? gran plataforma arbrada per fer la segona reunió per cert sento veus a la meva dreta i veig uns turistes esmorzant a uns 15 metres, ens saludem, quina tentació una curta caminada i a per la cervesa.... No el company em diu que no i que be ja li toca fer al menys un llarg...!! be, marxa cap a l’esquerra i em crida per que hi em reuneixi amb Ell .... a coi ja se per que me ha deixat les dues primeres!! 
Aquesta darrera pinta maca de veritat... per cert per arribar a la primera xapa se ha de fer el mico + antena... per casualitat no serà dels Incansables Germans  ..... em mira i diu si com ho saps ??’ si se ha de fer el mico ....es Masó!!
L - 3
Sort de la antena que ens dona una certa seguretat, com vaig així així, me agafo a tot sense excepció i la darrera xapa, a on la ressenya diu IVº trobo que em costa un ou deixar la xapa, miro cap a dalt i el company no ha vist la darrera xapa per lo que la corda ve directe del cim, es a dir que si ensopego amb els cordons de les sabates dono la volta a la agulla i torno al mateix lloc, una mica rascat i passat per la pedra, quin yu-yu, no.. no deixo la xapa, penso en deixar un mosquetó, finalment tanco els Ulls !!! (em sentit figurat) i no deixo cap mosquetó, els principis son els principis, uffff!!! quin passet !!! desprès no val a badar en un forat trobo una xapa vella que el company no ha vis i segueixo amunt.

Joeeeer !! ara la baixada fins a la cervesa .... això se me fa llarg i tinc el cos com si me haguessin apallissat, dema Moli. Que dura la vida del Jubilat.!!!!

Descripció de la via :

Primer llarg  :  Se surt per la dreta un parell de metres a on trobem un vell pitó, desprès capa amunt amb clara tendència a la dreta, de assegurança a assegurança es veuen les xapes, la tercera xapa queda a sobre de un mini sostret que es pot passar per la dreta, desprès recte a munt pujant per lo menys difícil trobarem la R-1 a la nostre esquerra, en la placa a l’alçada de uns arbres, pedra bona amb precaució.

Segon llarg  :  Amunt per lo menys difícil i les xapes les trobarem un parell de metres a la nostre esquerra, passat unes herbes el terreny es fa mes descompost i encara que no es gaire difícil se ha de vigilar, R-2 en un bosquet de arbres ferms, en els que muntarem la reunió.

Tercer llarg  :  De la anterior reunió, ens anem caminat cap a l’esquerra fins trobar un arbre que se enfila per la paret, mirant amunt veurem una xapa, pujar per oposició el arbre fins una creu, aquí nosaltres em fet servir la antena, si no es porta lo millor es posar-hi una vaga i un estrep per arribar a la xapa, dos passos de estrep i una sortida a caça la tercera xapa i em seguit amb Ao fins la cinquena xapa desprès sortida amb rebava fins la sisena i sortida mooool fina de aquesta, la resta amunt per lo menys difícil en un forat a la dreta una xapa vella i poc visible, el terreny millora ... però millor no rellisquis !!.. la reunió del cim es fa en el costat oposat del itinerari de pujada, es el ràpel de baixada.

Dades de la via :  
L-1  28 metres, 3 xapes 1 pitó,  IIIº / IVº / IVº+ / IVº/ IIIº

L-2  30 metres, 3 xapes 1 arbret,  IIº / IIIº / IVº / IIIº-IIº

L-3  30 metres, 7 xapes 1 arbre,  el Mico / Ae / Ao / Vº / IVº /  IIIº+

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :

Escorpí



Agulles

L’Escorpí


Com arribar-hi


Des de Can Maçana a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general de una gran part de la regió D'Agulles, passem per el Refugi i seguim per el ben marcat camí de Coll de Porc (o de Port), al poc trobem, a la nostre esquerra el inici del camí de La Canal Ampla que puja al Coll d’Agulles, el seguim fins al peu de l’aresta Sud de l’Agulla Sens Nom, deixem a la nostre dreta el camí Alt d’Agulles (marques blaves) i seguim cap a la esquerra fins el Coll d’Agulles, que esta a tocar.
 
 






























El Mirador
 






















En el Coll del Portell Estret deixem el camí principal i anem a la esquerra, marques vermelles (es el camí Alt d’Agulles) el seguim una estona per arribar a un mirador privilegiat de la Muralla Nord d’Agulles, uns pocs metres mes amunt deixem el camí i ens endinsem en un bosc, no gaire espès, en direcció a l’esquerra i cap a baix (a la muralla) anar a trobar quasi el peu de una paret i anar baixant lo millor possible, no hi a camí, arriba un punt que el bosquet fa un ramal a l’esquerra, tot resseguin la paret, aquí se insinua una traça de camí anar seguint cap a l’esquerra tot a tocar la paret, fins que es fa evident un llom per el que es veu de lògica que ha de ser la via, si mirem a munt uns 10 / 15 metres fa com una entrada de arbres, quasi a dalt a la pedra de la dreta esta la reunió i una minsa fletxa que senyala el inici de la via del Terry.

Si volem anar al peu de la via del ràpel, seguim el camí de marques vermelles amunt fins que en una mena de petita cova fa un gir de 90º a l’esquerra, en aquest punt tenim a la mateixa alçada uns 20 / 30 metres el peu del ràpel de L’Escorpí i una fantàstica i poc habitual vista.



Baixada :
Una instal·lació de ràpel que mira cap el Oest i un ràpel de poc mes de 20 metres ens deixa a peu de terra i a uns 20 / 30 metres del Camí Alt d’Agulles que em seguit per pujar.

 Via : Del Terry 







dimecres, 30 de setembre del 2015

Saca Gran



 24-09-2015
Agulles
La Saca Gran
Via :  Aresta Brucs

Ja estem en aquest temps en que tant pots passar calor com et pot fotré de fred...
Iniciem el dia amb una lleugera frescor i l’acabem suant.... en fi ...!!
 Avui farem una de aquelles vies (com moltes) que fa mols anys que no he repetit tot i que es una via mol agradable, se ens ajunten el companys Jorge i Gabi, poquet a poquet anem pujant per el conegut camí de Agulles i uffff com puja, cada cop sembla mes lluny, desprès de les Portelles en amunt es fa mes costerut ..... no recordava que ho fos tant.... potser amb les pluges se ha tornat mes dret..? o potser la meva arrodonida panxeta te alguna cosa a veure..? be no penso organitzar una “comissió Investigadora” no sigui que dintre de dos anys em donin el veredicte que potser es alguna altre cosa....
Haaaa ja estem a peu de via, be ara que he arribat toca escriure allò de ... no esta tant lluny,  no puja tant etc noooor lo escrit ...  escrit esta.

El Guillem al L-1 (foto Jorge)
 
Els primers metres estan una mica “Patinoski”, sembla que es fa mol aquesta via, les ressenyes la marquen de IVº Jo, que soc un heretge, crec que si no te agafes a les dues xapes potser sigui una mica mes, no ho puc assegurar per que, seguin els meus principis, me agafo a totes les cintes de color per poc difícil que sigui i es que un te els seus principis !!!
El Martí al L-2

Aquest cop el “Jefe” esta cansat i es que el cap de setmana va completat la seva trigèsim tercera “Matagalls – Montserrat” ("Estan locus estus Romans") Jo aprofito l’ocasió,  i mentre Ell xerra amb els companys ..... enfiló amunt, quant es dona compta ja estic a la primera xapa i el sento renegar, Jo “Plis” ni cas.... per fi puc començar una via de primer ... ja tenia ganes...

L-3 (foto Jorge)


Descripció de la via :
Primer llarg : A la esquerra de un marcat arbre, situat a uns 2/3 metres del terra, recte amunt per desprès a la dreta a trobar una xapa que quasi en horitzontal ens portarà fins el arbre, fins aquí la pedra esta polida, per el pas de la gent, desprès de aquest curt tros la resta esta be, una vegada al arbre una xapa ens protegeix un passet delicat per la fissura, que remuntem tot buscant agafadors, generosos, en el seu interior, disminueix la dificultat i en un petit replà trobem un altre xapa que ens protegeix un altre passet, desprès segueixen els bons agafadors, fins a un clau que assegura la sortida per la placa de la dreta, amb bons agafadors, pugem recte fins situar a l’alçada de la reunió, a la que arribem amb un curt flanqueig a la dreta.
Segon llarg : Sortida per la dreta i tornada a la vertical de la reunió una xapa per protegir un pas dret que dona accés a un forat, a la vertical, en el seu interior trobarem un pitó, sortida per la esquerra, dret però millor que sota, anem pujant dret, seguint els millors agafadors fins anar cap a la dreta a trobar una fissura  en la que troben dos pitons, amunt i a la esquerra una darrera xapa assegura el pas de un petit mur que ens porta a una rapissa herbada a on fem la reunió.
Tercer llarg : Cap a la dreta per terreny poc difícil i en direcció a la llastra característica, en la part mes dreta trobarem dues xapes, que no veurem fins tindre-les a un parell de metres, pas dret, que marquen de IVº i ho es si te agafes a la cinta de colors, un cop ens agafem a la llastra anem cap a la dreta a trobar una xapa, millor no arribar i xapar-la estirant-se una mica per pujar per la esquera, per sobre de la llastra, amb bons agafadors fins arribar al cim.

Dades de la via :  
L-1  25 metres, 3 xapes i 1 pitó, IVº / IVº+ / IVº / IIIº+ / IVº+ / IVº

L-2  25 metres, 2 xapes i 3 pitons, IVº+ / IVº / IIIº+ / IVº / IVº /IVº+ / IIIº

L-3  20 metres, 3 xapes, IIº / IIIº / IVº+  / IVº / IIº

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :





dilluns, 28 de setembre del 2015

Corona de La Reina



20-09-2015
Agulles
La Corona de La Reina
Via :  Aresta Brucs

Be un altre vegada trenquem les normes i farem dues vies en un dia, si seguim així agafarem mala fama i la que tenim ens a costat molt.


Aquesta agulla lo mes interessant que te es que esta allà ....!!!! la seva aresta Brucs des de sota es veu facileta... L’esteve que avui va llançat marxa com si portes el coet al cul, el tinc que frena per que esta pujant amb una punta de corda amb que el Jorge i La Gabi estan rapelant de La reina .... ufffff quina marxa que porta avui, un xic mes amunt el sento renega i es que la pedra sense ser dolenta, no es una meravella i se ha de comprovar cada pas, per que te crostes i dona un xic de inseguretat, arribat al arbre una bona cinta de arbre, llarga, i entres a la canal que sense ser difícil se ha de vigilar, sobre tot els que estem a sota que quasi ens lapida i això que diu que som bona gent.....!! per que et fiïs.

L'Esteve al L-1

Descripció de la via :

Primer llarg  :  Via de un únic llarg se inicia al peu de L’Aresta Brucs i va una mica a la dreta de la vertical de la xemeneia de dalt, a aquesta se arriba per la dreta i desprès posar una cinta llarga al arbre es posem a la seva esquerra, per pujar per la mini – xemeneia, no gaire difícil, però puja com puguis per no lapidar als companys de sota.
Trobem una reunió de un arbret un parell de metres abans del cim, al mateix cim un parell de xapes mol maques inciten a fer la reunió, però el ràpel el farem de l’arbret, que de moment sembla força be.

Dades de la via :  

L-1  30 metres, 2 xapes i 1 arbre, IIIº / IIIº+ / IIIº  

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :

La Reina



20-09-2015
Agulles
La Reina
Via :  Aresta Brucs



Cruiximents per tot el cos ...... es dur aixo de anar a buscar Bolets i altres coses .. , se ha de estar una mica tocat del “Bolet”
 
L'Esteve al L-1
Am totes les articulacions grinyolant, enfilem el camí del Refu. D’Agulles, amb pas cansi i poquet a poquet arribarem, davant portem la Jovenalla que puja com si res i de tant en tant ens esperen.... passem el refugi i ens endinsem en la agraïda ombra del bosquet, desprès de una curta despistada, com es normal en aquets indrets, arribem al peu de la via que comença un xic a la dreta del peu de l’aresta, tot just en un còmode arbre.
R-1 des de el L-2

Avui L’Esteve exerceix de Jefe i farà el primer llarg, sort que portem el Jorge i La Gabriela  que ens alegren el dia, son forts i macos un plaer estar amb Ells i que ens aguantin ....

Descripció de la via : 

Primer  llarg  :  Sortim de un arbre situat un xic mes amunt de la vertical de l’Aresta, pedra grossa i de bona qualitat, cap a la esquerra al principi desprès amunt, un passet mes fi del conjunt et fa encongir l’estomac... res son dues passes de no molta dificultat, però sense cap assegurança entre Tu i el terra, després cap a l’esquerra a trobar una bona rapissa, un doble buril queda quasi amaga a l’alçada de la panxa, be per alguns potser serà a la alçada dels “Cataplins” i per d’altres a la del nas.... es qüestió de mida ... no de qualitat.
Posem les dues assegurances per allò de que alguna aguantarà i seguim per la esquerra amb pedra grossa, la següent xapa relativament a prop ens quedarà a la dreta amb mala posició, si del doble buril anem a la dreta i desprès recte amunt es mes difícil, però mes fàcil accedir a  la xapa. Desprès cap a la esquerra, cada cop una mica menys difícil, fins trobar una bona i còmoda  reunió.

Segon  llarg  :  Ara clarament a la dreta veiem una xapa, pedra bona i mes cantelluda un tros mes fàcil dona accés a un petit muró ben assegurat, mes dret però amb uns grans i bons agafadors, al sortir de la darrera xapa 2/3 metres sense preses de mans, mes ajagut i amb les mans planes cap a baix, per els que no ens agrada gaire la finor d’Agulles, ens fa una mica de “Yu-yu”, però res de extrem, ja estem al cim que fa un cigró, no trobarem reunió alguna, així que fem la volta al cigró amb la mateixa corda i ja tenim una Mega-Reunió i mol còmoda. El ràpel a la nostre esquerra sota una pedra grisa i plana.

Dades de la via :
L-1  25 metres, 2 xapes, IIIº / IVº / IIIº / IVº (o IVº+)  / IVº- /IIIº

L-2  30 metres,  5 xapes, IVº / IIIº /  IVº / IVº+ / IIº       


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :

Per La Corona de La Reina aquí :

La Corona de La reina



Montserrat
Agulles
La Corona de La reina

Aproximació  :



La regió de Agulles, te varies entrades la mes usual es per Can Maçana a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles.

Anem seguint el fressat camí fins el refugi, una vegada arribats el deixem a la nostre esquena i agafem el camí que surt a la esquerra, al poc de sortir una bifurcació a la esquerra, deixar-la i segui a munt cap a la dreta, anem seguint el camí una mica  abans de arribar a la  paret Est de la Bessona Inferior passarem per una zona plana, a la nostre dreta, "una fita", en aquest punt dues opcions :
A)   Seguir el camí  amunt, passarem per sota la Baby de les Bessones a la nostra esquerra,  La carnavalada a la nostre dreta, finalment trobarem el camí Transversal Superior d’Agulles, marques vermelles, seguir-lo cap a la dreta (sentit de la marxa), remuntem una canal bastant dreta, amb un pas d’arbre / arrels, al seu cap de munt un corriol a la dreta ens portarà al peu de La Corona de La Reina.
B)   Seguir en direcció a La Reina, “La Fita”  marca la pujada anem seguint el camí poc marcat fins arribar al peu de La Bola de La Partió, seguir cap a l’esquerra sense perdre alçada i ens trobarem amb la Aresta Brucs de La reina, li donem la volat per l’esquerra fins arribar al peu de La Corona de La Reina.
Lo mes habitual es fer “La Reina” i al ràpelar ja ens trobarem a peu de via de La Corona de La Reina.
Baixada : 
Es rapela la via, al cim dues xapes fan de mal rapelar, una mica mes avall unes quantes bagues abracen una sabina de bon ver i mol millor per fer el ràpel.
Mirant el ràpel a la esquerra seguir un corriol que passa per sota La Corona de La Reina, un tram de pedra el passem per sobre i un altre curt corriol ens deixa al camí Alt d'Agulles.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per L'Aresta Brucs aquí :