01-04-2012
Via Bavaria a la Cua de Bacallà
Comencem el dia malameeeent, ens trobem a Can Maçana, sense
passar per el Bar, es que el company te presa..... o això es lo que diu...?
Llevant el cul de terra |
La veritat es que això dels Blogs, es realment com els
llibres de Piades de les Seccions d’escalada dels Clubs, si un col·lega la ha
fet i sembla que esta al nostre abast, per que pensar....., igual gastem Neurona
i La que tenim, encara a de durar un temps.
Pujada de matinada.... , ni els ocells ant sortit a Piar, son
les 9h., Huuuuu fan les Bruixes tot pujant, cap el refugi, desprès poquet a
poquet cap a l’Agulla del Pas de Príncep, petita parada per recordar vells
temps i algun company que ha marxat.
El Xas tranquil·litzant el Coco al primer llarg
|
La Font de l’Esllavissada esta plena d’aigua i de mol bon gust, saciem la nostre set i ens preparem per començar, ja que la R-0 esta just a la teulada de La Font (un pel a la dreta).
A Ell sempre li agrada fer el primer llarg, també no se que me explica de menjar-se el “Coco” en fi, sort de Ell que te “Coco”.
El Xas a la R-1 |
Xapa, amb un maillon vell, la veritat, de segon els 2 metres següents .....,
son fins....., desprès anant fent, això si tot el llarg se ha de anar amb
atenció, ja que la pedra no es de primera, encara que es deixa fer. Tres xapes
mes i còmoda reunió a la ombra i ben posat.
Veig el company relaxat quant passo per el seu costat camí de la xemeneia, no es veu problemàtica i penso .......coi de motxilla, per que no la haure amagat a peu de via.
El Guillem fent el L-2 i el Xas a la R-1
|
Veig el company relaxat quant passo per el seu costat camí de la xemeneia, no es veu problemàtica i penso .......coi de motxilla, per que no la haure amagat a peu de via.
Però no, no fa falta es puja mol còmodament, no engavanya
gaire portar-la i el ramonage el trobo mol fàcil, guaca-guaca
....... que boques que me estic
tornat, ara be lo perillós per a mi ; cada dia
em despisto mes, un tros fàcil, cap a la dreta, que es pot anar fent per la
roca en comptes de per l’herba, em
portant a una meravellosa xapa, li posant una mica mes difícil, si vas 2/3
metres a la dreta es mes fàcil encara, i .... recte a munt a buscar la R-2, roca mol bona.
El Xas arribant a la
R-2
|
Inici del L-3 |
Navegant per el L-3
|
El tercer llarg te una sortida una mica explosiva, sobre tot per que te has de agafar a una pedra mol bona i una mica dubtosa. Jo de segon, segueixo la meva tònica de un parell de metres a la dreta i li baixo una mica la dificultat.... ens em de reservar...
R-3 des de el cim |
Deu metres sense problemes em separant del cim.
Llom entre la Cua i el Bacallà |
Davant tenim “El Bacallà” i com cap dels dos ha pujat mai, decidim anar la veritat es que es caminat, passem una reunió de xapes i després un altre de xinxetes, decidim fer reunió per que el tros que ve es estret i mol descompost.
No presenta problemes, se ha de anar amb molta atenció, per
que pots quedar penjant de unes verticals parets, tant per un costat com per l’altre,
les cordes arribant just a la punta del Bacallà i trobem una bona reunió amb
anella de Ràpel, desprès esbrinarem, que es la
via del J. Vidal “7 Nacions UTE”.
Com el company porta una corda de aquelles tan primes, que te les as de mirar dues vegades i de 50 metres, total per estalviar-se 50 grams....? “Estan locus estos Romanos”
Poooos li toca a Ell baixar i comprovar si les cordes arribant
a algun lloc . . . . . . un altre mirada de aquelles que fan que retrocedeixi 3
passes.....huuuu.
Però no. . . . , se arriba sobradament
La Cua i el Bacallà (Foto Guillem Arias) |
Per mes informació clickar aquí :
http://blogdelguillem.blogspot.com/2012/04/la-cua-de-bacalla-o-agulla-salvat.html