Translate

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris V: Ignasi Jorba. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris V: Ignasi Jorba. Mostrar tots els missatges

dimecres, 23 d’agost del 2023

La Magdalena Superior

 Montserrat
Monestir
Gorros
La Magdalena Superior 1
Aproximació :
Situats en l'estació superior del Funicular de Sant Joan, en el que s'anomena “El Pla de les Taràntules”, com si sortíssim del funicular agafar el camí de la dreta, és el camí que porta a Sant Jeroni, és un camí ample i còmode amb petits trams d'esglaons, que faciliten el trànsit per ell, només sortir un pronunciat gir a l’esquerra ens presenta la “Gorra Marinera”, una mica més enllà (seguint el camí) trobem la Magdalena Inferior, seguim pel camí dels Gorros, estarem al peu de les vies ...
Baixada :
Situats dalt de l’Agulla, tot mirant en direcció al Monestir, a la nostra dreta una instal·lació de ràpel ens permet baixar per la via Normal fins al seu peu, es pot fer en un ràpel de 50 metres o bé fer dos ràpels, l’altra instal·lació, està després del replà herbós, des del peu del ràpel seguir el camí de l'ermita de Santa Magdalena i després les escales de Jacob fins al camí de Gorros

Via  :  98 Octans



 

divendres, 25 de juliol del 2014

Ignasi Jorba

24-07-2014
Montserrat
Monestir 
Gorros
Magdalena Superior
Via : Ignasi Jorba
Guapa via, ben assegurada però no regala.
El primer llarg es molt maco no gaire difícil, amb les xapes justes, pedra molt bona.
Comença just a l’esquerra de la 98 Oc, una primera xapa a l’alçada del pit serveix per marca l'inici i assegurar-se per poder assegurar correctament.
L’esteve és una fletxa i s'avança al Martí que té quasi l'exclusiva dels primers llargs, puja sense problemes més o menys recta amunt per la dreta de la gran vauma, 45 metres que es fan curts, tant és així que l’esteve no vol deixar les cordes i tira amunt, la reunió molt bona i preparada per rapelar.
El segon llarg puja també recte amunt tot a la vertical (aproximadament) de les Canaletes, puja tot anant posant més dret amb uns agafadors guapos… guapos, mol ben assegurada, tot creuant, pel mig de dues assegurances de la Mingo, però no fa falta desviar per aprofitar, seguint recta passem equidistant, a un parell de metres dels dos.
Aquí ara soc Jo el que li pispo el llarg al Martí i és que aquest llarg no l'havia fet de primer i em feia goleta fer-ho. Evidentment, he fet servir algunes presses de colors, però s'ha d'escalar entremig i per a mi no és un grau fàcil, si algú va molt justet pot fer servir l’antena, pedres grans i cantelludes, d'aquelles que dona gust, pedra extraordinària.
Flanqueig progressiu i mol ben assegurat tant pel primer com el segon.
Ombra les restes d'arbrets encara donen una mica d'ombra, en fa patxoca mirar les Canaletes des de dalt, també miro a l’esquerra per a on sortia la Mingo, bé la veritat és que només una vegada vaig sortir per l’esquerra i em va quedar gravat l'exposició i dificultat.
Ara si, ara el Martí surt cap amunt, llarg en teoria menys difícil, però no regala i s'ha d'escalar.
A la dreta d'un petit llavi a sobre de la reunió el pas “clau” que la gent marca de   huahuahua … Vº.
S'arregla amb un estrep i així i tot, per arribar un passet igual que per sortir, la pedra … Fantàstica i el company queda satisfet.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per l’aproximació, descens i més informació clickar aquí  :