Translate

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aa) Parets. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aa) Parets. Mostrar tots els missatges

dijous, 21 d’agost del 2014

Nubiola–Torres

13-08-2014
Sant Jeroni
Paret Oest
Via :  Nubiola – Torres
Aquest cop no he complert un propòsit que em vaig fer fa anys..
Vaig proposar-me no tornar a fer aquesta via fins que no tornes a funcionar l’Aeri de La Paret,i he tornat ..!!!! en fi el company li tenia moltes ganes .. no se per que !! però es difícil trobar algú que aguanti les teves manies... així que he cedit.
La Via 
Una vegada a sota de la paret i tenint a vista les xemeneies característiques ens trobem amb 3 / 4 metres de díedre de roca no especialment difícils. 
Primer llarg : L'inici es un pas per superar un tros de vegetació que se ha caigut desprès dos burins que quasi no es veuen, arribem al tronc sec que de una forma o un altre acabes per anar fent equilibris per el seu llom, un altre abret a tocar i desprès uns passets mes fins ens porten al fons de la xemeneia, en una còmode plataforma. 30 metres, 2 xapes, IIIº     / IIIº+ / IVº.
Segon llarg : Sortir amunt per la xemeneia, tot seguint  el camí mes lògic, que es el mes fàcil ... be no es que en una xemeneia tinguis gaires opcions, al final el veig quant esta a l’alçada de la punta del meu nas.... caram, per poc no el passo... ara una cinta en una pedra encastada que es te que anar a buscar quant estàs a la seva alçada, amunt seguint la lògica i sortint un xic en fora els dos propers burins em quedaran a la dreta una mica en dins, el pas entre mig dels dos burins es per mirar-se’l amb afecta, arribo a un altre baga i filferro que marca la sortida enfora, un pitó a la meva dreta. Facilitat per posra cintes i friends. 30 metres, 4 xapes 2 bagues, IVº / Vº / IV+ / Vº / IVº+ / IVº.
Tercer llarg : Sortir cap a la dreta, quan avans arribis al llom abans disminueix la dificultat, pujar per el llom fins a la reunió en dificultat decreixent. 40 metres, Vº / IIIº / IIº - Iº. 
Després caminat fins el cim de Sant Jeroni
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

dilluns, 18 d’agost del 2014

Sant Jeroni

Montserrat 
Sant Jeroni
Ecos
Paret Oest de Sant Jeroni
Aproximació  :
Deixem el cotxe  al aparcament de Santa Cecília, seguim a peu per la carretera en direcció a Can Maçana uns 2 o 300 metres, lloc per aparcar a mig camí,  a la nostre esquerra uns esglaons amb barana, van cap a munt seguir-lo a un 20 metres arribem al marcat camí del GR 172, anem cap a la nostre dreta direcció a Can Massana i Ecos, anem  entre els arbres, bastant mes endavant  veurem el perfil de les Talaies i a la seva dreta la Canal per la que haurem de pujar, mes endavant trobarem un desvio a la nostre esquerra senyalitzat com “Portell del Migdia” l’agafem i comencem la forta i directe pujada al Coll, un xic abans de arribar trobarem, a la nostre dreta,  una indicació i corriol que va a la Font de La Llum, la ignorem i seguim a munt fins arribar al Portell del Migdia.
Des de el cotxe entre 0,30 h a 1,15 h segons forma física.
Es baixa per el vessant oposat, al poc tros trobem una fita i un matusser escrit en la branca de un arbre, que ens indica un corriol que va a la Canal dels Micos, Seguim baixant fins trobar el camí transversal PR C-78, a la dreta cap a el  Montgròs i  a l’esquerra a Sant Jeroni i Camí dels Francesos.
Girem a la, nostre, esquerra tot passant per el peu de la via Cervera-Raül de La Talaia i  seguim  per el camí  en horitzontal, mes o menis,  passem 2 petites torrenteres, uns metres abans de arribar a l’Agulla “La pilota” (característica per la bola de la seva part alta) trobem la tercera petita torrentera, puja amunt sense camí i una mica incòmode però no gaire llarg, estem al peu del sòcol de la Paret, a mitja alçada i just una mica a la dreta de la vertical de xemeneia Nubiola – Torres, un petit díedre de  3/4 metres ens permet accedir a la feixa herbosa que ressegueix La paret Oest de Sant Jeroni i el peu de les seves vies.
Baixada
La baixada natural es des de el cim baixar per les escales i anar fins la Ermita  de sant Jeroni i en comptes de seguir baixant agafar el camí que puja a l’antiga estació del Aeri, actualment reconvertida en Niu de antenes,  als pocs metres de pujar trobarem un pal (torre metàl·lica) de La Llum, de aquest punt surt el camí que baixa per la Canal de Sant Jeroni,  el seu tram central esta una mica descarnat però se segueix be, trobarem un cable, a la dreta, que facilita un pas pegat a la paret dreta, desprès de aquest pas el camí passa al costat esquerra i se endinsa en el bosc deixant enrere el caos de la part central de la canal, còmodament arribarem a la Torre metalica de La Llum, seguim el camí a la dreta,  i en un plis plas estarem a Santa Cecília
Via  :   Nubiola - Torres
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00


dissabte, 23 de juny del 2012

Ganivets dels Diables Via : Paül – Gustau

20-06- 2012
Ganivets dels Diables
Via : Paül – Gustau


De fet no anàvem a fer aquesta via, però l’Esteva portava la ressenya i al final anem una mica carregats de tascons, que no van fer falta, crec que es pot posar un, al primer llarg, però com el va fer el Martí, no el va posar ..... i es que va encegat, no mes mira a munt, si anés tan cagat com Jo segur que posaria mes assegurances.

La Madege
La Laura
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Arribem a peu de via i trobem una cordada de tres davant nostre, el Sergi, La Laura i La Madege.
Es un plaer veure’ls escalant......... qui diu que les diferents escoles d’escalada no poden conviure ...?
Ells lleugers i elegants com unes Daines, quina enveja ens despertaven
Nosaltres, lents i pesats, com Elefants, amb estreps i posant les 8/10 xapes recuperables necessàries, i per que no havia mes.... que no ens deixaven ni una.
El Segi i La Madege



Adéu.... a estat un plaer
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Be al gra companys, els que mes o menys em seguiu en aquest llibre de Piulades, que ara li diuen Blog, per anar a aquesta via s'ha de dominar el 6abc..dari com els nostres companys del davant o be has de dominar el V llarg, i sobre tot el Ae2 com nosaltres.... ey!! com “fardo” de “A” !!!!

El Martí al inici de L-1


Ara s'adona del que li ve a sobre
El 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Martí demana el primer llarg per Ell, ha vist pujar als companys i ha pensat ....xupat, jejejeje, 

Pringa, es el llarg, mes fi, sua la cansalada i posa cara de circumstancies.

Ja el primer pas per aixecar el cul de terra et posa a lloc i et dona una idea de lo que t'espera, desprès dos passets de A0 i la cosa no afluixa gaire,  fins arribar a la R-1, a sobre es el llarg mes llarg.

L-1

L’Esteva i Jo pugem com podem fins a la R-1, el col·lega encara te cara d'acollonit, tot mirant a munt veiem la primera xapa ......... a castro cuuulooo.

El Guillem al L-2  (foto Martí)
De sobte soc conscient, de que els meus companys estan repartint les seves mirades, entre el terra i Jo...... , entenc la indirecta,  em presento voluntari, per anar fent.                         
Soc covard, així que vaig fent passet a passet , sense mirar a munt, ni a baix,  arribo a la xapa....uffff, un trosset en Ae i l'entrada a la R-2 tot escalant, sense que et regalin res !!!
R-2 Els companys van pujant i de tant en tant els sento parlar, entre ells, tot arribant Jo ja m'estava preparant per passar una corda, que sento....no si ja vas be i nosaltres tenim feina.... ves fent...    
Esteva i Martí arriban a R-2
Gnrygnrygnry, que faig els envio a  pastar o.... ben mirant es veu prou agradable i el Sergi s'ho esta currant en lliure i riu, La Laura em diu que lo mes difícil es sortir de la R-2 i que desprès guay.


Val, me’n vaig amunt.....eh!!, eh!! que surto...... a si, i que vols ?  coi que m'assegureu !!!! gnrygnrygnry !!!
Val home tampoc es per posar-se així .. em diuen.

El Guillem al L-3  (foto Martí)
Un pas fi a la sortida de la R-2 ........ !!
Com, un dia, em torni a trobar a La Laura, veurà......
Quin pas, uuufffff, apa ja hi soc a les xapes i al muret, veig per a on els companys han passat en lliure, pel  magnesi, realment ha de ser tot un plaer fer-ho com ho feien Ells, però soc Jo i ara em toca lidiar amb un Ae2 rigorós amb petites mini sortides i que no regala res, cada dos o tres caps de Reblo (portar xapes) un parabolt de nivell. 

Els companys a la R-2
Sortida en lliure, una mica a mida, 2/3 passos abans de que s'acabin les xapes,  ja es pot força pels Elefants, tot i així te alguns passos obligats de categoria extra. Arribo a la R-3, realment ho he passat be, val la pena, en fi em sento que Jo ja he fet la meva part, per lo que la incomoda reunió s'hem fa mes suportable, el darrer llarg, tampoc es veu tant malament ¡¡¡
El Esteva al  L-3 (foto Martí)
Xino xano l’Esteva i el Martí van pujant, mentre el Sergi em diu que des de on Ell esta, se surt en lliure be.
La reunió es incomoda i petita, els dos companys arriben i es posen a la meva dreta i Jo .....  no home que la sortida es cap a l’esquerra, em mirent i em diuen que ..... Ells tenen coses que fer, que Jo vagi tirant, que si de cas, ja m'asseguraran.
Be, la sortida a l’esquerra no es tant fàcil, si que la xapa esta a prop, però, per que sempre ens trobem un però ? fa una panxeta i mira 
que Jo m’estimo les panxetes, sobre tot la meva. Però aquesta es 



El Guillem a   L-4
una “Cabrona” i suo la cansalada per arribar-hi. Desprès anar fent fins un llavi,  tot mirant amunt no veig cap xapa, hayhay,,, que la liem !!
El Guillem a   L-4
 Noooo a l’esquerra a sobre un altre panxeta una xapa però esta lluny, ufff quina por..
Bona presa de ma per fer pressió lateral deixar anar el cos cap a l’esquerra els peus en uns mini còncaus, superació,... ni se sap com... i toca la xapa, rapit a buscar una cinta i anar a xapar......., merda la xapa es belluga i no la encerto, hay, hay, ufffff ... fet, a la hop, a munt, com no podia faltar sortideta curiosa i un munt de metres, fàcils”, com soc covard, em desvio una mica i poso una cinta en una sabina, ara millor, arribo a la R-4 un parabolt amb maillon i una xapa vella, si voleu seguir..? millor fer la reunió una mica mes enllà amb uns bons arbres.
 
Foto Laura - R-5 Guillem L-4 Martí i Esteva
La via s'ha fet, contents ens felicitem etc etc
Un Ou, un Huevo, une oeuf ......
Ha veure, això és qüestió de conceptes :

   A: Escalatori, s'ha fet la via, tres ràpels i a peu de via, camí de la cervesa
   B: Alpinístic, hem vingut a fer el Ganivet dels Diables per aquesta via,a les hores, hem de seguir.......
Es decideix la opció   B     jejejejeje
El  Martí
 
 
Fem dos llargs mes, el primer d'uns 40 / 50 metres fins a uns altres arbres, sense cap historia  I/IIº i amb un espit per allà perdut.
L'Esteva
 El darrer llarg,   ....  ¡¡  hay  Marona !!  .....  es quasi be pla, si ... pla, però quina POR, te una amplada aproximada d'entre 2 i 3 pams, i “priiiicipiiiiici” per els dos costats, algú el va passar a 4 potes, Jo el vaig passar de genolls i sense mirar ni a dreta, ni a esquerra, ni al darrera (difícil), ni al davant i no vaig tancar el ulls, per......
El Guillem
 Ara si abraçades i petonets, ràpel curt i a tocar terra.
Apa adéu  siau



dimarts, 27 de setembre del 2011

Paret de l’Aeri


Paret de l’Aeri

Aproximació  :

Deixarem el cotxe a Santa Cecília i agafarem el camí de l’Arrel.
També podem aparcar en l’antiga estació del Aeri i pujar a buscar el camí de l’Arrel.
Seguir el camí de l’Arrel en direcció al Monestir, al arribar a la antiga instal·lació del telefèric, es a dir, per sota de la paret de l’Aeri, agafar un corriol, a ma dreta, que puja directa, una mica abans de arribar tindrem que escalar, a mà dreta, per un bec de roca (cable) i amb una grimpada, fàcil, arribar a peu de paret, segons la via que anem, ens desviarem a dreta o esquerra.

Descens  :

Una vegada a dalt estem a la antiga caseta del telefèric, ara reconvertida per radio-comunicacions, llàstima per que si arribaves a temps et deixaven baixar gratis (una bona opció) i si no, sota la caseta, et deixaven un càntic amb aigua fresca.
En fi ara es baixa per un bon camí en direcció al cim de Sant Jeroni i just al arribar al collet, agafem a mà dreta el camí de la Canal de Sant Jeroni (o Canal dels Postes de la Llum), bastant a baix i  ja fora de la canal,  trobarem un desvio, agafarem el de la dreta, que ens portarà a la carretera, a tocar de Santa Cecília.

  Via  :  Easy Rider
Potser es una de les vies mes fàcils de la paret, però Atenció,  es exposada, no amb molta dificultat, però se ha de buscar el camí, al costat poso la ressenya de quant la fèiem amb una variant al cinquè llarg, mes fàcil, però menis assegurada, la via estava be la ultima vagada que la vaig fer al 1993.

Una variant que a les hores es feia mol era  fer la Pany – Ferrera i per la plaça Catalunya anar a buscar els últims llargs de la “Easy Rider”, ho fèiem per començar a agafar la mida de la Paret abans de anar a alguna de les vies centrals.





Pany-Farrera
 
Va ser la que va obrir la Paret i es punt de arribada a la Plaça de Catalunya, per algunes vies, la mes assequible es la combinació amb la “Easy Rider” i desprès amb la “Electric Ladyland”, les altres son per  especialistes.                                                          
http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=395  

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                        


Electric Ladyland

Preciosa  !!! 
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               
Via : Antonio Garcia Picazo
La darrera vegada que la vaig fer va ser el 2003 (i la primera el1984). La sortida clàssica per la porta del Aeri, a les hores tenies que esperar entre cabina i cabina per entrar, estava tapiada i avien instal·lat un cable (o cordes ?) per sortir per l’esquerra, es a dir per la TIM, via que sempre se me ha fet feixuga, però que en aquesta ocasió era puro pujar per el cable.
http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=7


                                                                                                   Via :  dels Sostres  
 Es curiós les ressenyes que trobo actualment, marquen en la segona part un grau que no es correspon, penso que es un altre via, però no he trobat el nom, ni qui la va obrir, per lo que adjunto la ressenya original i la que Jo sempre he fet, la part superior es un xemeneia, amb pocs segurs, es pot posar alguna cosa grossa, però de dificultat, no gaire alta.                       
http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=8   


                            





  



                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                      
Com a curiositat, que NO per anar-hi, incloc les ressenyes de dues variants  “Integral Winston” i “Integral Celtes”.
                                                                                                                                                           

                                                                                                     

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                     .                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                          



                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                             


dijous, 15 de setembre del 2011

Serrat del Moro


Serrat del Moro

Aproximació  :

Aparcament de Santa Cecília, davant mateix agafar el camí que puja a buscar el que va al Monestir, seguir-lo un tram curt i agafar un camí que puja, bastant directa a buscar la paret del Serrat del Moro, ràpidament arribarem a la paret, a l’alçada del la via Mas-Brullet.

Descens  :

De dalt del  Serrat del Moro dos opcions :

   A) Seguir amunt (Sud) fins una mena de collet i agafar un corriol a la nostre dreta (oest) que ens portarà al inici de 2 ràpels  que ens dipositaran, a la canal de Sant Jeroni (abans es coneixia com La Canal dels Postes de la Llum) mes o menis a la meitat del seu recorregut, baixem per el camí, bastant a baix trobarem un desvio, agafarem el de la dreta, que ens portarà a la carretera, a tocar de Santa Cecília.

   B) Seguir amunt  (Sud) seguir per el bosc amunt, trobem un llom de roca, pujar-lo i des de aquet punt veurem les antenes, anar cap a elles i baixar per la canal de  Sant Jeroni (abans es coneixia com La Canal dels Postes de la Llum), passarem el punt de arribada dels ràpels descrits en A) i seguir, des de aquet punt les mateixes indicacions.
 Si se  a fet tard i es fosc aquesta opció permet baixar, a les fosques, des de les antenes, per el Camí de Gorros, llarg, però segur.
 
Via  :  Casas-Chani
Atenció : Gran clàssica, se ha de saber de tot una mica i dominar la tècnica, es requereix un bon fons físic.

Via  :  Mas-Brullet
Atenció : Gran clàssica, dura, se ha de saber de tot i be i dominar la tècnica, es requereix un mol bon fons físic.

dilluns, 5 de setembre del 2011

El Bisbe

El Bisbe



Aproximació  Vessant Sud  : 
 


 

Des de Can Maçana, a on podrem aparcar el cotxe remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general de una gran part de la regió D'Agulles, passem per el Refugi, seguim per el ben marcat camí de Coll de Porc (o de Port), al poc trobem, a la nostre esquerra el inici del camí de La Canal Ampla que puja al Portell Estret, el seguim fins al peu de l’aresta Sud de l’Agulla Sens Nom, deixem a l’esquerra el camí que puja al Portell Estret i agafem un camí a la nostre dreta, marques blaves, 
es el Camí Alt de Frares, que passa per el costat de La caputxa, La Nana, El Morro Pla, La Nina una vegada passada aquesta veurem davant nostre El Bisbe, ens apropem i trobarem el peu de la Normal, una mica a l’esquerra el inici de la Aresta Llebeig i a la dreta, de la Normal,  el inici de la via Xavi Rosell Pons

Descens:

Un ràpel llarg per la via Normal (Sud Est), baixar per el costa de La Monja i agafar el Camí Alt dels Frares, a la dreta en direcció al refugi d’Agulles i de aquí el camí de les portelles i Coll de Guirló.
També es pot agafar el Camí Alt dels Frares en sentit invers a la esquerra i anar a sortir a Coll de Porc.

Via  : Espero de Llebeig

 http://blogdelguillem.blogspot.com/2014/03/llebeig.html

 

Via  :  Xavi Rosell    

http://escalatroncs.wordpress.com/2009/05/19/xavi-rosell-pons-bisbe/


Aproximació  Vessant Nord  : 

Des de Can Maçana a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest deixem el camí del refugi a la dreta i seguim recte, passarem per sota de  La Cadireta d’Agulles, una vegada passada aquesta agafem un marcat camí que puja, a la nostre dreta, al Coll de Porc, el seguim deixant un altre desviament a la nostre dreta i agafant el de la esquerra, una mica mes enllà, estarem al peu del Bisbe, una curta pujada ens deixarà al peu de la via.


Via  :  GAM

Paret de Diables


Paret de Diables

Deixarem el cotxe a Santa Cecília i agafarem el camí de l’Arrel.
També podem aparcar en l’antiga estació del Aeri i pujar a buscar el camí de l’Arrel.
Seguir el camí de l’Arrel en direcció al Monestir, Passarem per sota de les parets del Aeri i Patriarques i quant estiguem a sota de la de Diables, un petit camí, que surt a la nostre dreta, ens portarà al peu de la Paret, seguim-la cap a l’esquerra fins trobar el peu de via.

Descens  :

Seguir en direcció Sud (Direcció al Gorros) desgrimpar unes plaques i sortirem al coll entre el Cap de Mort i La Paret de Diables, seguir a la dreta per anar a buscar la Canal dels Avellaners, seguir-la fins el camí de l’Arrel i per el itinerari de pujada, al reves arribar a Santa Cecília.

Via  :  Sánchez-Martínez 
Atenció el grau es assequible, si es fa en Artificial, però es mol tècnica i rigorosa en la escalada clàssica.

dijous, 25 d’agost del 2011

Agulla del Ratpenat


Agulla del Ratpenat
  
Aproximació
Deixarem el cotxe a Santa Cecília, creuem la carretera, un xic a la nostre esquerra (GR4),  i agafarem el camí de l’Arrel.
Seguir el camí de l’Arrel (GR172) en direcció al Monestir, tot passant per sota de la paret de Sant Jeroni, del Ganivet de Diables, de Patriarques, de diables, donem la volta, per sota, del Cavall Bernat (o Carrall Trempant), el camí fa un marcat gir a la dreta, passarem el desvio del camí que puja al Cavall i una mica mes enllà,
uns 10/15 metres, abans de arribar a la canal dels Arínjols, trobarem una petita fita i una canal que puja a la nostre dreta un camí poc marcat que amb l’ajut de unes cordes fixes, ens portarà ràpidament,  a peu de via.
Descens

Per baixar des de el collet per el costat dret (de cara a la paret)  de la via de pujada un ràpel de uns 40 metres fins una rapissa de terra i al mig de la placa una instal·lació a l'alçada del cap (o una mica mes amunt).
Un segon de 30 metres fins la base de una canal terrosa, en un arbre a la nostre dreta, que te una baga amb maillon.
Un tercer de uns 25 metres.

Per qüestions de evitar que la corda es quedi enganxada en algun arbre o branca es millor fer tres ràpels, encara que els dos darrers es poden ajuntar i fer un de sol.


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per les vies  :
Via  :  Tsering
http://blogdelguillem.blogspot.com/2016/07/rat-penat-tsering.html