Translate

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris B) Gorra Frigia 2. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris B) Gorra Frigia 2. Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 de setembre del 2020

Optima

16-09-2020

Montserrat

Gorros

Gorra Frígia

Via  : Optima

 Això de Montserrat cada cop ens fa més grípia anar-hi, tenim un element que no vol ni sentir-hi parlar i un altre que vol anar-hi, però també ha remugat demanat agafadors de veritat i no aquestes coses minúscules que a sobre rellisquen i té has d'agafar si o si, total que si no són naps són cols i la qüestió és queixar-se, avui amb aquest panorama aixecar el cul de la cadira del Bar ens ha costat el seu.

El Monestir quasi buit, per ser generosos, i al “Cavall de ferro”.... quasi sols, a accepció d'un grupet de “guripes” que anaven a fer pràctiques ..., arribar a peu de via no és excessivament complicat ni llarg, però anàvem a un passet que denotava clarament la il·lusió que ens feia.  Avui per segon dia ve el Raimon, totalment enganyat perquè ha mirat la ressenya i ha vist tot tercers i quarts, bé, també és que no s'ha posat les ulleres de veure i ha fet cas del que nosaltres li dèiem    Ja aprendrà…!!!!

Inici de la via huyyy ... hayyyy sort de l'arbre i és que al final tots acabem posant-nos a sobre d'ell, sort que no hi ha ningú de “la societat protectora d'arbres”. Parlant d'aquest tema alguna persona amb esperit organitzatiu, que sé que hi són, podria organitzar una ONG com una “Societat protectora d'escaladors desvalguts” … Bé només és una idea   !!!!

Al que anàvem, al primer llarg maleint la mida dels agafadors, si és que se'ls hi pot dir així, a sobre és dret, sort que el beneït que la va obrir va posar moltes xapes, perquè si no … Tururu !!

Després del primer llarg la cosa s'humanitza no és que surtin agafadors que mereixin aquest nom, però bé es deixa fer un xic millor, el tercer llarg és un xic descompost ....... mira que arribo / arribem a ser mentiders … Està PODRIT de collons, el que passa és que està tan ben assegurat, que el risc és mínim i amb bona voluntat se'm pot perdonar, el quart és de traca i mocador, ant sortit els agafadors de veritat i és un gaudir.

Ara toca baixar, per sort som els únics a La Gorra i els ràpels els fem amb comoditat. Entendria que si van desmotar l'itinerari de baixada, estaria bé que els mateixos haguessin equipat una doble línia de ràpel de baixada molt segura i còmoda, el de la doble línia és pels dies que es massifica.

Aproximació  : Passat el peu de la Gorra Frígia uns 200 metre més enllà trobem un corriol, que puja dret, per després baixar, el camí passa a tocar de l'inici de la via.

Descripció de la via  :

Primer llarg  :  Aprofitem un arbre per fer les primeres passes, després un curt tram molt vertical amb els agafadors molt justos, aquí m'ajudo dels agafadors de colors, després ja es va suavitzant la cosa i té una lleugera tendència cap a la dreta. 35 metres, 16 xapes, Ao / Vº+ / Vº / IVº+ / IVº

Segon llarg  :  En horitzontal a la dreta, còmodament, fins a passar l'inici d'una canal, després recte amunt amb bona pedra i bons agafadors, en un punt que sembla que hi ha molta distància entre xapes, trobarem una a mig camí amagada darrere una pedra. 43 metres, 11 xapes, IIIº - IVº

Tercer llarg  :  Quasi horitzontal a l’esquerra fins a trobar la primera xapa, no visible, després seguim a l’esquerra en diagonal ascendent per agafar una fissura d'agafadors grans, però s'ha de vigilar la qualitat de la pedra, molt ben assegurada, arribem quasi caminant al bosquet. 35 metres, 15 xapes, IVº / Ao / IVº / IIIº / IIº - Iº.

Quart Llarg  :  Una mica a la dreta i recte amunt, sortida fina i després un festival d’agafadors fins a sobre de la llastra, ara un parell de passos verticals ens deixa davant de la reunió.  40 metres, 13 xapes, Vº / IVº+ / IVº.

Descens  :  Dos ràpels pel vessant oposat a la via, un de curt i un de llarg fins a la canal.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

 Aproximació i Baixada
Resta de vies de la Gorra Frígia

Més Vies per anar-hi

dilluns, 27 d’agost del 2018

La Gavina

11-07-2018                      
Montserrat
Gorra Frígia
Via  : La Gavina
Llargs un - dos - quatre (parcial) i cinc
Llargs tres - quatre i cinc
Últimament, aquesta via ha sortit en diversos blocs, però en feia mala astruga el tercer llarg, bé que no ho tenia clar, però fa uns dies, mentre fèiem la via Pilar M. Ens vam trobar en el darrer llarg, comú a les dues vies al Xavi i ens va dir que es podia fer trampa i que s'arribava de xapa a xapa amb estreps, bé si és així la provarem i a més està molta estona a l'ombra.

Com és costum si no més trobes una cordada al “cavall de ferro” segur que va a la mateixa via, així és, sort que són dos bons col·legues i encara ens ho passem la mar de bé amb ells, com són més ràpids arriben primer i així ens marcaren la via, a peu de via anem xerrant i posant-nos al dia, vet aquí que l’Esteve aprofita la distracció i es lliga les dues cordes abans no ens adonem, en fi que hi farem, surt acaronant els talons del Jordi , aquest cop ens ha deixat al Martí i a Mi amb un pam de nassos.
Fa unes setmanes que no tinc ordinador (coses de la tecnologia) i l’Esteve que és molt manyós porta la ressenya dibuixada a mà, un cop a la reunió diu que per no perdre el temps ell farà la següent i després la resta és cosa nostra... mmmmm això comença a fer pinta s'ensarrona …
Ara he de fer un petit apartat personal / sentimental … em posaré "monyon" i és que tot fent el segon llarg, de segon, em trobo una vella / bella coneguda … Una xapa raspada, però amb restes ben visibles de pintura groga, ens mirem … ens reconeixem i ens acaronem, parlem de temps passats, quant de mutu acord vam decidir que l'emplaçament a l'inici de la via “Acròmion” li era plaent. En va explicar que un malvat “Home Blanc” va violar la seva voluntat i la va desplaçar a aquest lloc més inhòspit i poc coherent, vam estar així una estona em va dir que al llarg d'aquest llarg trobaria a les seves companyes, també violades i desplaçades, així va ser … Va estar un llarg emotiu.
Tanco parèntesis personal. Arribat al peu del Mur en trobo al Martí mirant-lo d'una certa distància i m'invita a  que me insta-li a l'ombra i ben assegut en un tronc, el Miquel se l'està treballant de valent es nota la mestria del company.
Bé ens arriba el torn i sorpresa em deixen, més aviat m'empenyen a fer aquest llarg. Jo que pensava que el faria el “Jefe”, en fi em preparo per fer trampes a dojo.
La primera li dic al Jordi que em deixí una cinta posada en la primera xapa d'aquí passo a la següent i després … després  sang suor i llàgrimes de xapa a xapa no s'arriba s'ha de fer llargues sortides amb poc cantell, agafadors en general roms, algun forat lateral i el cul ben tancat
Així 30 metres en què no he deixat d'agafar-me a cap xapa, he fet 2 passos d’estreps arribo a la reunió amb uns bracets que fan figa.
Arribo a temps d'acomiadar-me dels companys del davant nostre, mentre els companys meus van pujant penso, bé pensar no, que és de ser intel·ligent, més aviat rumio …
A)   Estàs fet un nyap … ?        Resposta : SI  
B)   Faràs alguna cosa per canviar  … ?             Resposta  : NO
C)   Et sents enganyat  … ?              Resposta  :  SI
En resum si aquest llarg és de V / Vº+  ara he de començar a buscar vies de  IIIº / IVº
El darrer llarg és comú a diverses vies i està ben protegit.
Aproximació  :  Seguir el camí de Gorros un cop passats aquests i recorregut uns quants metres, trobarem un camí que puja dret fins a situar-nos en un collet que mira a la vessant oest del Gorro Frigi, ara un marcat camí de baixada ens porta primer al peu de la via Optima ( enllaç) la Lajarin ( enllaç), la Navalon, el camí ara comença a pujar per arribar a un petit coll, uns 10 metres abans d’arribar al collet i a la nostra esquerra (4/5 metres) trobarem l'inici de la via, ben visible un seguit de xapes, que ens inviten a pujar.
Descripció :

Primer llarg  :  Pedra sòlida, agafadors cantelluts, dreta però de bon fer de xapa a xapa és millor no seguir la línia recta, nosaltres hem fet la reunió uns 4 metres abans de la que marca les ressenyes que portem, és una vauma còmoda i molt confortable, amb dos bolts amb anella i un tercer de reforç. 25 metres, 9 xapes, IVº . IVº+

Segon llarg  :  Se surt per la dreta en diagonal ascendent als 4/5 metres trobem la reunió original un xic més incòmoda, seguim en diagonal ascendent cap a la dreta seguint les xapes fins a la reunió. 30 metres, 7 xapes, IVº / IIIº+.

Tercer llarg  :  És un canvi de reunió, un flanqueig a la dreta, pràcticament horitzontal, trobarem una xapa groga de la via “El Rondinaire” i “Lo Tio Gos” (enllaços) seguim fins a la canal herbosa i baixem un xic (més o menys 2 metres) fins a arribar al peu de les xapes, ben visibles, reunió a muntar d'algun arbre. 15 metres, 1 xapa, Iº / IIº.

Quart llarg  :  Un primer pas per arribar a la primera xapa un xic exposat, ara una mica a la dreta, un passatge dret, però ben protegit, després les xapes agafant distància i la dificultat és alta (per a Jo), trobem un ressalt amb pocs agafadors i roms, faig un pas d'Ae i surto com puc fins a caçar un altre xapa a l’esquerra (per a Mi això és un VIº), seguim pujant per terreny molt difícil i relativament exposat (per a Jo), s'ha de navegar cap a un costat i cap a l'altre, en anar a buscar les xapes. A sota un petit sostret anem cap a l’esquerra per terreny més dret però sense agafadors, ara toca superar el sostre, aquí excepcionalment, molt bons agafadors cantelluts, així i tot, Jo he posat un estrep, sortida recte fins a la darrera xapa, ara la reunió ens queda un parell de metres a la nostra dreta, en horitzontal. 30 metres, 14  xapes,  Ao-Vº / Vº+ / Ae / VIº / Vº+ / Vº / Ae / Vº.

Cinquè llarg  :  Sortim de la reunió recta amunt, agafadors generosos i cantelluts, un parell de xapes i agafem la sortida d'unes quantes vies, un petit mur ben assegurat ens porta a fer un parell de passos a l’esquerra, situats en una petita rapissa un parell de xapes ben situades per assegurar un pas explosiu o un còmode A0, curta placa ben assegurada per sortir, còmodament, per petites rapisses d’herba / terra fins a un petit arbre que al seu peu té una xapa, aquí farem la darrera reunió. 30 metres, 10 xapes, IVº / IVº+ / A0 / IVº+ / IVº.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Aproximació i Baixada
Resta de vies de la Gorra Frígia

dilluns, 24 de juliol del 2017

Pilar Martinez

20-07-2017
Montserrat
Monestir
Gorra Frígia
Via : De la Pilar M.
Darrerament, no venim gaire per Montserrat, ens fa mandra caminar per anar a trobar vies diferents i les que podem fer ... Ja les hem fet en diverses ocasions i les que no hem fet, ja no estan al nostre abast per dificultat... per risc … per llargada o per tot plegat …
Per casualitat ens ha caigut a les mans una ressenya d'aquesta via amb poca informació i no gaire clara, així que hem anat a fer-la una mica a l'aventura, però d'aventura res de res a estat una descoberta ... és una escalada plaent amb bona pedra (en general) i mol ben assegurada, el darrer llarg té un tram entre dues assegurances que allunyen una mica, sobretot perquè venim mol ben acostumats de tota la via, és un curt tram que coincideix amb un altre via, si es vol es pot anar a l’esquerra un parell de metres i baixa un grau la dificultat.
Primera decisió important del dia comencem des de sota de tot o ens saltem el primer llarg, flanquejant des de l'Ermita de Sant Martí …??? estem acalorats i suats així que decidim saltar-nos el primer llarg i accedir directament a la primera reunió … estem preveient una bona calorada, que al final no arribarà gràcies a uns núvols que ens taparan el SOL
Últimament el "Jefe" ens està donant peixet i comença el "mini jefe"  tot xino-xano amb certa tendència a l’esquerra buscant les xapes i procurant no saltar-ne cap (que és el més fàcil). El Jefe fa la segona, molt maca i amb algun passet, al cap de poc, troba una reunió ens mira i diu que són molt pocs metres que segueix, finalment quan porta uns 40 metres es dona per satisfet i fa una reunió que queda uns 3/4 metres a l’esquerra de la via, em deixen la tercera que va fent de mica en mica sense grans dificultats, això sí … és la reunió més incòmoda i la continuació no es veu clara, a més a la nostra dreta una reunió ens invita a sortir per la sortida de la via "Joan Marc" d'una manera fàcil.
Arriba l'Esteve i prova una xapa a tocar de la reunió a l’esquerra, després més a l’esquerra, una a prop però una mica més a sota per a després per terreny visualment una mica estrany, però no dolent fins a veure un altre xapa no gaire lluny, des d'aquesta es veu la reunió, tot una mica amb precaució, ja que és en horitzontal … Un cop fet perd tota por i esdevé molt clar i segur, és més l’efecte visual.

Ara entenc perquè ens ant deixat fer de primers al principi, el darrer llarg és molt variat, comença amb un flanqueig a l’esquerra de dificultat molt moderada i que es pot fer de xapa en xapa sempre agafat a dues, un tram vertical que sembla descompost ... Però que no ho és, té uns grans agafadors i un pas explosiu que es pot fer en Ao sense problemes o bé anar un parell de metres a l’esquerra molt més fàcil, una xapa amagada darrere unes branques a uns 4/5 metres és el tram més exposat de la via.
Aproximació : Remuntar la canal de la Gorra Frígia fins al peu de la via Normal i baixar pel costat oposat fins a l'Ermita de Sant Martí, en aquest punt es pot seguir baixant fins al peu de la via un tram d'uns 30/35 metres de IIIº ben assegurat o fer com nosaltres i entrar per la vira de l'Ermita, en aquest cas encordar-se en la mateixa Ermita i després anar a l’esquerra, primer passarem la reunió de La GEDE, després passem dues xapes i per fi arribem a la Primera reunió de la via "Pilar Martínez" en total uns 15 metres quasi caminat.
Primer llarg  : No ho hem fet però les ressenyes que tenim ens indiquen que comença just a l’esquerra de la via blava amb xapes a la vista. Uns 30 metres, entre IIº i IIIº ben assegurada
Segon llarg  : Sortida en diagonal cap a l’esquerra, pedra de bona qualitat i generosa en agafadors i xapes, es va de xapa a xapa, si et despistes i no les segueixes et pots trobar un xic liat, còmoda reunió. 40 metres, 9 xapes, IIIº - IIIº+ /  IIIº+ - IVº
Tercer llarg  :  Fer un parell de passos a l’esquerra i després amunt un repetjó a prestar atenció, ben assegurat, després baixa la dificultat i s'arriba a una reunió que passem de llarg sortint per la seva esquerra anant passant algun petit repetjó, una pedra blanquinosa al nostre esquerre ens marca el lloc per sobre del qual trobarem a uns 3/4 metres a l’esquerra una còmoda reunió, pedra molt bona. 40 metres, 10 xapes,  IVº+ / Vº / IVº / IVº - IVº+.
Quart llarg  :  A la dreta tenim una xapa de la via, però queda en horitzontal una mica més amunt un mosquetó rovellat i una xapa assegurant el pas en què es creua amb la sortida de la via Blava o la GEDE, uns passos a dreta i torna a l’esquerra passem de llarg una reunió i seguim amunt a buscar el peu de la marcada fissura de la bola, reunió un xic incòmoda, pedra molt bona. 30 metres, 8 xapes, IVº -  IVº+.
Cinquè llarg  :  Horitzontal a l’esquerra, la pedra es veu un xic rara ... Però no ho és, al mig atenció a un bloc per als peus que està en equilibri. 15 metres, 3 xapes,  -- IVº.
Sisè llarg  :  Se surt en horitzontal 4/5 xapes pràcticament en Ao si es vol, si no està sobre el IVº, després amunt per terreny que no dona confiança però que no surt res, per després fer un parell de passos a l’esquerra una doble xapa ens permet fer un pas explosiu en lliure o en Ao després 4 o 5 metres d'una placa maca fins que darrere d'unes branques trobem una xapa, se surt cap a l’esquerra per terreny fàcil i una mica terròs fins a la reunió. 30 metres, 11 xapes, IVº (Ao) / IVº+ - Vº / Vº - Ao / Vº / IVº+ / IIIº
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

dimarts, 13 de setembre del 2016

Ana Marisa

07-09-2016
Montserrat 
Gorros
Gorra Frígia
Via :  Ana Marisa Correia
Després d'un munt de dies sense tocar la pedra Montserratina i amb una certa recança per comprovar si ens hi trobarem bé amb aquests còdols arrodonits enfilem el camí cap a la nostra base d'operacions … el bar de Monistrol, un bon esmorzar per començar, després un reguitzell d'opcions i ens decantem cap a Gorros, còdols més grossos i amb pedra més bona, una via que no hem fet, però que en alguna ocasió hem vist en passar a prop d'ella, és la via "Ana Marisa" animats per una bona informació del blog del Joan i amb ombra assegurada fem cap al seu inici.
Avui el ràpid ha estat L'Esteve que en un tres i no res ens està dient si no l'assegurem i és que nosaltres encara estem a mig vestir… recoi de noi, realment ens trobem una mica estranys, en realitat no crec que sigui per culpa de "La Montse" més aviat crec que cada dia anem una mica més de cul … però això és un secret entre nosaltres, no els hi digueu a Ells !!!!!
Puja bé i ràpid amb bona pedra i grau amable, al mig un tros un xic més fàcil que es posa una mica dret just abans d'arribar a una assegurança, però sense problemes, anem fent amb un xic d'atenció a l'entrada de la segona reunió, la pedra és a controlar.
Aquí ens trobem davant d'un pany de paret dret de collons, sort que les xapes es veuen a prop, els companys fan ...uuuufffff, això, segons la ressenya deu fer-se amb pedal, bé Tu que tens més tècnica perquè no la fas… i Jo que soc un beneit els faig cas sense mirar la ressenya...!!!!  artificial... jejejeje els primers passos si, després algun d'últim esglaó i després sortida en lliure que ....... alguna em fa PO i altres les provo dos o tres cops abans de decidir-me, un altre que faig servir l’antena i les altres que no donen, total que ant passat dos dies i encara tinc el forat del cul tancat, del premut que el portava, advertència m'he agafat a totes les cintes he posat els peus a les cintes i a les xapes i si no he fet més marranades és perquè no sé més, la graduació és com Jo l'he trobat, fent totes aquestes marranades.
El darrer llarg és més humà amb bona pedra i bons agafadors, fins que arriba a un llavi que superem amb Ao els bons i Jo amb un pas d’estrep són tres xapes amb pedra de pèssima qualitat, atenció a les pedres que van a petar directa a la via de la dreta i a la tercera reunió.
Un cop al cim a fer els ràpels, tot quedant a l’espera que el patronat reinstal·li el camí ferrat que hi havia per pujar i baixar.
Descripció de la Via
Primer llarg  :  Comença tres metres a l’esquerra de la via Optima, els primers passos són els més difícils, després la dificultat baixa una mica, seguir les xapes fins a la reunió.  30 metres, 7 xapes, IVº+ / IVº / IIIº.
Segon llarg  :  Primer un xic a la dreta després cap a l’esquerra, les xapes s'han d'anar buscant, que hi són, fins a situar-nos a l’esquerra d'uns matolls. 27 metres, 4 xapes, IIº - IIIº alternant la dificultat.
Tercer llarg  :   Recte amunt fins a la segona xapa, després en direcció a l’esquerra a trobar la intersecció del sostre amb la canal, els darrers metres abans de la reunió s'ha de vigilar, la pedra no és molt bona qualitat. 28 metres, 5 xapes, IIIº+  -  IVº alternant.
Quart llarg  :  Creuem la canal quasi caminant i ens col·loquem al peu d'una dreta paret, els primers metres els fem en artificial forçat en alguns passos, una sortida en lliure molt difícil que quant em faltava dos pams per la xapa he fet servir l’antena, un lliure exigent i en una altra xapa he fet servir una cinta com estrep, dret i difícil fins la reunió, pedra de primera. 30 metres, 12 xapes, Ae / VIº--  / Ae  /  Vº+  /  Vº.
Cinquè llarg  :  Se surt recte, amb una lleugera tendència a la dreta fins a sota el balmat, que se supera aper la dreta, a tocar de una canal, pedra mol descomposta, tres xapes i sortida mes fàcil fins a la reunió. 30 metres, 10 xapes,  IVº - IVº+ / Ae  - Ao  / IVº+ /  IVº / IIº,

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Aproximació i Baixada
Resta de vies de la Gorra Frígia




dimarts, 31 de juliol del 2012

Gorra Frígia Via : Lo Tio Gos

16-07-2012
Montserrat
Gorra Frígia
Via  :  Lo Tio Gos
El Sol “crema” i canvien de plans tot anant a buscar una mica d'ombra, últimament és una constant això de què ens cansem amb unes aproximacions de “pa sucat amb oli”.
Després de denotats esforços i d'experiències pròpies del “Filo del Ridícul” arribem a peu de via, el col·lega fa un munt de temps, anys en l'escala phsico / galàctica dels sentiments, total que aprofito l'ocasió de …”T'has de superar” “Eres Güeno”, etc per no fer res i quedar com un Senyor.
Li passo la punta de les dues cordes li col·loco una canya lligada al casc i una borsa de cacauets i ves a buscar-los.
Així és com l’enganyo....jejejejeje
El primer llarg es molt maco, d'una pedra extraordinària ben assegurat, clar ho vaig assegurar Jo, que soc molt covard. Puja xino-xano aprofitant l'ombra.
 El segon llarg és més curt però la pedra continua sent de primera amb dos passets. 
El tercer, d'allò més fàcil, però distret es deixa fe amb un aire, un pic fresquet, que ens fa gaudir d'un dia de sol encantador i sense calor.
El quart és un tràmit i el Nen magnànim me'l deixa fer de primer… perquè no em queixi.
Ara arriba La Guinda, en comptes de sortir pel meu itinerari, l'original, sortim pel darrer llarg de La Lajarin, que és més maco i ara està reequipat mol dignament.
Bé Jo ja em presento com el “Salvador” disposat a fer aquest darrer llarg que és més difícil i… No va el Joan Marc i se'm queda mirant de dalt a baix… Soooo, a on vas …? aquest és meu ... Jo, és més fort, així que li dic de tot ........ “Abusa... abusa… Iaios”, ni cas, va, el bandarra i se la fa tota de primer i a sobre la gaudeix com un barrufet rialler.
Un cop a dalt està més content que un xinxó ........  Jo també.

Per informació general telefonar al patronat 93-402-46-00

dimecres, 4 de juliol del 2012

Gorro Frigi Via : Fernando Lajarin

27-06-2012
Montserrat
Gorra Frígia
Via  :   Fernando Lajarin
Avui dia tranquil, la calor es fa notar i la mandra també ; decidim anar a buscar l'ombra i la brisa marina, així que enfilem cap al Gorro Frigi a la via “Fernando Lajarin”
Com anem de molt tranquil i s'ha de “putejar” a algú, L’Esteve i Jo decidim, que avui li toca al Martí, improvisem una “classe per adults” d'Ae.
A peu de via passem l’estona explicant-li
quatre coses de l'artificial, que ell ja sap, però que no pràctica, posició dels peus, de les cames, algun petit “truki” etc
Comença a pujar i li fem deixar a terra un dels dos estreps que porta, es va queixant, però va pujant, vigila amb la posició, vigila amb els peus… bla-bla. Ell remuga i diu algú de… paga i de … que li pagarem...no sé què, etc.
La veritat és que és un Ae1 còmode, que de segon es pot fer en A0 i que els menys bons dels bons, ho poden fer en lliure. Entrada a la reunió escalant, sense problemes i còmodament.
Està reequipada, cada dues o tres xapes una de nova, la reunió perfecta i preparada per rapelar.
El segon llarg el farà L’Esteve, surt, per la dreta amb tendència a fer una diagonal, totes les xapes antigues han estat substituïdes per noves i ara es veuen, no has d'anar perdut, com un conill a la plaça Catalunya, Roca de molt bona qualitat i grau molt còmode per nosaltres, arriba a la R-2, també en perfecte estat i preparada per rapelar.
Ara que passa, em toca a mi ... Diuen que la que ve es molt fàcil i que la farà el Martí, bé possiblement em deixaran la darrera, que es molt maca.
El Martí surt sense problemes, però aquí ja s'han acabat les xapes noves i encara que no més es troben dos i la dificultat baixa, no es veuen fins que no les tens a sota el nas, després és fàcil i s'arriba a la R-3 més per intuïció que perquè es vegi res, està situada a l’esquerra de un matoll, sota una boleta, la reunió no ha estat reequipada i al Martí no li agrada, tafaneja una mica i a la dreta del matoll, uns 2/3 metres, troba una reunió amb espits, la fa aquí.
La L-4 supera uns metres,  5 o 6 m, vertical i molt descompost per entrar al bosquet, nosaltres ens n'anem en diagonal marcada a la dreta, per terreny molt fàcil, fins a trobar el camí que s'ha format al bosquet i per ell arribar a l'arbre de la R-5, còmoda i agradable reunió, que es morirà aviat, si no es posa un parell de xapes per fer-la.
Sorpresa !!!!!! se han confabulat, ara hem “putejant” a mi, no hem deixant escalar de primer, em veig obligat per majoria aclaparadora, a fer de segon en la darrera.
L’Esteve fa aquesta darrera, que torna a estar equipada, adequadament. Gaudeix d'un llarg preciós i ben assegurat que va de més a menys.
Arribada al cim i tranquil·litat, apa … Per avui ja hem complert... anem a petar-la al bar.
Per informació general telefonar al patronat 93-402-46-00

dilluns, 24 d’octubre del 2011

Guzaman-Silva

23-10-2011
Montserrat
Gorro Frigi
Via : Guzman - Silva
Diumenge les previsions de la Meteo s'han complert, la nit ha estat de pluja, el mati el cel és blau i al migdia tornem a estar al mig dels núvols.
Així que com havíem d'anar a una petita trobada de les SAMES al Gorro Frigi, hem decidit amb el Joan Marc d'anar a fer la via Guzaman-Silva, que teníem entès que estava amb xapes noves, recordo la primera vegada que la vaig fer (1986) que estava amb “burilillos” escassament distribuïts.
Com diuen els meteoròlegs de la tele ara són “Abundants i generosos”, per cert, no m'ha sobrat cap ni un.
El Primer llarg es fa amb una pedra llepissosa i relliscosa, però es deixa fer, ben assegurada i a més aquest llarg com el següent ben arrecerat dels vents.
El segon llarg es panxeta – xapa – replanet i anant fent, més llarga que l’anterior però de pedra més noble.
 Arribem al tercer llarg … és un galimaties de possibilitats, la sortida de l'esquerra, la més còmoda, ja que surt pel camí de baixada; la del mig es veuen xapes brillant, i sembla 2/3 passos d'Ae, la de la dreta, la que van seguir nosaltres, segueix el morro característic, que es veu des de la R-3, trobarem una xapa amb restes de pintura vermella al mig del morro i una mica alta, una bona presa, plana i gris, ens permet ancorar   la mà esquerra i arribar a la xapa, si no ets molt baixet, penso que es pot fer en lliure, però com nosaltres hem superat aquests moments de glòria, optem per posar un estrep i així, pujant a penúltim esglaó, arribar a la següent xapa, per sortir d'aquesta “Caminat” bé… al principi és un camí vertical, però amb unes pedres que no ens la mereixem, encara trobarem una tercera xapa, també vermellosa, abans d'arribar a la reunió, uns metres abans del cim.
Trobada amb la resta de gent que han vingut a la concentració SAME i a complir amb l’esport del “Baring” Bar-Escalada-Bar.
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Aproximació i Baixada
Resta de vies de la Gorra Frígia



dimecres, 21 de setembre del 2011

Gorra Frigia 2

Montserrat
Monestir
Gorra Frígia Sud - Oest
 Aproximació : 
Situats en l'estació superior del Funicular de Sant Joan, en el que s'anomena “El Pla de les Taràntules”, com si sortíssim del funicular agafar el camí de la dreta, és el camí que porta a Sant Jeroni, és un camí ample i còmode amb petits trams d'esglaons, que faciliten el trànsit per ell, només sortir un pronunciat gir a l’esquerra ens presenta a la “Gorra Marinera”, l'ample camí la creua de costat a costat, seguim còmodament deixem a la nostra esquerra el camí que puja a La Magdalena inferior, tot passant per sota, també passem per sota de l'Ullal de La Magdalena i per La Magdalena Superior, finalment el camí travessa de costat a costat La Gorra Frígia, passem de llarg i una mica més enllà trobem, a mà esquerra una pujada, al principi dreta i curta que ens porta a un collet, ara toca baixar, dret al principi, després més còmoda, aquest camí dona la volta al Gorro, per darrere i passa pel peu d'algunes interessants vies d’escalada, per després convertir-se en el Torrent dels Llorers. 
Baixada :
Després dels darrers actes de desmuntar de la baixada i pujada a la Gorra Frígia, gaudir del seu cim queda exclusivament per gent que sàpiguen escalar i rapelar. És a dir ens ha col·locat a tot l'estament dels escaladors com uns Elitistes que no volem compartir, amb la gent “normal” el plaer d'un lloc tan bonic i característic com és el cim de La Gorra Frígia.  Felicitats…
Informació del (20-07-2017)
La baixada ara està muntada per rapelar allà a on començava el cable trobem una instal·lació de ràpel, just a l’alçada dels arbres del nostre esquerre trobarem una altra instal·lació. Atenció 4 o 5 metres abans es troba una instal·lació de dos espies segellats i un xic sortits… NO agafar-lo, la bona està a sota a 4/5 metres. Després des d'aquesta en un ràpel de 55 s'arriba a terra, pel camí es troba un altre bona instal·lació per rapelar.
Baixar per la canal en direcció al camí ample que va al funicular, o Pla de les Taràntules, és el mateix que hem seguit per vindre.
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per les vies clickar aquí  :
Vies :  
Òptima
Ana Marisa Correira
Fernando Lajarin 
La Gavina
Lo Tío Gos 
De la Pilar Martinez
Guzman - Silva