Translate

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris B) Mur Encaixonat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris B) Mur Encaixonat. Mostrar tots els missatges

dilluns, 12 de març del 2012

Anhels Petrificats ( El Mur Encaixonat)


 Anhels Petrificats 

El Mur Encaixonat    Via : Anhels Petrificats
Un altre meravellós dia ..... Sol i bona temperatura, si seguim així, serà mes barat dutxar-se amb vi...... be tampoc seria tant dolent....No !!!  ho faríem mes sovint.
Al Bar, la “chervessa  se sube a la cabesaaa” vet per a on, ens posem a arreglar el Mon, com si pugéssim arreglar-lo..!! i el temps passa, volíem fer alguna cosa tranquil·la, anar a Gorros etc etc, però son quarts de onze quant tanquem el taller de reparació del Mon i decidim que a aquesta hora el Monestir estarà a tope de Domingueros... be com nosaltres .... però de un altre ram.
El Joan entrant a  la R-1
 De sobte, a sobre la taula apareix una ressenya.....nooorrr un altre via dels Masó i a mes amb una sola opinió trobada a la web ....nooorrrrr.
Siiiii,    serà que si, aproximació no gaire llarga, esta a l’alçada de la cova de l’Arcada.
Je, jejejeje, que passa últimament que sempre em trobo a peu de via amb dos caps de corda, deu ser una indirecta..... o potser allò de el nens i el avis els primers ....
Recoi com es nota que me ant canviat les soles dels Gats i encara rellisquen 

El Joan fent el Ramonage al segon llarg
de allò mes, estic per baixar-me, clar que li marquen Vº, però els peus em rellisquent mol i no em donen confiança, finalment vaig pujant poquet a poquet, evidentment no trenco els meus principis i me agafo a tot lo que trobo, tant si es pedra grisa, com si son cintes de colors, un no es racista, i ara per on .... haaaa,  per l’esquerra una corda fixa...!!! arribar no es difícil, únicament as de passar de tota la pinassa i sorra que cobreix la paret........   finalment arribo a agafar la corda ole....ole...  Cabrooooons,    els peus rellisquen en un  "Mar de Sorra",   siiii  sorraaa,  no terra compacte, ells  (els peus)  van en una direcció,  les dues mans agafades a la corda van en un altre i la xapa esta en un altre, sort que son 2/3 metres, però com se ho ant fet per posar la xapa, xapa amb maillon i am anella de la corda fixa, finalment xapo i me ancoro a la xapa uuuffff, estic tota suada !!! posa Ae1 i 6a,  poso la reductora i 
El Xas al Ramon
em limito al Ae1 (el primer pas jo diria Ae2), el 6a el deixaré per quan sigui gran.   Les ultimes dues xapes surten be en lliure i ara ....    san tornem-hi un recobriment de sorra, per fer mes agradable la entrada a la R-1, en la ressenya marquen 45 metres, a nosaltres no ens arriba als 40 m, reunió incomoda. Van pujant els companys i em diuen que a ells també els i relliscaven els Gats en el primer tram .... es de veritat ? o ho fan per donar-me moral ? de totes formes, se agreix.
 
Els mol Pringats se ant dedicat tota l’estona a xerrar i no me ant fet ni una foto....
Els tres a la reunió com tres pringats. Ràpidament li passo la corda al Joan, no sigui que comenci a trobar bitxos per la pedra i no se en recordi de que li tocaaaa.
El darrer pas, de peus a sobre la sabina
Li dic, sembla que per darrera meu al Ramonage aquell....es mira la ressenya i diu si però com arribo?, per la herba li contesto...... jeje ... que no maleiré la maleïda herba dels Collons..... quan pugi de segon....,   segueix un ramonage franc i bonic, es pot anar posant algun friend, al cap de munt del mateix una sabina ronyosa ens diu que per allí no es, just a la placa de la dreta una encantadora xapa, ens dona els “Bon dia...”, una placa amb petits ressalts, ben assegurada, ens deixa en un flanqueig, sense 
El Joan a la R-2,  Cim o lo que sigui....

assegurances, es pot posar algun bicoin fins arribar a una sabina a la nostre dreta i al peu de una curta fissura, al cap de munt una xapa, es com si estigues en un altre Galàxia, a anys llum de a on estem, la sabina permet posar-te de peus a sobre de Ella i amb un ...” balanceig” .... encerta de posar un friend per assegurar l’arribada a la xapa, per a mi lo mes difícil de la via, de segon em vaig apalancar al friend i amunt, la sortida de la xapa.....be.

Resum de la Via ....mmmm....mmmm....mmmmm, Siii, ja ho tinc, mireu com es que :
 “No em trobat cap cagada de Cabra”
Penseu, quant fa que no os passa això ??

El Joan, El Guillem, El Xavier



Aproximació : 

Des de el Bruc, seguint el carrer / carretera, passem els Bars i al davant de les escoles, agafar el carrer de la dreta, senyalitzat, direcció “Can Salses” “Refugi Vicenç Barbe” etc, baixar desprès seguin els indicadors del Refugi agafa a ma esquerra pesarem algunes cases i entrarem a una pista anar seguint-la, sempre el indicador del Refugi.
Al cap de un curt tram trobarem un petit espai a la nostre dreta, en aquet punt deixem el cotxe. Davant nostre i a l’esquerra la pista que va en direcció al Refugi i a la nostre dreta un camí ample, que seguirem una estona fins una fita gran que marca, a la nostre dreta, la entrada del camí a la Cova de l’Arcada, el seguim deixem darrera nostre la Cova i passem el Torrent de les Grutes, un pel mes en lla deixem a la nostre dreta el camí de Coll de Porc, seguim planejant fins dona la volta a un marcat espero rocós, el camí entra en el Torrent del Lloro, just entrar i abans no comenci a pujar, trobem un petit sender que baixa al torrent, seguir-lo i passar al altre costat, en uns pocs metres, sense camí, arribarem a peu de via.

Descens :

Anar seguint el llom, direcció Nord, no trobarem camí, en algun tram un mur de vegetació ens barra el pas, se ha de passar-lo, es curt, sempre seguin el Llom, a la nostre esquerra el Clot dels Caragols i a la nostre dreta el Torrent del Lloro, així arribem al camí del Refugi a Coll de Porc, just en un collet rocós, seguir el camí cap a la nostre dreta, direcció Coll de Porc, el camí baixa al Torrent de Lloro una vegada aquí el camí comença a pujar, just abans de pujar una fita marca  un camí a la nostre dreta (sentit marxa) senyalitzat amb pintures blaves, se ha de anar seguint, en un moment sembla dubtós, ja que se aparta del fons del torrent, seguir el camí ampla i còmode que ens deixarà al trencall del matí, seguir el mateix camí que em fet de pujada, però ara de baixada.