Translate

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aa) La Plantació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aa) La Plantació. Mostrar tots els missatges

dijous, 12 d’octubre del 2023

GEDE

 09-11-1986

Montserrat

Gorros 

La Plantació

El Sentinella

Via : G.E.D.E.

Un record del passat, el darrer cop que la vaig fer va ser 09-11-1986 i el primer cop el 25-01-1970.

Entremig aquesta via va tindre uns anys de tranquil·litat, després equipacions per, segons alguns, modernitzar. Van intervindre excessos d'assegurances i trencadisses d'aquestes, els uns per algun motiu, desconegut per mi, i altres amb un excés de "puritanisme".

Ara sembla que hi ha consens en deixar-la tal com està.

Respecte a les assegurances, a més de l'indicat en el croquis, es poden posar alguna plaqueta recuperable i algun friend no gaire gran.

Jo la recordo com una via preciosa, amb molt de compromís i una pedra extraordinària. En un principi crec recordar que la fèiem amb quatre o cinc llargs.

Baixada : puja uns pocs metres fins al cim pròpiament dit, baixar dos o tres metres per la part oposada a la via i trobarem un ràpel que amb 60 metres ens deixarà a terra.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Més Vies per anar-hi



diumenge, 8 d’octubre del 2023

Pany - Ferrera (Normal)

29-08-1979

Montserrat 

Gorros

El Sentinella

Via Pany - Ferrera (Normal)

Records i informació de diferents fonts, la darrera vegada que la vaig fer va ser el 29-08-1979 i la primera vegada el 26-12-1968.

El record que m'ha quedat és d'un artificial fàcil amb pitons molt vells i algun un xic sortint, el pas a la pedra al peu de la fissura era franc i no problemàtic, pujar fins a la reunió primer per placa i després per dintre de la xemeneia, la reunió en el collet que forma el Fusell amb el Sentinella.

El segon llarg, mai m'ha agradat, la pedra no la recordo bona, sinó tot el contrari i el que Jo feia en artificial, poc agraït.

El tercer llarg és curt, de fet impressiona baixar un parell de metres pel fusell, però aleshores trobaves un bon agafador que et facilitava allargar un peu fins a trobar la pedra del Sentinella i un altre bon agafador, aleshores era molt fàcil restablir-se, els pocs metres fins a la reunió no recordo que fossin complicats.

Ens separen tres o quatre metres fins al cim, que després haurem de desfer per muntar el ràpel des de la reunió.

Baixada : Un ràpel de 60 metres de la darrera reunió fins a terra. Anys enrere, cordes de 50, fèiem un ràpel fins al coll de la R-1 i un altre fins a terra, ara crec que la R-1 no està preparada per fer-ho.

Aproximació 

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Més Vies per anar-hi

dilluns, 18 d’agost del 2014

Tomahawk

06-08-2014
Montserrat 
La Plantació Alta
La Mamella
Via : Tomahawk
Foto agafada de l'antiga Escalatroncs i retocada per posar la  ressenya del Guillem
Ja hem après el camí i ara és més fàcil, en un no res ens situem a peu de via, es veu la primera xapa a prop i el terreny assequible.
L’esteve em deixa fer el primer llarg, els primers 4/5 metres la pedra sembla llefiscosa, però després els agafadors grossos i generosos surten d'una forma natural, quasi no fa falta mirar només allargar la mà i escollir, clar que entremig un parell o tres de passos em sobten i he de mirar-ho una mica, però bé es deixa fer bé. Al mig trobo un tros menis difícil, sembla que no es veuen més xapes, no us preocupeu aneu fent i en arribar a una mena de cubeta a la dreta ja trobareu la continuïtat de les xapes que ara van en flanqueig ascendent fins a sota uns matolls, a la dreta la reunió una mica penjada però bona.
El segon llarg l’enceta l’esteve, just a la dreta de la reunió sembla molt dret… si, és molt dret però amb molts bons agafadors, clar que has de tindre bracets i quan aquests fallant… un estrep ens solucionen la manca de força, segueix dret però amb molt bons agafadors i ben assegurada, quan arribem a la part fàcil ens n'anem  per a la dreta fins a trobar la reunió a sota el cim.
El ràpel de baixada està, més o menis a la mateixa alçada uns 5/6 metres a la nostra dreta (mirant la paret). Al cim de L’Agulla una bonica i curiosa vista de tota la regió de Gorros.

Aproximació i Descens 

dilluns, 11 d’agost del 2014

Lluís Corominas

06-08-2014
Montserrat 
La Plantació Alta
La Doble
Via : Lluís Corominas
Una mica d'aventura, però ... Poca he ..!!! que no estem per sorpreses.
Tot arribant al punt que la canal de baixada es fa més estreta a la meva esquerra una petita plataforma herbada em crida l’atenció … Els companys em criden tot dient … Ja et vols saltar un llarg… miro i sí, està a sota meu i a peu de la placa, bé. Torno a la canal i baixo els escassos metres que ens separen, ara si ara estem a peu de via, uns metres més avall comença la via Tomahavk a La Mamella.
L’Esteve demana que fem canvi d'ordre i així ho fem… jejejje li tocarà balla amb la més lletja.
Enceta el primer llarg de pedra llefiscosa, no és gaire difícil però… és rareta, sort que és curta i ja estem al replà del qual me ant fet baixar, la reunió la farem d'un bon arbre.
El següent llarg em toca a Mi... Començo tímidament perquè marca poques assegurances ... Però és un esclat de forats enormes i còdols generosos, és a dir agafadors per gronxar-se i amb una pedra no bona... Excel·lent i una dificultat còmoda, tres-cents metres així voldria Jo. Però no, s'acaba ràpidament, un flanqueig a l'esquerra amb una cinta d'un arbre i una reunió de dos paràboles.
La tercera es veu una mica més dreta, però també amb bona pedra i bons agafadors, entre dues xapes la ressenya original marca un pitó… que no hi és, pel que s'ha de forçar una mica el pas o fer sevir l’antena segons nivell. Després va pujant un darrer pas ben assegurat i amunt el Martí xala tant que en la part fàcil i pedregosa no veu la reunió a sota el cim i puja fina a dalt de tot, munta una reunió al cim en unes restes de sabina seca un pèl precària.

Aproximació i Baixada

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Més Vies per anar-hi
 

divendres, 11 d’abril del 2014

Wagner

09-04-2014
Montserrat 
Monestir
La Plantació
El Sentinella
Via : Wagner
El dia és fantàstic la primavera està venint.
A mi el primer llarg mai m'ha fet el pes i sempre lo he fet de segon, aquesta vegada tenim el Martí que es fica amb valentia cap amunt, de la segona a la tercera xapa, ha suat i s'ha portat com un valent, però de la tercera a la quarta… ufffff demana la canya i amb un pas d'antena ...  llaaaaarg  això si ens deixa una bona baga llaaaarga pels segons, la sortida no regala ... Però anant fent.
Arribo a la reunió i tot és mirar amunt i mirar-me a mi...??? 
Si la recordo punyetera, però la pedra s'ha transformat i ara són còdols més grossos, també més vertical, però es deixa fer, això si 2 passos seguits d'estreps, pel mig i suant la samarreta.
La segona reunió també és incòmoda i quan arribant els companys me indican que és millor que no fem canvis de cordes i que em deixen fer la tercera...mmmm
Em donen un maillon i em diuen que si no ho veig clar que és l’assegurança per tornar enrere quan vulgui....bé provem, em deixo el maillon a mà.
La veritat és que és molt dreta, però té uns forats i uns agafadors de primera, sobretot per deixar-me els bracets fen pampallugues, a poc a poc i fent alguna parada vaig pujant fins a un punt que ja és massa per a mi, trec l'estrep i dos passos d'Ae, per sortir ja més bé i després a l’esquerra a buscar la  3a reunió.

3
Uuufffff ja està, realment estàvem forts quan la vàrem obrir, però ara ja no és el mateix, content però fet caldo.
Uns metres fàcils ens porten al cim
Atenció NO és una via BEB, no regala res de res

Aproximació i Baixada

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Més Vies per anar-hi

Sentinella

Montserrat
Monestir
La Plantació
El Sentinella 
Aproximació  :
Sortint de l'estació superior del funicular de Sant Joan, “Pla de les Taràntules”, seguim el camí de Gorros, passem el Gorro Frigi, fins a trobar el camí que baixa al Sentinella, que està a la nostra esquerra una mica abans d'arribar al Mirador.
Baixem fins a trobar el Fusell del Sentinella, primer es troba la "Pany-Farrera", "La Wagner" i al cap de vall l'Aresta Brucs que és la via GEDE.
Baixada :
Des del cim anar en direcció al Fusell (Nord) i una mica a sota trobem una instal·lació de ràpel antiga, però em sembla que està en bon estat, un ràpel d'uns 55 metres fins a terra, té un tram volat al mig, però sense problemes.
Una vegada a terra estarem al mateix camí pel qual hem vingut, seguir-lo en sentit invers
Vies :
Wagner  
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

dijous, 20 de març del 2014

Canvi ClimBàtic

15-03-2014
La Plantació
La Presidenta
Via  :  Canvi ClimBàtic

Al Club hem quedat un bon grapat de gent per sortir a escalar, bé me han deixat sortir amb La Canalla, volien descobrir una nova zona, per Ells.
Aproximació :
Des de Collbató  la pista  Ara esta tancada . 
Seguir a peu la pista fins arribar al antic lloc de aparcament, davant mateix surt una curta pista en mal estat, seguir-la a peu i just uns metres abans del final i a la nostre dreta un marcat camí (marques blaves) se enfila per el Clot de La Mònica, seguint aquet camí, arribarem a una mena de Collet al cap de munt del Serrat del Muntaner, uns metres abans hem deixat a la nostre dreta el camí que puja a Sant Joan, passem al altre costat del Collet i baixem una mica, anem per el interior de un frondós bosc, travessarem la llera de un petit riu, tot un pedregam, i uns metres mes endavant una fita ens marca el començament del camí de la Torrent dels Llorers, es el mateix que la torrentera pedregosa que em passat, i aquet torren puja fins el peu del Gorro Frigi, el voreja per l’esquerra i surt al camí de Sant Jeroni, al costat del Gorro.
Remuntem la Torrentera, uns graons de ferro, posats a la roca ens facilitaran la progressió, una vegada superats i desprès de una curta pujada, trobem un lloc una mica pla a la nostre dreta surt la via : Camvi Climbàtic a La Presidenta.
La via :
Primer Llarg : No agrada, vist des de sota, però enganya i no té cap complicació40 metres, 1 Pitó 2 xapes, 1 sabina ;  IVº /  IIIº / IIº
Segon Llarg : Es mol bonic amb uns bons agafadors i una pedra extraordinària… dificultat suficient per mirar-ho amb interès. 45 metres, 9 xapes, 2 pitons ;  IVº / IVº+ / 1 pas de Vº
Tercer llarg :  Extraordinari, roca bona, generosa de preses amb un pas difícil al capdamunt, que es pot superar amb una bona pressa de cita de colors.
En fi val la pena arribar al cap de munt de l’agulla i després caminat a la dreta muntar la reunió al Collet. 25 metres, 6 xapes, 1 pont de R. ; Vº / IVº+ / IVº / Vº+ / (o Ao)
Quart Llarg : És curt intens i amb bons agafadors, un xic escassos... però bons. 20 metres, 1 arbre, 3 xapes, 1 pitó  VI (o Ao)  /  Vº / IIº
Baixada 
Un curt ràpel, des de un arbre, ens deixa al Collet amb La Vicepresidenta, baixar cap a l’Oest fins arribar a la Canal dels Llorers, seguir el camí de pujada, cap a vall
 Per l’aproximació, descens i més informació clickaraquí  :
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

dijous, 11 d’abril del 2013

Infinity

26-05-2011
Montserrat
La Plantació
Roca dels Col·leccionistes
Via : Infinity

El lloc una mica, no gaire, apartat ens facilita una escalada solitària, correctament assegurada, sense passar-se, la roca al principi sembla una mica delicada, però desprès queda correcta, ens facilita el entrar a conèixer mes a fons aquest bonic recó de La Plantació
Que tingueu una bona escalada, entre bar i bar, (BEB) es clar...!!!
Aproximació :
Des de Collbató  la pista  Ara esta tancada . 
Seguir a peu la pista fins arribar al antic lloc de aparcament, davant mateix surt una curta pista en mal estat, seguir-la a peu i just uns metres abans del final i a la nostre dreta un marcat camí (marques blaves) se enfila per el Clot de La Mònica, seguint aquet camí, arribarem a una mena de Collet al cap de munt del Serrat del Muntaner, uns metres abans hem deixat a la nostre dreta el camí que puja a Sant Joan, passem al altre costat del Collet i baixem una mica, anem per el interior de un frondós bosc, travessarem la llera de un petit riu, tot un pedregam, i uns metres mes endavant una fita ens marca el començament del camí de la Torrent dels Llorers, es el mateix que la torrentera pedregosa que em passat, i aquet torren puja fins el peu del Gorro Frigi, el voreja per l’esquerra i surt al camí de Sant Jeroni, al costat del Gorro.
Remuntem la Torrentera, uns graons de ferro, posats a la roca ens facilitaran la progressió, una vegada superats i desprès de una curta pujada, trobem un lloc una mica pla a la nostre dreta surt la via : Camvi Climbàtic a La Presidenta.
Just uns 3-4 metres abans de arribar-hi i a la nostre esquerra, una dreta canal ens porta a peu de la via Infinity.
La via :
Primer llarg : El llarg te un pas força fi, desprès la dificultat decreix, pedra bona i fina. 35 metres, 8 xapes, Vº / Vº+ /IVº+ / Vº / IVº+ / IIIº
Segon llarg : Comença difícil, es pot fer en Ae, després baixa la dificultat i segueix fins a sota un llavi on fem la reunió. 30 metres, 8 xapes, Vº / Ae / Vº / IVº+ / IVº.
Tercer llarg : Flanqueig a la dreta per sota el sostre (possibilitat d'un friend) fins arribar al lloc mes assequible, una xapa que no es veu fins tindre-la a l'alçada del nas, un pas de A0 i després una encantadora rampa de dificultat moderada fins arribar a la reunió, situada en uns arbres. 35 metres, 3 xapes i una baga, IVº+ / A0 / IVº / IIIº.
Quart llarg : Uns metres fàcils per arribar al cim, el cim es bastant pedregós. 15 metres, IIº / Iº.
Baixada  :
Per la seva vessant Est un ràpel de 50 metres ens deixa, amunt de  la canal de peu de via, baixem fins la mateixa i seguim el mateix camí de pujada, però en sentit invers.
Per la aproximació, descens i mes informació clickar aquí :
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

dilluns, 4 de juny del 2012

Territori Dakota


02-06-2012
Roca de Sant Cugat
Via : Territori Dakota


Per fi, el Joan Prunera, m’ha enredat per anar a fer aquesta via, porto un any darrera de trobar algú que me ensarroni.










Fem l’aproximació baixant per darrera els Gorros, passem entre La Mamella i La Mamelleta,  puuuuaaaf , quina canal mes terrosa, però ens deixa a peu de via en un moment.
El Joan  concentrat

















El Joan em pregunta quina vull fer, la veritat es que em feia gracia provar la segona, però li deixo escollir a Ell, es mes fàcil adaptar-se, i vet a qui  que el col·lega prefereix fer la primera, ole . . . ole !!


Feia temps que no em posava al peu de una via amb la possibilitat de no fer-la, tot pensant lo de sempre, que no em fa mandra baixar-me de una via per que la dificultat em sobrepassi...... però recoi..... no mes de pensar en fer aquellaaaa .... canal de pujada el pels se’m posant de punta, així que millor intentem sortir per dalt.
El Joan fent el L-1




El Joan fent el L-1


El Joan sembla un “Torero” esta concentrat, ara els gats, ara l’arnes, les cintes, els tascons, siiii ... avui anem carregats de tascons.






Taxiiinn .... es posa en marxa, al principi fàcil, desprès mica a mica es va posant dret i comença a ser mes difícil, Ell paset a paset va pujant, crec que no se agafa a unes branques que es troben abans de entrar a la reunió, Jo si que me agafo, i crec que facilita un xic el pas mes difícil, tram superat, entra a la reunió i lo primer que diu...... no es veu cap pitó al díedre......!!!!
A tocar de la R-1










Poc a poc vaig fent i gaudeixo mol del llarg ..... arribo a la R-1


El Guillem al bonic díedre i el Joan a  R-1
Agafo tot, es a dir TOT lo que portem,  























desprès miro cap a dalt....jooooder esta tot pelat de assegurances....be a “castroculo” es  veu una xapa, la fissura es veu bona per posar els tascons, així que trec el cul de la reunió i començo.... un tasco, mol ben 
posat ....... però fa una miqueta de panxeta, be la panxeta la tenim els dos la paret i Jo, així que poso un 
Guillem en L-1 (foto Joan)
 estrep i.... ....  meravelles, mes amunt dos meravellosos pitons . . . .  be !!   una anella que no se sap que es i


 
Guillem en L-1 (foto Joan)











un passamà que surt un pam de la paret, amb un braç de palanca de “cagatelorito”, be, ara ja es veu millor, les mans dintre la fissura i anar pujant 
El Joan arribant a la R-2


al menis estic assegurat, sortida curiosa del díedre i arribada a la primera xapa...... uffff, descanso una mica i segueixo.... be això es lo que voldria, resulta que els peus em quedant per davant de la panxeta i aquí tinc problemes, a mes he de superar-me amb la cama esquerra, que es la que esta malament, finalment torno a treure l’estrep i  el problema es soluciona, el resta del llarg es desenvolupa sense problemes, be, no ben be, però el problema es meu, que bufo com 
un condemnat i tinc que parar, de tant en tant, per descansar i es que ara ja estem en una fase en que cada any serà una mica pitjor....snifff
El Joan iniciant el L-3

Arribo a la R-2 mes content, que una gamba en el mar, el Joan puja i va dient joder .... joder,  be Ell se ha fet tot el díedre en lliure i també te els bracets a caldo, però esta content com un xinxó.
Ara li toca a Ell la tercera, una mica estranya, no mes te un pas que es pot fer en A0, i fem en A0, però es que un parell de metres abans de arribar-hi es podria sortir igual a la esquerra i probablement mes fàcil..... però .... be ja estem al cim i contents.



Sempre estàs mol ben assegurat i això ens dona molta confiança als “SenseNivell”. 
El Joan  i  El Guillem
La baixada la fent resseguint la Agulla Jaume Mates, desprès de un curt ràpel per la vessant Nord.



Per la aproximació, descens i mes informació, clickar aquí :

diumenge, 4 de març del 2012

Roca de San Martí - Magical Mystery Tour


29-02-2012
Roca de San Martí
Via : Magical Mystery Tour


2ª Part
1ª Part

Un altre vegada al Bar del Bruc, amb cervesa i cigaló, parlant de a on anar, trec unes propostes de fàcil accés, fàcil baixada i fàcil escalada...... Però No, va a ser que no, un altre vegada me ensarronen amb una via de la confraria Masó, que el cel els hi recompensi amb l’entrada al Paradís.
El Primer llarg

Es a dir allà a on es va perdre La Creu, de anada i de tornada, encara que la tornada mol pitjor i es que la meva Artrosis ja no dona per a gaire.
En fi novament Clot de La Mònica amunt,  un dia voldria conèixer aquesta Mònica, per agrair-li el caminet, Coll del Serrat d’en Muntaner Superior, baixadeta còmode per el bosquet i remuntada per el Torrent dels Llorers..... els esglaons, com es que cada vagada estan mes separats ....?  la cama ja no em dona, vaja començo be, finalment arribem a peu de via te gravat a la pedra les lletres  “MMT” i al seu davant te la sortida de la via “Canvi Climbatic”
Ela Martí i l'Esteva en ... la R-1 !!

El Martí com es un gana, comença el primer llarg, el primer tram la pedra esta be i la dificultat, relativament, baixa i correctament assegurada, la segona part esta “Podrida” tot i els esforços per netejar-la, però mol fàcil i sense problemes, còmode R-1, amb arbre per escollir.

Inici 2on llarg

L’Esteva enfila el segon llarg, amb un primer pas de arbre i pedra fins la xapa, desprès estreps i amunt, mentre vaig mirant per l’esquerra i potser..... seria 
L'Esteva al 2on llarg
mol mes fàcil..... però això son coses del home blanc ....., desprès de aquets tres passos .... ,  a caminar amb un petit ressalt al mig, arribada còmode a la R-2 amb arbre per escollir.






Ara em toca a mi, avui, per primera vegada, no es veu un “Puto” segur.... que es per aquí pregunto...., posssss, siii ...  es que la ressenya diu que esta desequipat....mmmmm, un altre cop he pringat...... be passeu tota l’artilleria a veure que puc posar..? mes somriures . . . i surto carregat com el “Ruc Català”, metres i metres i mes metres,  res al final poso un merlet 
El Guillem al inici del 3 er llarg (foto del Martí)
bastant bo i començo a el flanqueig cap a la dreta, sense veure res, tinc una sabina a sota i.... a les hores veig una xapa .... a la quinta forca, ufffff, començo a mirar a dreta i esquerra .... “joder” a sobre estic cegat, tindre que anar al otorrino, que en miri la vista.... a la meva esquerra me he passat de llarg un meravellós pitó de la ramaderia dels Masó, torno una mica enrere i passo cinta i sense agafar-me.... mes confiat, que no mes fàcil segueixo fins la Xapa, desprès un altre i a sobre es te que escalar... que coi, per fi arribo al 6a, ja no tinc excusa.. trec el estrep amb satisfacció i vaig pujant, ara torna, tocar escalar.....ja veig el pas, un forat per el peu 
Això es dret ..!!  (foto del Martí)
esquerra i amunt..... jejeje el genoll esquerra ja no es doblega....... esta farcit com una botifarra.... la mara que el va p....,  el clàssic avís als de baix....., vigileu que estic “pillao”, de fet es mes per tranquil·litat meva per que els companys a sota no poden fer res .... a part de fer fotos i fer el cigarret tot comentant .... no serà tant, això darrer en veu baixa. Amb passets curts vaig pujant... apurat, apurat i quan em sembla que estic a punt de lo pitjor . . . . .  un tasco se enganxa amb un mini- merlet . . . . la “mara del tano”,  baixa, puja etc al final surt el tasco i jo amunt. “Moraleja” : Quant et sembla que estàs fotut, encara pot ser pitjor. Sort que la pedra es bona i permet gaudir de l’escalada, R-3 còmode, tant com per muntar un piset i arbra a escollir.
El Martí al 4at llarg



Un reguitzell de xapes,  una pedra que se intueix de primera inciten de forma supina al Martí que quasi es baralla per fer el 4 at llarg,  si,  es confirma una pedra extraordinària amb bones assegurances
El passet tonto del   L-4
que en un llarg, de flanqueig, s’agraeixen, quasi mes per els segons que per el primer, això si, els de la confraria no podien deixar el llarg així i al final posant la guinda apurant un pas just dues xapes abans de la reunió . . . . be per que no sigui dit que tot son facilitats, que els hagués costat posar la xapa dos pams a sota....?


R-4



R4 una mica incomoda, tenint en compte les anteriors.










El Guillem fent el 5e llarg
R-4  vista desde el L-5
La veritat es que no em fixo gaire, agafo un cap de corda i abans no mel requisin, tiró amunt, mira que barallar-se per fer de cap de corda??, es puja ve, un grau còmode per mi, correctament assegurat..... be el final queda una excursió considerable i no vaig sabé col·locar 
L'Esteva arribant a la R-5
 cap tasco a la fissura... cap a dal a buscar una sabina seca i podrida.... be realment tinc la vista i/o La Neurona espatllada, a l’esquerra de la sabina una xapa...uffff mes tranqui, gaudeixo del ambient i....recoiiiii... a sota i a la dreta la R-5, no es gaire còmode de peus  a sobre una pedra blanca.










L'Esteva fent el L-6
El Martí fent el L-6
 Com els dos col·legues venen espitosos, no volant canviar de corda i tirant  els dos amunt, a l’hora i amb una corda cada un..... ja aguantaran dos espits la caiguda de aquet “melage a trois”?

divendres, 2 de març del 2012

Roca de Sant Martí


Roca de Sant Martí



Situada sota mateix de la Roca de San Cugat, just a la frontera de per a on es millor anar . . . . . .  per baix o per dalt....?

Aproximació :

A)
Des de Collbató  la pista  Ara esta tancada . També esta tancat a partir de La Vinya Nova.


Seguir a peu la pista fins arribar al antic lloc de aparcament. Davant mateix surt una curta pista en mal estat, seguir-la a peu i just uns metres abans del final i a la nostre dreta un marcat camí (marques blaves) se enfila per el Clot de La Mònica, seguint aquest camí, arribarem a una mena de Collet al cap de munt del Serrat del Muntaner, uns metres abans hem deixat a la nostre dreta el camí que puja a Sant Joan, passem al altre costat del Collet i baixem una mica, anem per el interior de un frondós bosc, travessarem la llera de un petit riu, tot un pedregam, i uns metres mes endavant una fita ens marca el començament del camí del Torrent dels Llorers, es el mateix que la torrentera pedregosa que em passat,  (aquest torren puja fins el peu del Gorro Frigi, el voreja per l’esquerra i surt al camí de Sant Jeroni, al costat del Gorro).
Remuntem la Torrentera, uns graons de ferro, posats a la roca ens facilitaran la progressió, una vegada superats i desprès de una curta pujada, trobem un lloc una mica pla a la nostre esquerra surt la via Magical Mystery Tour i a la dreta surt la via : Canvi Climbàtic a La Presidenta.
Just a la nostre esquerra, una dreta canal ens porta a peu de la via Infinity, remuntar (corda fixa) fins davant  de La Roca de Sant Cugat, a la dreta trobem una curta i mes ampla canal que ens porta al Collet que la separa de  La Roca de Sant Martí i als 15 metres de IIº / Iº que ens porten al cim i que es el camí de baixada.

B) El funicular del Monestir a Sant Joan desprès seguir el camí dels Gorros, una vegada passem el “Gorro Frigi”, uns metres mes enllà, ens enfilarem per un camí costerut que en pocs metres ens deixa en un petit Collet i ja trobarem mes marcat el camí que baixa per darrera el “Gorro Frigi” el seguim passem  a tocar de la seva paret i una curta remuntada ens deixa un altre petit coll, baixem en unes marcades zigues zagues, fins que la canal se obre una mica mes i en un revolt a l’esquerra, surt un petit camí a la dreta, seguir-lo, un altre petita remuntada ens deixa novament en un Collet, que de tant petit que es, esta ofegat per un arbre, aquí la canal baixa clarament i el camí queda amagat per lo bruta i antipàtica que es, a la nostre esquerra La Mamella i  a la nostre dreta,  la Mamelleta, si seguim baixant aquesta canal, per el corriol, arribarem a la Roca de San Cugat per la seva vessant Nord i  la Oest al peu de la mateixa i  la esquerra trobem una canal que ens porta al Collet que la separa de  La Roca de Sant Martí i als 15 metres de IIº / Iº que ens porten al cim de La Roca de Sant Martí i que es el camí de baixada.

Descens  :

Es baixa per La Normal, vessant Nord, el primer tram es caminant, amb atenció, i els últims 4 metres es una fàcil desgrimpada entornats de arbres, baixar la canal de la dreta (mirant la Via Normal) o vessant Oest fins retrobar el camí de pujada, segons hagi estat un o altre seguir-lo en sentit invers.


Via    Magical Mysteri Tours 
http://blogdelguillem.blogspot.com/2012/03/roca-de-san-marti-magical-mystery-tour.html

dilluns, 9 de gener del 2012

El Caçador de Mamuts

07-01-2012 
Montserrat
La Plantació
El  Barretet                                
Via  :  El caçador de Mamuts
La via :
Primer llarg : Arribar a la primera xapa es fi, ho hem fet un xic per l'esquerra, desprès la cosa se humanitza i tot i no ser fàcils es va fent be i assegurats mol be, primer recte amunt i després una diagonal a la dreta per entrar a la reunió. 25 metres, 6 xapes 1 pont, Vº+ / Vº / IVº / IVº+ / IVº.
Segon llarg : Se surt per l'esquerra per superar un petit vaumat, ben assegurat, recte amunt amb un petit desplaçament dreta - esquerra i amunt amb certa tendència a l'esquerra fins el cim. 25 metres, 5 xapes, Vº / IVº / Vº -Ao / IVº+ / IVº / IIIº
Ara des de la reunió es veu mol maco preses  grosses i ..... xupat 
 surto amb ganes..... ganes que em durant poc, collons de sortida
Molt bona pedra