13-08-2014
dilluns, 14 d’abril del 2025
Nubiola – Torres
diumenge, 29 de desembre del 2024
Sant Jeroni
28-12-2024
Montserrat
Monestir
Sant Jeroni
Avui tocava complir un oferiment quan la meva amiga Núria
Coma va estar bastant fumuda li vaig dir que un dia l'acompanyaria a caminar
per Montserrat.
Jo preveia una dona gran (80 anys) fumuda amb problemes al peu que no podia
quasi caminar i jo quedaria com un màster...
Sí, com un màster, ja us contaré, però anem a pams, lo primer és lo primer.
Parada al Bruc a Ca l'Anna a esmorzar. Només entrar a la taula dels vells
escaladors, vells coneguts d'ella del GEDE, abraçades i petons, rememorar quan
ella va fer la primera femenina al dit, una mica d'exposició dels diferents
mals que ens afecta a tots i sort que avui no hem parlat de quines pastilles
pren cada un de nosaltres, sort.
Nota filosòfica: He començat a anomenar a aquest tipus de coneixences com "Companys de Vida". Per què...? Simplement, és gent que probablement no som amics en el sentit més profund de la paraula, però ens coneixem de fa un munt d'anys, alguns més de seixanta anys, no hem estat amics, amics però ens hem anat trobant al llarg de la nostra vida, als refugis quan no estaven guardats ni havies de demanar plaça els que si ho estaven, simplement anaves i sempre ens trobàvem els mateixos, érem quatre gats a tot el País, després alguns van deixar de sortir, altres es van dissipar en la marabunta de gent que s'ha anat incorporant i ara ens tornem a trobar al Bar o als pocs llocs en què encara podem anar per dificultat, per seguretat i per llunyania. Aquest col·lectiu he començat a anomenar-los "COMPANYS de VIDA".
Fet aquest apartat seguim amb l'excursió, encara sort que estava fumuda!!
Agafem el "Cavall de Ferro" (funicular de Sant Joan) agafem el camí que va al Pla dels Ocells i en arribar agafem el camí de l'esquerra direcció a Sant Jeroni. La baixada fins al Pla dels Ocells bé, molt bé Jo al davant i ella seguint-me sense collar. Tot ha estat arribar al camí de les escales i l'he deixat passar... "Núria quan trobis una bifurcació de camins, aturat i espera que arribi" és especialista a agafar el camí que no toca.
De tant en tant m'esperava i anava dient ... "Fas el pas molt curt" Jo la mirava amb ulls de vedella morta i no deia res, després s'aturava i em deia "seu aquí que estaràs molt còmode" silenci per la meva part, no per res, sinó que no tenia alè per dir res, Jo seguia al meu passet, després venia allò de "respires per la boca i s'ha de respirar pel nas" més ulls de vedella morta i pensava ... Si respiro per la boca és perquè estic esconyat i m'ofego.
Ella tan contenta, cantant, xiulant i xerrant, no va parar en tot el camí.
Jo ja he complert i sí, és la de sempre, no ha canviat.
De tornada al Bar per fer la birra de rigor trobem més "companys de vida" per petar la xerrada i tornar a casa.
Nota: La via “Pitu i Núria” a la Miranda de sant Joan esta dedicada a aquesta parella, que tan records em porten.
dilluns, 18 d’agost del 2014
Sant Jeroni
La baixada natural es des de el cim baixar per les escales i anar fins la Ermita de sant Jeroni i en comptes de seguir baixant agafar el camí que puja a l’antiga estació del Aeri, actualment reconvertida en Niu de antenes, als pocs metres de pujar trobarem un pal (torre metàl·lica) de La Llum, de aquest punt surt el camí que baixa per la Canal de Sant Jeroni, el seu tram central esta una mica descarnat però se segueix be, trobarem un cable, a la dreta, que facilita un pas pegat a la paret dreta, desprès de aquest pas el camí passa al costat esquerra i se endinsa en el bosc deixant enrere el caos de la part central de la canal, còmodament arribarem a la Torre metalica de La Llum, seguim el camí a la dreta, i en un plis plas estarem a Santa Cecília