Translate

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris V: Territori Dakota. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris V: Territori Dakota. Mostrar tots els missatges

dilluns, 4 de juny del 2012

Territori Dakota


02-06-2012
Roca de Sant Cugat
Via : Territori Dakota


Per fi, el Joan Prunera, m’ha enredat per anar a fer aquesta via, porto un any darrera de trobar algú que me ensarroni.










Fem l’aproximació baixant per darrera els Gorros, passem entre La Mamella i La Mamelleta,  puuuuaaaf , quina canal mes terrosa, però ens deixa a peu de via en un moment.
El Joan  concentrat

















El Joan em pregunta quina vull fer, la veritat es que em feia gracia provar la segona, però li deixo escollir a Ell, es mes fàcil adaptar-se, i vet a qui  que el col·lega prefereix fer la primera, ole . . . ole !!


Feia temps que no em posava al peu de una via amb la possibilitat de no fer-la, tot pensant lo de sempre, que no em fa mandra baixar-me de una via per que la dificultat em sobrepassi...... però recoi..... no mes de pensar en fer aquellaaaa .... canal de pujada el pels se’m posant de punta, així que millor intentem sortir per dalt.
El Joan fent el L-1




El Joan fent el L-1


El Joan sembla un “Torero” esta concentrat, ara els gats, ara l’arnes, les cintes, els tascons, siiii ... avui anem carregats de tascons.






Taxiiinn .... es posa en marxa, al principi fàcil, desprès mica a mica es va posant dret i comença a ser mes difícil, Ell paset a paset va pujant, crec que no se agafa a unes branques que es troben abans de entrar a la reunió, Jo si que me agafo, i crec que facilita un xic el pas mes difícil, tram superat, entra a la reunió i lo primer que diu...... no es veu cap pitó al díedre......!!!!
A tocar de la R-1










Poc a poc vaig fent i gaudeixo mol del llarg ..... arribo a la R-1


El Guillem al bonic díedre i el Joan a  R-1
Agafo tot, es a dir TOT lo que portem,  























desprès miro cap a dalt....jooooder esta tot pelat de assegurances....be a “castroculo” es  veu una xapa, la fissura es veu bona per posar els tascons, així que trec el cul de la reunió i començo.... un tasco, mol ben 
posat ....... però fa una miqueta de panxeta, be la panxeta la tenim els dos la paret i Jo, així que poso un 
Guillem en L-1 (foto Joan)
 estrep i.... ....  meravelles, mes amunt dos meravellosos pitons . . . .  be !!   una anella que no se sap que es i


 
Guillem en L-1 (foto Joan)











un passamà que surt un pam de la paret, amb un braç de palanca de “cagatelorito”, be, ara ja es veu millor, les mans dintre la fissura i anar pujant 
El Joan arribant a la R-2


al menis estic assegurat, sortida curiosa del díedre i arribada a la primera xapa...... uffff, descanso una mica i segueixo.... be això es lo que voldria, resulta que els peus em quedant per davant de la panxeta i aquí tinc problemes, a mes he de superar-me amb la cama esquerra, que es la que esta malament, finalment torno a treure l’estrep i  el problema es soluciona, el resta del llarg es desenvolupa sense problemes, be, no ben be, però el problema es meu, que bufo com 
un condemnat i tinc que parar, de tant en tant, per descansar i es que ara ja estem en una fase en que cada any serà una mica pitjor....snifff
El Joan iniciant el L-3

Arribo a la R-2 mes content, que una gamba en el mar, el Joan puja i va dient joder .... joder,  be Ell se ha fet tot el díedre en lliure i també te els bracets a caldo, però esta content com un xinxó.
Ara li toca a Ell la tercera, una mica estranya, no mes te un pas que es pot fer en A0, i fem en A0, però es que un parell de metres abans de arribar-hi es podria sortir igual a la esquerra i probablement mes fàcil..... però .... be ja estem al cim i contents.



Sempre estàs mol ben assegurat i això ens dona molta confiança als “SenseNivell”. 
El Joan  i  El Guillem
La baixada la fent resseguint la Agulla Jaume Mates, desprès de un curt ràpel per la vessant Nord.



Per la aproximació, descens i mes informació, clickar aquí :

dimarts, 6 de setembre del 2011

Roca de Sant Cugat


Roca de Sant Cugat




Aproximació :

A)  Des de Collbató  la pista  Ara esta tancada . També esta tancat a partir de La Vinya Nova.


Seguir a peu la pista fins arribar al antic lloc de aparcament. Davant mateix surt una curta pista en mal estat, seguir-la a peu i just uns metres abans del final i a la nostre dreta un marcat camí (marques blaves) se enfila per el Clot de La Mònica, seguint aquet camí, arribarem a una mena de Collet al cap de munt del Serrat del Muntaner, uns metres abans hem deixat a la nostre dreta el camí que puja a Sant Joan, passem al altre costat del Collet i baixem una mica, anem per el interior de un frondós bosc, travessarem la llera de un petit riu, tot un pedregam, i uns metres mes endavant una fita ens marca el començament del camí de la Torrent dels Llorers, es el mateix que la torrentera pedregosa que em passat, i aquet torren puja fins el peu del Gorro Frigi, el voreja per l’esquerra i surt al camí de Sant Jeroni, al costat del Gorro.
Remuntem la Torrentera, uns graons de ferro, posats a la roca ens facilitaran la progressió, una vegada superats i desprès de una curta pujada, trobem un lloc una mica pla a la nostre dreta surt la via : Canvi Climbàtic a La Presidenta.
Just uns 3-4 metres abans de arribar-hi i a la nostre esquerra, una dreta canal ens porta a peu de la via Infinity, remuntar per l’esquerra (corda fixa) fins davant  de La Roca de Sant Cugat.

B) El funicular del Monestir a Sant Joan desprès seguir el camí dels Gorros, una vegada passem el “Gorro Frigi”, uns metres mes enllà, ens enfilarem per un camí costerut que en pocs metres ens deixa en un petit collet i ja trobarem mes marcat el camí que baixa per darrera el “Gorro Frigi” el seguim passem  a tocar de la seva paret i una curta remuntada ens deixa un altre petit coll, baixem en unes marcades zigues zagues, fins que la canal se obre una mica mes i en un revolt a l’esquerra, surt un petit camí a la dreta, seguir-lo, un altre petita remuntada ens deixa novament en un collet que de tant petit, que es, esta ofegat per un arbre, aquí la canal baixa clarament i el camí queda amagat per lo bruta i antipàtica que es, a la nostre dreta, tenim  la Mamelleta, si seguim baixant aquesta canal, per el corriol, arribarem a la Roca de San Cugat per la seva vessant Nord i per la Oest.

Descens  :

Per la vessant Nord un ràpel, curt,  ens deixarà a un Coll, seguir un corriol, poc marcat, que solca la base, de l’agulla Jaume Mata, per l’esquerra,en direcció a la Mamella i a una canal, arribat a aquesta, si em seguit el itinerari A) baixar, a l’esquerra,  arribarem a peu de via, si em seguit el itinerari B) pujar, a la dreta, passarem per el peu de la via "Tuareg" a l'agulla "La Doble", un petit, mol petit collet amb l’agulla 424A, per desprès baixar per una canal curta, que ens porta al camí de sota els Gorros, petita remuntada deixem enrere el peu de la via “Lo Tio Gos” a la Gorra. Seguim el itinerari B cap a munt, fins sortir al camí Gran.

Un altre opció es fer un ràpel, mes llarg,  per la vessant Est, esta uns 10 metres a la dreta del anterior i baixar per donar la volta a l’Agulla Patchwork i agafar el camí del Torrent dels Llorers

Via   :   Territori Dakota 

http://blogdelguillem.blogspot.com/2012/06/territori-dakota.html