divendres, 18 de gener de 2013

Tonsura Fissura Meta

17-01-2013

Contrafort de La Tonsura

Via : Fissura “Meta”


Avui me he de treure el barret, El Martí ha purgat totes les malifetes que suposadament me ha fet (es la nostra conyeta).

Jo de aquesta mini-via, me hagués baixat als tres metres de terra. Ell la ha fet tota, aixo si, no ha tingut presa i se ha pres el seu temps.

Son 45 metres,  la idea era seguir amb una via de La Proa, hagués sigut genial, però hem tingut suficient i ens hem anat a fer la cervesa.

Se aparca en el riu que esta situat a sota de la Masia del Castell, a continuació seguir el camí de aproximació que esta descrit al final de l'escrit.


Una vegada al peu de la Tonsura, que a la vegada esta al peu de la Proa, es veu clarament un diedre xemeneia, una mica a l'esquerra de la Cova del Cabrit.


 

















Ara ja estem a peu de via, no es veu cap assegurança, el Martí mol decidit belluga unes branques, ho... meravella al seu darrera dos xapes.










 
 


Ens posem els trastos de escalar,  sort que el Martí segueix decidit, es fica de cap, pujat a sobre un petit pedestal,  xapa/engrapa i amunt, fent servir la presa de colors arriba a la segona xapa,  col·loca l'estrep, sortir de aquí no es fàcil i li fa sua de valent, 3/4 metres mes amunt un llavi vermellós, a la seva dreta al fons de la xemeneia una pedra i una cinta per assegurança, fins aquí probablement, també, hagués pujat Jo, però segur que de aquest punt, Jo em baixo.




Ara ve una superació mig encastat amb els peus penjant,  si caus rebotes al llavi i baixàs fins ven aprop del terra..... Valent ¡¡¡¡¡¡¡  lo ha superat correctament, a partir de aquí ja no el veig i explicaré la meva experiència.




 












Una vegada he superat el petit balmat segueixo per una placa, no fàcil, fins un arbre sec, el Martí a col·locat una cinta, de dubtosa efectivitat i per entremig dels troncs secs, sortim cap a l'esquerra per placa hui-huy-hui...., fins una ratlla vermellosa a on es troba un pitó horitzontal mig sortit, segueix per un espero difícil...no,  mol difícil, vertical o potser una mica mes, amb preses justes i inestables...!!! no, inestables no, descompost si, a sobre no hem sabut veure res que permeti posar cap assegurança, Jo anava pujant i deia amb veu forta “Caaabron com te la as jugat” i a continuació amb veu de falset (llegir “acollonit”) !!! Reeecuperaaaa ¡¡¡.

 
Quan la dificultat baixa i no mes es mol difícil o difícil , troba un forat que li permet posar un friend, encara que al aixecar el cap es veu un pitó, escarpa, invertida i mig sortida, que assegura la sortida a la dreta, per un petit mur amb força molsa seca, que a mi, que la corda em ve de la dreta em posa els pels de punta.....


Finalment els últims 5/6 metres dos xapes per un terreny que voreja el tercer grau...???




Al arribar a dalt, el Martí encara te una pujada de Adrenalina que el fa estar eufòric.... però no tant com per voler posar-se a La Proa, ni tan sols de baixar per el camí ferrat, així que muntem un rapel de 54 metres de un químic en forma de “U” invertida i a fer la cervesa que se la ha guanyat i com diu un mol bon company meu .....
                         “ Tengui i No Buelvi ”








Per la aproximació, descens i mes informació, clicar aquí :

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Fins el dia d'avui ja he purgat els meus pecats i malifetes, pero t'asseguro que no tinc "proposito de enmienda" i ja t'enredare un altre dia!!

Martí

Guillem ha dit...

Je...je