Translate

Cercar en aquest blog

divendres, 25 de gener del 2013

Via Lluís Baciero

23-01-2013

Via Lluís Baciero

Al final faig una descripció de la aproximació que hem fet.

El nom del cim lo agafo de la ressenya dels Germans Masó, encara que no lo he pogut contrastar en lloc i es  :

“Cim Sud de la Carena del Cap de Sant Joan”



Dia Rufo...Rufo, esmorzem al bar de Monistrol, tota les rampes de les parets estan plenes de neu.


“Locus estus Romanus”
El Martí al L-1





Que coi fem aquí, amb lo be que esta a casa, a sobre fa un vent de mil dimonis i fa fred.....




Per que no haure dit que tinc la grip....?





Aquests dos son uns ganes i ja em veus a mi, pujant al Monestir, les vies del “Cavall de Ferro” estan empolsegades de neu.... ho veieu com es de perillós pujar....? em mirant amb cara de ... que diu aquest..?












El Martí al L-1

















Poos resulta que avui no lo hem de agafar, be aprofitem el ascensor per superar el primer desnivell important del dia i seguim per el camí del Càmping, quin fart de caminar.... espero que valgui la pena.








 





Primer llarg, comença amb un pas.... que fa suar per arribar a la primera xapa i mes amb els gats plens de fang, els peus i el cos mullats de la aproximació, (els propers que portin estisores de podar) vegetació xopa, a sobre nuvol, vent i fred. 



L'Esteva al L-2





Estan ben “Locus estus Romanus”, solució pas de “Pressing culero” , i ja se arriba a la xapa, no hi com ser gent de recursos, clar que si hagués sigut una noia, hagués estat millor, 
be ens acontentarem amb lo que tenim.








A lo que anava, en comptes de pujar fàcilment un parell de metres a la dreta, pugem per la via, i el famós “Pressing culero”, a partir de la primera xapa ja esta millor una curta placa força difícil però ben assegurada, ens deixa en un terreny mes fàcil i per tant una mica descompost.

















L'Esteva amb cara de Fred al L-2





Fem la Reunió de uns arbres, si la via es fa mol, duraran poc, si no es fa gaire poden gaudir de mes vida.






Ara be el llarg bonic de la via, encara que mol curtet i amb bastanta mala llet en el pas de sortida, fins agafar la primera xapa, si algú te la canya de pescar, que la porti, nosaltres ens la hem deixat al cotxe i ens anés anat força be, sort que portàvem a l'Esteva que amb un parell de renecs i molta mestria ha superat el pas, després em combinat el lliure amb algun pas de “presses de colors”, pedra excel·lent i la entrada a la reunió mol guay. 
El Guillem entrant a la R-2







Si no hagués fet el fort vent que feia i la temperatura hagués sigut 10º mes, es un llarg per repetir. 













 



Volem acabar rapit i els hi dic que renunci-ho al meu llarg i sortim corrents, l'Esteva em mira amb cara de Be degollat i em diu Jo no em sento les mans..... així que ha pencar ....ssniiff Jo que em pensava qua avui aniria de invitat.
















Curt llarg per una placa de bona pedra i grau relativament baix però “disfruton”, la reunió situada una mica a l'esquerra i a sota mateix del cim, per aprofitar un tros de bona roca somera.




El Guillem sortint de la R-2



Tenint en compte la aventura de pujar i llegint que la baixada pot ser un altra aventura i quedar mes xops de lo que estem decidim instal·lar un rapel de la darrera reunió i baixar direcció al Bar directament.








Aproximació :

Per el Monestir de Montserrat, agafar el camí que passant per el Càmping porta a la Ermita de San Miquel, la passem i una mica mes amunt un camí senyalitzat com a “Camí a Collbató per les Bateries” surt cap a l'esquerra, camí ample i còmode, que no perd gaire desnivell l'anem seguint, en arribar a un gir agut a la dreta , se ens presenta al davant la Serra de Sant Joan, (que no es a la que anem), seguim el camí i just quant fa un nou gir agut gir a l'esquera, abans de començar apujar. A lla es el lloc, surt una torrentera, a la dreta i just a l'esquerra internar-se per un bosc ple de herba i punxàs, relativament curt després anar pujant en direcció al peu de via, camí sense obrir ni senyalitzar.

Descens :

Des de la darrera reunió un rapel de uns 50 metres ens deixa a la mateixa alçada que el peu de via, baixar per a on et semble millor (camí no senyalitzat) i mirar de trobar el lloc per a on al mati heu accedit a la torrentera i al camí del Monestir a Collbató, segui-lo en sentit invers fins el Monestir