Disseny

A continuació exposo algunes normes, que intento aplicar quan faig una via nova, està basat en l'experiència i en el sentit comú, de tant en tant vaig afegint i variant algunes coses a mesura que aprenc.

S'accepten consells i opinions.

Disseny d'una via nova i popular

 01) Itinerari

              01a) No ha de ser molt difícil, màxim IVº + / Vº i si té

                       algun tram de més que, es pugui fer còmodament 

                       en A0

              01b) Si la dificultat està al voltant del IIIº un segur, cada 

                       5/6 metres, si tenim un tram de IVº posar un segur 

                       cada 3/4 metres, segons la dificultat, si arriba al 

                       IV+ assegurar-lo de forma que es pugui fer en A0

              01c) Pensant en la gent que fa temps que no escala les 

                       tirades curtes són importants, perquè no cansen, 

                       perquè la gent que té una mica de nivell però

                       va amb nens o amb gent sense gaire nivell, de 

                       aquesta forma es pot controlar a vista i amb la 

                       veu, sense problemes.

                       La distància òptima per aquests casos és de 22 a 28

                       metres, així també permet anar 3 amb una corda, 

                       cosa habitual en gent que comença o va amb nens.

             01d) En tindre més reunions la via sembla més alpina i 

                      més llarga amb el que justifica la matinal i no cansa

                      excessivament, cada reunió representa, per  

                      aquest personal de  15 a 30 minuts

  

             01e) Si algú té capacitat i el que vol és anar molt ràpid, 

                      pot empalmar dos llargs amb un, cosa més difícil 

                      si les tirades fan més de 30 metres, així tots 

                      contents

              01f) Si pensem a aprofitar algun terreny amb

                     vegetació, l'experiència em diu, que si la via és

                     fa mol, es degrada fàcilment ; Per tant crec 

                     que el millor per no malmetre la vegetació es :

                                   Si és una sabina o un arbre, posa una

                                   xapa a la seva alçada, de tal manera 

                                   que quedi fora de pas, encara que sigui 

                                   un parell de pams.

                                   Intentar evitar les zones arbrades, si no

                                   és possible, traçar un itinerari el més curt, 

                                   fàcil i còmoda possible, deixar-lo 

                                   senyalitzat, perquè només es passi per 

                                   aquest indret i la resta no s'espatlli.

02 Les Reunions

             02a) Les reunions s'han d'instal·lar preveien la 

                      possible caiguda de pedres, i per això és

                      convenient que estiguin, desviades de la vertical

                     del proper llarg o protegides per algun sortint.

 

            02b) Si reuneix aquests paràmetres s'ha de tindre en

                     compte que cap la possibilitat d'èxit, per el que

                     pot arribar a estar molt freqüentada, per aquest 

                     motiu es procurarà, que les reunions :

                                   - Siguin força còmodes

                                   - Fer dues reunions juntes, però que és

                                      puguin muntar independentment.

             02c) Si la reunió la instal·lem en una plataforma herbosa,

                      una cornisa de terra, un bosc o similar, s'ha de 

                      tindre en compte que aquest terreny es degradarà,   

                      pel que sempre que sigui possible s'ha d'evitar, 

                      si és necessari fer-ho, tindre en compte que el que ara

                     és una plataforma petita esdevindrà una terrassa gran, 

                      també és possible que es perdi totalment la plataforma,

                      per tant preveure aquesta transformació a la 

                      hora de posar les xapes de la Reunió i posar-les 

                      una mica més baixes del que és habitual-

03) Baixada

             03a) La majoria de baixades és amb un ràpel.

                     Si no està instal·lat i l'hem d'instal·lar nosaltres em

                    de tindre en compte :

             El més vertical possible perquè les cordes no 

             dominin

             Preveure la caiguda de pedres i evitar els llocs 

             perillosos

             Si s'han de fer diversos ràpels que el lloc de 

             canvi sigui còmode i que no sigui gaire llarg,

             per poder fer-ho amb una sola corda.

             Preveure que el lloc per recuperar el ràpel 

             estigui protegit de la caiguda de pedres.

           03b) Si es baixa caminant o després del ràpel s'ha de 

                    caminar per un lloc que no tenim camí, marcar-los

                    amb fites adequadament, per dos motius,

                

            Perquè el personal no es perdi

            Perquè si està ben marcat es farà un camí 

            natural que no farà malbé el resta del terreny, 

            en cas contrari cada persona farà el seu camí

            i al final tindrem un munt de traçats i de

            terreny fet malbé.

            El mateix serveix per a l’aproximació

05) Varis

   

           05a)   Pensar que posant pitons és més ecològic, és un tema 

                     a debat, la meva opinió és que posar un pitó equival a

           Que te'l prenguin, i que algú que va confiat en

            trobar-lo, es trobi atrapat en una mala situació,

            o es deixa de fer la via, o…

           Finalment, tots sabem que el pitó no hi és, i 

           comencem a pitonar i despitonar, amb el que

           en una via molt concorreguda equival a una  

           degradació constant de la fissura

           Evidentment el millor és tindre una bona 

           col·lecció de tascons, i millor si són d'aquells

           que valen un ronyó i part de l’altre i que a  

           sobre tenen noms de colors. Però clar això val

           una morterada, que no tots poden accedir i més si

           només escalant de tant en tant i no fan

           gaires vies per equipar

                    Per tot l'anterior si volem fer una via perquè la faci,

                    i s'ho passi d’allò més bé, molta gent, el més

                    pràctic és una xapa

           05b) Si el que volem és aprofitar un pont de pedra, passa

                    que al final queda una vaga podrida, que ve perquè

                    no portem o per mandra queda, tal qual hi és, un perill

                    greu en cas de caiguda, també pot passar que si te 

                    espai es converteix en un munyo de cordinos / cintes

                    i altres andròmines que a part de transmetre 

                    inseguretat fa molt lleig.

Pròleg

A més crec que això dels pitons, tascons, “baguetillas” i semàfors, queda molt millor en les vies d'aventura, que no es repeteixen tant,

i són per una minoria, que saben aprofitar el terreny, tenen experiència i gaudeixen immensament d'aquest plaer, per molts dels altres, “pixapins”,, aquestes vies són inabastables, bé per edat, forma física o dedicació.

Siguem Valents i aquells que obren vies d'Aventura, que ho facin al seu aire, se’ls ha de respectar i admirar.

Aquells que ara obrim per un escalador d'un perfil més amable i més “pixapins” fem-ho Bé i no a mitges. També se’ns respecta

Ara aquells que no és ni carn ni peix, … mmmm … No sé, no tinc suficients coneixements per opinar.

Guillem Arias