A continuació exposo algunes normes, que intento aplicar
quant faig una via nova, esta basat en la experiència i en el sentit comú, de
tant en tant vaig afegint i variant algunes coses conforme aprenc.
Se accepten consells i opinions.
Disseny de una via nova i popular
01) Itinerari
01a) No te que ser mol difícil, màxim IVº + / Vº i si te
algun
tram de mes
que, es pugui fer còmodament
en A0
01b) Si
la dificultat esta al voltant del IIIº un segur, cada
5/6 metres, si tenim un tram de IVº posar un segur
cada 3/4 metres,
segons la dificultat, si
arriba al
IV+ assegurar-lo de forma que es pugui fer en A0
01c) Pensant en la gent que fa temps que no escala
les
tirades curtes son importants, per que no cansen,
per que la gent que te una mica de nivell
però
va amb nens o amb gent sen se gaire nivell, de
aquesta forma es pot
controlar a vista i amb la
veu, sense problemes.
La distancia optima per aquets casos es de 22 a 28
mts, així també permet anar 3 amb una corda,
cosa habitual en gent que comença o va amb nens.
01d) Al tindre mes reunions la via sembla mes
alpina i
mes llarga amb lo que justifica
la matinal i no cansa
excessivament, cada reunió representa, per
aquet
personal de 15 a 30 minuts
01e) Si algú te capacitat i lo que vol es anar mol rapit,
pot empalmar dos llargs amb un, cosa mes difícil
si les tirades fan
mes de 30 metres,
així tots
contents
01f) Si pensem en aprofitar algun terreny amb
vegetació, la experiència em
diu, que si la via es
fa mol, es degrada fàcilment ;
Per lo tant crec
que lo millor per no malmetre la vegetació es :
Si es una sabina o un arbre, posa una
xapa a la seva alçada, de tal manera
que quedi fora de pas, encara que
sigui
un parell de pams.
Intentar evitar les zones arboredes, si no
es possible, traçar un
itinerari lo mes curt,
fàcil i còmoda possible, deixar-lo
senyalitzat, per que no mes es passi per
aquet indret i
el resta no se espatlli.
02 Les Reunions
02a) Les
reunions es tenen que instal·lar preveien la
possible caiguda de pedres, per
lo que es
convenient que estiguin, desviades de la vertical
del proper llarg
o protegides per algun sortint.
02b) Si reuneix aquets paràmetres es te que tindre
en
compte que cap la possibilitat
de èxit, per lo que
pot arribar a estar
mol freqüentada, per aquest
motiu es procurarà, que les reunions :
-
Siguin força còmodes
- Fer dos reunions juntes, però que es
puguin muntar independentment.
02c)
Si la reunió la instal·lem en un plataforma herbosa,
una cornisa de
terra, un
bosc o similar, se ha de
tindre en compte que aquet terreny es degradarà,
per lo que sempre que sigui possible se
ha de evitar,
si es necessari
fer-ho, i que lo que ara es una
plataforma petita esdevindrà una terrassa gran,
i es possible que es perdi totalment la plataforma,
per lo tant preveure aquesta transformació a la
hora
de posar les xapes de la Reunió i posar-les
una mica mes baixes de lo habitual
03) Baixada
03a) La majoria de baixades es
amb un ràpel.
Si no esta instal·lat i lo em de instal·lar nosaltres em
de tindre en
compte :
Lo mes vertical possible per que les cordes no
dominin
Preveure la caigudes de pedra i evitar els llocs
perillosos
Si se han de fer varius ràpels que el lloc de
canvi
sigui còmode i que no sigui gaire llarg,
per poder fer-ho amb una sola corda.
Preveure que el lloc per recuperar el ràpel
estigui
protegit de la caiguda de pedres.
03b) Si es baixa caminant o desprès del ràpel se
ha de
caminar per un lloc que no
tenim camí, marcar-los
amb fites adequadament, per dos motius,
Per que el personal no es perdi
Per que si esta ben marcat es farà un camí
natural que
no farà malbé el resta del terreny,
en cas contrari cada persona farà el seu
camí
i al final tindrem un munt de traçats i de
terreny fet malbé.
Lo mateix serveix per l’aproximació
05) Varis
05a) Pensar que posant pitons es mes ecològic, es
un tema
a debat, la meva opinió
es que posar un pitó equival a
Que tel prenguin, i que algú
que va confiat en
trobar-lo, es trobi atrapat en una mala situació,
o es deixa de
fer la via, o....
Finalment tots sabem que el pitó no i es, i
comencem a
pitona i despitonar, amb lo que
en una via mol concorreguda
equival a una
degradació constant de la fissura
Evidentment lo millor es tindre una bona
col·lecció de
tascons, i millor si son de aquells
que valen un ronyo i part de l’altre i que a
sobre tenen noms de colors. Però clar aixó
val
un paston, que no tots poden accedir i mes si
no mes escalant de tant en tant i no fan
gaires vies per equipar
Per tot lo anterior si volem fer una via per
que la faci,
i se ho passi d’allò mes be,
molta gent, lo mes
pràctic es una xapa
05b) Si lo que volem es aprofitar un pont de
pedra, passa
que al final queda una vaga
podrida, que ve per que
no portem o per
mandra queda, tal qual i es un
perill
greu en cas de caiguda, també pot passar que si te
espai es converteix en un munyo de cordinos / cintes
i altres andròmines
que a part de transmetre
inseguretat fan mol lleig.
Pròleg
A mes crec que això dels pitons, tascons, “baguetillas” i semàfors,
queda mol millor en les vies de aventura, que no es repeteixen tant
i per una minoria , que saben
aprofitar el terreny, tenen experiència i gaudeixen immensament de aquet
plaer, per mols dels altres, “domingueros”,, aquestes vies son inabastables, be
per edat, forma física o dedicació.
Siguem Valents i
aquells que obren vies de Aventura, que ho facin al seu aire, se’ls ha de
respectar i admirar.
Aquells que ara obrim
per un escalador de un perfil mes amable i mes “dominguero” fem-ho Be i no
amitges. També se’ns respecta
Ara aquells que no es
ni carn ni peix, ...... mmmm ..... no se, no tinc suficients coneixements per
opinar.
Guillem Arias
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada