24-10-2018
Montserrat
Monestir
Gorros
Ullal de La magdalena
Via : Joan Manel
Tot esperant l'escalfor del Sol, ara ja es comença a agrair, arribem tard i trobem un munt d’escaladors enganxats a les pedres, fa bonic …
Via curta, ràpida, maca i relativament ben assegurada, sense passar-se…
Aquest cop m'avanço a l’Esteve que a peu de via s'entreté fent-se la cigarreta i és que s'ha oblidat de portar les cigarretes fetes i ara va amb la maquineta, així que aprofito l'ocasió per sortir cagant llets cap amunt, el primer llarg va a l’esquerra del primer llarg de la Ulu-Apa, com aquest te una mica menys d’herba i té alguna xapa pugem per aquest llarg, les dues reunions estan a un parell de metres la una de l’altre, i per això la fem en la més còmoda.
La resta de llargs la pedra és extraordinària, a mesura que anem fent metres, la paret es va redreçant i sortint uns bons còdols, els agafadors sense ser sobrers són els necessaris i de qualitat, en fi per gaudir i a partir de la segona reunió ja ens toca el desitjat Sol.
Únicament el company remuga una mica quan veu que m'he reservat el llarg més bonic (el tercer), però és de tan bon conformar que no diu res, amb la qual cosa marxo amb una mica de remordiment que es va esvaint a mesura que vaig fent metres d’aquest llarg, en arribar a la reunió ja no em recordo.
En el segon i tercer llarg trobarem un parell de xapes velles posades amb “burins” i que es confonen amb la pedra, fer atenció per no passar-les de llarg.
Des del Pla de Les Taràntules (estació superior del «Funi») seguir el camí de Gorros (Sant Jeroni) un cop passada la bifurcació que puja cap a les escales de Jacob hem fet unes 100 passes, de cama curta, fins a quedar al peu de l'Ullal de la Magdalena, una entrada natural i dreta ens puja en pocs minuts al peu de la paret i la via, al principi recte amunt, després es devia una mica a la dreta per a toca de la pedra tornar a l’esquerra, aproximadament, des del «Funi», entre 10 i 20 minuts, segons forma física.
Descripció
Primer llarg : Primer llarg : Al peu de via i a l’alçada del màlic una xapa assenyala l'inici de la via, és un primer llarg que segueix una línia una mica sinuosa per anar a trobar un jardinet, al que entrem per l’esquerra, anem per la rapissa a la dreta a trobar la part més còmoda. 30 metres, 3 xapes, Iº – IIº.
Segon llarg : Sortim cap a l’esquerra, aprofitant la reunió original per posar una cinta, després en diagonal a l’esquerra fins a la primera xapa, a partir d’aquí més o menys recte amunt amb una certa tendència a l’esquerra, per trobar la darrera xapa i l'entrada a la reunió anar francament a l’esquerra. 25 metres, 5 xapes, IIIº+ / IVº
Tercer llarg : Se surt per l’esquerra, la segona xapa és un burí, d'aquí se segueix més o menys recte amunt, els agafadors van sortint i la pedra és molt bona i dreta, en un tram que s'ajup trobem una reunió a la nostra esquerra, no gaire incòmoda. 25 metres, 8 xapes, Vº.
Quart llarg : Se surt per la dreta, en diagonal per després anar recte amunt a la meitat del llarg la dificultat baixa un xic i des de sobre de la tercera xapa ens n'hem d'anar un parell de metres a l’esquerra, al darrer tram se ha de fer atenció a la pedra. 25 metres, 4 xapes, IVº / IIIº
Descens : Des del cim anar uns 3/4 metres cap al costat oposat de la via i trobarem un ràpel curt d'uns 15 / 20 metres que ens deixa al peu del coll amb la normal de la Magdalena Superior.
Una altra opció és des de la darrera reunió muntar un ràpel llarg fins al camí que porta a la Magdalena Inferior.
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació.
