dilluns, 20 de febrer de 2012

La Pastereta - Petit Four


18-02-2012

Via  :  Petit Four

La Pastereta





Ja ha arribat la bonança, solet, caloreta de la bona i un dia 
Fent el primer llarg
 esplèndid, via curta i rapida, com sempre desprès de esmorzar tot es veu mes fàcil, així que com tots hem vist la “Piada” de la via del Joan Asín a la Pastereta, decidim anar cap allà, no tenim ressenya, algú diu ...mmmm  em sembla que marca
   algun pas difícil a 
   la segona...? i s'aixeca un cor 
   de veus que diu si però es pot fer amb “artifo”, jejejejeje artifo, ja os explicaré, seguiu llegint.

El Víctor arribant a la R-1
                                                                  
Som 5 a peu de via i no sabem si donar 4 cordes a un i que vagi pujant o pujar els 5 com si no ens haguessin vist ..?
Finalment se imposa el seny i decidim fer cordades clàssiques..... mes que res per no fer el ridícul.
Primera cordada de tres, el Víctor el Raimon i Jo, al menis un, segur que pujarà.
Segona cordada el Joan Prunera i el Joaquim, es a  dir “El Duo Dinàmic”
Maniobro hàbilment i quan els altres es volen donar conta ja he agafat les dues puntes de corda i estic a punt de sortir, aquesta vegada no hem quedo com la torna.



El Raimont arribant a la R-1
Que voleu que os digui.... Comença còmode en direcció a la resta de una sabina, que te els dies contats, quant falti.... com no posin una xapa.....? i es el primer segur, aquell que diuen que evita el factor 2, encara que en aquet cas no es important per que piques a la rapissa dels peus i remates al terra, amb lo que els companys tenen poca feina per recollir-te, be a lo que anàvem, superat aquet pas amb un meravellós pas de tracció–savina, busco la propera 
R - 1
assegurança, per cert me he deixat els binocles a casa i em costa localitzar-la, al límit del radi de visió, localitzada, em fico de ple a la placa, roca boníssima, preses encantadores... un plaer, però coi no porto ni un tascó... merda...merda, única solució fer-me el valent i anar pujant amb un somriure als llavis, que no es noti que estic cagat. La veritat es que es puja be sense problemes i si aneu, porteu algun friend mitja/petit que a la fissura os podeu inflar a posar-los entre xapa i xapa. Sembla que arribo a la reunió. . . . . No encara es mes amunt, a peu del díedre final.


Es veu “tieso” però assegurat .... noooorrrr  companys, enganya.
El Víctor fent el segon llarg
El Víctor, “El Bueno”, inicia el segon llarg, arriba a la primera xapa i diu no se que de una pedra que pot caure a sobre de la reunió on em quedat “El Feo” i “El Malo”..... “El Bueno” agafant-se.....??
Segueix pujant ....i agafant-se a la paret i no a les xapes.... o es molt bo o es molt fàcil ??? arriba a un punt, que diu me agafo i trec el estrep......rinnnngg, totes les alarmes es disparant, el Víctor se agafa...? el Víctor posa un estrep ...? les cames del Feo i del Malo, a la R, tremolen....
Passa aquet pas i la corda segueix fluint constantment, uffff respirem. 

El Raimon a sortit, a sota ho estudien


                                             
Finalment ens toca sortir a nosaltres...... Que voleu que os digui els primers passos els faig en Ao, encara que si anés de primer crec que els faria mig en A1 mig agafant-me a la pedra, però ni han dos que no se arriba en artifó, se ha de sortir i no son fàcils, atenció a navegants confiats, son 5 passos, o mol difícils, o mol tècnics de artificial + antena, altrament anomenada “Tramposa”. 

Des de la R-2 el Víctor s’ho passa d’allò mes be



La sortida de la darrera te trampa, primer la següent xapa queda amagada per unes herbes, segon as de anar a l’esquerra a on trobes una bústia inhumana, de aquelles en que podries fer de Tarzan amb un sol braç, el resta sense ser fàcil, es va fent fins a la reunió.






Baixada per la mateixa via en un ràpel de 60 o dos de 30

 

Per la aproximació, el descens i mes informació, clickar aquí :


3 comentaris:

joan asin ha dit...

Ei Guillem m'has fet riure amb l'explicació. A la ressenya ja posava que va bé portar un friend mitja, aliens groc i verd...

quimet ha dit...

La primera tirada té una roca genial. Amb les assegurances que hi ha i amb algun friend es fa molt bé.
La segona si que li falta alguna assegurança ja que hi ha un parell de passos al Ae que allarguen massa (per nosaltres mortals que no s'ens donen bé els 6a-b-c, 7a-b-c, 8a-b-c, 9a-b-c, ...a-b-c).

En general, m'ha agradat bastant

Quimet

Guillem ha dit...

Joan, La vida es una conya i lo millor es prendre-se-la com a tal i que millor que riure una estona ?
Quim, tens tota la raó els que no sabem el ABC ens quedem amb el A0