Veïna del Musclet, Albert Masó

26-02-2012

Agulla Veïna del Musclet

Via : Albert Masó

Joaquim i el arbre

D'entrada cordes..... esglaons ...... un passeig vertical, mes penjat que la pipa de un Indi,  en el darrer lloc còmode instal·lem en un arbre la R-0, i ens vestim de . . . . . 

El dia pinta bastos......!!!

“Romanos” al poc una corda fixa, gruixuda però mes descolorida que la cara que poses quant et diuen que son   

R-0 a R-1

trigèmins, al Joan el sento remuga com mai, els peus se li ban a baix, entre restes de herba, terra, amb 35 metres de tapia vertical a sota dels peus,  penjat de la corda que sembla ben podrida, be . . . .  suposadament podrida, finalment i sota la reunió, es transforma en un “Punki” de cresta, de com se li posen els pels.

 

R-1 desànim general a la ombra i amb un díedre que sembla mes de lo mateix, però en vertical i sense corda fixa, es a dir ara toca escalar, com que arribo el últim em trobo de sobte amb dos caps de corda i un concert de xiulets que 

El Guillem fent el 2on llarg  (foto Joaquim)

 se alternen amb un “si no ho beus clar baixem, sense pressió heeeee” expresso,  que fa molta humitat ... que pot vindre un núvol que no es veu ..... , mes xiulets i l'estribillo, be....be..., il·lús de mi, dic home veig dos xapes puc provar a veure i si de cas em baixo.

Xino Xano vaig pujant al principi el tros assegurat per les xapes es de pedra amb forats macos i que es deixa anar fent si no mires la sorreta, o la vas netejant, desprès un pitó una mica mes apretadet i a partir de aquí bona presa de mà al interior del díedre però els peus per fora es barallant amb la pedra llisa, les repissetes de sorra i 

El Guillem fent el 2on  llarg  (foto Joaquim)

branquetes que es desfan quant bufes, be.... no se com però vaig pujant entre mig de dos pitons poso un tasco bi-coin, haayy com bufo i rebufo jo, la manxa no dona a l’abast per anar portant oxigen als pulmons i aquets als musculets que van fent al compàs de les bufades, finalment estic a dalt de l’anomenada Ag. de les Formiguetes, ni idea de les formigues.... això si a tiro de cinta, una xapa, be lo que queda, ja no mes esta podrit, terròs i ple de branquillons, però es mes fàcil...... R-2 guuuayyy ara els companys tindran que pujar es l’hora de gaudir dels seus renecs, això si sense bellugar ni un peu, per que si es desplaça, ni tan sol un centímetre, els lapido i desprès el merder que tindria amb els bombers i la paperassa conseqüent.

El Guillem fent el 3er  llarg

 (foto Joaquim)

 

*  R-2 qui assegura ...?

Arribant els dos a la reunió lleugerament cansats, me ofereixo per fer la següent, un tros de corda ens facilita l’arribada a la pedra, un metre mes amunt la cosa canvia i la pedra es BONA, cantelluda, grossa no es cau, no sorra, no branquillons i toca el solet, una delícia, arribo a una xapa, em fixo i faig una foto als dos companys a la R-2, no veig res  mes, però ara, a casa veig la foto i em pregunto qui i com me estaven assegurant ?....mmmmm*

Joan Prunera fent el 4at llarg

R-3 encantadora, pujant, ben animats i 

cedeixo els trastos als col·legues, Jo ja he complert.

El quart llarg el farà el Joan, que

puja com una Daina, gaudint de la pedra i del sol, quasi em sembla que va 

 

Joaquim i Guillem 4at llarg

     (foto Joan Prunera)

cantant, un passet tonto, com diu Ell, que el passa net . . . , es a dir 

sense tocar la xapa, per que nets . . . . em sembla que desprès de la terra, no anem ningú. Arriba a la R-4,  ara ens toca a nosaltres i, si, realment es un plaer anar pujant, els ànims se ant tornat a aixecar.

El Joaquim fent el 4at llarg

 

R-4 Comoda i ben instalada, ara surt el Joaquim un parell de pitonets amagats i nari nant, tot pujat amb una certa 

El Joan entran a la R-5

tendència a l’esquerra per anar a buscar uns arbres en els que muntar la 

 R-5, quan arribem el Joan i jo, ja ens anem, els dos,  directament a fer el canvi de reunió, es adir a la R-5 bis com no en un altre arbre, be hi an mes de arbres, però no mes fem servir un. 

Guillem iniciant el darrer llarg

(foto Joaquim)

Que passa ...... em torno a trobar dos caps de corda....mmmmm, tornant els xiulets i mirar al cel, mmmmm.

Un tronc caigut i podrit em facilita arribar a una “mega” presa i des de aquesta a una xapa una mica mes de escalada i un altre xapa i..... res em torno a trobar perdut en el IIº podrit, fastigós i desprotegit, merda, merda, me han tornat a enganyar, se 

El Joan al inici del últim llarg

(foto Joaquim)

 aprofitant de que La Neurona ja em fa figa, arribo a dal i res, a l’antiga usança, de un en un i esqueneta i apalancat al altre costat del cim.

Els companys troben una baga de una arrel, a l’antiga usança, per rapelar amb un buit considerable i decidim baixar per el costat oposat. 

Una baga podrida de una sabina que fa nyaaaac – nyaaaac , sort que es curt de 7/8 metres i a sota una bona vegetació.

Iniciem el descens per una canal per anar a  buscar el collet amb La Proa, ràpidament deixem la canal i baixem entre la canal i la pedra, però mes a sobre la pedra, que al menis no punxa, arribats al collet amb la Proa tenim una canal arborea que va de pet a la R-2, la baixem com podem, fins un lloc que se aclareix una mica i calculant per l’espero de la nostre dreta (sentit marxa), pensem que amb 30 metres arribem a la R-2.... i si, la encertem.....psss, som bons, que li farem.....psss. De R-2 a R-1 i de aquesta un directa al terra ara ja, pocs metres ens separant del camí de pujada  uffff, respirem tranquils i fins i tot contents, com diu un estimat company nostre                                                      “Tengui i no Buelvi”

Joaquim Lloria / Guillem Arias / Joan Prunera

 * PD   La foto de la R-2, esta feta des de la R-3, i Jo estava assegurat a la mateixa

Per la aproximació, descens i mes informació clicar aquí :

http://blogdelguillem.blogspot.com/2013/11/la-proa.html 

http://blogdelguillem.blogspot.com/2013/01/tonsura-fissura-meta.html