Translate

Cercar en aquest blog

divendres, 19 de juliol del 2013

Serrat-Torres



17-07-2013

Roca dels Corbs

Via : Serrat-Torres



Gotes... siiii, gotes de aigua cauen mentres esmorzem ;  cel negre i previsions de xàfecs importants per tot el País.

Canvi de plans .... recuperem una via del Baül, copiem la ressenya del Bar la Roca de Monistrol i amunt.


L’Esteva aixecant el cul del terra

Deixem el cotxe a dalt al monestir, sempre es millor baixar que pujar.

 

Currant-se el L1



La arribada a peu de via te els darrers metres una mica emboscats, sort que per casualitat portàvem unes estisores de podar, que ens van facilitar la vida, si es fa mes aquesta via no faran falta.





El inici es una placa fins el primer parabol  (3 metres) menis difícil una mica a l’esquerra, a dos metres el següent i un flanqueig a la dreta en Ao fins penjar els estreps en un vell clau i anar-hi anant.... ve per el mig una sortida en lliure, es pot posar un friend petit, bona fissura,  per ajudar. La entrada a la reunió es fa be i es força còmoda.


Arribant a la R-1




El segon llarg es la estrella de la via, presa cantelluda i dreta, pedra extraordinària únicament al mig un pas de pedres romes em toca els nassos, sort que la següent xapa esta a prop, no ho penso, tampoc ho practico gaire, trec l’estrep i pas solucionat, el resta no es que no me agafi a les cintes, es que no deixo una per agafar, cosa que es  reflexa en la ressenya.









Inici L-3
El següent llarg vist des de baix sembla mol descompost, una vegada posats, et trobes amb molt bons agafadors, desprès de la primera xapa sembla que allunya mol fins la següent, però entre mig un pont de pedra ens facilita la vida. 

El artificial es un Ae2 en tota regla curt però intens, no regala.

La sortida te un pas un pel delicat (la graduació no li fa justícia) fins arribar a la xapa situada un parell de metres per sobre.




Els tres passos de Ae2 al L-3
El darrer llarg, sembla que me he embolicat, al no portar ressenya he seguit la lògica , fent una placa de IIº/IIIº i desprès aprofitar una sabina seca per assegurar-me he pujat per una canal fastigosa, me he ajudat amb una corda que esta a l’esquerra i al arribar a dalt he vist un altre corda a la meva dreta, he passat les dues reunions i he fet reunió al cim, baixant al darrera del mateix.




Tot i haver anat quasi tota la via a la ombra, be per la situació, be per els núvols que ens ant acompanyat una bona part del temps, la calor ens ha tocat . . . ben tocats.

 
El Guillem, L'Esteva, El xavi, El Martí

Res que no se arregli amb una “Clara”.

Per la aproximació, descens i mes informació clickar aquí :