Inclinada A. Brucs

14-08-2015

Monestir Interior

Puntal de L’Albarda

La Inclinada

Via :  Aresta Brucs

Avui ens acompanya el Joan que esta de vacances i la setmana que ve ja anirà a contribuir a les nostres pensions,  gracies Joan !!!

Així que ens fa una sacsejada i ens obliga a caminar, una mica enganyats, anirem a La Inclinada, una característica agulla al extrem Sud del puntal de L’albarda Castellana.

 

L'Esteve i el Joan en la R - 0

Sort que esta núvol i fa un ventet que apaigava els renecs que anem proferint conforme pugem, renecs que se accentuen al començar a baixar i assabentar-nos que la tornada es te que remuntar lo que baixem, el pobre Joan ens suporta amb aire de .... ¡¡¡ no se de que remuguen..!!!

El Martí al L - 1

Arribats a peu de via i un cop recuperat el alè tots coincidim en que tampoc no es tant i que es prou còmode.... mira que arribem a ser llenguts !!!.

Be avui com que anem quatre, estic content el Joan em deixa fer el primer llarg i ja li estic fent un “pa i pipa” al Martí quant el veig començant a escalar i jo encara amb les calces al terra...!! serà......!!.

 

L'Esteve al L - 2

Com que el temps esta una mica si plou o no plou quant el primer arriba a la reunió surt el primer de la altre cordada, es que som una mica lents amb les maniobres de corda, encara estem en la fase de aprenentatge.

El Joan al L - 2,  L'Esteve  a la R - 2

La via es agradable, un primer llarg mol ben assegurat, un segon amb una petita corrent de aire, aixo si amb un grau amable i un tercer llarg amb una mica de aventureta, que espot assegura força be amb sabines prou gruixudes, també les farem servir àmpliament en el tros mes dret.

El Guillem al  L - 3  (foto Joan )

La darrera reunió queda uns 3 o 4 metres per sota del cim, una corda fixa ens facilita la arribada al cim de una autentica agulla, davant nostre la mítica “Aresta Ribàs” ens fa rememorar temps que ja no tornaran i ens surt la llagrimeta.

 

El Cim !!

Baixem a la darrera reunió, tot seguint la corda fixa i rapelem la via.

Descripció de la via :

 

Primer llarg  : Situats al peu de l’Aresta es veu alguna xapa, anar pujant tot dret, com sempre els primer dos metres rarets, desprès perfecte, bona pedra, suficient i cantelluda, a la meitat (mes o menys) uns metres mes drets posant una mica mes de al·licient, ben assegurats, reunió en una còmoda rapissà.

Segon llarg  :  Sortim de la còmoda reunió per la esquerra,i recte amunt desprès de la segona xapa no es veu la següent que esta minimitzada amb la pedra, anar pujant tot seguint els millors agafadors i la trobarem uns 4 / 5 metres mes amunt a la nostre dreta, seguir pujant direcció al extrem dret de una llastra / sostre i uns quants metres abans de arribar-hi a la nostre dreta un forat terròs, aquí esta instal·lada la segona reunió.

 

Tercer llarg  :  Se surt per la esquerra en direcció a la llastra / sostre per terreny còmode, a on es pot posar un friend mitja / petit i seguim en diagonal esquerra a trobar una canal, al seu inici un arbre horitzontal ens permet posar una cinta que assegura el pas de entrada, fet aquest pas es menys difícil fins un tram mes vertical, al seu peu un altre cinta i per fer aquests passos mes drets i amb pedra no gaire bona, aprofitem un reguitzell de sabines de gros tronc en que la ma dreta se aferra com si portes “loctite”, així amb aquests magnífics agafadors, naturals 100x100, superem la part mes delicada, desprès una curta grimpada fins la reunió de un sol bol amb anella, però que per mitja de una corda esta unit al ràpel del cim i desprès torna a baixar a trobar un arbre a la dreta de la reunió.

El ràpel del cim de la agulla ens a retornar a vells temps, una munió de cintes que es perden... no se sap a on,  que es millor no resseguir-les, no el farem servir però es mereixen una foto, rapelem per la via que em fet, "Aresta Brucs", en dos ràpels.

 Dades de la via :

L-1  32 metres, 5 xapes,  IVº  /  IVº +   /  Vº- /  IVº  /  IIIº+                 

L-2  25 metres, 3 xapes,    IVº / IIIº+  / IVº              
L-3  30 metres,  1 friend i 2 arbres,  IIIº /  IVº  /  IIIº / IVº

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :

http://blogdelguillem.blogspot.com/2015/08/serrat-puntal-albarda.html 

Serrat Puntal Albarda

Serrat de el Puntal de L'Albarda Castellana
Aproximació: 

Situats en la estació superior del Funicular de Sant Joan, en lo que se anomena “El Pla de les Taràntules”, com si sortíssim del funicular agafar el camí de la dreta, es el camí que porta a San Jeroni, es un camí ample i còmode amb petits trams de esglaons, que faciliten el transit per ell, no mes sortir un pronunciat gir a l’esquerra ens  presenta  a la “Gorra Marinera”,  el camí travessa de costat a costat El Gorro Frigi, seguim el marcat camí, passant per el desvio, a la nostre esquerra, del Sentinella, mes endavant i també a la nostre esquerra, marcat amb pintura groga, el camí que baixa al Clot de La Mònica, el deixem de banda i seguim per el ample camí fins passar una característica agulla anomenada “El Cigronet”, una vegada passat aquest, a la nostre esquerra,  Pintat a la paret les inicials "CE i una fletxa vermella", senyala un corriol  ( Canal del Clot de Sajolida), porta a les vies, de la cara Sud, del Serrat del Puntal de L’Albarda Castellana.

Descens :  

Des del cim de totes les puntes del Serrat de l’Albarda Castellana, el descens es el mateix, anar a la dreta per la carena, direcció Nord, prop del final trobarem una baixada delicada, en la que agraírem els arbres situats a la nostre esquerra i desprès baixarem per una curta torrentera, empipadora, que ens deixa al camí del Gorros, just en un petit pont.

En aquest punt seguir el  itinerari de pujada, però en sentit invers. 
   Excepció de "La Inclinada" que es ràpela per la Aresta Brucs en 2 ràpels seguint la via, per desprès seguir el itinerari de baixada. 
 Per Informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per informació de les vies d'escalada clicar aquí  :
Contrapuntal, via : Encantations

 http://blogdelguillem.blogspot.com/2012/12/contrapuntal-encantations.html 
El Xumet, via : Agullòlegs

http://blogdelguillem.blogspot.com/2015/09/agullolegs.html 
La Inclinada, via : Aresta Brucs

http://blogdelguillem.blogspot.com/2015/08/inclinada-brucs.html

Contrapuntal Encantations

04-12-2012

Contrapuntal de l'Albarda Castellana

Via Encantations

Es una via que en el seu dia no em va deixar cap record, ni agradable, ni desagradable.

Avui fa fred i els companys ant decidit no passar fred... i quin millor lloc, arrecerat de tots els vents i amb possibilitat, de que a la part alta et toqui el sol tardant.

Inici del  L-2  (foto Martí)

L'arribada a peu de via no te secret, seguir el camí de Sant Jeroni fins arribar davant de la paret, uns metres abans de que el camí travessi un petit pont, agafem un corriol, a la esquerra, que baixa mol a prop de la paret.

Veurem unes marcades fissures que solcant la paret i que en el seu tram mig se ajuntant, tot fent una de sola, te la forma de “Y” la via comença al peu de aquesta, pujarem sense gaires entrebancs, tret de algunes branques, que als que portem motxilla ens farà la guitza, encara que no gaire, un passet fi, per inesperat ens portara a la R-1, que nosaltres 

L-2 desde R-2, sota el L-1 i R-1

obviarem, tot aprofitant per posar una assegurança, seguim mes còmodament per una bonica placa, tota aquesta part esta generosament recorreguda per les aigües, quant plou, i les preses son arrodonides, però mol fiables.

Hem arribat a la R-2 (nostra R-1)   ara si, el Martí fa una còmode reunió, quant arribo.....sorpresa !!!! fa un any Ells aviant baixat de aquest punt i amablement me indiquen que ... ja que trèiem a passejar al avi... es just que li deixem fer aquest bonic llarg....grnygrny... per que sempre em trobo ensarronat ...!!!!

El Martí arribant a la R-2

La veritat es que el inici no te problema un passeig horitzontal fins sota un “burilillo” jo... el passet per arribar nooo es fàcil...!!!. be ja el tinc trec el estrep i miro a munt..... jooooder....!!! xapa recuperable, mig sortida i no mes un burilillo a sota i 10 metres de corda lliure, es a dir.....20 metres quina castanya....!!! aguantes la respiració, i a sobre te as de posar de últims per arribar a la següent xapa, mica a mica vaig pujant, ara millor, fins que.......!!!! un ploooom, que no em treguin el burilillos snifff, haaa

 No hi a problema, el plom no es fa servir ufff, esta petat.....

Be intento una sortida mig en lliure, a la meva esquerra dos grans forats semblen la solució me agafo al segon em supero, poso la punta del mosquetó al forat, que es petit i li costa de entra i ja esta......es a dir no se com, estic tres metres per sota, coiiii feia anys que no em passava una cosa així .... demano un esforç extra al companys, que tenen una cara de “ssuustuu”...., per que me ajudin a retrobar-me amb l'estrep ho torno a provar posat l'estrep lo mes amunt possible i fent servir el forat de sota per recolzar-me i..... ja esta, total no era tan difícil (¡¡boques!!), el resta fins a la R-3 (nostra R-2) es còmode i la R es de estreps, aixo si ant col·locat un parabol, se agreix, es aèria i penjada, encara que em sembla recorda que la vagada que la vaig fer cabia mig assegut al forat.... això deu ser que amb el temps el forat se ha encongit.... en fi.

El Guillem a la sortida de la R-2 (foto Martí)

Arribant els companys, realment fer canvi de cordes, anant tres, es un xic feixuc, així que segueixo Jo que tinc els dos caps, mmmmmm em sembla, que ja em tenen presa la mida.

El inici extraplomat per després tornar-se vertical...i una mica mes.

L'Esteva en l'arribada de IIIº (?) a la R-3

Veig la sortida en lliure i no regala res o es que estic cansat..? be ja he sortit i després mes fàcil cap a l'esquerra al peu de una fissura, marcant Vº, amb tres burils per assegurar-la, al tercer me agafo a la presa de colors i surto airós de la situació, segons la ressenya ara IIIº, sort que en una panxeta un altra buril ens dona un cop de ma i ara si ja es veu la R-4 (nostra R-3), es còmode i toca el sol, que ve, i amb dos parabolts ¡¡¡ 

 

Inici del L-4  (foto Martí)

Inicio el darrer llarg, totalment a la dreta a trobar unes herbes, que es passant per la dreta, ara decidim que ja tenim suficient i a sobre se esta enfosquin, així que giro a la esquerra per sobre de un sostre i per una repisa herbosa vaig a busca l'aresta, sense cap problema, just a sota el cim un parabolt em serveix per muntar la darrera reunió.

Per baixar seguim tot el llom fins el seu final i després anar baixant, sempre en direcció a Sant Jeroni, per unes plaque al costat de un arbres fins el torrent un corriol ens lo fa a travessa per després baixar al seu fons, seguir-lo uns metres, el camí es a tocar.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí  :

 http://blogdelguillem.blogspot.com/2015/08/serrat-puntal-albarda.html