Translate

Cercar en aquest blog

dimarts, 10 de setembre del 2013

VoltaCap



04-09-2013

Cap d’en Calventus

Via  :  VoltaCap




Els invents no acostumen a funcionar...!!!

Una via de la que no es troba quasi informació, que molta gent a fet, però no es parla....!!! mmmmm amb aquests ingredients dona per arrufar el nas.

L-1 El Martí a peu pla El Guillem assegurant



Però amants de les pseudoaventures, ens llancem de Cap, per fer la VoltaCap.



He ..!! que a quedat be ?

Com es habitual en aquestes  vies la aproximació es a traves del herbassar,sort que el recorregut es curt i ràpidament se arriba al peu de via.

La primera impressió es descoratjadora, la segona impressió es que esta podrida.

A peu de via surt una veu que diu .... com ho fem..? el Joan salta el primer ...Jo la segona, sobre el paper sembla mes de aventura..(?).



L-1
El Martí  te la dèria de fer sempre el primer llarg... perfecte .... aniré de convidat, cap problema.

El Martí menysprea olímpicament unes grosses branques i segueix fins la darrera sabina, a la que posa una cinta. Puc dir-vos que puja de segon, es un pati constant..... no saps a on agafar-te.. tot sembla que caigui.

Be com al cap de corda no li agrada la seguretat dels interiors “saviners”, surt per la esquerra i es salta, sense adonar, una xapa  ... , no hi ha com ser BO, així que arriba a una segona, a una tercera i a una quarta..... totes seguidetes..

Inici del L-2 El Joan fa cara de  circumstancies

Ara sortir de aquesta es un altre historia, finalment estrep, tancada de culet i.... fora... ja esta, per Ell per que quant passi Jo recollint el material....ufff per treure l’estrep.

En fi una reunió de un espit i aprofitament de 3 “burilillos” de la R de l’Aresta.

Ara el amic Joan surt rapit cap a la dreta.... be, aviat se acaba lo de rapit i es veu avançar la corda lenta, mol leeeeentaaament i un silenci sepulcral.





Sort de les savines !!
Haaay  quin culet que portem el Martí i Jo al fer-la de segons... no saps a on agafar-te, el Joan ha posat algun pont de pedra algun friend, alguna savina de reforç a lo que es troba de la via i finalment el flanqueig finalitza i toca fer uns 4 metres recta a munt, sort que els aperturistes van trobar un pam quadrat de pedra solida per col·locar un espit i amb tracció amorosa, remuntem, remugant els darrers metres.


Com diu un amic meu “Tengui i no Buelvi”

Per la aproximació, descens i mes informació, clickar aquí :