Cirerer d'Arboç

31-12-2024

Montserrat
Collbató
Torrent de Santa Caterina
Via: Cirerer d'Arboç

Darrer dia de l'any, fred amb un bon Sol i poca gent. Al Bar de l'Anna esmorzar tranquil i sense pressa, esperem que el Sol arribi al Torrent de Santa Caterina, mentre fem el cigaló l'ambient es va temperant, finalment no ens queda més remei que marxar del Bar i anar a trobar, per nosaltres, un nou terreny.

El Martí al L - 1

Agafem el torrent de Santa Caterina amb tanta fal·lera que ens passem el peu de via, el torrent s'estreteix i trobem fileres de xapes, però no fan la pinta de quart grau, fins que arribem a una corda fixa per seguir per la canal. No, no anem bé, girem cua i tot baixant a la nostra dreta (sentit baixada) veiem el primer pont de pedra que marca, a la seva vertical, l’inicií de la via. Sí, aquest cop sí que és la nostra via es veu més fàcil i assequible, per nosaltres.
La via ens ha agradat, té algun tram de pedra no gaire bona, però l'hem trobat ben assegurada, amb possibilitats de reforçar-la i molt dintre de les nostres possibilitats.

El Guillem al L- 2 (foto Martí)

Aproximació:

Collbató passar per sota el poble i anar en direcció a "Les Coves de Sal Nitre" s'aparca a l'esquerra davant de la tanca d'entrada a les coves, en l'aparcament de "l'Àrea Recreativa La Salut". Abandonem el vehicle motoritzat i a l'angle superior esquerra de l'aparcament surt un camí que va cap al torrent, torrent de Santa Caterina, el qual seguirem amunt ara per un dels seus marges ara per l'altre, fins a arribar a una bifurcació, amunt se segueix el Torrent, a l'esquerra es va a La Codolosa i a la dreta per un mol ben fressat camí en direcció a La Gran Cova. Seguim torrent amunt, al poc el torrent s'eixampla i gira cap a la dreta (sentit marxa) en aquest punt hem d'anar a l'esquerra, als tres o quatre metres de unes llastres inclinades trobem el camí que porta a la veïna zona d'escalada esportiva. Just davant nostre veurem, a uns quatre o cinc metres del terra, un pont de pedra amb cordino que marca l’inici de la via.
Temps aproximat des del cotxe de 5 a 15 minuts segons forma física.

La Via:
Primer llarg: Recta a buscar el pont de pedra, a sobre una primera xapa, un xic dret que superem per la dreta, segueix un tram més tranquil amb alguna petita rapissa amb una mica de sorra, ara anem una mica a la dreta, superar la tercera xapa té la seva cosa fins que la tens a l'altura dels peus, després millora, pedra petita i ferma, l'entrada a la reunió no és gaire difícil, però s'ha d'anar amb precaució. 30 metres, 1 pont 4 xapes, IVº / IVº+ / Vº - Ao / IVº / Vº - Ao / IVº+ / IIIº+.
Segon llarg: Recta amunt un primer tram divertit de pedra generosa i bona, fins a arribar a la tercera xapa, una petita fissura, un cop els peus a l'altura de la xapa la cosa millora. A partir d'aquest punt s'ha de controlar els agafadors, nosaltres hem pujat bé. El següent pas una mica picant la pedra no dona confiança, ben assegurat per una xapa i un pont de pedra, després la pedra torna a ser bona. La cinquena xapa té dues opcions, recte amunt o un xic a l'esquerra per de seguit anar a la dreta a trobar la darrera xapa i entrar a la reunió. 27 metres, 2 ponts de pedra 6 xapes, IIIº+ / IVº / Vº - Ao / Vº - Ao / IVº+.
Baixada seguint la via amb dos ràpels curts o un de seixanta.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Vies per la Canalla a Montserrat

Vies per la Canalla a la resta

Més Vies per anar-hi

Més vies a la resta 

Sant Jeroni

 28-12-2024

Montserrat

Monestir

Sant Jeroni

Avui tocava complir un oferiment quan la meva amiga Núria Coma va estar bastant fumuda li vaig dir que un dia l'acompanyaria a caminar per Montserrat.
Jo preveia una dona gran (80 anys) fumuda amb problemes al peu que no podia quasi caminar i jo quedaria com un màster...
Sí, com un màster, ja us contaré, però anem a pams, lo primer és lo primer. Parada al Bruc a Ca l'Anna a esmorzar. Només entrar a la taula dels vells escaladors, vells coneguts d'ella del GEDE, abraçades i petons, rememorar quan ella va fer la primera femenina al dit, una mica d'exposició dels diferents mals que ens afecta a tots i sort que avui no hem parlat de quines pastilles pren cada un de nosaltres, sort.

Nota filosòfica: He començat a anomenar a aquest tipus de coneixences com "Companys de Vida". Per què...? Simplement, és gent que probablement no som amics en el sentit més profund de la paraula, però ens coneixem de fa un munt d'anys, alguns més de seixanta anys, no hem estat amics, amics però ens hem anat trobant al llarg de la nostra vida, als refugis quan no estaven guardats ni havies de demanar plaça els que si ho estaven, simplement anaves i sempre ens trobàvem els mateixos, érem quatre gats a tot el País, després alguns van deixar de sortir, altres es van dissipar en la marabunta de gent que s'ha anat incorporant i ara ens tornem a trobar al Bar o als pocs llocs en què encara podem anar per dificultat, per seguretat i per llunyania. Aquest col·lectiu he començat a anomenar-los "COMPANYS de VIDA".
Fet aquest apartat seguim amb l'excursió, encara sort que estava fumuda!!

Agafem el "Cavall de Ferro" (funicular de Sant Joan) agafem el camí que va al Pla dels Ocells i en arribar agafem el camí de l'esquerra direcció a Sant Jeroni. La baixada fins al Pla dels Ocells bé, molt bé Jo al davant i ella seguint-me sense collar. Tot ha estat arribar al camí de les escales i l'he deixat passar... "Núria quan trobis una bifurcació de camins, aturat i espera que arribi" és especialista a agafar el camí que no toca.
De tant en tant m'esperava i anava dient ... "Fas el pas molt curt" Jo la mirava amb ulls de vedella morta i no deia res, després s'aturava i em deia "seu aquí que estaràs molt còmode" silenci per la meva part, no per res, sinó que no tenia alè per dir res, Jo seguia al meu passet, després venia allò de "respires per la boca i s'ha de respirar pel nas" més ulls de vedella morta i pensava ... Si respiro per la boca és perquè estic esconyat i m'ofego.
Ella tan contenta, cantant, xiulant i xerrant, no va parar en tot el camí.
Jo ja he complert i sí, és la de sempre, no ha canviat.
De tornada al Bar per fer la birra de rigor trobem més "companys de vida" per petar la xerrada i tornar a casa.

Nota: La via “Pitu i Núria” a la Miranda de sant Joan esta dedicada a aquesta parella, que tan records em porten.