23-06-2014
Montserrat
Monestir
Gorros
Ullal
de La Magdalena
Hem quedat d’hora per ser dels primers al «Cavall de Ferro» així que
ben d’hora estem esmorzant al Bar de Monistrol i petant la xarrada
i és que després de tants dies de no trobar-nos necessitem donar-li
a la "sense os", finalment fem el darrer tram de carretera que ens portarà fins al Santuari, bé fins a l'aparcament, això sí que és tot
un esport d’aventura, esquivant, darrere i avançant,
tot respectant els 1,5 m, a la corrua de ciclistes,
finalment arribada a l'aparcament a aquesta hora de la matinada encara
no trobem gaires «guiris», però si observem un munt de gent amb
material d’escalada, finalment després d'un gran esforç arribem
al peu de l'ascensor, que ens deixa uns metres més amunt, animats
ataquem el darrer tram cap a la porta del «Cavall de ferro» i
ooohhh sorpresa, una respectable cua i quasi tu-tom és del gremi de
la corda …!!! tant és així que a pesar de la matinada no entrem,
per poc, en el primer «funi» i hem d’esperar al segon, aquests dos
primers estaven plens de gent de la corda al 80 %, i a més la mitja d'edat, si m'excloc, era mol ... Però que molt jove ........
fantàstic...!!!
El
dia és núvol i el Sol està ben amagat darrere d'uns núvols alts i
relativament gruixuts; així i tot, fa una bona xafogor, però
nosaltres som unes persones dures i adobades en mil dificultats de la
mare natura, amb ànim valent i decidit, encarrilem el desconegut
camí de Gorros passem el desvio de les escales de Jacob, fen un últim tram fins a situar-nos sota l'Ullal, aquí agafem aire i ens
endinsem per terreny d’aventura, amb suo i llàgrimes arribem al peu
de la paret, ara ja coneixem la dura aproximació i se'ns presenten
dues opcions.
A) En baixar prenen nota del camí efectuat i tornar un altre dia …
B)
Com valents i intrèpids muntanyencs afrontar el repta de l'aventura
vertical, encara que arribem expirant el darrer alè dels nostres
exhaustes cossos …
Bé ....... m'estic trencant el cul de riure, no puc seguir amb aquesta
fantàstica elucubració senil.
Quasi
tot el que he explicat és broma, resultat d'una bona revetlla de
Sant Joan
Disculpeu … Però, és que m'ha quedat «Xaxi Piruli» Aproximació
:
Des del Pla de Les Taràntules (estació superior del «funi») seguir
el camí de Gorros (Sant Jeroni) un cop passada la bifurcació que
puja cap a les escales de Jacob em fet unes 100 passes, de cama curta, fins a quedar al peu de l'Ullal de la Magdalena, una entrada natural i
dreta ens puja en pocs minuts al peu de la paret i la via, al
principi recte amunt, després es devia una mica a la dreta per a
toca de la pedra tornar a l’esquerra, aproximadament, des del
«funi», entre 10 i 20 minuts, segons forma física.
Primer
llarg : Al peu de via i a l’alçada del maleic una xapa assenyala l'inici de la via, és un primer llarg que segueix una línia una
mica sinuosa per anar a trobar un jardinet, al que entrem per
l’esquerra, anem per la rapissa a la dreta a trobar la part més
còmoda. 35 metres, 3 xapes, Iº – IIº.
Segon
llarg : Se surt per l’esquerra a sobre de la reunió de L’Aresta
JM, trobem una xapa ara en diagonal a la dreta, la tercera xapa marca
un tram recte amb una pedra boníssima i amb agafadors generosos a la cinquena xapa anem una mica a la dreta per entrar a una còmoda
rapissa a on trobem la segona reunió, es pot fer reunió còmoda o
pujar directament a buscar la tercera més incòmoda. 20 metres, 6
xapes, IVº.
Tercer
llarg : Se surt per la dreta amunt i amb una certa tendència a la
dreta, pedra de primera, tram curt, reunió no gaire còmode, però és important fer reunió en aquest punt per evitar el fregament de
les cordes en el següent llarg, que fa una ziga-zaga important. 10
metres, 3 xapes, IVº – IVº+.
Quart
llarg : Sortim per la dreta amb un parell de xapes en horitzontal
per després anar recte amunt les 3 primeres xapes son molt dretes,
fins i tot alguna cosa més que dret, aquí Jo sempre he posat
l’estrep, després un flanqueig a l’esquerra en què es pot
combinar agafar-se a les cintes amb agafar-se a la pedra o
qualsevol de les dues opcions, això queda a elecció de la persona,
començant a sortir els bons agafadors i anem pujant fins a situar-nos
a sota de la reunió, un pas difícil que es pot fer en Ao i uns
passos maquíssims fins a la reunió. 20 metres, 12 xapes, IVº+ / Ae /
Ao – Vº / Vº.
Cinquè
llarg : Se surt recte amunt amb una certa tendència a l’esquerra,
un seguit de bons i generosos agafadors per terreny vertical ens
faran gaudir d'allò més, fins a sortir a un replà, anar a l'esquerra,
a sobre d'un esperó una xapa ens marca el camí dels darrers metres,
un xic descompost però ben assegurat, vella reunió un parell de
metres abans del cim. 25 metres, 11 xapes, Vº / IVº / IIIº / IIº.
Baixada
: Des de el cim anar uns 3/4 metres cap el costat oposat de la via
i trobarem un ràpel curt de uns 15 / 20 metres que ens deixa al peu
del coll amb la normal de la Magdalena Superior.
Un
altre opció es des de la darrera reunió muntar un rapel llarg fins
el camí que porta a la Magdalena Inferior.
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00