dijous, 17 juliol de 2014

L’Avi Joan

Enllaços a aquest missatge


12-07-2014
Montserrat Sud

Els Graus

Via : L’Avi Joan








































 

Un dia plaent al costat de vells companys, això si plens de obligacions familiars i amb el desig de fer una mica de xafarderia tot fent veure que escalem i que som mol bonssssss !!





Intrèpid escalador en el L-1





Així que desprès de un bon esmorzar, be no tots per que alguns anat de cuidar les calories que menjant i no es el meu cas, anem cap Els Graus i com no una via BEB de base del manual de vies BEB....L’Avi Joan....Gracies Ninó!!!






Això si el col·lega em castiga i no em deixa fer de primer ..... hole ... hole  guay avui toca fer de recollidor de material



Elegància innata en el L-2 des de la R-1













El mateix pas vist de sobre
Encetem la escalada amb aquest majestuós primer llarg que no pas de IIº/IIº+ (boques !!!), be posarem un IIIº,  però amb una 
pedra extraordinària, la còmoda primera reunió una mica desplaçada a la dreta i a la vertical del inici del segon llarg que te els seus tres passos d’emoció ens porten a la súper còmoda segona reunió al peu de una placa que fa tot el aspecte de ser inhumana
 

Amb aquesta caiguda de ulls... no sembla que estigui al L-3

però que es descobreix com mol bonica amb un parell de passos d’emoció continguda, que si no anem mol fins els podem resoldre amb un Ao fet a les preses de colors, posats al costat esquerra una curta, però preciosa placa ens porta a un primer i desprès un segon pitó que ens deixa a sobre de una mena d’agulla un parabol precàriament posat a l’alçada del cap serveix per que les cordes no facin fregament, ja que la reunió esta a uns 4/5 metres a la dreta, en horitzontal, al bell mig de una preciosa placa, a darrera meu ve la Núria i l’Agust es despista tot xerrant amb Ella 



Li passa com a Jo, li pesa el cul. 
Això si amb classe.   L-5
...... aprofito per tira amunt de primer .... hahahha no val a badar !!!! curt i bonic llarg que al cap de munt de la placa es va cap a la dreta a buscar uns arbres i el peu de un preciós 
esperonet...... aquí el company no perdona i em relega al meu lloc de secundón, dos primer passos difícils de veritat, que es poden fer en Ao i desprès uns agafadors de allò mes guapos i per terreny vertical un plaer ..... fi ...  ja esta !!! sniffff per que no tindrem 5 o 6 com aquest darrer ??

A aquet no li pesa el cul... Així no te gracia  !!    L-5









Ara tot baixant per el camí seguim fent lo que em vingut a fer .... es a dir posar verds a tots els companys que no ant vingut.









La colla pessigolles


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

dilluns, 14 juliol de 2014

Tasmanià

Enllaços a aquest missatge


09-07-2014

Montserrat Sud

Paret del Pont

Via : Tasmanià




El pas xungo del L-1 i la cinta salvadora (foto Martí)
Seguim tenint sort i el estiu ens dona un respir. Avui anirem a la Paret del Pont a fer una via que diuen es la mes “fàcil” (jejejeje) i que es una línia de xapes (jejeje)


Arribats a peu de via veiem una xapa relativament a prop ...... Nooor, no es aquesta, a uns 3 / 4 metres a la dreta a la quinta forca es veu un altre sort que no es gaire difícil i se arriba amb certa comoditat, desprès es van veient mes xapes però no es cap disbauxa ( al menis per a Mi), la pedra una mica especial, esta ben polida per la baixada de aigua, però es van trobant forats i regletes que permeten anar pujant, un pas de flanc a la dreta ens deixa al peu del pas mes difícil de la via, es mol fi el marquen de Vº+ 

 
Entretingut L-2

Jo tot i anar de cap de corda em vaig trobar una cinta llarga penjada per els companys que em va salvar la vida, si no hagués tingut que posar l’estrep i fer servir l’antena, però en el meu cas no va ser necessari, desprès segueix la mateixa tònica de la primera part del llarg, que es bastant llarg, reunió un xic incomoda.

El segon llarg es un recorregut sinuós ara per la dreta de la xapa, ara per l’esquerra sembla una mica erràtic, però es va fent sense baixar la guàrdia i buscant sempre el lloc amb mes bons agafadors


Curiós L-3

El tercer es mes curtet i ens permet una mica de tranquil·litat que no vol dir que sigui fàcil.

Enfilo el quart i aquí els companys que van davant nostre estan suant de valent  i es que no es pot ser BO.
Se enfila el llarg amb una pujada cap a l’esquerra per terreny relativament mes fàcil, es troba una xapa i els col·legues ant mirat a munt per una placa inhumana i ant vist una xapa i com atrets per un imant cap a lla ant anat, les seves exclamacions i renecs em donant el punt exacte per a on No se a de anar
L-3 des de R-3

així que segueixo cap a l’esquerra per terreny còmode i trobo un altre xapa,per sobre el cap, ara veig un altre mes amunt ja en paret i per terreny mes humà, me apropo fins situar-me a sota i la resta de un tronc em servei per posar una vaga, la veritat es que ara desprès del pas de molta gent es podria arribar a aquest punt caminat un parell de metres per sota, però ..... be he anat per la pedra....... ara si ara be un pas en que els peus es ficant per davant de la vertical, amb lo que el cul pesa mol i si a sobre tens un bon cul ...  posssss ...  que costa de fer-lo anar a munt, sort de un forat impressionant i de un altre que es veu, el primer de primera, però el segon....... 

Si ... Uffff    L-4 (foto Martí)

ufffff es pla per dintre i Jo no me aguanto... retrocedeixo al punt de partida trec l’antena, ara si torno a superar-me del forat ganso i amb la dreta, i la antena, xapo alè...hop i amunt la resta segueix sent difícil però els peus queden a la vertical del cul amb lo que anar-hi anant, ja tinc la reunió a dos pams i...... que passa,  me encegat....? estic clavat i son dos pams........ No Problemo que diu aquell ex  entrenador de futbol, antena i reunió, els companys des de la reunió del costat es fan un fart de riure.



L-4 i ràpel de la via del costat




Baixada :
Ràpel de R-4 a R-2 , 57 metres i un altre de R-2 al terra de uns 50 metres



Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :


Paret del Pont

Enllaços a aquest missatge


Montserrat

Paret del Pont



Aproximació

Sortim del Poble del Bruc en direcció a Barcelona, per la carretera vella, arribarem a una urbanització, a partir de aquí la carretera es de direcció prohibida, en la nostre direcció, girar a l’esquerra i pujar en direcció a la Muntanya, al final una mena de placeta, anar a la dreta i ben aviat a la nostre esquerra una pista va  a  Can Jorba, la següent pista es la que va a la Vinya Nova (restaurant de masses), aparcar en el pàrquing de sota i agafar la pista que surt cap al interior del massís, al poc agafem el desvio a la dreta que ens porta al fons del torrent (Torrent del Pont)se segueix uns metres i se agafa un marcat camí a la nostre dreta, Passant per sota (a certa distancia) del Pollegó Oest, seguim, el camí passa a tocar de la Roca gris, a uns escassos 15-20 metres. Seguim per el marcat camí passant per sota de l’agulla Jordi Solé i Massip, el camí fa uns revolts tancats i desprès trobem a la dreta una curta torrentera que porta en pocs metres al peu de la “Paret del Pont”

Baixada

Cada via te la seva pròpia baixada rapelant-la i quedant al peu de la paret, de aquí la curta torrentera que em fet de pujada ara ens deixa al camí que va a la Vinya Nova

Vies :
Tasmanià

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

dilluns, 7 juliol de 2014

La Reina Brucs

Enllaços a aquest missatge


05-07-2014

Montserrat

Agulles

La Reina

Via : Aresta Brucs



Fa calor, però també un mica de aire que permet anar pujant amb comoditat.


Inici L-1 (foto Vicenç)
Una vagada arribats al peu de l’aresta Brucs remuntem un xic per la canal de arbres de la seva dreta, fins una petita però còmoda repisa que marca el inici del recorregut, per sota no es veu fàcil i per dal es veu força cantelluda, no es veu cap assegurança com el terreny es relativament fàcil vaig pujant, fins que uns metres mes amunt trobo un a vella xapa i al seu costat un altre, una reunió.....? segons la ressenya que portem NO, així que vaig pujant, de tercer ara res de res a la dreta veig un altra xapa rovellada, per mi IVº amb rebava, mes amunt es veu reblo, me arribo i poso una xapa recuperable, un metre mes amunt una altre vella xapa, en teoria abans àuria de haver trobat una reunió....? però no la he vist.

L-1
Cada dia mes despistat...!!! ara la cosa se ha posat mes seria, presses fines i petites,  passem al IVº+ també amb rebava, desprès la cosa se ajup considerablement i a l’esquerra uns còmodes replans que inviten a fer reunió...... NOOOOORRRR ... un reblo únicament, porto 40 metres i no pinta be.... uns quants metres mes amunt el terreny es posa dret vaig cap allà i trobo una xap vella i 2 metres a l’esquerra un vell espit, ajunto com bonament puc els dos i faig una incomoda reunió.

R-1 improvisada (foto Vicenç)
Al Vicenç el faig quedar a la xapa recuperable i li lligo una corda a les dues assegurances en que estic, fent una reunió una mica rara... però segura.

Segueixo per un terreny vertical però amb bons agafadors 2 xapes mes i estic al llom de l’agulla, no hi cap instal·lació per muntar reunió així que, amb la corda, li dono un parell de voltes al pedrot del cim i amunt.
 
Bonica arribada al Cim




La instal·lació del ràpel queda mol malament per fer reunió i amb gran perill de caiguda de pedretes.





Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

http://blogdelguillem.blogspot.com/2014/07/la-reina.html

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00


La Reina

Enllaços a aquest missatge


Montserrat

Agulles

La Reina


Aproximació  :

La regió de Agulles, te varies entrades la mes usual es per Can Maçana a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles.
Anem seguint el fressat camí fins el refugi, una vegada arribats el deixem a la nostre esquena i agafem el camí que surt a la esquerra, al poc de sortir una bifurcació a la esquerra, deixar-la i segui a munt cap a la dreta, anem seguint el camí una mica  abans de arribar a la  paret Est de la Bessona Inferior, passarem per una zona plana, a la nostre dreta Una fita marca la pujada anem seguint el camí poc marcat fins arribar al peu de La Bola de La Partió, seguir cap a l’esquerra sense perdre alçada i ens trobarem amb la Aresta Brucs de La reina

Baixada :

Des de el cim mirant cap el Nord a la nostre esquerra, darrera de una pedra mes fosca esta una vella instal·lació de ràpel, a uns 3/4 metres del cim, 16 metres ens porten al collet que la separa de La Corona de La reina.
Dos opcions, mirant el ràpel a la dreta una curta i bruta baixada ens deixa al camí del matí.
Mirant el ràpel a l’esquerra un marcat camí recorre el peu de La Bola de la Partió i La Bitlla per les seves vessant Est, passem per el peu de l’Aresta Brucs de La Bitlla i agafem el camí que baixa a trobar el camí del refugi

Vies :
 Aresta Brucs

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00



divendres, 4 juliol de 2014

Raó de Ser

Enllaços a aquest missatge


02-07-2014

Montserrat

Serrat dels Tudons

Via : Raó de Ser



Anem fent temps a veure si plou, però sembla que No.... que Si...


El Toni al L-1
El Martí troba una via adient al dia, es una via de la factoria Masó i es del 2009, ja se sap abans del 2000 massa exposades després del 2010 massa difícils.




Fem la, relativament, curta aproximació i un cop a peu de via el cel negra com boca de Corb. Fa anys que no faig cordada amb el Toni, encara estem treien els trastos de motxilla que el Toni ja comença a escalar.... heee company esperat ..!! No et preocupis, contesta, no he posat cap assegurança...... jope .... com he de corre per assegurar-lo tot just quan esta posant un friend, desprès posarà un magnífic tascó i enganxa el pitó de la via, una mica alt.

L - 1







Desprès pas de arbre i una xapa, pedra mol bona, en general, dreta de veritat i amb mol bons agafadors, que fa que, amb precaució es pugui anant  fen al cap de munt un pas que sembla mol finet es soluciona amb un forat per quatre mans i per gronxar-se, situat un pel a la dreta. Just quan començo jo de segon i el Martí es prepara per seguir..... comença a caure unes gotes aixííí de gruixudes, de aquelles que ho deixant tot ben xop, el Martí diu que ja tornarà un altre dia, Jo estic al mig i he de pujar, ni que sigui per desmuntar el llarg.








L - 2

La R-1 esta una mica a cobert i la meitat del segon llarg també, així que segueixo Jo amb precaució per terreny sec, el pas mes complicat que es entrar al canal es soluciona amb una meravellós agafador de colors que et deixa ja a la placa del davant, una mica xopa, però relativament fàcil, la reunió precària es fa de una savina que surt en horitzontal, un espit son 15 minuts....?




L - 3








Arriba el Toni i sembla que ha parat, tira amunt terreny de bona pedra i generosos agafadors fins arriba a una xapa, pas delicat a l’esquerra i sortida airosa cap al cim.










Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00





Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

Tudons

Enllaços a aquest missatge


Montserrat Sud

Serrat dels Tudons



Aproximació :

Podem deixar el cotxe en Can Jorba i seguir la pista que va a La Vinya Nova, a uns 4 o 500 metres surt, a la nostre esquerra,  un camí ben marcat, es possible trobar lloc per un o dos cotxes. A partir de aquest punt el camí te el nom de “Camí dels Francesos”  seguir-lo còmodament uns 15 minuts, en un lloc que el camí gira en un angle mol agut a la dreta, veurem recta amunt del camí una senyal de pintura que barra el pas, just a sobre de aquesta senyal una fita marca el desvio a l’esquerra per un sender mol poc marcat que passa i volteja el peu de l’aresta de l’agulla Alícia situada a tocar del camí dels Francesos, seguim en direcció al peu del Serrat dels Tudons per terreny poc marcat però ben fitat, en pocs minuts arribarem al peu de la paret i de les seves vies.

Baixada :

Des de el cap de munt seguir el llom, Nord, primer una canal amb un arbre, que pot sevir per fer la darrera reunió de les vies, seguir uns 15 metres mes, una petita desgrimpada de uns 3 / 4 metres ens deixaran al costat de un esvelt i gruixut Pi que te una anella per rapelar per la vessant Est, 30 metres ens deixant al peu de la paret i a toca del camí que em seguit per fer la aproximació, seguir en sentit contrari fins el Camí dels Francesos i despresa baix per aquest fins el cotxe

Vies :

Raó de Ser

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

dimarts, 1 juliol de 2014

Carnavalada

Enllaços a aquest missatge


29-06-2014

Montserrat

Agulles

La Carnavalada

Via : Aresta Brucs

foto treta del llibre...   1/ Agulles del Rodes i del Labraña  (ressenya del Guillem)


Avui els companys del G.E.D.E. fan una trobada de veterans i em deixant participar amb ells, algunes cares fa anys que no les veia i havíem estat companys de corda i aventures.
Peu de via

Han escollit una via força assequible per no fer la punyeta  a ningú i ho es tant que durant tota l’ascensió sembla un club de “Chicas de Oro” 
L- 1
no paren de xerrar pobre  dels que no han vingut els ant posat a parir .....




En fi arribar a peu de via i ja es necessari prendre una aspirina, surto disparat amunt i ja vindrà algú al darrera, el primer llarg senzill, que no fàcil es un tercer, potser algun pas de tercer superior te 3 xapes i un rebló una mica abans de arribar a la segona, la pedra es franca i permet anar fent metres.

L'Esteve al L - 2

 La reunió una mica incòmode amb 5 xapes velles, mes amunt (4/5 metres) i una mica a la dreta trobarem una reunió amb paràboles (?)
  
La segona segueix la mateixa tònica, ens desviem un parell de metres a la dreta i aprofito la reunió mencionada per fer una assegurança extra, desprès torno a l’esquerra i amunt.......




amunt...!!!!!

  
però el xivarri que se sent es de categoria, crec que tindre que prendre una segona aspirina, som 8 pujant per l’aresta i es com una desfilada de “La Lola” no parant.



Via crucis col.lectiu des de  L - 3
El tercer llarg es curt, però mol maco, al sortir de la reunió un parabolt permet eliminar el factor 2 en cas de caiguda, ben pensat, se arriba a un vell pitó i faig un flanqueig cap a la dreta a buscar un altre vell pitó, tot mantenint les mans una mica per sota de la línia dels pitons, des de aquest recta a munt un agafador blanc extraordinari ens facilita arribar a una xapa, superar la xapa es lo mes difícil de la via, si es va una mica just de grau es pot fer un Ao i amunt cap a l’esquerra, reunió una mica abans de arribar al cim.



Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

La Carnavalada

Enllaços a aquest missatge


Agulles

La Carnavalada


Aproximació  :

La regió de Agulles, te varies entrades la mes usual es per Can Maçana a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles.
Anem seguint el fressat camí fins el refugi, una vegada arribats el deixem a la nostre esquena i agafem el camí que surt a la esquerra, al poc de sortir una bifurcació a la esquerra, deixar-la i segui a munt cap a la dreta, anem seguint el camí uns metres abans de arribar a la  paret Est de la Bessona Inferior, trobarem a la nostre dreta el peu de l’aresta Brucs de La Carnavalada, seguint per el camí uns metres mes amunt el inici de la via Zoe.


Baixada :

Si desprès volem fer el cim, caldrà tornar al lloc que estem i anar cap a la dreta quasi caminat en horitzontal fins una anella que ens permet fer un curt ràpel de uns 10 metres fins el terra, pujar un parell de metres a munt i seguir un camí a l’esquerra (sentit marxa)

Fins trobar una cana que baixa, ja estem per el camí que em fet servir per pujar.

 Vies :

Aresta Brucs

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00


dissabte, 28 juny de 2014

Portella inferior GAM

Enllaços a aquest missatge


26-06-2014

Montserrat

Agulles

Portella Inferior o Petita

Via : G.A.M.



Una clàssica, que per estar tant a prop a vegades la passem de llarg.

No es fàcil, però te una roca excel·lent i esta quasi correctament assegurada.


El primer llarg es a “pelo” sempre ho a estat, res a dir, es podria posar algun Friend ..... però no amb facilitat, nosaltres no em posat res i em trobat a faltar un xic de assegurança  fixa, al menis, dues xapes ben posades i es que ja estem en aquella època en que et pot donar un cobriment de cor  o  una pujada 
L-1
R-1
sobtada de pressió o poden sortir una manada de elefants..... es a dir qualsevol cosa que et pugui fer caure involuntàriament, però en fi que consti que no es una queixa.... simplement he perdut el control de la única Neurona que tinc.



L-2


El segon llarg .... magnífic sempre me ha fet mol de respecte així que he intentat i he aconseguit enganya al Martí i es Ell el que se lo curra dos passos de Ao i un pas de antena llarga solucionen el primer metres desprès segueix difícil i dret de nassos.... però la pedra extraordinària va fent que la escalada sigui per gaudir, la entrada a la reunió com sempre .... 
L-2
arrossegat per terra, per cert un esparrac, de parabolt, xafat marca el lloc a on es podria posar algun tasco, em de donar de viure a les botigues...



Arribo a la Reunió i esta ocupada per els dos companys .... no fa falta que entris agafa la primera xapa del tercer llarg i ja et passem la corda ..... no tinc excusa, se ant confabulat i tindre que fer el darrer llarg, moviments de cordes etc i miro cap a munt..... haaaaaa una
R-2 i inici L-3 (foto Martí)

flor de pitons, quants sigles que no em penjo de una flor....haaaa. be en comptes de fer pressió en Ao, poso un estrep que es me còmode i fas menis força,beeeee el mon es veu millor a mes, a  mes, esta perfecte per col·locar un friend mig/petit que assegurarà el pas de sortida, que es un xic difícil, desprès anar fent amb calma i poc a poc trobaré 3 xapes mes, amb uns còdols grans i uns agafadors extraordinaris que faran que arribi al cim amb comoditat

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :


divendres, 27 juny de 2014

Portella petita

Enllaços a aquest missatge


Montserrat

Agulles

La Portella Petita



Aproximació :
Can Maçana, a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem en direcció al coll de les Portelles just un centenar de metres abans de arribar passem per el peu de la aresta de la Portella Petita des de on surt la via G.A.M. seguim per el camí pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles. Girem en un angle de 90 º a l’esquerra, sentit de la marxa, i remuntem per una costa, trass passar un pas dret i de roca trobarem un pla del que surt la via Normal i la Via Ràpel.

Descens  :

Des de el cim mirem cap el Nord  / Est i trobem una instal·lació de ràpel que en uns 18 metres ens deixarà al peu de les vies Normal i ràpel, de aquest punt seguir el camí de pujada al reves.


Vies :
 Aresta G.A.M.



Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

dijous, 19 juny de 2014

Xepa-A.Brucs

Enllaços a aquest missatge



18-06-2014

Agulles

La Xepa

Via : Aresta Brucs




Preparant el equipament del L-1

Ahir va ploure de valent i avui totes les canals esta ben xopes.

Per arribar a peu de via se ha de fer una curta grimpada de uns 10/15 metres per pedra fàcil i desprès un herbassar .
 
El camí passa per el peu de la via que esta just davant de La carnavalada, ho tombem tot ben xop i estem dubtant, finalment farem com els primers escaladors Montserratins i posarem un tronc caigut per superar el obstacle, com que la idea ha estat meva el Martí em cedeix el pas i ell farà la següent i l’Esteve la darrera.

L-1 Pas de tronc




Be posat el tronc i amb el hay al cor vaig pujant arribo a  dalt ben be de genolls en el  herbassar i en un gros arbre a peu de l’aresta faig reunió als companys el hi deixo una corda fixa, Estant sec es un IIº , avui es un Haaayyy haaayyy






L-2


El Martí enceta el segon llarg, els primers metres tenen una mica de molsa però el terreny es ajupit i es puja be, desprès es fàcil amb atenció a la pedra que se ha de controlar una mica, encara que el grau i la inclinació la fan de bon fer.

 
Però ara el company em diu que de fet aquesta es la primera i que finalment ell ha fet lo de sempre....... mmmmm sensació de presa de cabellera.




L-3

Em fet reunió de un ferm arbre,  així la xapa de la reunió serà un plus per assegurar el pas de sortida,  l’Esteve fa la segona (tercera), amb ulls plorosos li demano per fer-la .... amb un posat altiu em diu tu ja as fet una ara em toca a Mi...... snifffff

Aquesta la pedra millora mol, no se ha de deixar de fer atenció a on te agafes, es la mes maca de totes i puja per tot l’espero amb molta elegància.




L-3 des de R-3

Queda la darrera, es veu un nyap i em nego a fer-la, així que el company que esta al aguait se la agencia i ves però no, no es un nyap, es curta però bonica.

Finalment baixarem per darrera.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :