divendres, 19 desembre de 2014

Any de Traspàs

Enllaços a aquest missatge


10-12-2014

La Codolosa

Via : Any de Traspàs




El dia es fred i ventós, en aquets casos La Codolosa es refugi perfecte, encara que no toqui el Sol.

Aquesta via queda al extrem esquerra de la paret, en principi i sobre el paper semblava una mica rara ...... però ens a deixat un bon gust.

L'Esteve al  L-1


Avui canvi de parella el Martí no ve i Jo me les feia ben feliç de que començaria el primer llarg........ però Noooor,  a peu de via   L’Esteve  em diu..... mira tu et perds amb facilitat i com no esta gaire clar Jo començo....mmmmm be he de reconeixar que te rao i Ell se orienta força be, be ell se orienta i Jo No, així queda millor



Una placa amb dues xapes marca el inicí.... ja comencem presa rarota i marcant de Vº,  be per nosaltres serà de Ao i Vº,  sortida de la segona xapa per mirar-la  amb deteniment desprès fàcil / quasi caminat fins la R-1.




L - 2







La segona, recte a munt, es veu mes maca i...... si, es preciosa, la pedra a canviat com per art de màgia i te uns agafadors genials, dreta, ben assegurada i bona pedra, llàstima que se acabi tant aviat faria falta 200 metres així (al menis per el meu gust)









 
Inici L -3
Al Tercer llarg segueix el company, vist des de  la reunió no sembla maca, però també enganya, per arribar a la primera xapa ho fem sortint per l’esquerra de la R-2, amb mol bona pedra, desprès se ajup i quasi caminat va a trobar, a la nostre dreta, el peu de un altre mur, també dret, amb bons agafadors i ben assegurat ... fins arribar al darrer pas que sembla quasi impossible, fins que a la nostre dreta trobem una 
mini – rapissa  i a sobre per les mans cigrons mida gran i súper gran i som a la R-3


A estat be.


Final  L - 3  i  R- 3
Dades de la via :
L-1  20 metres, 2 xapes, Vº/Ao – IIº/Iº

L-2  20 metres, 6 xapes, IVº+/Vº

L-3  25 metres, 4 xapes, IVº - IIº/Iº - Vº - Vº+


Baixada  :
Esta preparat per fer en dos ràpels de R-3 a R-2 25 metres i de R-2 al terra 35 metres.

Nosaltres optem per una grimpada fàcil, uns 10 metres a munt i sortim a la drecera de Fra Gari, la seguim  de baixada  fins el poble.



Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

dimarts, 16 desembre de 2014

Ag Mare, L'Agla Normal

Enllaços a aquest missatge


06-12-2014

Montserrat

Agulles

Agulla Mare i l’Aglà

Vies : Normal  (Estorach)




Avui ens ajuntem una bona colla, farem xerinola i gaudirem de una bona escalada “BEB”, el Joan porta el Claudio i el Joan Marc el 
L'August al  L-1
 August i Jo me afegeixo “by de face”, el dia es una mica barrufador, però segons anem pujant es va natejant, tal com avien dit a la tele, tal que en arribar a peu de via fa un bonic Sol, que no ens tocarà fins la R-1.




Per arribar el camí es una mica brut però son mol pocs metres.



L’Agust be de unes sortides de infart amb uns companys estressats i necessita recuperar el ritme lent i plaent de les escalades “BEB”, així que demana fer el primer llarg al cap davant de la nostre cordada de tres.

Puja remugant una mica .... que si esta freda aquesta pedra, que si les farres no em provant que si.... però va pujant amb seguretat i elegància.... es tot un senyor,
 
L - 2

 el Joan Marc i Jo el seguim com podem fins el cap de munt de l’espero, a la nostre dreta queda la canal original de la primera ascensió, aquí un arbret permet posar una cinta i flanqueig a la dreta per anar a trobar el coll que separa les dues agulles i uns arbres que permeten muntar la R-1, si el talibans no hi fossin estaria be posar dos parabols per fer la R-1 i evitar que el arbres acabin morint, que ja estan en vies de extinció.



El company va llançat i amb ulls de nen innocent, jejejeje, ens demana de continuar fent de primer el JM i Jo ens mirem ens encongim de espatlles i conjuntament li diem ..... fes..fes.




El Joan Marc al L - 2
Un primer pas el fa repensar-ho, però la seva habilitat i destresa el fa superar sense mes problemes, la resta segueix per el llom amb una escalada còmode, agradable i de bona pedra.... el seguim els dos invitats, tot gaudint de la escalada i del dia i tot de una el company que portava davant meu se ha posat al meu costat, amb cara de esglai, se li ha trencat una presa de peu i me ha vingut a saludar, en fi mira que es difícil.... però Ell ha trobat la pedra cabrona.

Un curt ràpel de 30 metres ens torna a deixar a la R-1

Ens preparem per anar a la següent agulla, ep que no senti precedent un dia = una via.

Això si el col·lega em mira i diu la vols fer Tu aquesta, si clar que si, però tanta amabilitat em fa pujar la mosca al na i es que no he mirat la ressenya i Ell si.

Al tombar de una pedra tot seguint la rapissa del coll trobo una reunió a peu de terra, una mica incomoda, així que li poso una cinta i prefereixo que els companys es quedin a la reunió del Col, mol mes còmoda.

Aixeco el cap a munt i..... caabrooon ara entenc que em deixi aquest llarg, es veu dret de collons, amb els peus a la reunió poso un friend petit i el lligo a la R, el pas de sortida el trobo difícil i penso, no ho faig gaire ja que pot crear adició, jope com serà la resta, no la veritat es que es dret però amb uns agafadors grans i confortables el tros mes dret te dos pitons que a mes li donen un plus de tranquil·litat i a la sortida a la dreta una xapa ens protegeix el sortir del, curt, díedre, un xic mes amunt un altre friend mitja ens protegirà un altre pas difícil que ens portarà al cim. Ara un ràpel fins el terra i a fer la cervesa.



Dades de la via :
Agulla Mare
L-1 25 metres, 3 xapes i una cinta,  IVº- / IVº / IIIº / IIº

L-2 30 metres, 4 xapes, IVº+ /IVº IIº / IIIº+
L’Aglà
L-3  20 metres, 2 friends, 2 pitons, 1 xapa  IIº / IVº+ / IVº / IVº+ / IIIº

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

dilluns, 15 desembre de 2014

La Codolosa 3

Enllaços a aquest missatge
La Codolosa 3



Aproximació  :

El  camí, que se esta imposant, surt de la part superior de Collbató,  Aparquem el cotxe al cap de munt de Collbató, hem pujat per el carrer dels Graus i aparquem a la cruïlla del carré de la Drecera, seguim aquet carrer a munt i al cap de pocs metres el camí es divideix en dos, el que va a l’esquerra i que va als Graus i el de la dreta que ens deixarà al peu de La Codolosa, tot plegat entre 5 i 10 minuts


Un altre camí es la carretera que va de Collbató a Monistrol i  tot seguit el trencall que porta a les Coves de Salnitre, abans de arribar un petit “xiringuito” (La Salut) amb taules permetrà que deixem el cotxe i si ho volem podrem fer un veure al baixar.

 


Baixada :
 


Cada via te els seus propis Ràpels o la via del costat, normalment les reunions estan equipades per baixar en ràpel.

Una opció es pujar una mica amunt fins trobar el corriol que rapida i còmodament ens portarà al camí conegut com la drecera de Fra Gari i que ens deixarà, quasi a tocar del cotxe, si em pujat per el interior del poble de Collbató


Per informació general telefonar al patronat 93-402-46-00


Una descripció del lloc, la trobareu a :

diumenge, 14 desembre de 2014

Agulla Mare i l’Aglà

Enllaços a aquest missatge


Agulles

Agulla Mare i l’Aglà



Aproximació :
Can Maçana, a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles. Agafem el camí que porta al Refugi i el seguim, al principi baixa, fa un gir a l’esquerra per dintre del bosc, passem el desvio, a la nostre dreta, dels Pallers i seguim uns metres mes, just abans de arribar a una torrentera trobarem a la nostre esquerra un corriol que remunta per dintre el bosc desprès seguim una marcada i petita canal pedregosa fins quasi el seu cap de munt, aquí el camí es perd una mica i anem direcció a la dreta combinant plaques i bosc (uns 100 metres) fins trobar la canal que puja al coll situat entre aquestes dues agulles i la Miranda de les Boïgues, curta pujada que ens deixa a peu de via.

Baixada  : 
De l’Agulla Mare un ràpel de 30 metres fins el Coll de la R-1 o de 60 fins el peu de via

De L’Aglà un ràpel de uns 40 metres fins el peu de via.


Desprès desfer el camí de pujada

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Les vies :
Agulla Mare

divendres, 12 desembre de 2014

Gegant Encantat A.Brucs

Enllaços a aquest missatge


03-12-2014
Montserrat
Monestir Interior
El Gegant Encantat
Via : Aresta Brucs


Avui l’Esteve em deixa en mans del Martí i aquest aprofita per enganyar-me i sense ni adonar-me em trobo a peu de via del Gegant Encantat .....
L-1 El Martí i les Cabres




























mmm em sona ... si, si la he fet fa poc i vaig dir que no tornaria fins que funciones el Telefèric de Sant Jeroni....mmmm que faig Jo aquí..?

En fi ja que hi som comencem, com sempre comença el company i ho !!!!! sorpresa, te que parar al mig del, fàcil, llarg i es que tenim companya .... de Baixada !!! si, si estan baixant, com se enredin amb les cordes, el company se en va a “Can Pistraus”
L - 1  Les Cabres 

Ep companys veure’ls baixar per un IVº ja fa patxoca però a sobre es van barallant i donant-se cops de banyes i es que no som res...

Recte avall ..uffff



Finalment arribant a la meva alçada i en comptes de passar per el meu costat baixant directes per lo mes vertical i sense cordes.......uffff
Hem de crear la “Societat Protectora de Escaladors Covards” (SPEC)

 
Se ant marxar.... no volen saber res de nosaltres així que seguim fent la via que ara es una pura anècdota








Siiiii per aquí baixaven les P. Cabres...!!!






El Primer llarg es mol llarg i fàcil, això si no te cap assegurança, nosaltres posem un friend petit a sota el llavi i un de mitja al pas de IVº, en un forat que es presta.











L - 2 (foto Martí)



Ara anem al segon que consta  de un primer tram  de Ae  sense problemes, bastant còmode i amb una segona part en lliure que lo mes difícil es deixar l’estrep, desprès anant  fent amb uns bons agafadors de aquells per gaudir de l’escalada.




 
L - 3
El darrer llarg el fa el  Martí i es mol agraït, te dues assegurances que aviant rehabilitat amb parabols ... però algun “Protector dels Escaladors Valents i Bons”  a tret i ensorrat per que així gaudim de un material mes vell que anar a peu.
El primer pas es explosiu, sort que pots agafar la vella xapa, amb suavitat, i superar la sortida, desprès bona pedra, bons agafadors, un petit i còmode flanqueig a l’esquerra per veure un filferro, testimonial, que protegeix un passet rarot, que no difícil i ràpidament estem a la reunió un pel per sota del cim.


Dades de la via :
L-1  62 metres, 1 friend petit 1 friend mitja, IIº / Iº / IIIº / IVº / IIIº / IIº , reunió còmoda     
        però se a de aprofitar els dos primers parabols del següent llarg per fer-la
L-2  25 metres,  5 xapes de Ae i 1 xapa al lliure de Vº (un pas) IVº
L-3  15 metres, 2 xapes un filferro, Vº / IVº IVº+ / IVº / IIIº

Baixada : per el costat oposat 10 /12 de desgrimpada i ràpel de 52 metres

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

dilluns, 1 desembre de 2014

Ag Pla Ocells / Guzman-Silva

Enllaços a aquest missatge


19-11-2014

Montserrat

Monestir

Agulla del Pla dels Ocells

Via : Guzman – Silva


part inferior



Part superior


Bon dia fred, sense vent i amb Sol que mes podem demanar, a sobre per evitar pujar les Escales dels Pobres,  fem de rics i pugem amb el “Cavall de Ferro” i desprès baixem a trobar el camí de les escales.


L'Esteve i el Martí a peu de via


El company puja remugant que si Jo vull fer el segon llarg, que avui no toca fer el primer, l’Esteve i Jo ens anem mirant i estem a punt de enviar-lo a pastar, però...... sempre es treu un però de sota la màniga, es que aquesta setmana es el meu aniversari .... es que soc el mes petit dels tres  es que mai em doneu un caprici es que... Paaaara
exclamen els dos, si calles la faràs !!!
L’esteva fa cara de resignat i amunt que fa pujada, no puja fumant per que queda malament a les fotos però quasi.


Primer llarg  IIº , si et compliques la vida pots arribar a IIº+, no hi a res pedra mol bona,


L - 2



Segon llarg es la hora del Martí i posa cara de no estar gaire convençut, però ell lo ha escollit, un díedre a l’esquerra de la reunió amb un pitó i desprès no es veu res i no es veu gaire maco...... be proba a veure com es veu una mica mes amunt, al costat de la reunió un reblo ens convida a posar una plaqueta recuperable per allò del factor 2.


Puja be pedra bona i còmoda passa el pitó no es veu clar i al mirar a la dreta el Sol li dona en els ulls..... així que li costa veure una formosa xapa a la dreta, bonics passos de flanc, ben assegurat .......
L - 2

 i a munt !!!!! per la dreta de la xapa dos metres delicats, restes de un bolt alliberat per els Talibans de torn, desprès preciós amb una pedra extraordinària, rampeta que ens porta a superar un mur per l’esquerra, pitó difícil de mosquetonejar, portar un mosquetó petit i desprès un tros dret i bonic amb mol bona pedra fins la R 2  que te unes relíquies de l’antiga reunió que tothom fotografia, però ens assegures de 2 bolts de primera.



L - 2 entrant a la R-3


Tercer llarg. El meu torn  es un flanqueig i a ningú ens agrada així que començo sense il·lusió, però es van trobant peces, una que esta una mica alta es de la via de la cara Est, però també la aprofito, amb lo que la cosa queda bastant be un passet de baixada una mica rarot, ben assegurat tant per el primer com per el segon, es dels pocs que no es passa por ni de primer, ni de segon, la arribada la R-3 un xic descomposta i fàcil.





L - 4  (foto Martí)



Ara li toca un altre cop a l’Esteve, va i ens fa cas, es dirigeix a una xapa a l’esquerra no ho veu clar, desprès de donar-li voltes es va buscar la xapa que tenim a la dreta, si ara si



Quart llarg, se surt per terreny fàcil cap a la dreta a trobar una xapa, sembla impossible !! ´.... no a la dreta una canaleta permet la progressió amb bons agafador i ja estem al cim, escalfats per un Sol de hivern quasi ens quedem dormits.







Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

dimecres, 26 novembre de 2014

L’Últim Futter

Enllaços a aquest missatge


12-11-2014

Montserrat

Collbató

La Codolosa

Via : L’Últim Futter




Avui el dia pinta ve.... però fred i ventós...i mandrós, així que enfilem a la clàssica zona de La Codolosa, estem tranquils ningú ens acompanyarà en tot el matí, els companys fa un quants anys van fer aquest itinerari i tot confiant en la seva capacitat de recordar el recorregut enfilem cap el peu de via, com es lògic  “una neurona”  no dona per gaire i ens equivoquem a la entrada, tot i que al final a quedat un recorregut força bonic.


El Martí al L-1

Com no, un altre cop el col·lega engrapa els dos caps de corda i es llança a fer el primer llarg, surt a la caça de una xapa que esta a tocar, però que queda un parell de metres a l’esquerra de la via que teníem intenció de fer, “L’Últim Futter” i ens hi posem a fer el primer llarg de la via “Divuit de Gener” 




El primer llarg es la especialitat del Martí.... també la seva especialitat es anar a buscar lo mes difícil i es que no hi a com ser booooo.



El Guillem i l'Esteve entrant a la R-1 (foto Martí)

Total que puja per la pedra mes llisa i relliscosa, se ha de reconèixer que deu ser mol difícil, l’esteva i Jo anem dos pams mes a l’esquerra i un bon forat per el peu esquerra ens dona accés a un  meravellós agafador per la ma esquerra, en un altre forat de aquells que et pots  gronxar a plaer, que dona accés a la cobejada xapa, desprès sense ser fàcil la dificultat va baixant fins arribar a la còmoda primera reunió de la via “Divuit de Gener” 

Un xic mes ven assegurada que la del costat, també un xic mes difícil.


L - 2  (foto Martí)


Ara fem el canvi i em deixant fer aquesta tot dient que es la mes bonica, si ... si la aviant fet fa 5 anys i redéu com passa el temps i com puja el grau.

Aixo del grau es com el vi quant mes anys tens (Tu) mes puja el mateix grau.




Segon Llarg. Be a lo que anàvem, la via que em començat ara ja no ens interessa, clar es que ara es veu mol difícil per nosaltres, així que segueixo un parell de metres per una lletja ascendent que em porta a la meitat del primer llarg de la via 
L - 3
“L’Últim Futter”  just a on la via es posa picantona, la veritat es que agafadors hi ant de mol bons i segurs... però quins braços ...!!! ja no els tinc així per lo que tiro de un parell de passos de estreps i un de ganxo per assegurar el bonic pas a l’esquerra de la xapa .... amb una pedra excel·lent, desprès tot xino xano cap a munt fins trobar la nostra  R-2 que de fet es la R-1 de l’altra via.... be si tot un poti poti però de allò mes plaent. 




L - 2 (foto Martí)
                                  
 Tercer llarg. Ara 
 l’Esteva es llança a fer 
 el tercer llarg que com
 es un xic menis difícil 
 esta  mes poc assegurat,
 el terreny permet posar
 alguna cosa de reforç
 però ell puja amb 
 seguretat aquet, també,
 es un mol bonic llarg.


Per baixar rapelem la via en un ràpel de 30 metres fins la darrera reunió i un altre de uns 40 metres (aprox.) fins el terra, si es porta no mes una corda de 60 metres o mes, aquest segon es pot fer en dos ràpels

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí :
http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/08/la-codolosa-1.html
http://blogdelguillem.blogspot.com/2014/12/la-codolosa-3.html

divendres, 21 novembre de 2014

Gorra Frigia Optima

Enllaços a aquest missatge


08-11-2014

Montserrat

Gorros

Gorra Frígia

Via : Optima























         
 

                                                                                                            


Irene - Mireia i Guillem (foto Joan Marc)
      Un dia de “barrufa” gris i fred, avui el Joan Marc i Jo gaudirem de la presencia de dues Jovenalles que se avenen a sortir amb uns vells com nosaltres.


Sembla que ens em posat d’acord i tenim caravana d’amics a peu de via.

La Irene i La Mireia faran cordada i el Joan Marc i Jo les seguirem.... si podem !!



 
L - 1
El primer llarg ben assegurat i amb una entrada dreta que ja li porta problemes al company que te les ungles del peu que se li claven a la carn, primer pas amb ajut del arbre desprès 2  passos en Ao o en lliure si estàs una mica en forma, segueix per una placa mol bonica de dificultat mitja i mol ben assegurada fins a la còmoda i amplia reunió.

El Joan Marc arriba amb cara de patiment  intens li dono mil raons per que no em deixi sol amb les noies, no sigui que no em cuidin, finalment decideix seguir i em demana que si puc fer de primer.... ole..ole l’enganya’t !!    


L - 2


Segueixo la resta de la via al cap davant ara seguint a la Mireia, ara seguint a la Irene uf així dona gust i no aquets vell i  barbuts als que sempre vaig seguint.





El segon llarg va uns 3 / 4 metres a la dreta desprès a munt superant el passet del llarg per continuar amb una dificultat mes baixa anant passant llocs mes assequibles. La reunió tot i ser còmode no es per ballar.






L - 3



El tercer llarg se surt una mica en horitzontal a l’esquerra als 3 metres i darrera una pedra trobarem una xapa que ens indica el camí, ara ascendent a trobar un díedre que facilita el pas del vaumat, aquí la pedra no es gaire bona, però esta generosament equipat, desprès recte amunt sempre vigilant el terreny que mica a mica es va ajupint i perdent dificultat fins arribar a un arbres a on fem una còmoda i amplia reunió.






L - 4 (foto Joan Marc)



El quart llarg es una cirereta, comença amb el clàssic pas de arbre per desprès seguir per un terreny vertical amb uns agafadors extraordinaris, com per gronxar-se i una pedra extraordinària, una vegada fet el darrer pas de la via trobarem al terra una xapa, comprovem que si la passem i anem a la reunió, a la esquerra, al recuperar el company les cordes no se arrossegaran per terra i no tirarem pedres al col·lega que puja.






 
Guillem / Irene / Mireia / Joan Marc

Esta fen una “barrufada” freda i desagradable, les maniobres de corda i de reunions de les nostres companyes encara les porten una mica lentes .... i el temps ha anant  passant lentament.




Una vegada a dalt rapelem per la via Sílvia i .......... caaaaabroooooons ant tornat a treure la instal·lació de sota la canal de baixada i el terra esta humit i relliscós .. ens juguem una bona castanya.


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

dilluns, 17 novembre de 2014

Portella Sup.Normal

Enllaços a aquest missatge


06-11-2014

Montserrat

Agulles

Portella Superior

Via : Normal


A arribat el fred... així que anem a trobar un racó assolellat la Normal, que no te res de normal, a la Portella Gran 

L - 1 (foto Martí)


Quant érem menis grans fèiem a pelo els primers metres, ara ja ens encordem, quasi a peu de camí, tot just acabo de posar-me els estris i trobo davant meu dos caps de corda....mmmm el Martí no fa la primera..?  giro el cap i un esta un xic mes enllà regant les plantes i l’altre se ha tornat ornitòleg i esta mirant els ocells del cel....







Guillem primer pas de L-2 (foto Martí)
Be agafo els dos caps i amunt 10 metres fàcils, encara que suficient per sentir una veu a on vas..? te estàs encigalant...  mes a l’esquerra es caminant (o quasi).... estooo si es veritat.... ja comencem be  !!

Peu de la fissura un rebló sense plaqueta al terra i la primera assegurança a l’alçada del cap un esparrac pelat de parabol ..... començo a entendre lo dels dos caps de corda.





 
L - 2  (foto Esteve)
 Arriben els companys i com que
 es fàcil aquesta no compta així
 que tira amunt que ja et direm lo
 que as de fer.....mmm....    

 “Baguetilla” al esparrac ..... 
 plaqueta recuperable a un cap de 
 rebló ... ep una xapa com deu  
 mana això si amb antena, dos  
 pitons mol juntets, i un altre pitó
 que no deixa posar el  
 mosquetons li penja una llarga
 baguetilla de cordons de sabates
  i no porto bagues per canviar- la....huuuu quina por una mica a sobre poso un friend i arribo a un pont de pedra amb un altre “baguetilla” encara mes miserable que l’anterior, quin mala idea no
L'Esteve a la L - 3 per La Normal  (foto Martí)
porta bagues de veritat per canviar-les ...grñgrñgrñ, adrenalina a tope a sobre poso un tricamp petit, mes amunt un bicoin mig, que queda a caldo i sortida dels estreps, segueixo per la fissura amb diagonal a l’esquerra no es difícil però no trobo res poso un cinta en una sabina be, es fa be arribar a la reunió i  res de res no existeix com a tal, anys enllà les sabines de la reunió eren formoses i et podies assegurar be, ara amb el pas de la gent estan seques i descalçades amb lo que fa mol de yuyu.

L - 3 variant G.E.D.E.

L’Esteve segueix recte amunt per les fissures arriba a una sabina,  no veien res mes amunt i no tenint clar com seguia preferim sortir de la via original i aprofitar una xapa de a la nostre dreta que es de un altre via  (la GEDE)  que ens porta de pet a la sabina de la R-3, aquí també la gran sabina que existia ja no hi es, així i tot es pot aprofitar una mica sense gaires garanties, lo que es segur que no podrem fer es el primer pas de sortida de la reunió que abans es feia posant-se de peu a la sabina i salvant el petit balmat.


L - 4  i  R - 3

Ara el Martí ho mira amb deteniment i finalment demana que li posem la ma al cul ...?? l’Esteve i Jo ens mirem amb cara perplexa mmmmm, el company fa un gest que vol dir, Jo li estic assegurant tu mateix, Jo dubto... i si ha aquestes alçades me agrada això ... finalment procedeixo a subjectar lo mes fort que puc sense fer mal les natges del company per que així el efecte de la gravetat no sigui tant acusat i pugui fer el primer i segon pas amb alguns quilets de menis ... desprès puja rapit i segur cap al cim.



Fem el ràpel per el costat oposat,  esta situat sota uns matolls,  es mes còmode.
 P.D Portar 2 bagues de 5 o 6 mm per canviar les que estant posades al artificial

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :