divendres, 21 novembre de 2014

Gorra Frigia Optima

Enllaços a aquest missatge


08-11-2014

Montserrat

Gorros

Gorra Frígia

Via : Optima























         
 

                                                                                                            


Irene - Mireia i Guillem (foto Joan Marc)
      Un dia de “barrufa” gris i fred, avui el Joan Marc i Jo gaudirem de la presencia de dues Jovenalles que se avenen a sortir amb uns vells com nosaltres.


Sembla que ens em posat d’acord i tenim caravana d’amics a peu de via.

La Irene i La Mireia faran cordada i el Joan Marc i Jo les seguirem.... si podem !!



 
L - 1
El primer llarg ben assegurat i amb una entrada dreta que ja li porta problemes al company que te les ungles del peu que se li claven a la carn, primer pas amb ajut del arbre desprès 2  passos en Ao o en lliure si estàs una mica en forma, segueix per una placa mol bonica de dificultat mitja i mol ben assegurada fins a la còmoda i amplia reunió.

El Joan Marc arriba amb cara de patiment  intens li dono mil raons per que no em deixi sol amb les noies, no sigui que no em cuidin, finalment decideix seguir i em demana que si puc fer de primer.... ole..ole l’enganya’t !!    


L - 2


Segueixo la resta de la via al cap davant ara seguint a la Mireia, ara seguint a la Irene uf així dona gust i no aquets vell i  barbuts als que sempre vaig seguint.





El segon llarg va uns 3 / 4 metres a la dreta desprès a munt superant el passet del llarg per continuar amb una dificultat mes baixa anant passant llocs mes assequibles. La reunió tot i ser còmode no es per ballar.






L - 3



El tercer llarg se surt una mica en horitzontal a l’esquerra als 3 metres i darrera una pedra trobarem una xapa que ens indica el camí, ara ascendent a trobar un díedre que facilita el pas del vaumat, aquí la pedra no es gaire bona, però esta generosament equipat, desprès recte amunt sempre vigilant el terreny que mica a mica es va ajupint i perdent dificultat fins arribar a un arbres a on fem una còmoda i amplia reunió.






L - 4 (foto Joan Marc)



El quart llarg es una cirereta, comença amb el clàssic pas de arbre per desprès seguir per un terreny vertical amb uns agafadors extraordinaris, com per gronxar-se i una pedra extraordinària, una vegada fet el darrer pas de la via trobarem al terra una xapa, comprovem que si la passem i anem a la reunió, a la esquerra, al recuperar el company les cordes no se arrossegaran per terra i no tirarem pedres al col·lega que puja.






 
Guillem / Irene / Mireia / Joan Marc

Esta fen una “barrufada” freda i desagradable, les maniobres de corda i de reunions de les nostres companyes encara les porten una mica lentes .... i el temps ha anant  passant lentament.




Una vegada a dalt rapelem per la via Sílvia i .......... caaaaabroooooons ant tornat a treure la instal·lació de sota la canal de baixada i el terra esta humit i relliscós .. ens juguem una bona castanya.


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

dilluns, 17 novembre de 2014

Portella Sup.Normal

Enllaços a aquest missatge


06-11-2014

Montserrat

Agulles

Portella Superior

Via : Normal


A arribat el fred... així que anem a trobar un racó assolellat la Normal, que no te res de normal, a la Portella Gran 

L - 1 (foto Martí)


Quant érem menis grans fèiem a pelo els primers metres, ara ja ens encordem, quasi a peu de camí, tot just acabo de posar-me els estris i trobo davant meu dos caps de corda....mmmm el Martí no fa la primera..?  giro el cap i un esta un xic mes enllà regant les plantes i l’altre se ha tornat ornitòleg i esta mirant els ocells del cel....







Guillem primer pas de L-2 (foto Martí)
Be agafo els dos caps i amunt 10 metres fàcils, encara que suficient per sentir una veu a on vas..? te estàs encigalant...  mes a l’esquerra es caminant (o quasi).... estooo si es veritat.... ja comencem be  !!

Peu de la fissura un rebló sense plaqueta al terra i la primera assegurança a l’alçada del cap un esparrac pelat de parabol ..... començo a entendre lo dels dos caps de corda.





 
L - 2  (foto Esteve)
 Arriben els companys i com que
 es fàcil aquesta no compta així
 que tira amunt que ja et direm lo
 que as de fer.....mmm....    

 “Baguetilla” al esparrac ..... 
 plaqueta recuperable a un cap de 
 rebló ... ep una xapa com deu  
 mana això si amb antena, dos  
 pitons mol juntets, i un altre pitó
 que no deixa posar el  
 mosquetons li penja una llarga
 baguetilla de cordons de sabates
  i no porto bagues per canviar- la....huuuu quina por una mica a sobre poso un friend i arribo a un pont de pedra amb un altre “baguetilla” encara mes miserable que l’anterior, quin mala idea no
L'Esteve a la L - 3 per La Normal  (foto Martí)
porta bagues de veritat per canviar-les ...grñgrñgrñ, adrenalina a tope a sobre poso un tricamp petit, mes amunt un bicoin mig, que queda a caldo i sortida dels estreps, segueixo per la fissura amb diagonal a l’esquerra no es difícil però no trobo res poso un cinta en una sabina be, es fa be arribar a la reunió i  res de res no existeix com a tal, anys enllà les sabines de la reunió eren formoses i et podies assegurar be, ara amb el pas de la gent estan seques i descalçades amb lo que fa mol de yuyu.

L - 3 variant G.E.D.E.

L’Esteve segueix recte amunt per les fissures arriba a una sabina,  no veien res mes amunt i no tenint clar com seguia preferim sortir de la via original i aprofitar una xapa de a la nostre dreta que es de un altre via  (la GEDE)  que ens porta de pet a la sabina de la R-3, aquí també la gran sabina que existia ja no hi es, així i tot es pot aprofitar una mica sense gaires garanties, lo que es segur que no podrem fer es el primer pas de sortida de la reunió que abans es feia posant-se de peu a la sabina i salvant el petit balmat.


L - 4  i  R - 3

Ara el Martí ho mira amb deteniment i finalment demana que li posem la ma al cul ...?? l’Esteve i Jo ens mirem amb cara perplexa mmmmm, el company fa un gest que vol dir, Jo li estic assegurant tu mateix, Jo dubto... i si ha aquestes alçades me agrada això ... finalment procedeixo a subjectar lo mes fort que puc sense fer mal les natges del company per que així el efecte de la gravetat no sigui tant acusat i pugui fer el primer i segon pas amb alguns quilets de menis ... desprès puja rapit i segur cap al cim.



Fem el ràpel per el costat oposat,  esta situat sota uns matolls,  es mes còmode.
 P.D Portar 2 bagues de 5 o 6 mm per canviar les que estant posades al artificial

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :


dimecres, 29 octubre de 2014

Arbret-A.Brucs

Enllaços a aquest missatge


12-10-2014

Montserrat

Agulles

Agulla de l’Arbret

Via : Aresta Brucs



Darrer dia del curset NIVELL 2  de la SAME Sants, avui els cursetistes treuen a passejar als monitors.

El Mario al L-1



La Irene i el Mario seran, avui,  els meus guies, no estarem sols al nostre costat un altra cordada de cursetistes + mono faran la via del costat, tot compartint el dia i l’agulla.





El Mario inicia la escalada, el primer llarg te dos passets un per sortir de la primera xapa i el altre per sortir de un forat, els treballa be i amb classe, presa petita però ferma, un xic relliscós els primers 2 / 3 metres  desprès es una meravella per alguna raó es una gran clàssica, es belluga per un mar de petits i no tant petits còdols



 
R-1

  arriba a la reunió, un bonic forat que invita a seure, però si ho fas estàs de allò mes incòmode, millor quedar dret a la entrada i gaudir de l’entorn que es força bonic.






 
La Irene al L-2


Maniobra de canvi de corda (cordada de 3) que realitzant amb una sincronia perfecte per fer un bon embolic de cordes ..... com ho ant fet...?   be no intentaré esbrinar-lo encara que quan no et passa a tu es de allò mes divertit la quantitat de temps i esforços que els companys realitzant. Mentre arriba la altre cordada i en comptes de fer reunió al costat com els hi pertoca la fan al mateix forat, quatre dintre juajuajua m’entrés el Xavier i Jo tots dos de peus al exterior i passant-lo la mar de be.



 
La Mireia de la  cordada dels companys

Un cop tenim la cordada refeta la Irene es llança cap a fora i es queda  copsada per la vista, un parell de paraules de ànim i es llança a munt com una guineu, puja be i rapit, aquest llarg també te un parell de passets un a la sortida de la R-1 i un altre en una visera a mig recorregut tots dos ben assegurats i seguim amb una pedra de primera, es passa una falsa reunió que trobem, mig penjada al vuit i seguim uns metres mes amunt una còmoda rapissa  acull la R-2.

Nou canvi de cordes i ara una mica menis de embolic, m’entrés els companys ant fet reunió en la falsa R i tenen una foto espectacular.

Surt el Mario per fer el darrer tram, sense quasi dificultat i mol curt.

Final de dia feliç i solucionant els problemes del País, amb una Birra al Bar, escalada BEB



Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :


dijous, 16 octubre de 2014

Ping-Pong

Enllaços a aquest missatge


08-10-2014

Montserrat Sud

Serra dels Tudons

Via : Ping - Pong




El altre dia la seva veïna “  Raó de Ser”  ( http://blogdelguillem.blogspot.com/2014/09/rao-de-ser.html )ens va deixar un bon record, així que animats per aquest motiu ens dirigim a la seva veïna via “Ping – Pong”.Com be diuen els seus aperturistes variada en plaques un xic finetes i grau ajustat  i trossos trencats que se ant de agafa amb delicadesa, se ha de dir que esta ben assegurada

Aproximació :  tant si la fas directament del Camí Dels Francesos com si la fas per el de la via Raó de Ser ( http://blogdelguillem.blogspot.com/2014/07/tudons.html )  es per quedar ben esgarrinxat, sort que es curt.



L'Esteve al L-2
Una vegada a peu de via enceto el primer llarg, avui no ve el Martí (no tindre les seves inestimables fotos),  puc gaudir de escollir i es que el company esta entretingut fent la cigarreta i quan es dona compte ja estic emparrat, passet de preses petites, que el personal a anat escurçant, tot fen camí per els esbarzers, unes passes per la canal de l’esquerra et salvant de un petit tros mol dret (IVº+???) tot i així no regala res, desprès entre les dues primeres xapes un pas moooool fi, sor que estan a prop i permet, als poc dotats de fer un Ao, sortida còmode per un tros ajagut en que es pot posar algun tasco, dos petits llavis ben assegurats i amb pedra delicada ens deixant al cap damunt de una petita agulla, faig reunió en un bon arbre.


L - 2



L’Esteve es posa a fer la següent, un flanqueig còmode fins a la primera xapa i un pas de prémer el culet per arribar a la segona desprès se ajup i es torna mes trencadís, fins arribar al cap damunt.




Baixada : optem per remuntar un xic amunt i desprès anar a trobar el camí de la via “Raó de Ser”







Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :



dilluns, 13 octubre de 2014

Bego–Miguel-Kush

Enllaços a aquest missatge


01-10-2014

Montserrat Sud

Can Jorba  

Miranda de Can Jorba

Via : Bego – Miguel - Kush

 
Sembla que no arriba el bon temps, ahir va plourà de valent

Venim sense pla fixa i decidim anar a fer la Bego – Miguel – Kush, sempre es un recurs còmode i si el temps aguanta arribes fins al final, si el temps empitjora sempre pots baixar per la Escabroni.


El Martí en el L-1


Com sempre comença el Martí, el primer llarg,  el  peu de via en un magnífic arbre, es comuna per la Sol – Solet,  aquesta marxa ràpidament cap a l’esquerra,  i la Escabroni - Escapullini que els primers metres va un parell de metres a la dreta. 




Dret, però amb una presa excel·lent  .... forats ... cantells ... be uns agafadors extres amb una pedra extra !!!! el únic inconvenient son els 5 / 6 primers metres que estan una mica sobats... però esta mol ben assegurada i se et passa la por, es un llarg ...llarg, ja ens falta una mica el costum, encara que al ser una escalada que es gaudeix tant que passa en un sospir i ja estàs a la reunió.





L-2


Segueix el company fent el segon llarg , la Escabroni puja recte, les reunions de les dues comparteixen la mateixa rapissa, la Bego marxa cap a la dreta per terreny mol agraït i ple de forats, te un pas una mica picant, però just a sobre una presa inhumana fa que sigui com gronxar-se el superar-lo desprès segueix fins la reunió del arbre que també comparteix amb la seva veïna Escabroni, aquesta segueix recte i la Bego va en diagonal a la dreta a buscar la canal que es veu per sobre. 












R2 des de el L-3
Aquest llar em toca a Mi i es de mol bon fer, amb una marcada rapissa trobo un reunió però les cordes no tenen fregament i arribo fins la reunió de darrera el arbre situat al cap de munt da la canal, en aquest punt se ha de controlar una mica la pedra ... però res de important i ben protegit.



Segueixo Jo i em toca la lletja .... casualitat ..? en fi sortida fàcil, fàcil encara que un metre a l’esquerra una xapa invita a pujar per una curta placa ...(?) per lo que vaig per lo fàcil i em salto la xapa, se ha de prendre com a referència el llavi que queda mol amunt i a la dreta, en el punt que fa una inflexió, la reunió esta a sota un parell de metres a la dreta. No vaig en diagonal directe. Si no una mica baixà per situar quasi a la vertical i es troba una xapa, desprès es puja mes o menis recte i es troba un altre xapa, les dues son poc visibles, a partir de la segona se ha de anar en diagonal a  3 / 4 metres a la inflexió del llavi i un parell de metres per sota trobarem la reunió i veurem les xapes de la propera




Ara li toca a l’Esteva surt eixerit amunt fins que troba un pas que allunya mes de lo que voldria i remuga una estona, com que nosaltres a la reunió fem l’orni no li queda mes remei que calla i puja, cosa que fa amb la seva natural elegància, es un dels llargs estrella per la qualitat i dificultat, això si, sense passar-se.

La darrera es de tràmit sembla que tingui que se recte a munt... no !!!! marxa a la dreta tot recorren una petita vauma a la punta de la que trobem una xapa i desprès a munt, se ajup passem per darrera de un arbre i pugem per l’aresta de l’esquerre, al cap de munt trobem la darrera reunió.


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :



dilluns, 6 octubre de 2014

Perfil Logarítmic

Enllaços a aquest missatge


20-09-2014

Plantació Superior

Processó dels Monjos

Via :  Perfil Logarítmic




La Úrsula es posa en contacte amb Jo, porta tres mesos sense tocar pedra i qui millor que l’Avi Guillem ...?



La Úrsula fent el L-1




Per arribar, el Guillem es despista i es que lo poquet de camí que avia ha desaparegut arrossegat per les pluges, lo millor es agafar el camí de les vies Infidel i Realitat Virtual  i quant començar a pujar seguir com es pugui en horitzontal fins arribar al pas per la pedra, es mol poquet tros i es fa curt.





Una vegada a la paret pugem per la canal 3 o 4 metres per l’esquerra i descobrim les xapes i la fletxa  que ens marca el camí vertical de la via.










R-1 des de el mig del L-2


 Començo poc a poc i els agafadors van sortint com per art de màgia dret però preciós i això que des de sota la pedra fa malastruga, però NO la pedra es revela en tot el seu esplendor, vaig pujant amb molta tranquil·litat el grau se ha de mirar però es gaudeix.



El segon llarg segueixo Jo, em sento com un nen amb sabates noves i es que per primer vegada em deixant fer sense de primer i no he de corra per posar-me al capdavant, aquest llarg te un pas al mig preciós i bons agafadors.



L-3

Ara la Úrsula comença ha agafar confiança i es posa al davant del tercer llarg, ja he begut oli ara ja posa la directa i ja no tornarà a necessitar a l’avi per anar a passejar,

Puja be i rapida

El tros final es un xic descompost com es qualsevol arribada a dalt de una agulla de Montserrat, la R-3 es fa dintre de un bosquet i al peu dels últims 10 metres

Aquets darrers es fan amb atenció, la pedra no es lo millor, però es deixa fer, al cim no hi ha reunió i improvisem una mica sense gaire problema.



Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :


diumenge, 28 setembre de 2014

Raó de Ser

Enllaços a aquest missatge


17-09-2014

Montserrat Sud (Vinya Nova)

Serrat Tudons

Via :  Raó de Ser




Dia una mica gris, habitual aquest any, així que ens anem a prop a la Serra dels Tudons.



El Martí al L-1
Com el peu de via esta be  però una mica estret el Martí accelera i es posa a peu de via impedint el pas a tots els altres..... ja comencem !!!!!


Com sempre la primera assegurança esta llunyyyyy  o així es veu des de sota, sort que permet equipar-la amb algun friend o tasco, un passet per arribar,  però be, ara tenim una sortida potent que se suavitza amb un petit pi, si surts recte o per l’esquerda (com a fet el company es bastant dur, si fas un pas a la dreta una llastra fa de fantàstic agafador i facilita la sortida, desprès no regala res i segueix difícil  ben assegurada però no regala res, encara que la pedra es extraordinària, reunió còmoda.





L'Esteva al L-2

Ara surt l’Esteve, en horitzontal a la dreta i desprès recte amunt a trobar un pont de pedra amb una vaga una mica vella, al inici la pedra es veu una mica rara .... però es ferma i amb bons agafadors, ara un pitó ens ajuda i el company pregunta que he de fer ..’

Anar a la canal li contesto ... i Ell va, passa per sobre un arbre vell i remunta per placa del davant fàcil però se ha de prestar atenció, se arriba a una plataforma amb un arbre, que esta mes horitzontal que vertical i es te que muntar la reunió en el arbre per que no hi ha res mes.

L-2 arribant a la R-2
 Ara Jo de segon arribo al pitó i no ho veig clar, l’Esteve ha deixat una cinta llarga, me agafo poso el peu al arbre ...
ara es nota l’excés de pes, la branca peta i Jo quedo penjat com un xoriço, remunto i com puc arribo am la canal ..... jo el Martí les passarà magres sense cinta ..... Jo havia fet aquest llar i no el recordava així ....
Al arribar a la reunió ho veig a la dreta una meravellosa xapa que l’Esteve se ha saltat alegrement, el Martí fa un sospir que se sent des de el Bruc.
Ara si amb aquesta xapa el pas es fa xiulant.

 
El Guillem al L-3 (foto Martí)
El tercer el faig Jo, vaig pujant per terreny mol franc i amb mol bons agafadors, en un arbret poso una cinta i quant aixeco el cap ..... xapp si una meravellosa xapa, be no la menyspreu i segueixo a munt al cap de munt passes a l’esquerra amb un pas mol maco i assegurat per un pitó,  cap a l’esquerra, la sortida mol fàcil i un xic descomposta.

Em reunió en algun dels arbres que hi son al lloc



Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :


dimecres, 24 setembre de 2014

Facilonga

Enllaços a aquest missatge


14-09-2014

Monestir

Càmping

Via :  Facilonga




 Dia gris i emboirat, els companys tenen varies opcions, però finalment el temps i les previsions de pluja ens decanten cap aquesta via,.

Aproximació :
Des de el Monestir seguim el camí del Càmping, passem aquet de llarg fins arribar a la tanca que impedeix el pas ve vehicles, just davant de ella una paperera ens marca el camí que puja dret, però es mol curtet fins arribar a la primera pedra, inici de la via, res no ho senyala.



El Joaquim en el L-1


No portem la ressenya, però diuen que com Jo la he fet ja els guiaré ......!!!  que poc em coneixem no recordo res de res es com si féssim una via nova.

Així que arribats a peu de via em pregunten ..  que..... ?

Mmmmmm no se per aquí amunt mes o menis ... em miren com si els prengués la cabellera.

Farem dos llargs cada un de nosaltres, comença el Joaquim i amb les meves meravelloses indicacions es salta la primera reunió total que fa els dos primers en un i somriu de orella a orella quant arribem a la R-2 .... Jo ja estic ...!!!  tralari tralara


El Joan al L-3












El Joan que es un explorador nat diu ara aniré Jo i tu Guillem calla que si dius alguna cosa ens perdrem, així que callo i veig com va pujant tot ensumant el camí com si de seguir un rastre es tractes, va buscant el millor pas entre la pedra, se ha de vigilar fina arribar a la R-3.
















L-4








El següent llarg (L-4) el segueix tot buscant el millor camí, el mestre aprofita per posar dos friens petits es que sortir amb Ell es apostar per la seguretat. Be a realitzat els seus dos llargs amb nota i ara em toca a Mi. 




Em pregunten recordes alguna cosa ....?  Nooorrr es com si la fes de nou, en certa forma es una sort. 











El Guillem al L-5 (foto Joaquim)









Així que enceto el meu llarg (L-5), aquí es mes difícil perdre’s ja es veuen mes xapes i apa .... amunt també es cert que trobaré un pas mes picantó ... però de mol bon fer, sort que son llargs curts i ja estic a la còmoda R-5













L-6 (foto Joaquim)
EL següent llarg (L-6) comença be, puja una mica dret fins un llavi un parell de passos a la dreta, per el llavi i una remuntada dreta, un metre a la dreta de la xapa amb un altre pas picantó desprès mes fàcil però al minvar la dificultat les pedres soltes augmenten en quantitat i qualitat diagonal a l’esquerra per sota de uns arbres, ben assegurada i entrada a la reunió per darrera els arbres, com es una via que es fa bastant el terra se ha anat aplanant i ara estàs en una còmoda plataforma però les xapes de la reunió queden amuuuuunnnnnt  R-6.

El  llarg (L-7) te un inici prometedor però mica a mica es va  espatllant i al final es fa difícil trobar alguna pedra que no tingui opcions de anar a vall. Una vegada a la R-7la via se ha acabat i tenim dues opcions.

Descens :

A)  Rapelar la via, reunions pràcticament equipades i es convenient junta dos llargs en un sol Ràpel.


B)  Fer els 10/15 metres que falten per superar una tartera immunda  i desprès seguir un cada cop mes marcat camí amb tendència a la dreta fins arribar a una pedra, se ha de pujar a sobre be per la dreta, be per l’esquerra una vegada a dalt es veu el camí del Pla de les Taràntules (estació superior del Cavall de Ferro) sobre tot es veu si hi passa algú, seguir la carena capa el front (oest mes o menis) fins una placa de pedra pujar per ella fent zigues zagues fins el cap de munt a l’esquerra empalma amb un altre placa de la que sortirem per la dreta en un marcat camí que ens deixa al camí gran que baixa al Monestir


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00


divendres, 19 setembre de 2014

Olmo-Urquiza

Enllaços a aquest missatge


10-09-2014

Montserrat Sud (Vinya Nova)

Roca Gris

Via :  Olmo - Urquiza



No se aquest estiu estem pecant de massa confiança que pensarà el Solé que avui ve amb naltros, segur que pensa malament i la 
L-1 des de R1
 encerta, ens passem el peu de via de llarg i mira que no es fàcil fer-ho, remuntem la canal remuntem les cordes fixes i trobem una xapa.... però nooooor això no es un tercer .... ni de lluny. Se imposa el seny i anem baixant fins trobar el peu dels ràpels com em pogut passar-lo de llarg...? deu ser aquet senyor alemany ..?












El Solé fent el L-2




Be el peu de via es just quant la canal deixa de ser ample i  se estreny, ja estem a peu de via però no penseu que es tan fàcil nosaltres insistim i en comptes de començar per la via Jo començo per l’esquerra vaig pujant... sense saber a on vaig fins que a la dreta veig brillar una xapa vaig cap a ella me apalanco i me estiro cap a la dreta .... ostres la R-1 la tinc a 4 metros a la dreta  i un pel per sota, cap a Ella vaig, R-1 còmode i a la ombra, ara es veu clarament que la via va a   la vertical per unes plaques lliscoses i en mig dels arbres, el darrer es el que dona ombra a la R-1





L-3 des de R-3




El següent llar el fa el Solé i te uns passets que guuuuuaaaayyy, si Jo anés de primer de una xapa a un altre hagués tret l’estrep i l’antena, que es pot fer,  Ell es bo i se ha agafat a una xapa la resta beeee, desprès de aquests passos no regala ni mol menis, però se humanitza una mica, això si les assegurances estan lluny.







L-4

L-3 ara surto Jo això es un altre cosa un primer pas un xic difícil i la resta es una festa de roca bona amb bons còdols i bons forats, entre mig alguna regleta grau assequible i xapes lluuuunnnyyyy.

Acabarà el Solé amb un llarg que al principi es engrescador i que poc a poc perd al·licient, excepte per l’espai que lliure entre  xapes.




Dos coses a remarcar no estaria de mes alguna xapa mes i  Jo ja no estic acostumat a fer un llarg de 55 metres i se’m fa  llaaaarg

La baixada la farem rapelant la via, de fet es els ràpels, de sempre, de la Roca Gris


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :