dijous, 21 agost de 2014

Nubiola–Torres

Enllaços a aquest missatge


13-08-2014

Sant Jeroni

Paret Oest

Via :  Nubiola – Torres





Aquest cop no he complert un propòsit que em vaig fer fa anys..


Vaig proposar-me no tornar a fer aquesta via fins que no tornes a funcionar l’Aeri de La Paret.


L-1


I he tornat ..!!!! en fi el company li tenia moltes ganes .. no se per que !! però es difícil trobar algú que aguanti les teves manies... així que he cedit, no tenia excusa dia núvol, temperatura agradable, tan es així que em arribat xops al peu de via desprès de perdre’ns i vagar per el interior de la selva humida de la pluja de la nit.



L-1





Una vegada a sota de la paret i tenint a vista les xemeneies característiques ens trobem amb 3 / 4 metres de díedre de roca no especialment difícils però amb les bambes xopes i enfangades es converteix en un obstacle, el Martí puja i em llença una corda i es que tinc la sola desgastada i ja he fet un parell de relliscades. Desprès de aquest curt tram acabem de pujar al peu de via i trobem un tauló de fusta, perfecte per fer el canvi de sabates.

Ara si equipats com si fóssim guerres ens llancem .... per cert Martí com ho vols fer ? Ell sempre vol fer el primer llarg, però en aquest cas el segon es el bonic i com es el seu caprici li deixar...!! però em diu ja faré Jo el primer... be per mi perfecte, el inici es un pas per superar un tros de vegetació que se ha caigut desprès dos burins que quasi no es veuen, arribem al tronc sec que de una forma o un altre acabes per anar fent equilibris per el seu llom, un altre abret a tocar i desprès uns passets mes fins ens porten al fons de la xemeneia, en una còmode plataforma.
L-2 el company te que canvia la maquina

Jo quan arribo, no entro a la reunió em quedo una mica enfora bastant còmode, em passa el material i tiro amunt, es veu incòmode entrar i sortir de la R-1, ara això es posa un xic mes interessant, la primera xapa no es veu, vaig pujant tot seguint
Arribant a la L-2









el camí mes lògic, que es el mes fàcil ... be no es que en una xemeneia tinguis gaires opcions, al final el veig quant esta a l’alçada de la punta del meu nas.... caram, per poc no el passo... ara una cinta en una pedra encastada que es te que anar a buscar quant estàs a la seva alçada, amunt seguint la lògica i sortint un xic en fora els dos propers burins em quedaran a la dret una mica en dins, el pas entre mig dels dos burins es per mirar-se’l amb afecta uffff be ja els he passat, si el metge veies lo que ha fet aquest genoll de ferro....!!! , arribo a un altre baga i filferro que marca la sortida enfora



L-3
guaiii estic gaudint com un vailet, lo que passa es que el vailet que feia aquesta via anys enrere arribava al pitó que tinc a la meva dreta i el ganàpia de ara te una massa corporal mol superior i no cap en el espai que tinc per arribar al pitó, així que amunt, poso una cinta en un merlet perfecte per agafar-se amb la m i per posar el peu a sobre així que segur que no sortirà, desprès un abret em permet un altre cinta i ja quasi es tic a dalt, encara posaré un friend en una fissura horitzontal per si a cas, que si caus en aquest indret et quedes volat o encastat i no estem per bromes.
Còmode reunió i arriba el Martí bufa i te els braços rascats com si se hagués barallat amb la meva gata.
El darrer llarg es tant exposat com vulguis, no te cap assegurança, però el truc era i es anar ràpidament a la dreta, un cop al llom que es veu se surt mol fàcil reunió i caminat fins el cim de Sant Jeroni


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :


dilluns, 18 agost de 2014

Tomahawk

Enllaços a aquest missatge


06-08-2014

La Plantació Alta

La Mamella

Via : Tomahawk



Ja em après el camí i ara es mes fàcil, en un plis plas ens situem a peu de via, es veu la primera xapa a prop i el terreny assequible.

L-1 des de la R-1

L’esteve em deixa fer el primer llarg, els primers 4/4 metres la pedra sembla llefiscosa, però desprès els agafadors grossos i generosos surten de una forma natural, quasi no fa falta mirar no mes allargar la ma i escollir, clar que entre mi un parell o tres de passos em sobten i tinc que mirar-ho una mica, però be es deixa fer be. Al mig trobo un tros menis difícil, sembla que no es veuen mes xapes, no os preocupeu aneu fent i al arribar a una mena de cubeta a la dreta ja trobareu la continuïtat de les xapes que ara van en flanqueig ascendent fins sota uns matolls, a la dreta la reunió una mica penjada però bona.
L-2 des de R-1



El segon llarg l’enceta l’esteve, just a la dreta de la reunió sembla mol dret.... si es mol dret però amb mols bons agafadors, clar que as de tindre bracets i quant aquets fallant.... un estrep ens solucionen la manca de força, segueix dret però amb mol bons agafadors i ben assegurada, quant arribem a la part fàcil ens anem un pel a la dreta fins trobar la reunió a sota el cim.

El ràpel de baixada esta, mes o menis a la mateixa alçada uns 5/6 metres a la nostre dreta (mirant la paret). Al cim de L’Agulla una bonica i curiosa vista de tota la regió de Gorros.
 
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :



Sant Jeroni

Enllaços a aquest missatge


Paret de Sant Jeroni Oest



Aproximació  :

Deixem el cotxe a Santa Cecília i just al seu davant un camí se endinsa al bosc, passem per una casa i seguim el camí tot recte, va pujant i passem per el costat de una torre de Electricitat, en aquest punt surt, a la nostre esquerra el camí que va a la canal de Sant Jeroni, el passem de llarg i seguim recte, una mica mes endavant creuarem el torrent de La Canal de Sant Jeroni, tot aprofitant un cable i passant per sobre de un túnel de obra,  seguim recte cap a la dreta, bonica visió de La Talaia I del Coll del Migdia, ara comença a pujar de valent i al cap de una bona estona  arribem al cartell que marca el lloc de La font de La Llum, es un camí a la nostre dreta l’ignorem i seguim a munt encara ens queda una mitja hora per arribar al Coll del Migdia.
Una vegada arribem el creuem i iniciem el descens per el costat oposat fins trobar un camí que lo travessa i que esta marcat de groc. El seguim cap a l’esquerra, remuntem per una curta i dreta canal que ens porta al peu de la via  Raül Cervera de La Talaia, seguim el camí en horitzontal, mes o menis, i passem 2 petites torrenteres, uns metres abans de arribar a l’Agulla “La pilota”1 (característica per la bola de la seva part alta) trobem la tercera petita torrentera, puja amunt sense camí i una mica incòmode però no gaire llarg, estem al peu del sòcol de la Paret, a mitja alçada i just una mica a la dreta de la vertical de xemeneia Nubiola – Torres, un petit díedre de  3/4 metres ens permet accedir a la feixa herbosa que ressegueix La paret Oest de Sant Jeroni i el peu de les seves vies.

Baixada

La baixada natural es des de el cim baixar per les escales i anar fins la Ermita  de sant Jeroni i en comptes de seguir baixant agafar el camí que puja a l’antiga estació del Aeri, actualment reconvertida en Niu de antenes,  als pocs metres de pujar trobarem un pal (torre metàl·lica) de La Llum, de aquest punt surt el camí que baixa per la Canal de Sant Jeroni,  el seu tram central esta una mica descarnat però se segueix be, trobarem un cable, a la dreta, que facilita un pas pegat a la paret dreta, desprès de aquest pas el camí passa al costat esquerra i se endinsa en el bosc deixant enrere el caos de la part central de la canal, còmodament arribarem al pal de La Llum del matí, seguim el camí a la dreta,  i en plis plas estarem a Santa Cecília



Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Vies  : 
 Nubiola - Torres




diumenge, 17 agost de 2014

Gegant encantat

Enllaços a aquest missatge


Monestir Interior

El Gegant encantat



Aproximació  :

Dos possibles opcions :

A)  La mes còmoda i de menis desnivell, anar al Monestir i des de aquet punt ve caminant, ve amb el “Cavall de Ferro” (funicular) arribar-se al camí de Gorros a Sant Jeroni, seguir-lo còmodament fins passar per davant (esquerra) de l’Albarda una xic mes enllà trobem un cartell, que posa “Camí dels Francesos 1125 m”   “Bruc / Collbató”  el passem de llarg i seguim pujant, passem per el costat de la Ermita de sant Jeroni, seguim cap a l’esquerra tot seguint el gran camí que puja al cim, passem per la terrassa de l’antic restaurant i el mirador, si trèiem el cap per el mirador veurem davant nostre i a tocar el “Gegant Encantat”. Seguirem amunt per les escales fins que gira a la dreta i tenim a vista el darrer tram de la pujada al Cim del Sant Jeroni, a les hores a la esquerra una entrada no gaire visible marca el punt alt de la canal que voreja la paret de la vessant Est del Gegant Encantat, anem baixant per un “No Camí” amb traça de haver passat algú altre.

Arribem al coll Nord, que es el inici de la via Normal i el peu al que arriba el ràpel.

Per anar a l’Aresta Brucs, seguir baixant per la canal fins trobar a la nostre dreta una clariana que es el mini collet en el que comença la A. Brucs.


B)  Podem aparcar a Santa Cecília i pujar per la Canal de Sant Jeroni (o dels Postes de la Llum) fins al cap de munt, passar per l’ermita de Sant Jeroni i agafar el itinerari anterior (http://blogdelguillem.blogspot.com/  veure la  Baixada).


Baixada :

Des de el cim del Gegant Encantat, anar cap el Nord, el ràpel es troba dues plataformes per sota, el primer tram es pot passar per la dreta (sentit de la marxa), el segon es te que desgrimpar un parell de metres, trobarem al terra una instal·lació de ràpel de dos paràboles amb cadena, a baix a la punta del llom, es veu un altre instal·lació.

Es pot fer un ràpel de uns 50 metres fins el peu de la normal, però es possible que tinguem problemes de fregament al recuperar les cordes.

Lo millor es fer dos ràpels seguin les dues instal·lacions, el primer ràpel no arriba als 30 metres, però quasi.

El segon ràpel no arriba als 25 metres.

Una vegada al terra remuntar la canal que em baixat, fins a sortir al camí de Sant Jeroni i seguir el itinerari que em seguit per vindre.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Vies :

Aresta Brucs



dilluns, 11 agost de 2014

Lluís Corominas

Enllaços a aquest missatge


06-08-2014

La Plantació Alta

La Doble

Via : Lluís Corominas




Una mica de aventura, però ... poca he ..!!! que no estem per sorpreses.

L-1
Tot arribant al punt que la canal de baixada es fa mes estreta a la meva esquerra una petita plataforma herbada em crida l’atenció .... els companys em criden la atenció tot dient .... Ja et vol saltar un llarg.... miro i si esta a sota meu i a peu de la placa, be..torno a la canal i baixo els escassos metres que ens separant, ara si ara estem a peu de via, uns metres mes avall comença la via Tomahavk a La Mamella.


 
Recorregut del L-1






L’Esteva demana que fem canvi de ordre i així ho fem.... jejejje li tocarà ballà amb la mes lletja.

Enceta el primer llarg de pedra llefiscosa, no es gaire difícil però..... es rareta, sort que es curta i ja estem al replà del que me ant fet baixar, la reunió la farem de un bon arbre





 
L-2





El següent llarg em toca a Mi....... començo tímidament per que marca poques assegurances ----- però es un esclat de forats enormes i còdols generosos,es a dir agafadors per gronxar-se i amb una pedra no bona 




L-2 entrant a la R-2







..... Excel·lent i una dificultat còmoda, tres cents metres així .... 



però no,   se acaba rapit,  un flanqueig a la esquerra amb una cinta de un arbre i una reunió de dos paràboles.







Afegeix la llegenda



La tercera es veu una mica mes dreta, però també amb bona pedra i bons agafadors, entre dues xapes la ressenya original marca un pitó.... que no hi es, per lo que se ha de forçar una mica el pas i/o fer sevir l’antena segons nivell. Desprès va pujant un darrer pas ben assegurat i a munt el Martí xala tant que en la part fàcil i pedregosa no veu la reunió a sota el cim i puja fina a dalt de tot, munta una reunió al cim en uns restes de sabina seca un tant precària.









Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00



Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :
 http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/08/la-doble-424.html

dijous, 7 agost de 2014

Charlot

Enllaços a aquest missatge


03-08-2014

Gorros

Magdalena Superior

Via  : Charlot



Les previsions son de pluja per la tarda, de moment, en lo que portem d’estiu  ens em salvat de les mullenes.


L-2 des de la R-2

Aquesta via es agradable de fer i a lo llarg del recorregut (en aquesta època) vas jugant amb la ombra i el Sol. Amb un Aperitiu amb un regust una mica agra, segueix amb un Entrant amb cert grau de insípid, el Tall es fantàstic amb una barreja de diferencies que el fa gustos i  segueix els Postres plaents, si es vol es pot fer el Cafè que es relaxant



Aperitiu = L-1

Entrant  = L-2

Tall       = L-3

Postres  = L-4

Cafè opcional  = curt tram de la Normal per arribar al cim







L'Esteve al L-3
Com que no es la primera vegada que vinc començo Jo.

El primer llarg es lleig, no es difícil i te una xapa que se ha de saber trobar per que es pot pujar per mols llocs, queda un xic a la dreta cap a lo que seria l’espero, com a guia del itinerari podem seguir dues cornises herboses que estan una a sobre l’altre i que haurem de passar per el mig, però abans de arribar trobarem una reunió, val la pena de fer-la, si no les cordes freguen una mica i pesant un munt.

Jo en aquest cas he decidit seguir i fer un sol llarg amb lo que he bufat una mica, ara el terreny millora substancialment i es posa  una mica mes dret, també contem amb mes xapes, es van combinant noves i velles, bolts de 8 i del 10, la pedra es bona però es estranya, de aparença llefiscosa, però que no ho es.....be almenys una cosa així, la dificultat moderada i les assegurances justes, però correctes se ant de anar a buscar una mica a la dreta dels agafadors mes bons, el punt al que ens hem de dirigir es a sota de lo que podria ser l’espero central.


L-3




Ara li toca a L’Esteva, aquest llarg es mes dret i les xapes estant mol mes juntes, agafadors grans i macos, ha tornat a canviar la pedra i es tot un plaer escalar un pas a la segona xapa li fa suar de veritat, en una anterior ocasió vaig posar un estrep, l’Esteve el passa amb una certa fluïdesa i Jo de segon el soluciono força be, la  arribada a la reunió es de una pedra extraordinària tant es així que col·lega no veu  una xapa i segueix tant còmodament fins la següent.





Arribada a la R-4












La darrera es mes senzilla però la pedra ja es mol bona te un parell de ressalts el primer al inici del llarg i el altre al mig, tots dos ben assegurats  el segon amb una gran pedra blanca que no vols tocar i que acabes posant-te de peus a sobre.





Una vegada al final queda uns escassos metres de la normal, mirant a la paret a l’esquerra de la bola. Com que comença a sortir uns núvols negres per Sant Jeroni, decidim baixar per el ràpel de 30 metres de la normal i per avui ja ens hem guanyat la cervesa.


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

dilluns, 4 agost de 2014

Nina-Normal

Enllaços a aquest missatge



31-07-2014

Frares

La Nina

Via : Normal




Sort que la pujada queda majoritàriament a la ombra.


L-0







Un cop davant de La Nina pugem a ma esquerra a buscar un collet que la separa de la muralla Nord, normalment les ressenyes marcant un tram fàcil i curt per arribar a la R-0, nosaltres ens em encordat i ara Jo recomanaria no fer R-0 i seguir a munt, la reunió al collet amb arbres es mol mes còmode i el L-1 que comença amb artificial queda ben situat, es a dir que les cordes no tenen mes fregament i estàs a vista del company.











L-1 darrera La Foradada










Aquest llarg el fa el Martí que mica a mica va agafant la tècnica de l’artificial, algun pas llarg  però en general correcta, el mes difícil sortir de la reunió, amb estreps, la sortida en lliure per arribar a la R-1 còmoda i sense problemes al estil clàssic de la època.
















Bonic flanqueig, darrera l'espero Llebeig del Bisbe



A sobre la reunió es veuen un parell de reblons, no anar-hi es un flanqueig horitzontal tot passant a l’altre punta de la vauma a on es troba una reunió de un altre via (Perfil de Otoño), com que el flanqueig es mol fotogènic, faig reunió i be el Martí .... foto guapa i segueixo Jo des de la reunió 







L-3





Un pont de pedra i la primera xapa lluny es veu que originàriament havia un pitó ....   

..... ha desaparegut !!! solució fent contrapès amb la vaga del pont de pedra i la antena arribo a la xapa ..... que com es de les velles no permet posar dos mosquetons així que penjat del fifi de la antena pujo el màxim fins arribar a la següent xapa i posar una bona assegurança, un altre xapa i una sortida dreta però cantelluda i curta em deixa al cim.






Arribada al cim







Via de curt recorregut però que ens ha deixat una sensació de via clàssica i un regust agradable.









Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00


Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

dimarts, 29 juliol de 2014

Piu i Núria

Enllaços a aquest missatge



27-07-2014

Sant Joan

Mirador de Sant Joan

Via : Pitu i Núria



Buscant la ombra anem a aquesta bonica via, els dos darrers llargs ens toca un sol esmorteït i amb un agradable vent, sembla que no estiguem a finals de Juliol.



Joan Marc al L-1




El primer llarg comença be amb bona pedra i baixa dificultat un passet a la sortida de una xapa li posa una mica de pebre i enceta un petit flanqueig que esquiva un tram descompost i ens deixa a la vertical de la reunió, pujada agradable i còmoda que el company se la fa amb alegria encara que arrossega  algun quilet de mes, però es nota que qui    “tubo .....  retubo”



Guillem al inici del L-2 (foto Joan Marc)









El segon llarg l’enceto amb alegria, no el recordava amb uns agafadors tan enormes, llàstima que els meus bracets no donin per gaire i tinc que deixar el Ao i treure l’estrep.



L-2 arribant a la R-2









El tercer curt, de tràmit però de pedra bona i cantelluda, fem la reunió i desprès xino xano fem uns 30 metres fins a situar al peu del quart llarg.



L-4





Se ha netejat un munt i ara es de mol bon fer, aquí sento al company com remuga mentre puja i el sento jurar i perjurar que perdrà algun quilet...... cosa que una vegada al bar diu que Ell no ha dit res de res.....  Tot pujant de segon la gaudeixo un munt.







L-5






La darrera me la deixa fer, el inici es prometedor .... però al fina acabo traient l’estrep per els darrers passos verticals, mes amunt segueix els agafadors inhumans però no tan dret fins que se ajup i arribem quasi fins el cim

A estat una bon dia.

  



Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :



divendres, 25 juliol de 2014

Ignasi Jorba

Enllaços a aquest missatge


24-07-2014
Gorros
Magdalena Superior
Via : Ignasi Jorba



Guapa via, ben assegurada però no regala.

El primer llarg es mol maco no gaire difícil, amb les xapes justes, pedra mol bona.

L'Esteve al  inici del L-1





Comença just a l’esquerra de la 98 Oc, una primera xapa a l’alçada del pit serveix per marca el inici i assegurar-se per poder assegurar correctament.





L’esteve es una fletxa i se avança al Martí que te quasi la exclusiva dels primers llargs, puja sense problemes mes o menis recta amunt per la dreta de la gran vauma, 45 metres que es fan curts, tant es així que l’esteve no vol deixar les cordes i tira amunt, la reunió mol bona i preparada per rapelar







L-2





El segon llarg puja també recte amunt tot a la vertical (aproximadament) de les Canaletes, puja tot anant posant mes dret amb uns agafadors guapos.... guapos, mol ben assegurada, tot creuant, per el mig dues assegurances de la Mingo, però no fa falta desviar per aprofitar, seguint recta passem equidistant, a un parell de metres dels dos








L - 3


L - 3







Aquí ara soc Jo el que li pispo el llarg al Martí i es que aquest llarg no lo havia fet de primer i em feia goleta fer-ho. Evidentment  he fet servir algunes presses de colors, però se ha de escalar entre mig i per a mi no es un grau fàcil, si algú va mol justet pot fer servir l’antena, volos grans i cantelluts, de aquells que dona gust, pedra extraordinària
L - 3


Flanqueig progressiu i mol ben assegurat tant per el primer com el segon.



Ombra les restes de arbrets encara donen una mica de ombra, en fa patxoca mirar les Canaletes des de a dalt, també miro a l’esquerra per a on sortia la Mingo, be la veritat es que no mes una vegada vaig sortir per l’esquerra i em va quedar gravat la exposició i dificultat.






L - 4



Ara si, ara el Martí surt cap a munt llarg en teoria menis difícil, però no regala i es te que escalar




A la dreta de un petit llavi a sobre de la reunió el pas “clau” que la gent marca de 



  huahuahua .... Vº   huahuahua   



Se arregla amb un estrep i així i tot per arribar un passet igual que per sortir, la pedra .... fantàstica i el company queda satisfet.









Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :


dijous, 17 juliol de 2014

L’Avi Joan

Enllaços a aquest missatge


12-07-2014
Montserrat Sud

Els Graus

Via : L’Avi Joan








































 

Un dia plaent al costat de vells companys, això si plens de obligacions familiars i amb el desig de fer una mica de xafarderia tot fent veure que escalem i que som mol bonssssss !!





Intrèpid escalador en el L-1





Així que desprès de un bon esmorzar, be no tots per que alguns anat de cuidar les calories que menjant i no es el meu cas, anem cap Els Graus i com no una via BEB de base del manual de vies BEB....L’Avi Joan....Gracies Ninó!!!






Això si el col·lega em castiga i no em deixa fer de primer ..... hole ... hole  guay avui toca fer de recollidor de material



Elegància innata en el L-2 des de la R-1













El mateix pas vist de sobre
Encetem la escalada amb aquest majestuós primer llarg que no pas de IIº/IIº+ (boques !!!), be posarem un IIIº,  però amb una 
pedra extraordinària, la còmoda primera reunió una mica desplaçada a la dreta i a la vertical del inici del segon llarg que te els seus tres passos d’emoció ens porten a la súper còmoda segona reunió al peu de una placa que fa tot el aspecte de ser inhumana
 

Amb aquesta caiguda de ulls... no sembla que estigui al L-3

però que es descobreix com mol bonica amb un parell de passos d’emoció continguda, que si no anem mol fins els podem resoldre amb un Ao fet a les preses de colors, posats al costat esquerra una curta, però preciosa placa ens porta a un primer i desprès un segon pitó que ens deixa a sobre de una mena d’agulla un parabol precàriament posat a l’alçada del cap serveix per que les cordes no facin fregament, ja que la reunió esta a uns 4/5 metres a la dreta, en horitzontal, al bell mig de una preciosa placa, a darrera meu ve la Núria i l’Agust es despista tot xerrant amb Ella 



Li passa com a Jo, li pesa el cul. 
Això si amb classe.   L-5
...... aprofito per tira amunt de primer .... hahahha no val a badar !!!! curt i bonic llarg que al cap de munt de la placa es va cap a la dreta a buscar uns arbres i el peu de un preciós 
esperonet...... aquí el company no perdona i em relega al meu lloc de secundón, dos primer passos difícils de veritat, que es poden fer en Ao i desprès uns agafadors de allò mes guapos i per terreny vertical un plaer ..... fi ...  ja esta !!! sniffff per que no tindrem 5 o 6 com aquest darrer ??

A aquet no li pesa el cul... Així no te gracia  !!    L-5









Ara tot baixant per el camí seguim fent lo que em vingut a fer .... es a dir posar verds a tots els companys que no ant vingut.









La colla pessigolles


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :