divendres, 19 setembre de 2014

Olmo-Urquiza

Enllaços a aquest missatge


10-09-2014

Montserrat Sud (Vinya Nova)

Roca Gris

Via :  Olmo - Urquiza



No se aquest estiu estem pecant de massa confiança que pensarà el Solé que avui ve amb naltros, segur que pensa malament i la 
L-1 des de R1
 encerta, ens passem el peu de via de llarg i mira que no es fàcil fer-ho, remuntem la canal remuntem les cordes fixes i trobem una xapa.... però nooooor això no es un tercer .... ni de lluny. Se imposa el seny i anem baixant fins trobar el peu dels ràpels com em pogut passar-lo de llarg...? deu ser aquet senyor alemany ..?












El Solé fent el L-2




Be el peu de via es just quant la canal deixa de ser ample i  se estreny, ja estem a peu de via però no penseu que es tan fàcil nosaltres insistim i en comptes de començar per la via Jo començo per l’esquerra vaig pujant... sense saber a on vaig fins que a la dreta veig brillar una xapa vaig cap a ella me apalanco i me estiro cap a la dreta .... ostres la R-1 la tinc a 4 metros a la dreta  i un pel per sota, cap a Ella vaig, R-1 còmode i a la ombra, ara es veu clarament que la via va a   la vertical per unes plaques lliscoses i en mig dels arbres, el darrer es el que dona ombra a la R-1





L-3 des de R-3




El següent llar el fa el Solé i te uns passets que guuuuuaaaayyy, si Jo anés de primer de una xapa a un altre hagués tret l’estrep i l’antena, que es pot fer,  Ell es bo i se ha agafat a una xapa la resta beeee, desprès de aquests passos no regala ni mol menis, però se humanitza una mica, això si les assegurances estan lluny.







L-4

L-3 ara surto Jo això es un altre cosa un primer pas un xic difícil i la resta es una festa de roca bona amb bons còdols i bons forats, entre mig alguna regleta grau assequible i xapes lluuuunnnyyyy.

Acabarà el Solé amb un llarg que al principi es engrescador i que poc a poc perd al·licient, excepte per l’espai que lliure entre  xapes.




Dos coses a remarcar no estaria de mes alguna xapa mes i  Jo ja no estic acostumat a fer un llarg de 55 metres i se’m fa  llaaaarg

La baixada la farem rapelant la via, de fet es els ràpels, de sempre, de la Roca Gris


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

diumenge, 7 setembre de 2014

Broma Satan

Enllaços a aquest missatge


03-09-2014

Monestir

Mirador dels Ermitans

Via :  Broma de Satan



Avui toca caminar poc, pugem les escales dels pobres, davant de la plaça del Monestir, anem una mica calladets
L'Esteva al L1


L’Esteva fa dies que ens dona la pallissa per anar-hi, que si la ha fet un munt de cops, quant era menis gran, que li avia fet en solitari que si....!!!


Passem el peu del Camí de l’Alsina i del Xas i pugem uns quants esglaons mes fins trobar in marcat camí cap a la nostre dreta, passem per sota de la R-2 del Camí de l’Alsina i uns metres mes enllà comença les Bromes de Satan, paràboles de inox guapos, guapos primera sorpresa, segona sorpresa no es veu tan malament.... les cares començant a canviar, no obstant avui invertirem el procés el primer llarg el farà l’Esteve.


 

La primera xapa en un marcat Ao, la segona també però finalment acaba treien l’estrep, que els nostres bracets ja no estan per fer el tonto, per arribar a la quarta li costa, jo des de sota li dic però si encara et falten dos esglaons...!!!!! em mira i em diu si ja ... ja i treu l’antena i plis plas fora... torna a mira i diu es mes còmode i em vingut  a gaudir no...... pos Te raó em vingut a gaudir.

Posa un friend mitja / petit a la llastra, millor no agafar-se .. pot baixar tota la llastra, passet fi i desprès anar anant fins la reunió que esta en la placa i Ell se la salta tranquil·lament per anar a fer-la en la còmoda rapissà del costat que es mes còmode i te arbres que fan ombra, tot assegurança de un dels arbres.



Aquest em toca a mi i..... si ara recordo aquest pas, et pujaves per un doble arbre fins la primera xapa, es una mica desplomat i caram ... ja em costava abans, ara el doble arbre se ha secat, se ha descalçat  i esta lliscós  com un vidre, trec l’antena, com puc entre la cinta – el arbre i Jo que se que,.. arribo a col·locar l’estrep queden penjat com una llonganissa, el segon pas no desmereix, desprès mol millor, la sortida en lliure picantona, amb un bon merlet vermellós a l’esquerra que ajuda un munt, si aneu una mica justos es pot fer mitja trampa amb l’antena, posant-se de últims i fent puntetes se arriba a xapar i fer el pas amb la corda per dalt. Desprès es va fent tornem a tenir un pas delicat entre dues xapes que si no ho veus clar pots tornar a provar amb la corda per dalt (antena), la resta es deixa fer be. Roca extraordinària, forats i merlets fantàstics.



El Martí al L-3





Ara surt el Martí aquest tercer llarg es tot en lliure menis un pas que torna a ser picantó i també te una doble xapa que podem fer servir l’antena, es un metre escàs, la resta es un plaer de roca amb els seus forats i merlets.










 





Els tres darrers metres son mes fàcils ... però se ha de fer atenció per que es únic tram descompost i podem lapidar als companys de sota.

Be queden escassament 10 metres per fer i deixem que els faci el Martí que esta com un nen amb sabates noves.






Un cop al mirador presentem les nostres disculpes per no haver cregut a l’Esteve i aquet esta amb un somriure de orella a orella



La veritat es que ha valgut la pena, per alguna raó la tenia arraconada, potser el nom, pot ser que les ressenyes que es trobant actualment surt marcada de 6c, que no la original del any 1981 en que surt de artificial i Vº




No es fàcil, però es assequible i sobre tot es per gaudir per la qualitat de la roca, forats i merlets, així com per lo correcte de les assegurances, val la pena anar-hi.


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

dilluns, 25 agost de 2014

Gegant Encantat

Enllaços a aquest missatge


13-08-2014

Monestir Interior

El Gegant Encantat

Via :  Aresta Brucs




Uff   quina caminada, com deia la setmana passada, aquesta Agulla tampoc la havia tornat a pujar des de que van treure el Aeri, me ant tornat a enganyar .... quina caminada ufffff sort que estava ben núvol  i quasi passem fred, però no em arribat a tant.


El Joan al inici del L-1
Una vegada al peu de la Normal, seguim cap a baix tot vorejant i tocant la pedra de la cara Est, fins trobar  al costat de l’aresta, haurem de remuntar uns 4/5 metres per arribar al peu.

En silenci anem posant-nos els trastos i el Joan em diu vols fer el primer llarg .... em miro el llarg... el miro a Ell i li dic NOOOOOR, et cedeixo el bodrio... perdó el llarg

Ell no te un No per resposta i diu Be, però el últim per mi be, em sembla be.

Així que apa a munt el primer tros quasi caminant, bordeja una gran llastra per l’esquerra i com es un crac dels invents, va i 

L-2 (foto Joan Marc)


col·loca un mini pont, a la vertical, que segurament Jo no hagués vist, segueix per l’esquerra per desprès posar-se a sobre i anar cap a la dreta a on la cosa es posa mes dret, a peu pla el Joan posa un cordino amb un merlet i dos pams a sobre en un forat un friend, es un crac, els altres lo únic que fem es buscar una xapa i si no la trobem es fem un fart de plorar.




Be ja estem a la R1, que no es una meravella, però amb una cinta llarga ajuntem lo de baix amb un parabol situat una mica mes alt i la cosa queda millor.





Els dos Joans arribant a la R-2

Ara em toca a Mi, cap problema un artificial de 5 bones xapes, amb algun pas llarg que te obliga a pujar a últims, però be, vaig fent xino xano fins que se acabant i ara que .... aggggg ara toca escalar, la sortida es una mica de empenta, un passet que el trobo difícil,  el segon pas pillat i el tercer ja esta be bon rocam amb bons agafadors i en el camí de la reunió trobo una xapa .... perfecte. La reunió còmode i mes ben assegurada que l’anterior.






L-3 des de R-2

Ara veig el darrer llarg i començo a recuperar la memòria de llarg termini ... que es la única que recuperem i no la recordo malament, crec recordar que esta igual però amb les xapes mes rovellades i es que no ant fet un “pla renove” per les xapes, encara que si se aprofita per la seguretat del conductors però no per la dels escaladors, la carn de escalador es de segona.







El primer ràpel

El Joan es mol Ell i fa el primer pas sense tocar la xapa i caram quin pas, desprès be fins la següent xapa a la vertical de l’anterior, a les hores un flanqueig a l’esquerra .... un fil ferro.... ostres crec que quant funcionava l’Aeri ja i era, això si un pel mes gros, un passet rarillo al filferro i amunt per l’esquerra fàcil però atenció a la pedra que l’arribada a la reunió es un xic descomposta.

Del cim desgrimpar, al Nord uns 6/7 metres fins trobar el ràpel.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :



dijous, 21 agost de 2014

Nubiola–Torres

Enllaços a aquest missatge


13-08-2014

Sant Jeroni

Paret Oest

Via :  Nubiola – Torres





Aquest cop no he complert un propòsit que em vaig fer fa anys..


Vaig proposar-me no tornar a fer aquesta via fins que no tornes a funcionar l’Aeri de La Paret.


L-1


I he tornat ..!!!! en fi el company li tenia moltes ganes .. no se per que !! però es difícil trobar algú que aguanti les teves manies... així que he cedit, no tenia excusa dia núvol, temperatura agradable, tan es així que em arribat xops al peu de via desprès de perdre’ns i vagar per el interior de la selva humida de la pluja de la nit.



L-1





Una vegada a sota de la paret i tenint a vista les xemeneies característiques ens trobem amb 3 / 4 metres de díedre de roca no especialment difícils però amb les bambes xopes i enfangades es converteix en un obstacle, el Martí puja i em llença una corda i es que tinc la sola desgastada i ja he fet un parell de relliscades. Desprès de aquest curt tram acabem de pujar al peu de via i trobem un tauló de fusta, perfecte per fer el canvi de sabates.

Ara si equipats com si fóssim guerres ens llancem .... per cert Martí com ho vols fer ? Ell sempre vol fer el primer llarg, però en aquest cas el segon es el bonic i com es el seu caprici li deixar...!! però em diu ja faré Jo el primer... be per mi perfecte, el inici es un pas per superar un tros de vegetació que se ha caigut desprès dos burins que quasi no es veuen, arribem al tronc sec que de una forma o un altre acabes per anar fent equilibris per el seu llom, un altre abret a tocar i desprès uns passets mes fins ens porten al fons de la xemeneia, en una còmode plataforma.
L-2 el company te que canvia la maquina

Jo quan arribo, no entro a la reunió em quedo una mica enfora bastant còmode, em passa el material i tiro amunt, es veu incòmode entrar i sortir de la R-1, ara això es posa un xic mes interessant, la primera xapa no es veu, vaig pujant tot seguint
Arribant a la L-2









el camí mes lògic, que es el mes fàcil ... be no es que en una xemeneia tinguis gaires opcions, al final el veig quant esta a l’alçada de la punta del meu nas.... caram, per poc no el passo... ara una cinta en una pedra encastada que es te que anar a buscar quant estàs a la seva alçada, amunt seguint la lògica i sortint un xic en fora els dos propers burins em quedaran a la dret una mica en dins, el pas entre mig dels dos burins es per mirar-se’l amb afecta uffff be ja els he passat, si el metge veies lo que ha fet aquest genoll de ferro....!!! , arribo a un altre baga i filferro que marca la sortida enfora



L-3
guaiii estic gaudint com un vailet, lo que passa es que el vailet que feia aquesta via anys enrere arribava al pitó que tinc a la meva dreta i el ganàpia de ara te una massa corporal mol superior i no cap en el espai que tinc per arribar al pitó, així que amunt, poso una cinta en un merlet perfecte per agafar-se amb la m i per posar el peu a sobre així que segur que no sortirà, desprès un abret em permet un altre cinta i ja quasi es tic a dalt, encara posaré un friend en una fissura horitzontal per si a cas, que si caus en aquest indret et quedes volat o encastat i no estem per bromes.
Còmode reunió i arriba el Martí bufa i te els braços rascats com si se hagués barallat amb la meva gata.
El darrer llarg es tant exposat com vulguis, no te cap assegurança, però el truc era i es anar ràpidament a la dreta, un cop al llom que es veu se surt mol fàcil reunió i caminat fins el cim de Sant Jeroni


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :


dilluns, 18 agost de 2014

Tomahawk

Enllaços a aquest missatge


06-08-2014

La Plantació Alta

La Mamella

Via : Tomahawk



Ja em après el camí i ara es mes fàcil, en un plis plas ens situem a peu de via, es veu la primera xapa a prop i el terreny assequible.

L-1 des de la R-1

L’esteve em deixa fer el primer llarg, els primers 4/4 metres la pedra sembla llefiscosa, però desprès els agafadors grossos i generosos surten de una forma natural, quasi no fa falta mirar no mes allargar la ma i escollir, clar que entre mi un parell o tres de passos em sobten i tinc que mirar-ho una mica, però be es deixa fer be. Al mig trobo un tros menis difícil, sembla que no es veuen mes xapes, no os preocupeu aneu fent i al arribar a una mena de cubeta a la dreta ja trobareu la continuïtat de les xapes que ara van en flanqueig ascendent fins sota uns matolls, a la dreta la reunió una mica penjada però bona.
L-2 des de R-1



El segon llarg l’enceta l’esteve, just a la dreta de la reunió sembla mol dret.... si es mol dret però amb mols bons agafadors, clar que as de tindre bracets i quant aquets fallant.... un estrep ens solucionen la manca de força, segueix dret però amb mol bons agafadors i ben assegurada, quant arribem a la part fàcil ens anem un pel a la dreta fins trobar la reunió a sota el cim.

El ràpel de baixada esta, mes o menis a la mateixa alçada uns 5/6 metres a la nostre dreta (mirant la paret). Al cim de L’Agulla una bonica i curiosa vista de tota la regió de Gorros.
 
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :



Sant Jeroni

Enllaços a aquest missatge


Paret de Sant Jeroni Oest



Aproximació  :

Deixem el cotxe a Santa Cecília i just al seu davant un camí se endinsa al bosc, passem per una casa i seguim el camí tot recte, va pujant i passem per el costat de una torre de Electricitat, en aquest punt surt, a la nostre esquerra el camí que va a la canal de Sant Jeroni, el passem de llarg i seguim recte, una mica mes endavant creuarem el torrent de La Canal de Sant Jeroni, tot aprofitant un cable i passant per sobre de un túnel de obra,  seguim recte cap a la dreta, bonica visió de La Talaia I del Coll del Migdia, ara comença a pujar de valent i al cap de una bona estona  arribem al cartell que marca el lloc de La font de La Llum, es un camí a la nostre dreta l’ignorem i seguim a munt encara ens queda una mitja hora per arribar al Coll del Migdia.
Una vegada arribem el creuem i iniciem el descens per el costat oposat fins trobar un camí que lo travessa i que esta marcat de groc. El seguim cap a l’esquerra, remuntem per una curta i dreta canal que ens porta al peu de la via  Raül Cervera de La Talaia, seguim el camí en horitzontal, mes o menis, i passem 2 petites torrenteres, uns metres abans de arribar a l’Agulla “La pilota”1 (característica per la bola de la seva part alta) trobem la tercera petita torrentera, puja amunt sense camí i una mica incòmode però no gaire llarg, estem al peu del sòcol de la Paret, a mitja alçada i just una mica a la dreta de la vertical de xemeneia Nubiola – Torres, un petit díedre de  3/4 metres ens permet accedir a la feixa herbosa que ressegueix La paret Oest de Sant Jeroni i el peu de les seves vies.

Baixada

La baixada natural es des de el cim baixar per les escales i anar fins la Ermita  de sant Jeroni i en comptes de seguir baixant agafar el camí que puja a l’antiga estació del Aeri, actualment reconvertida en Niu de antenes,  als pocs metres de pujar trobarem un pal (torre metàl·lica) de La Llum, de aquest punt surt el camí que baixa per la Canal de Sant Jeroni,  el seu tram central esta una mica descarnat però se segueix be, trobarem un cable, a la dreta, que facilita un pas pegat a la paret dreta, desprès de aquest pas el camí passa al costat esquerra i se endinsa en el bosc deixant enrere el caos de la part central de la canal, còmodament arribarem al pal de La Llum del matí, seguim el camí a la dreta,  i en plis plas estarem a Santa Cecília



Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Vies  : 
 Nubiola - Torres




diumenge, 17 agost de 2014

Gegant encantat

Enllaços a aquest missatge


Monestir Interior

El Gegant encantat



Aproximació  :

Dos possibles opcions :

A)  La mes còmoda i de menis desnivell, anar al Monestir i des de aquet punt ve caminant, ve amb el “Cavall de Ferro” (funicular) arribar-se al camí de Gorros a Sant Jeroni, seguir-lo còmodament fins passar per davant (esquerra) de l’Albarda una xic mes enllà trobem un cartell, que posa “Camí dels Francesos 1125 m”   “Bruc / Collbató”  el passem de llarg i seguim pujant, passem per el costat de la Ermita de sant Jeroni, seguim cap a l’esquerra tot seguint el gran camí que puja al cim, passem per la terrassa de l’antic restaurant i el mirador, si trèiem el cap per el mirador veurem davant nostre i a tocar el “Gegant Encantat”. Seguirem amunt per les escales fins que gira a la dreta i tenim a vista el darrer tram de la pujada al Cim del Sant Jeroni, a les hores a la esquerra una entrada no gaire visible marca el punt alt de la canal que voreja la paret de la vessant Est del Gegant Encantat, anem baixant per un “No Camí” amb traça de haver passat algú altre.

Arribem al coll Nord, que es el inici de la via Normal i el peu al que arriba el ràpel.

Per anar a l’Aresta Brucs, seguir baixant per la canal fins trobar a la nostre dreta una clariana que es el mini collet en el que comença la A. Brucs.


B)  Podem aparcar a Santa Cecília i pujar per la Canal de Sant Jeroni (o dels Postes de la Llum) fins al cap de munt, passar per l’ermita de Sant Jeroni i agafar el itinerari anterior (http://blogdelguillem.blogspot.com/  veure la  Baixada).


Baixada :

Des de el cim del Gegant Encantat, anar cap el Nord, el ràpel es troba dues plataformes per sota, el primer tram es pot passar per la dreta (sentit de la marxa), el segon es te que desgrimpar un parell de metres, trobarem al terra una instal·lació de ràpel de dos paràboles amb cadena, a baix a la punta del llom, es veu un altre instal·lació.

Es pot fer un ràpel de uns 50 metres fins el peu de la normal, però es possible que tinguem problemes de fregament al recuperar les cordes.

Lo millor es fer dos ràpels seguin les dues instal·lacions, el primer ràpel no arriba als 30 metres, però quasi.

El segon ràpel no arriba als 25 metres.

Una vegada al terra remuntar la canal que em baixat, fins a sortir al camí de Sant Jeroni i seguir el itinerari que em seguit per vindre.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Vies :

Aresta Brucs


dilluns, 11 agost de 2014

Lluís Corominas

Enllaços a aquest missatge


06-08-2014

La Plantació Alta

La Doble

Via : Lluís Corominas




Una mica de aventura, però ... poca he ..!!! que no estem per sorpreses.

L-1
Tot arribant al punt que la canal de baixada es fa mes estreta a la meva esquerra una petita plataforma herbada em crida l’atenció .... els companys em criden la atenció tot dient .... Ja et vol saltar un llarg.... miro i si esta a sota meu i a peu de la placa, be..torno a la canal i baixo els escassos metres que ens separant, ara si ara estem a peu de via, uns metres mes avall comença la via Tomahavk a La Mamella.


 
Recorregut del L-1






L’Esteva demana que fem canvi de ordre i així ho fem.... jejejje li tocarà ballà amb la mes lletja.

Enceta el primer llarg de pedra llefiscosa, no es gaire difícil però..... es rareta, sort que es curta i ja estem al replà del que me ant fet baixar, la reunió la farem de un bon arbre





 
L-2





El següent llarg em toca a Mi....... començo tímidament per que marca poques assegurances ----- però es un esclat de forats enormes i còdols generosos,es a dir agafadors per gronxar-se i amb una pedra no bona 




L-2 entrant a la R-2







..... Excel·lent i una dificultat còmoda, tres cents metres així .... 



però no,   se acaba rapit,  un flanqueig a la esquerra amb una cinta de un arbre i una reunió de dos paràboles.







Afegeix la llegenda



La tercera es veu una mica mes dreta, però també amb bona pedra i bons agafadors, entre dues xapes la ressenya original marca un pitó.... que no hi es, per lo que se ha de forçar una mica el pas i/o fer sevir l’antena segons nivell. Desprès va pujant un darrer pas ben assegurat i a munt el Martí xala tant que en la part fàcil i pedregosa no veu la reunió a sota el cim i puja fina a dalt de tot, munta una reunió al cim en uns restes de sabina seca un tant precària.









Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00



Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :
 http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/08/la-doble-424.html

dijous, 7 agost de 2014

Charlot

Enllaços a aquest missatge


03-08-2014

Gorros

Magdalena Superior

Via  : Charlot



Les previsions son de pluja per la tarda, de moment, en lo que portem d’estiu  ens em salvat de les mullenes.


L-2 des de la R-2

Aquesta via es agradable de fer i a lo llarg del recorregut (en aquesta època) vas jugant amb la ombra i el Sol. Amb un Aperitiu amb un regust una mica agra, segueix amb un Entrant amb cert grau de insípid, el Tall es fantàstic amb una barreja de diferencies que el fa gustos i  segueix els Postres plaents, si es vol es pot fer el Cafè que es relaxant



Aperitiu = L-1

Entrant  = L-2

Tall       = L-3

Postres  = L-4

Cafè opcional  = curt tram de la Normal per arribar al cim







L'Esteve al L-3
Com que no es la primera vegada que vinc començo Jo.

El primer llarg es lleig, no es difícil i te una xapa que se ha de saber trobar per que es pot pujar per mols llocs, queda un xic a la dreta cap a lo que seria l’espero, com a guia del itinerari podem seguir dues cornises herboses que estan una a sobre l’altre i que haurem de passar per el mig, però abans de arribar trobarem una reunió, val la pena de fer-la, si no les cordes freguen una mica i pesant un munt.

Jo en aquest cas he decidit seguir i fer un sol llarg amb lo que he bufat una mica, ara el terreny millora substancialment i es posa  una mica mes dret, també contem amb mes xapes, es van combinant noves i velles, bolts de 8 i del 10, la pedra es bona però es estranya, de aparença llefiscosa, però que no ho es.....be almenys una cosa així, la dificultat moderada i les assegurances justes, però correctes se ant de anar a buscar una mica a la dreta dels agafadors mes bons, el punt al que ens hem de dirigir es a sota de lo que podria ser l’espero central.


L-3




Ara li toca a L’Esteva, aquest llarg es mes dret i les xapes estant mol mes juntes, agafadors grans i macos, ha tornat a canviar la pedra i es tot un plaer escalar un pas a la segona xapa li fa suar de veritat, en una anterior ocasió vaig posar un estrep, l’Esteve el passa amb una certa fluïdesa i Jo de segon el soluciono força be, la  arribada a la reunió es de una pedra extraordinària tant es així que col·lega no veu  una xapa i segueix tant còmodament fins la següent.





Arribada a la R-4












La darrera es mes senzilla però la pedra ja es mol bona te un parell de ressalts el primer al inici del llarg i el altre al mig, tots dos ben assegurats  el segon amb una gran pedra blanca que no vols tocar i que acabes posant-te de peus a sobre.





Una vegada al final queda uns escassos metres de la normal, mirant a la paret a l’esquerra de la bola. Com que comença a sortir uns núvols negres per Sant Jeroni, decidim baixar per el ràpel de 30 metres de la normal i per avui ja ens hem guanyat la cervesa.


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

dilluns, 4 agost de 2014

Nina-Normal

Enllaços a aquest missatge



31-07-2014

Frares

La Nina

Via : Normal




Sort que la pujada queda majoritàriament a la ombra.


L-0







Un cop davant de La Nina pugem a ma esquerra a buscar un collet que la separa de la muralla Nord, normalment les ressenyes marcant un tram fàcil i curt per arribar a la R-0, nosaltres ens em encordat i ara Jo recomanaria no fer R-0 i seguir a munt, la reunió al collet amb arbres es mol mes còmode i el L-1 que comença amb artificial queda ben situat, es a dir que les cordes no tenen mes fregament i estàs a vista del company.











L-1 darrera La Foradada










Aquest llarg el fa el Martí que mica a mica va agafant la tècnica de l’artificial, algun pas llarg  però en general correcta, el mes difícil sortir de la reunió, amb estreps, la sortida en lliure per arribar a la R-1 còmoda i sense problemes al estil clàssic de la època.
















Bonic flanqueig, darrera l'espero Llebeig del Bisbe



A sobre la reunió es veuen un parell de reblons, no anar-hi es un flanqueig horitzontal tot passant a l’altre punta de la vauma a on es troba una reunió de un altre via (Perfil de Otoño), com que el flanqueig es mol fotogènic, faig reunió i be el Martí .... foto guapa i segueixo Jo des de la reunió 







L-3





Un pont de pedra i la primera xapa lluny es veu que originàriament havia un pitó ....   

..... ha desaparegut !!! solució fent contrapès amb la vaga del pont de pedra i la antena arribo a la xapa ..... que com es de les velles no permet posar dos mosquetons així que penjat del fifi de la antena pujo el màxim fins arribar a la següent xapa i posar una bona assegurança, un altre xapa i una sortida dreta però cantelluda i curta em deixa al cim.






Arribada al cim







Via de curt recorregut però que ens ha deixat una sensació de via clàssica i un regust agradable.









Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00


Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :