dimarts, 15 abril de 2014

Sala–Baques

Enllaços a aquest missatge


12-04-2014

Sant Joan

Miranda de Sant Onofre (?)

Via : Sala – Baques






El Joan al L-1
El Joan li te ganes a aquesta via, així que enfilem el primer llarg que fa reunió al costat de les runes de l’ermita de sant Joan Batista, la informació que he trobat sembla que li diu així (?),  es un llarg fàcil en que els “Extremistes” de torn ant petat un únic parabol de assegurança.



El Guillem al L-2 (foto Joan)



La reunió es còmoda i agradable i la sortida explosiva, be.... per els mes bons,  Jo  ho he solucionat  amb un estrep a la R-1 i un altre a la primera xapa, desprès mol be, amb una pedra de primera plena de agafadors i gaudint de l’escalada fins arribar a la següent reunió, també mol còmoda,  se me ha fet curt el llarg.






El Joan al L-3


El Joan enfila el tercer llarg que es una continuació de agafadors i bona pedra, potser la sortida de la reunió es una mica fineta, però tot seguit a gaudir de valent.
Ara quedant uns pocs metres mol fàcils, que se ha de prestar atenció a la pedra, aquí també  “els bons” ant tret un parabol de assegurança.






Un plaer de via per gaudir de la bona pedra i dels turistes que ens visiten.

Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

http://blogdelguillem.blogspot.com/2014/04/miranda-sant-onofre.html

Joan Manel

Enllaços a aquest missatge


12-04-2014
Gorros 
Ullal de La Magdalena
Via : Joan Manuel





El primer llarg esta ben xop, ahir va ploure de valent, així que el farem, tot seguint el primer llar de la “Ulu Apa” que va mes a la dreta de la Joan Manel i esta un xic mes assegurada.

El Guillem fent el L-2, a la R-1 el Joan

El Joan avui esta valent i es llança amunt per una pedra ben molla, poc a poc i amb mestria va pujant fins la R-1, Jo al darrera vaig en pla “patinosqui”.


El Joan fent el L-3



Al menis ha servit per netejar les soles dels gats i enceto el segon llarg, mentre el company gaudeix de un bon solet a la còmode reunió.



Surto cap a l’esquerra uns metres i desprès recte amunt, sempre seguint els còdols mes grossos, fins veure la reunió i cap a l’esquerra a trobar-la.




L-4 (foto Joan)



El tercer llarg es el mes maco i el fa el Joan, un seguit de còdols, per terreny dret permet gaudir de una bona escalada, quant fa un petit llavi trobarem la reunió a la nostre esquerra, un parell de metres fora del itinerari, però amb una certa comoditat.





Ara em queda el darrer llarg el inici es també dret i amb generosos còdols, desprès va perdent verticalitat fins fer-se mes enrampat.




A dalt del cim un dia agradable ens fa fruir del moment, del lloc i de la companyia.

Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

diumenge, 13 abril de 2014

Miranda Sant Onofre

Enllaços a aquest missatge


Sant Joan

Miranda de Sant Onofre (?)




No se si es diu “Miranda de Sant Onofre” he buscat  en tots els mapes surt sense nom, el mes precís es el que te el patronat que li marca una alçada de 1082 metres.

Esta situada davant de la Ermita de Sant Onofre i surt del peu de les escales de San Joan i que passant  per sota i recorre tota la seva paret  Oest.

Per el altre costat surt al creuament de camins que ve de les escales de Sant Joan i de les escales de Jacob per anar a trobar la ermita de Santa Magdalena.

Aproximació  :

Se accedeix seguint el camí que va  del Pla de les Taràntules, estació superior del “Cavall de Ferro” cap a la esquerra en direcció a la ermita de Sant Joan, al poc passarem per sota la paret S de la Gorra Marinera, una mica mes amunt trobem les escales de Sant Joan, just quant les escales passant per el costat de la pedra i sota de les runes de una ermita, possiblement la ermita de Sant Joan Batista, .... aquí es comença la via Sala-Baques.

Baixada  :

Una vegada a dalt de l’agulla anar en direcció Nord i veurem a sota el camí a uns 6/8 metres, si el terreny es sec es pot destrempar, si esta humit es pot fer un curt ràpel de una sabina.
Una vegada en el camí es pot baixa per la dreta (de esquena a l’agulla) per les escales de Jacob per anar a trobar el camí que porta al Funicular de Sant Joan
També es pot anar cap a l’esquerra (de esquena a l’agulla) per les escales que passant per peu de via i seguir el camí de pujada

Vies : 
 
Sala-Baques
http://blogdelguillem.blogspot.com/2014/04/salabaques.html

divendres, 11 abril de 2014

Wagner

Enllaços a aquest missatge


09-04-2014

Gorros  /  La Plantació

El Sentinella

Via : Wagner




El dia es fantàstic la Primavera esta venint.


El Martí al L-1
A mi el primer llarg mai me ha fet el pes i sempre lo he fet de segon, aquesta vegada tenim el Martí que es fica amb valentia cap a munt, de la segona a la tercera xap a suat i se ha portat com un valent, però de la tercera a la quarta .....ufffff demana la canya i amb un pas de antena ...  llaaaaarg  això si ens deixa una bona baga llaaaarga per els segons, la sortida no regala ... però anant fent.

Arribo a la reunió i tot es mirar a munt i mirar-me a mi...??? 





El Guillem al L-2


Si la recordo punyetera, però la pedra se ha transformat i ara son còdols mes grossos, també mes vertical, però es deixa fer, això si 2 passos seguits de estreps, per el mig i suant la samarreta.






La segona reunió també es incomoda i quant arribant els companys me indican que es millor que no fem canvis de cordes i que em deixant fer la tercera...mmmm

 
L-3


Em donant un maillon i em diuen que si no ho veig clar que es l’assegurança  per tornar enrere quant vulgui....be provem, hem deixo el maillon a mà









La veritat es que mol dreta, però te un forats i uns agafadors de primera, sobre tot per deixar-me els bracets fen pampallugues, poc a poc i fent alguna parada vaig pujant fins un punt que ja es massa per a mi, trec el estrep i dos passos de Ae, per sortir ja mes be i desprès a l’esquerra a buscar la  3ª reunió.

L-3



Uuufffff ja esta, realment estàvem forts quant la varem obrir, però ara ja no es lo mateix, content però fet caldo.






Uns metres fàcils ens portant al cim





Atenció NO es una via BEB, no regala res de res

Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

Sentinella

Enllaços a aquest missatge

El Sentinella



Aproximació  :

Sortint de la estació superior del funicular de Sant Joan, “Pla de les Taràntules”, seguim el camí de Gorros, passem el Gorro Frigi, fins a trobar el camí que baixa al Sentinella, que esta a la nostre esquerra una mica abans de arribar al Mirador.
Baixem fins trobar el Fusell de el Sentinella, primes es troba la "Pany-Farrera", "La Wagner" i al cap de vall l'Aresta Brucs que es la via GEDE.

Baixada :

Des de el cim anar en direcció al Fusell (Nord) i una mica a sota trobem una instal·lació de ràpel antiga, però em sembla que esta en mol bon estat, un ràpel de uns 55 metres fins el terra, te un tram volat al mig, però sens e problemes.
Una vegada al terra estarem al mateix camí per el que em vingut, seguir-lo en sentit invers

Vies :
Wagner 
http://blogdelguillem.blogspot.com/2014/04/sentinella.html

divendres, 28 març de 2014

Juan Bala

Enllaços a aquest missatge


26-03-2014

Montgros

Via  :  Juan Bala



Jope un altre dia de caminar, avui no hem fet una escalada, hem fet lo mes clàssic, pujar a un cim carismàtic per un lloc d’escalada, en aquest sentit tot un èxit.

Martí al L-1


La via comença davant de on acaba un corriol, mol marcat, que creua uns arbrets.

Dit i fet, es la via moderna mes a la dreta, tot just una mica abans de una taca negra de baixada de aigües, mes a la dreta queda una via Blava.










Encara bufant per la pujada el Martí se agencia el primer llarg, uns passos drets, de fet lo mes difícil de
El Guillem al L-2
la via es arribar i sortir de la segona xapa, es pot baixar mig grau si te agafes a la presa de colors, la pedra es bona, cantelluda i ens fa posar la mel als llavis, se ha de anar amb atenció de no agafar alguna xapa de la via que puja per la nostre esquerra.

La primera reunió es troba un pel a la esquerra i es força còmoda.

R-1
El següent llarg es veu be des de la reunió,  surto amb goig ..... xaffff el peu esquerra se’n va cap a baix ..!!!! sort que estava al costa de la R i me agafo a la cadena de la mateixa, el Martí es fa un fart de riure..  grñgrñgrñ 

No passa res ... primera xapa i amunt al cap de un parell de metres una pedra se’n va a noris just quant me estava superant de aquell agafador, sort que no es difícil i estava ben agafat .... però el culet es va tancar tant que ara tinc que prendre un laxant i el company ja no diu res.... be al menys he aconseguit alguna cosa que no se’n fumi de Mi.

Entrant a la R-2
El llarg esta be, dificultat mol acceptable i ben assegurat.

Ara la cosa canvia i es un Rostoll, el company es salta la segona xapa i es que una mica a la dreta la pedra es millor i mes fàcil, desprès torna al bon camí, a la dreta es veu una xapa i una reunió pintades de blau, no es per aquí es marcadament cap a la esquera. Ara me he de treure el barret davant del company, arriba a la reunió i es pensa que no es la nostra per que la xapes no son tant lluentes....!!!!!! quin Morro !!! ara, es la millor excusa que he sentit des de fa temps, Jo a la
L-3
reunió veient passar els metres de corda i pensant en sortir al ensamble, però no, finalment la corda para i el sento cridar, vaig pujant quasi caminat i arribo a la reunió ara el veig i em diu que esta de una xapa i que em quedi a la reunió i que Ell acabarà.....SI es la millor excusa, des de fa temps, que me encolomen, la veritat es que aquest darrer llarg si que es quasi caminant.
A prop de la R-4



La reunió en un arbre marcat per els ràpels i amb un coordino








Aquí deixem cordes i material i tot xino xano ens arribem al cim, dia clar, sense vent i una vista extraordinària, per això sol val la pena fer aquesta excursió.




Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

dissabte, 22 març de 2014

Llebeig

Enllaços a aquest missatge


19-03-2014

Frares / Agulles

El Bisbe

Via  : Esperó  del Llebeig



Avui dia tranquil, toca esca..... be ;  toca caminar i fer una bonica escalada BEB

La aproximació es llarga, però se ens fa curta, tot anant repassant les agulles que trobem per el camí

L-1
Una mica abans de arribar al Bisbe, ja veurem tota l’aresta i el seu itinerari, vist de front sembla mes difícil de lo que es.
El inici esta marcat amb una senyal blava i una xapa uns 5/6 metres amunt.

Comença, com es habitual el Martí, l’Esteve li va donant presa per que anar a tocar el timbal.

L-2 (foto martí)
 Mentre va pujant ve remugant les excel·lències de la seva corda verda, finalment arriba a la R-1 i pugem nosaltres tot poc a poquet, que no es pot corre, que si no ens ofeguem.

No mes arribar veig la cara del company i endevino la seva intenció de sortir corren..... NOOOOR  agafo la corda de l’Esteve i abans no se n’adoni ja estic fora de la R-1 tant es així que tinc que rebobinar i mirar el pas, torno enrere i surto per el vell mig de la R, pedra bona, dificultat assequible i assegurances justes, però correctes.


L-3
Arribo a la R-2 com ant posat un bon parabol,  ant rebentat la vella reunió i ant deixat no mes una xapa vella de les tres que tenia, deu ser coses de les noves cultures.


L’Esteva fa el darrer llarg, curtet, avui li ha tocat a Ell la lletja de la via, per compensar li deixem ser el primer de fer el ràpel, quin munyo de cordes que es troba a mig fer, mentre a dalt el company i Jo,   tot discutint quina corda te la culpa evidentment.... la seva, que per això jo escric aquestes ratlles.



Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

dijous, 20 març de 2014

Canvi ClimBàtic

Enllaços a aquest missatge


15-03-2014

La Plantació

La Presidenta

Via  :  Canvi ClimBàtic


L-1  40 metres, 1 Pitó 2 xapes, 1 sabina ;  IVº /  IIIº / IIº
L-2  45 metres, 9 xapes, 2 pitons ;  IVº / IVº+ / 1 pas de Vº
L-3  25 metres, 6 xapes, 1 pont de R. ; Vº / IVº+ / IVº / Vº+ / (o Ao)
L-4  20 metres, 1 arbre, 3 xapes, 1 pitó  VI (o Ao)  /  Vº / IIº

Al Club em quedat un bon grapat de gent per sortir a escalar, be me ant deixat sortir amb La Canalla, volien descobrir una nova zona, per Ells, i me ant portat a La Plantació.....uuuuffffff  !!!! ja queda lluny !!!

L-1    El Jordi i el Sergi
Tot xino xano, Jo bufant ....Ells xerrant, se ens a fet curt el arribar a peu de via

Els adverteixo el primer llarg ... no agrada des de sota, però enganya i no te cap complicació, a les hores me inviten a iniciar la via.....mmmmm...... i si te trampa i a la R-1 volen canviar de Cap de corda..... NORRRRR em nego en rodo.

 El Guillem al L-2 (foto Sergi)

 Segueixo Jo,  el segon es mol bonic amb uns bons agafadors i una pedra extraordinària.... dificultat suficient per mirar-ho amb interès però per Jo,  vaig folgat, protecció optima i gaudeixo un munt.
Llàstima que lo que abans era una còmoda reunió en mig dels arbres ara es un quasi desert de terra un xic incòmode

 
Canvi de primer i el Jordi surt amunt, mentre els companys de la segona cordada van arribant amb cara de satisfacció.

Entrant a la malmesa R-2
El tercer llarg extraordinari roca bona, generosa de preses amb un pas difícil al capdamunt, que es pot superar amb una bona pressa de cita de colors, per els mes covards com Jo, ells ho faran “net”,  com si Jo no em rentes..:!!!

En fi val la pena arribar al cap de munt de l’agulla i desprès caminat a la dreta muntar la reunió al Collet.



 Bonic L-3




Ara be el llarg mes difícil .... be els covards arribem amb unes bones preses de colors, sense problemes, es curt intens i amb bons agafadors, un xic escassos... però bons....








Curt i intens  L-4
Be un petit problema a sortit, com la via es bonica, de bona pedra, segura i de grau assequible... la fa molta gent i igual que se ha fet malbé el bosquet de la reunió anterior (per no posar la R a la pedra) aquí se ha fet malbé el arbre per el que es pujava per accedir a la primera xapa, per lo que en substitució del arbre o .... es posa un altre xapa.... o es porta una antena....... o se es Bo escalant els primers 2/3 metres, també es pot plantar un altre arbre i fer una “Moratòria”, fins que creixi.







Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

divendres, 7 març de 2014

Doc Anton

Enllaços a aquest missatge


05-03-2014
Monestir
Magdalena Superior
Via  :  Doc Anton



Avui relax total, L’Esteva no havia fet aquesta via i avui que tots estem sortint dels refredats es la ocasió.


L-2
Es bonica i plaent.
El primer llarg es quasi de aproximació, per entrar en calor, això si pedra bona inclinació amable.
L’Esteva ataca el segon llarg amb algun passet picantó que la fa mol interessant.
La següent es la guinda del pastis i me la he reservat, pedra de primera i vertical, el dia se enteranyina una mica, però res de greu


L-4


Així arribem a la darrer que fa el company, com no la pedra segueix sent de primera.
Dalt del cim petem la xerrada.
Com avui em vingut amb una corda farem dos ràpels .... i a fer la cervesa









Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

Alsina

Enllaços a aquest missatge


02-03-2014

Monestir

Miranda del Pas dels Francesos

Via  :  Camí de l’Alsina



Avui va de col·lectiva “follonera”.... tachiiin

Som vuit i les propostes passant de fer un primer amb 8 cordes, fins a fer  8 solitàries...!!!!
L-1 (foto Gloria)

Finalment fem 2 cordades de tres i una de dos.... però a la realitat ens trobem amb tres primers fent el llarg a l’hora (o quasi) i 5 segons pujant a l’hora i xerrant.... be “cotilleant” i posant verd al personal que no ha vingut, en fi .... AIXÒ NO ES SERIÓS  !!!! que diran els “Puretes” ?? segur que ens lapidant !!!


L-2 (fot Eric)
Evidentment el primer llarg de la via no el fem i pugem per el díedre de la dreta, això si, posem un friend a part  del pon de pedra podrit i una cinta en les escarpes del any de Matusalen.
 
Primer merder, la R-1 mol còmode i el seny es va instaurant, sortida entre mig de un munyo de caps, mans, cintes que no se sap a on van ni de a on venen i fugida del Vell de la colla, amunt, pas de estrep .... Ao i corrent cap a dalt, a la selva


L-3 (el cuc se allarga)

 m’entres ja se ant donat conte a la R i començant a seguir-me, me infiltro en la selva per un camí de elefants, cap a la dreta, fins a situar al peu del tercer llarg, reunió de còmodes arbres i retrobament del grup, torno a escapolir-me amunt, tot dret seguint les xapes, aquí la pedra a fet un canvi i es mostra esplèndida, bonica i amb Sol


L-4


com la R-3 no es tant còmoda la serp trepadora, se allargassa, ara li deixo  les dues darreres al August que fa un munt de temps que no escala i surt de una bona lesió, comença “Acollonido”  però les xapes no allunyen i poc a poc va agafant el ritme.









L-5


La R-4  torna a ser una còmoda replà i ens tornem  ajuntar i seguim amb el “Cotilleo”, pobre dels que no estan presents ..!!
La Placa final, si així am majúscula, es fascinant extraordinària pedra uns primers passos finets, un pas ¡¡¡ Cabrooon!!!  una part final de ....... forats  Impressionant !!!        
                             
                        

El descens còmode, la darrera reunió a uns 3 metres del camí de Trinitats i a fer la Cervesa.




Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/08/miranda-del-pas-dels-francesos.html 

dilluns, 3 març de 2014

Venus Mars

Enllaços a aquest missatge


28-02-2014

Interior

Placa dels Roofs o dels Forats

Via  :  Venus and Mars




Ens a costat poc mes de un hora arribar, això si.... tot xino xano.

El Guillem, 3ª xapa (foto mòbil Martí)
Una agradable vauma i ....... Ostres la primera xapa a la quinta forca i balmat, just un metre a la dreta mol mes humà (?), mirem les indicacions i Ressenya que portem .......si es això, encara que no te lògica forçar una entrada difícil, per la graduació que marca el resta de la via... ve beurem si això te sorpresa !!!

 
Deixant l'estrep (foto mòbil Martí)
 Per primer cop el Martí em cedeix el honor de fer el primer llarg, això sol ja em tindria que fer arronsar el nas .....


Up, uuuupppp, coi !!!! uuuuuuuupppppp, res no arribo a la xapa, trec la mini antena i plaaas .... ja esta, be li deixo una cinta llarga, la segona uufffff, va 
El Martí al segon llarg
una mica a la dreta a buscar una part menis dreta, però per arribar el cul pesa i els que tenim un excés de pes.. tirem ma de la antena, sense ni pensar-lo, ara si, a la tercera xapa arribo be, de últims però be, giro el cap a veure al company i se esta petant el cul de riure al veurem penjat com un “Xoriço” en la cansaladeria, tornem a menysprear la part dreta de la dreta  (sona be... !!) i seguim per els balmats un pas mes de antena i un altre de estreps i ara si sortim còmodament en lliure .... uffff els bracets fan figa, puja mes o menis recta per 
Segon llarg
 desprès fer un flanqueig a la 
dreta, am atenció i dues xapes, per desprès recta amunt anar a buscar la còmoda Reunió.



segon llarg

El segon llarg canvia la pedra i es maco, no abunda en xapes però esta correctament assegurat, ara el company es pren la revenja i per badada ....???? es passa la reunió de llarg i arriba fins la darrera reunió, grgrgrgrgr, al final sempre me la juga..!!



 PD :
El Martí en el seu afan de potejar al personal, se ha deixat la maquina de fotos (?), per lo tant del primer llarg no tinc "afotitos", be ant aparegut unes fetes amb el mòbil.




Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :