Montserrat

23-04-2013

Montserrat 

Vies de  :   Bar – Escalada – Bar  (B.E.B.)

  

 Resulta que tenia un genoll mol cascat, que últimament no mes em permetia anar a Gorros, així que m'han tret el meu genoll ..........  m'han posat un de ferro colat, però ben polit, a veure si puc tornar fer una mica de escalada (B.E.B.), entre Bar i Bar.




 


 Aprofito que estic de baixa temporal, per dedicar als
escaladors de diumenge, de Bar-Escalada-Bar (B.E.B.), un recull de 31 vies publicades i actualitzades del meu Blog, 

van de mes fàcils a mes difícils, sense passar-se, sempre assegurades a un bon nivell i que en els passos mes complicats, permet agafar-se a les presses (cintes) de colors.

Cliqueu a la pestanya "Vies x anar-hi"

Entreu directament Clickant aquí :

http://blogdelguillem.blogspot.com/p/informacio.html

Diedre Bonington

 La Pastereta (Oest)

Via : Diedre Bonington

Una via agradable, sobre tot si fa calor, queda a la ombra, correctament assegurada, menis el primer pas, amb una bona roca i curta per fer tranquil·lament tot gaudint de les xerrades amb els companys al bar de abans i desprès de la escalada.

Per la aproximació, descens i mes informació clickar aquí :

http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/08/la-pastereta.html 

Infinity

La Plantació

Roca dels Col·leccionistes

Via : Infinity

El lloc una mica, no gaire, apartat ens facilita una escalada solitària, correctament assegurada, sense passar-se, la roca al principi sembla una mica delicada, però desprès queda correcta, ens facilita el entrar a conèixer mes a fons aquest bonic recó de La Plantació

Que tingueu una bona escalada, entre bar i bar, es clar...!!!

Guillem

Per la aproximació, descens i mes informació clickar aquí :

http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/08/roca-dels-colleccionistes.html 

Funció clorofíl·lica

Clot de La Mònica

La pastereta

Via  :  Funció clorofíl·lica

Una via que ha esdevingut una clàssica dels escaladors, sense pretensions, per gaudir de un bon dia, aproximació còmoda, roca excel·lent, assegurances generoses i tranquil·litat.

Que la Gaudiu !!!

Per la aproximació, descens i mes informació clickar aquí :

 http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/08/la-pastereta.html

Opera Prima

La Gorra Frígia
Via : Opera Prima

Bonica via.... l'obrim  el any 1985, el Gaston (M.Pedro), l’Esteva Fabra i Jo el Guillem Arias, va ser bonic i ens  ho passem bé.

En aquella època obrir una via de aquest grau i amb assegurances ....No es feia, així que ens sortim de lo habitual.

Feixuc va ser el picar els furats amb un burilador de ma.

Gratificant el resultat.

Posteriorment, al any 2004, vaig canviar totes les assegurances, tot posant paràboles de 10 de diàmetre 100 de llargada i doble cèrcol de expansió.

Per la aproximació, descens i mes informació clickar aquí :
http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/08/gorro-frigi.html 

Bego-Miguel-Kush

Mirador  de Can Jorba

 Via : Bego-Miguel-Kush

Una bona via per gaudir de una bona roca, dificultat moderada i ben assegurada.

La aproximació curta

El descens llarg i amb diverses opcions :

Comuna a totes eles es seguir la carena en direcció Nord, un curt ressalt de uns 10 metres se salva amb un ràpel des de una sabina.

A)   Una vegada arribats al collet, baixar a la dreta (sentit de la marxa) fins arribar al fons de la canal del Joc de l’Oca, remuntar-la uns metres fins a trobar, a la nostre dreta el camí dels Francesos, el inici puja una mica fins arribar al “Coll del Bassal dels gats”, desprès tot baixada fins a la pista i anar a buscar el cotxe a “Can Jorba”.

B)    Una vegada arribats al collet, baixar a la esquerra (sentit de la marxa), fins a sota del “Coll Mosset” i seguir a baix per “La Palomera”, sortim a la pista i anem a buscar el cotxe a “Can Jorba”.

Per la aproximació, descens i mes informació clickar aquí :

http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/09/miranda-de-can-jorba.html 

Rataplan

07-07-1985

Magdalena Inferior

Via : Rataplan

Via de iniciació a la via llarga, de dificultat moderada, bona roca i mol generosament equipada, restaurada amb paràboles del 10 al Abril del 2004.

Oberta per Guillem Arias / Esteve Fabra i M. Pedro (Gaston) el 07-07-1985

Per la aproximació, descens i mes informació clickar aquí :

http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/09/magdalena-inferior-2.html 

L’Avi Joan

24-02-2013

Via de L’Avi Joan

El Joan Marc en  L - 1

Quin fred que fa..... hem quedat mes tard ..... per que matinar..?, ens regalem una bona estona per esmorzar i veure si surt una mica de Sol ..... finalment ha sortit, encara que fa un lleuger vent, que deixa el cutis ven fi.

Els companys no han fet mai aquesta via, els agradarà i ami no em sap greu repetir-la, menis en un dia com aquest en que el millor lloc per estar es junt a la llar de foc i ben protegit per la meva Gata.




 

En fi els col·legues son els col·legues i no els diré que no.

Torna a escalar el Joan Marc i es tot un plaer fer la curta aproximació amb el run-run de la seva xerrameca.

El Guillem fent  L - 3 

Quin cul !!! no me’l mereixo...

 

Una vegada a peu de via, deixem passar als companys Prunera i Joaquim, ant estat mes rapits que nosaltres, i darrera ells surt el Joan Marc en la R-1, em sorprèn i em demana que el deixi seguir....be perfecte..... “pos” Si puja i puja mol be, es veu que això de anar al boulder li prova.

El Joan Marc fent  L - 4

El Joan Prunera mirant-se al Joan Marc

 mentre fa el  L - 5

Ara em deixa la tercera, potser la mes maca, amb permís de la cinquena.

La quarta  la fa el Joan Marc, amb estil, així que el convencem per que faci la quinta i darrera....., si no pots ja pujaré, li dic Jo.... jejeje el tió va i la fa....!!!!!! guaaaayyyy

Quin dia ... fantàstic!!!  la baixada amenitzada per el Joan Marc, fa que quasi no es noti ...  i per premiar aquesta “reentre” tan aconseguida es fot un plat de “Calluus” de xupa i mulla. Per finalitzar fa el rotet i  es va a casa, a buscar a la seva estimada.

El Guillem / El Joan Marc / El Joan  / El Joaquim

Per la aproximació i la baixada clickeu aquí  :
http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/08/els-graus.html 

Del Davant Gorra Marinera

20-02-2013

Gorra Marinera

Via : Del Davant (mes o menis)

Bon dia tenim avui, sense núvols, sense vent i al Solet se esta com un turronet.

Torno a enganyar a L’Esteva, porto una temporada que trobar companys per anar a fer vies sense aproximació i de un grau còmode, no es fàcil.

Finalment l’enganyo per pujar amb el “Cavall de Ferro” i anar a la Gorra Marinera, la idea es fer la via del Davant.

L - 2

Per començar a escalar, es un embolic de xapes.... quina agafem..?

Be sembla que haurien de ser dos xapes bastant a prop, una mica mes velles i cimentades, però es un passet difícil i estem rovellats, així que ens anem un parell de metres a l’esquerra i comencem amb un passet de IVº per desprès anar tres metres a l’esquerra IIIº a buscar la línea de xapes cimentades.  



Recoi... com es nota que aquet primer tram, fins els “descuelgues”, el fa un munt de gent ..... la pedra esta un xic relliscosa.

L - 3 des de R - 3

Finalment trobem la primera línia de “descuelgues”, cinc en línia, segueixo pujant una mica mes, fa com una vauma,  a on sembla mes lògic muntar les reunions i aquí a la vertical  de la continuació de xapes cimentades, una estupenda reunió de 2 xapes, a la mateixa alçada i a la esquerra es veu un altre “descuelgue”, a la dreta dos reunions mes i un altre“descuelgue”. 

Ara entenc per que sempre es troba tanta gent pujant i baixant.....

L - 4 des de R - 3

L’Esteva segueix cap a munt, ara la pedra ja no esta tan polida i es puja mes còmodament, a mes ens toca el Sol i se esta d’allò mes be.

La tercera i la quarta son de mol poca dificultat i es fan amb comoditat.

La quinta em toca a Mi, com es nota que no ve el Martí i em toquen les mes maques.

R - 4 des de L - 5

Se surt amb un marcat flanqueig a l’esquerra que es va transformant en una diagonal, per desprès fer un petit mur que ens porta a la R-5, a primera vista sembla esfereïdor, però surten unes preses i forats inhumans, que fa que sembli una escala vertical.

Finalment els últims metres son de tràmit, però bonics, encara que sembli podrit, no ho esta i es puja amb facilitat.

Lo pitjor a estat al baixar amb el “Cavall de Ferro” dos cops... si ... dos cops, se han aixecat per deixar-me seure......, aixo si, eren estrangers... , sort que als autobusos de Barna no se aixeca ni deu.

Per la aproximació i la baixada clickeu aquí  :
 http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/08/gorra-marinera.html 

D’en Pitu Els Graus

17-02-2013

Els Graus

Via : D’en Pitu

Núvol però càlid, esta el dia també una mica mandrosos, com estem nosaltres.

Aproximació curta / curtíssima i baixada del mateix estil.

L-1 des de R-1

No arriba ni a 80 metres , ara be distribuïts en quatre llargs, sembla mes via. 

No tenim problema per trobar la via, son paràboles cimentats, be el darrer de la via no estava cimentat i ara no mes queda el espàrec...... en fi coses de la cultura..

 

Son quatre llargs curts, tant que algun em sembla que no deu arribar ni als 20 metres que marca la ressenya.

L'Esteva  fent  el  L-2

El primer amb una mol bona roca es deixa fer còmodament, reunió còmoda.

El segon te un passet al sortir de la primera xapa que segons la ressenya que portem es de Vº inf.....però amb rebava i desprès, un pas de Ao i dos de Ae, també al final del llarg un pas sorpresa que marquen de Vº i que el solucionem amb un pas de Ae. 

 

En aquest llarg l’Esteva es llueix amb solvència, sort que encara que no ho sembla, la pedra es mol bona.

L-3 des de R-3

El tercer es el mes difícil, per arribar a la primera xapa es veu difícil de nassos, així que em pujo a una pedra de l’esquerra i allargant-me una mica en horitzontal a la dreta arribo a xapar, col·loco un estrep i amunt que fa pujada, desprès tens que escalar, ni que sigui un pamet per arribar a la següent xapa i sortir cap a la dreta per una pedra extraordinària.

 

Avui tots els marrons se’ls emporta l’Estava, com que no ha vingut el col·lega...... algú se els a de emporta i no serè Jo... 

L - 4

El darrer llarg surt facilón, fins que arriba a una panxeta, amb una xapa a sobre.... te truco as de anar cap a la dreta, com 2 /3 metres per superar-la i desprès tornar a buscar la xapa, un parell de passos de Vº amb rebava (possible Ao) i sortida al cim... be al cim, no ho se, però al cap de munt.... si.

Contemplen tot de gent fent escalada de totxo, tan a dreta com a esquerra  i  ens anem al Bar, a celebrar-lo.

Panoràmica a la sortida de Collbató

Per la aproximació i la baixada clickeu aquí  :

 http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/08/els-graus.html

La Paparra : Balbino

13-02-2013

La Paparra 

Via : Balbino L.M.

Cada dia tinc que fer vies amb aproximació ben curta i  la baixada encara mes curta.

L-1 que ...

En fi, de moment els companys encara em volen, amb Ells.

Avui es un dia especial, avui faig anys i els col·legues me ant portat un pastis, amb espelmes i tot, be nomes dues espelmes, per que si no, no cabrien.

Així que busquem una via sense complicacions i amb Sol tarda, però Sol.

Anem cap a l’agulla de “La Paparra”,  a fer la via Balbino, cap complicació, començar tard i acabar d’hora.

L - 2

En aquesta ocasió em deixant fer el primer llarg a Mi, ja penso que això acabarà be....

Cap problema, un simple tràmit per fer exercicis de escalfament, a partir de aquí comença la xerrameca, que si te em de cuidar.... que si tens una edat.... que si...... que si ...

L - 2

Total que ja no em deixaran passar al davant i em tocarà xupa corda el resta de la via, que tot i no ser gaire difícil es bastant divertida, potser el segon llarg es un xic difícil però les xapes donant molta confiança i la pedra es bona, en general  es mol bona en tota la via, excepte la entrada a la R-2, però aquest tram es fàcil.

L-3 i L-4

El tercer i el quart es poden ajuntar en un de sol depèn del moment i de la gent que aneu, la pedra es mol bona, la dificultat no es gran i es per gaudir-lo.Com l’Esteva ja sap que quant fas de primer no val a badar, sobre tot quant va amb aquets dos companys, així que els  fa en un.

Sortint de la R- per fer el L-5

 

 Com a mes sempre remuga

 aquet cop el deixarem també   fer el darrer, així la propera   

via el podrem enganyar.

El quint te dues sortides de la R-4, si se surt dret te un passet de IVº i si se surt per l’esquerra es IIIº, totes dues sortides tenen una xapa de assegurança. 

Invents ...!!!!

La superació de la bola final te unes presses groses, inhumanes, un parell de passos de Vº , que si aneu una mica justet, es poden fer dos passos de Ao, es a dir agafar-se a les presses de colors, i fet això,  si aneu de segon, se ha de treure la corda del mosquetó abans de seguir pujant, 

 he company !!.

                           Total un dia de aniversari mol agradable.

Per la aproximació i la baixada clickeu aquí  :

 http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/08/la-paparra.html 

Grimpi qui Pugui

31-01-2013

Agulla  Antoni Rosich

Via :  Grimpi qui Pugui

Per la aproximació i descens veure al final del escrit.

  

El Martí i la pressa de colors

Avui el temps acompanya, no es un dia habitual i en el Bar no trobem gaire escaladors, aprofitarem per fer una mica de aventura, ja se sap, amb aquets dos he de anar preparat per tot i es que sempre estan buscant coses rares..... avui se han passat,  no esta a prop la via i sort que Jo coneixia el camí de quant vaig anar a fer la via “Anhels Petrificats” amb la que comparteix els primers metres d’escalada, però ....lo mes aventurer la baixada....ja, ja arribarà

Valeeenttt...

Pugem lentament, que si no pot donar un cobriment de cor, tot gaudint de la solitud del lloc, ni un escalador a la vista, ni tan sols excursionistes, una meravella.

Faltant uns metres per arriba i sentim unes veus..... no pot ser .... escaladors??. Siii, ... be,  aniran a fer la “Anhels” que encara es fa de tant en tant, a la que anem nosaltres segur que no va ningú.

Ja estem a peu de via i..... Son quatre, estan a la “nostre” via però..... son vells amics, de la nostre infància muntanyenca, son la colla de jubilats de l’Àguila , ja es casualitat ... es una sorpresa i un plaer esta amb Ells, ens lo passarem la mar de be.

 

La Via...... que os explicaré ......una via dels Masó, del 2000 ........ ja esta quasi tot dit, ara explicaré el nostre punt de vista.

La graduació es subjectiva.

Veient a l’Esteva, tot sembla fàcil

Inicia la escalada el Martí, es que sempre que no sigui un marron, li agrada comença, no es barallarem, la pedra es fineta, però van sortint presses bones, això si, son petites, com sempre arribar a la primera assegurança, un pitó, fa suar, es per posar-te al dia dels graus, amb inf o sup Masonians, arribes al pitó repicant de bieles, i sortir del pitó ... no se, per a mi Ao,  enganxar des de ell una xapa, també,  ben agafat a les preses de colors, desprès no es fàcil però es pot anar fent be, atenció a dalt, tenim un tros que te unes fissures que permetent posar un friend petit, encara que el Martí va sobrat i no col·loca res, es veritat que tens uns passos amb unes fissures que son un plaer... però quant se acabant un passet finet, amb la darrera asegurança una mica lluny, si no as possat el friend, per arribar a la darrera xapa abans de la còmoda reunió.

No es per res, però com lo següent comença amb una incerta xemeneia/ramonage, els dos companys ja em tenen la corda preparada, mentre ells còmodament asseguts es dediquen a la seva tafaneria  particular.... be es cert que em treuen a passejar, alguna cosa els he de fer...

El Guillem al  L-2  (foto Martí)

Vº jejejejejejeje, col·loco un friend lo mes amunt que puc i amb una bona presa de color i els peus trepitgen a un pobre arbra vaig pujant, un bonic pon de pedra em dona un sospir per arribar a una xapa, sortida guarra a l’esquerra i segueix guarrindongo per entremig de uns arbres secs i a punt de caure que no donant confiança per muntar la teòrica R-2, un pitó anima a seguir a munt, per una placa bonica i de pedra bona, no es gaire difícil, però el darrer tram esta descompost, si be tenim un pitó en una fissura de la dreta queda separat i a sobre per a on el terreny encara es pitjor, així  explicat queda be ..., pooos No,    
No vaig veure el pitó ... 
Em vaig anar per l’esquerra, per la pedra que es veu millor, una bonica pedra em va permetre llaçar-la i assegura un passet finet i la arribada al cim podrida i dreta.

Sorpresa a dalt me esta esperant el J. Carruesco, abraçades i petites tafaneries, feia anys que no ens trobàvem i mols mes en  una pedra, a valgut la pena.

L'Esteva, El Guillem i El Martí

Com podreu endevinar no es cap meravella la via.....però la aventura comença ara........taxiiiin, la ressenya original posa “desgrimpar o curt ràpel” i una fletxa marca una canal amagada .......mmmmmm

Segon Ràpel

Al  cim em  deixat un cordino, en una soca seca,  en uns deu metres fàcils, amb corda, arribar a un petit collet........sort que davant  portàvem els quatre valents, que van fer un treball de piconadora respectable, es possible que es pugui baixar per la canal, però ha de ser amb ràpel, no te ho perdis, caminant per sobre un terra de punxes, tinc els turmells plens de foradets, 25 metres, travessem un bosc punxegut i muntem un altre ràpel de 25 metres, que va al fons del torrent, sort que esta equipat per rapelar un altre ràpel curt de 10 metres i ja estem a la cruïlla del mati, sols que no ens donem compta i seguim a baix, un altre ràpel curt, un tros caminat i un senyor ràpel de 25 metres, aquí la vall se obre i agafem un camí a l’esquerra fins trobar el camí de la ferrada. 

FI de l’Aventura.

Aproximació  :

Des de el Bruc, direcció “Can Salses” “Refugi Vicenç Barbe”,

Al cap de un curt tram trobarem un petit espai a la nostre dreta, en aquet punt deixem el cotxe.

Davant nostre i a l’esquerra la pista que va en direcció al Refugi i a la nostre dreta un camí ample, que seguirem una estona fins una fita gran que marca, a la nostre dreta, la entrada del camí a la Cova de l’Arcada, el seguim.

Una vagada passada  la Cova passarem  el Torrent de les Grutes, un pel mes en lla deixem, a la nostre dreta, el camí de Coll de Porc, escrit amb pintura a la pedra,  seguim fins dona la volta a un marcat espero rocós, el camí entra en el Torrent del Lloro, just entrar i abans no comenci a pujar, trobem un petit sender que baixa al torrent, seguir-lo i passar al altre costat, en uns pocs metres, sense camí, arribarem a peu de via.

Descens   :

Del cim baixar uns deu metres fàcils, amb corda, arribem a un petit collet, ràpel de 25 metres en sentit oposat a la via, vessant E, travessar un bosc en sentit descendent i muntar un  ràpel de 25 metres que va al fons del torrent passant per dintre de uns blocs un altre ràpel curt de 10 metres i ja estem a la cruïlla del mati, agafar-lo en sentit contrari al mati.

Per la aproximació i per la via  : Anhels Petrificats  clikcar aqui  :

http://blogdelguillem.blogspot.com/2012/03/anhels-petrificats-el-mur-encaixonat.html