divendres, 28 de març de 2014

Juan Bala



26-03-2014

Montgros

Via  :  Juan Bala



Jope un altre dia de caminar, avui no hem fet una escalada, hem fet lo mes clàssic, pujar a un cim carismàtic per un lloc d’escalada, en aquest sentit tot un èxit.

Martí al L-1


La via comença davant de on acaba un corriol, mol marcat, que creua uns arbrets.

Dit i fet, es la via moderna mes a la dreta, tot just una mica abans de una taca negra de baixada de aigües, mes a la dreta queda una via Blava.










Encara bufant per la pujada el Martí se agencia el primer llarg, uns passos drets, de fet lo mes difícil de
El Guillem al L-2
la via es arribar i sortir de la segona xapa, es pot baixar mig grau si te agafes a la presa de colors, la pedra es bona, cantelluda i ens fa posar la mel als llavis, se ha de anar amb atenció de no agafar alguna xapa de la via que puja per la nostre esquerra.

La primera reunió es troba un pel a la esquerra i es força còmoda.

R-1
El següent llarg es veu be des de la reunió,  surto amb goig ..... xaffff el peu esquerra se’n va cap a baix ..!!!! sort que estava al costa de la R i me agafo a la cadena de la mateixa, el Martí es fa un fart de riure..  grñgrñgrñ 

No passa res ... primera xapa i amunt al cap de un parell de metres una pedra se’n va a noris just quant me estava superant de aquell agafador, sort que no es difícil i estava ben agafat .... però el culet es va tancar tant que ara tinc que prendre un laxant i el company ja no diu res.... be al menys he aconseguit alguna cosa que no se’n fumi de Mi.

Entrant a la R-2
El llarg esta be, dificultat mol acceptable i ben assegurat.

Ara la cosa canvia i es un Rostoll, el company es salta la segona xapa i es que una mica a la dreta la pedra es millor i mes fàcil, desprès torna al bon camí, a la dreta es veu una xapa i una reunió pintades de blau, no es per aquí es marcadament cap a la esquera. Ara me he de treure el barret davant del company, arriba a la reunió i es pensa que no es la nostra per que la xapes no son tant lluentes....!!!!!! quin Morro !!! ara, es la millor excusa que he sentit des de fa temps, Jo a la
L-3
reunió veient passar els metres de corda i pensant en sortir al ensamble, però no, finalment la corda para i el sento cridar, vaig pujant quasi caminat i arribo a la reunió ara el veig i em diu que esta de una xapa i que em quedi a la reunió i que Ell acabarà.....SI es la millor excusa, des de fa temps, que me encolomen, la veritat es que aquest darrer llarg si que es quasi caminant.
A prop de la R-4



La reunió en un arbre marcat per els ràpels i amb un coordino








Aquí deixem cordes i material i tot xino xano ens arribem al cim, dia clar, sense vent i una vista extraordinària, per això sol val la pena fer aquesta excursió.




Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

1 comentari:

Anònim ha dit...

Us vaig veure de pujada a Ecos i a la baixada ja estaveu rapelant, bona escalada !
Joan V