agraïment

  13-12-2025

Escrit d'agraïment

Benvolguts lectors d’aquest blog, aquesta piulada no va de ressenyes ni de “Birres i Pensaments”. Aquesta piulada és per Disculpar-me per la no assistència a l'acte de celebració (18-10-2025) i a l’hora agrair al “Grup Cavall Bernat” l’atenció que ha tingut amb la meva persona.

No diré que estic d’acord amb l'actual plantejament, però si he de dir que davant de la clàssica falta d'organització dels escaladors habituals en actiu, potser i dic no més potser millor això que desaparèixer.

He de reconèixer que penquen un munt, que tenen molt bona voluntat, que són resolutius i que organitzant un quasi macrofestival. No més de pensar la feina que tot això comporta, ja em sento cansat.

Adjunto fotos del díptic que em van dedicar per ressaltar el treball que fan.

També adjunto un enllaç pels que tinguin interès en un breu, brevíssim resum de la meva evolució muntanyera.

https://guillem2.blogspot.com/p/guillem.html

Gràcies per seguir-me. (mira que sou bones persones)

 Vies per la Canalla a Montserrat

Vies per la Canalla a la resta

Més Vies per anar-hi

Més vies a la resta

70 Revetlles

30-10-2025

Montserrat

Collbató

Els Graus

Roca del Sioux

Via :  70 Revetlles

Birres i pensaments

Han estat unes converses disperses, al matí ha sortit el tema dels Català i que molts per comoditat o per acabar d’una vegada algun encàrrec passem al castellà amb certa facilitat, encara que cada cop menys. D’aquí hem passat als emigrants i ha sortit una dita de què "És més fàcil que un Àfrica, un Indi o un Xines parli o xampurrejar el Català a què ho faci un Sud-amèrica" (en llenguatge col·loquial, com en el seu dia o vàrem ser els Xarnegos, se'ls coneix, amb afecte, com a Panchitos). No tenim dades numèriques ni percentuals ni escrits de gent lletraferida, només és una sensació personal dels tres companys. No seguiré explicant res més perquè podria donar peu a males interpretacions.

A la tarda hem parlat dels ajusts que té el company que només porta un parell de mesos de Jubilat i li hem dit que és el primer any després tot es posa al seu lloc. És com un sac de trumfos que quan el sacsejat les patates és posant al seu lloc deixant molt més espai.

De passada hem comentat el nou llibre que sortirà del Dictador Espanyol i que alguns mitjans ja comentant petits bocins.

En fi, com sempre hem passat més temps al Bar que a la pedra.

El Guillem al L-1 (foto Esteve)

Aproximació a peu.

Des de Collbató, deixar el cotxe a la part alta, carrer del Grau, excepte diumenges. Pujar la darrera costa cimentada i al cap de munt agafar una pista cap a l’esquerra  fins a una petita clariana a on sembla que s'acaba la pista, des d'aquí i en direcció a les pedres surt un marcat camí és còmode de pujar, anar sempre recte amunt en direcció a la pedra, sortirem de pet davant d’una agulla que no dona gaire bon aspecte, és aquesta agulla. Rodejar-la per la seva dreta, trobem un parell de vies d’esportiva i just a la dreta tres o quatre metes amunt està el peu de via. Des del poble trigarem de 7 a 14 minuts segons forma física.

Rova del Sioux, aproximació

La via

Via curta i ben trobada dels Germans Masó, en general ben assegurada, a excepció de la primera xapa que queda un xic amunt pel meu gust. El grau l'hem trobat molt baix, potser perquè fa temps que no anem per Montserrat, potser perquè cada cop som més uns “Sense Nivell” la qüestió és que el grau és subjectiu i sempre ha estat orientatiu. Jo amb la meva ressenya poso el que a mi m'ha semblat en l’actualitat. Els aperturistes el posen en general de IVº / IVº--, excepte els darrers quatre metres que el pugen a Vº--. Aquest darrer tram la pedra canvia i és més vertical, de fet he fet un pas de Ao, però se'n podria fer dos tranquil·lament. La pedra bona.

Primer llarg : Sortida a la vertical de la primera xapa que està a uns cinc o sis metres, agafadors petits, per arribar un pas delicat, seguir vertical dues xapes més trobarem un pas delicat, però les xapes no estan lluny, ara arribem a un marcat llavi, anar un o dos metres a l’esquerra per sobre el cap una xapa, un pas una mica difícil i després amb lleugera tendència a la dreta fins al replà del peu de la bola final, per terreny fàcil i una mica pedregós anar a trobar l’inici d’una fissura que puja recte, aquí la pedra canvia sense deixar de ser bona és més cantelluda, un primer pas una mica penjat després bé fins al cim. La reunió es troba a l’esquerra a terra, bastant incòmoda per assegurar. Des d'aquí es rapela. 30 metres, 6 xapes, IVº / IVº+ (amb rebava) IVº / IVº+ (amb rebava) / IVº / IIIº / IVº+ / IVº / IIIº / Iº / IIIº / Ao / Vº.

Baixada:

Per la canal Oest, costat oposat a la via i a sota de la bola final, a l'esquerra de l'ampli replà a terra. Un Ràpel de 25 metres.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Vies per la Canalla a Montserrat

Vies per la Canalla a la resta

Més Vies per anar-hi

Més vies a la resta