Alta Fidelitat al Serrat dels Monjos

03-12-2011  Alta Fidelitat

Com sempre trobada al Bar amb el company Xas, “bocata” etc, com el dia es maco i fa un bon solet decidim anar a la via “Alta Fidelitat” del Serrat dels Monjos.

El inici es fatal la barrera encara esta tancada i hem de pujar a peu fins el pàrking.

En fi arribem al principi del camí que surt de sota de la entrada de les “Coves de Salnitre” i anem flanquejant, tot xino-xano, passem el torrent sec en que el camí fa un marcat gir i comencem a presta atenció, sentim soroll de ferros i si.... tenim una cordada de dos davant nostre amb lo que la localització de la via encara es mes fàcil, a la nostre dreta, a uns 15/20 metres tenim la entrada de la via Picnic.

1 er llarg

 El Xas comença el primer llarg (quasi sempre li agrada començar) noi .... el xicot es com sempre de un fi i una elegància que espatarra,

1 er llarg

va pujant i trobant assegurances, en els llocs necessaris, 3 ferros i 5 xapes li fan mes agradable la progressió, pedra franca i agraïda.

El "Empotrat"

Resulta que la cordada del davant, son prou simpàtics i encara ens lo passem be amb ells, un d’ells es el “Blocaire” de “Empotrat”

 http://blocempotrat.blogspot.com/










Ara em toca el segon llarg, recoi la pedra no es tan maca i es te que tindre cura encara que la dificultat no es alta i tres cintes a tres magnifiques sabines em fan la vida mes fàcil, he sortit de la R-1

R-1 des de el 2 on llarg

cap a l’esquerra i al cap de munt de una fissura que tinc a la meva dreta un magnífic pitó em protegeix el pas a la placa.... be la pedra ja torna a ser excel·lent i sobre tot desprès de veure una preciosa xapa que me espera amb afecte, segueixo i es posa mes “tieso” però veig dues xapes mes i a sobre a la segona faig trampa i me agafo amb ganes, 3 sabines, 1 pitó i 3 xapes me han fet la vida mes agradable.

Llarg 3 er, surtin de la R-2

M’entrés peto la xerrada amb el “Empotrat”el company va pujant i ara li toca a Ell, quina placa mes bonica de sortida cap a la dreta i desprès un esperonet mol “xulo” retallat al cel, 

3 er llarg

perfecte per la foto, li dic si esta be per fer-li i li sento remuga alguna cosa com ..... coi de fotos ...com no el sento be li faig la fot, ara ho agreix, segueix cap a la dreta tot seguint una fissura força elegant, 2 tascons, 2 pitons i 1 xapa par agilitzar el recorregut.

Un altre cop em toca  a mi ....un altre cop la pedra de sortida es mmmm, però de seguit torna a la seva qualitat anem pujant, ara toca un trosset que tira enrere, un clau assegura el pas que al cap de munt te una mol bona presa que ens facilita la vida, anem pujant, no es fàcil, però es deixa fer si no tens presa, collons un segur i a sobre una planxa llissa amb una xapa al mig, mes amunt a sobre de una fissura un altre i com coi arribo ..? sense presa una 

Arribant a la R-

mini sabina que tinc a l’alçada del nas me ajuda la vorejo per l’esquerra i poc a poc xapo des de l’esquerra i una mica per sobre uffff, ara es mes fàcil arribar a la xapa de sobre la fissura i com es una mica tirat a fora i la cama a aixecar es la dolenta, tinc excusa i em torno a agafar a la “cinta de colors”, desprès anant fent i fent servir les savines per assegurança a discreció.

Aquet darrer llarg se ha de tenir en compte que fa moltes sigues sagues i que les cordes poden tindre molt de fregament si no intentem evitar-lo.

Guillem i Xas

El descens es des de la mateixa reunió anant baixant, per el costat oposat de la pujada, tot seguint un corriol que ens porta al final de la canal que tenim davant, 

un ràpel de 45 metres amb una sortida de infart ens porta directe al camí de tornada i de aquet al Bar per celebrar el bon dia que em tingut, es a dir “Baring”.




Per mes informació : 
http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/09/serrat-dels-monjos.html