Translate

Cercar en aquest blog

dimarts, 16 d’octubre del 2012

Salicke-Mir Frare de Baix


10-10-2012 
Frare de Baix del Clot de La Mònica
Via :  Salicke-Mir


Arribant a la primera xinxeta


El passat dia 27 al Petit Gifré em vaig deixar un peu de gat a casa i em aprofitar per donar una volta per el peu del Frare de Baix per xafardejar una mica les vies, ens va cridar l’atenció un pitó vell i una mica mes amunt una xapa vella com els camins.
 
A casa, la em trobar, es la via Salicke-Mir, sembla que no se ha reequipat des de la seva obertura el any 1967
 
Avui els company em preparen una ensarronada i em diuen de portar el martell, que no farem servir, hay hay que m’ho veig vindre ....Si, es lo que em pensava, en fi somni.
  

El Martí esta satisfet
Trass la curta aproximació arribem a peu de via el Martí, que li agrada comença, ja esta pujant i encara no li hem agafat les cordes, els primers tres metres per arribar a un vell pitó els fem per tres llocs diferents, es que anem tres i no podem fer mes variants, els tres diem que atenció amb el vell pitó i els tres ens agafem al vell pitó, això si amb suavitat sensual, pensem fer lo mateix amb el vell buril i 
Arribant a la R
la també vella plaqueta i així ho fem, però no mes el primer toque, desprès ens agafem com a  bellacos i es que no es fàcil arribar al següent vell buril, de aquet se surt i ja esta, difícil si senyor, si es posa un estrep, queda com a difícil, una rapissa dos passos a la dreta i un altre vell buril, ara si es treu l’estrep i xino xano fins un pitó, una mica mes amunt i a la dret un parabol de alguna via de la nostre dreta i mes amuuuuunt una vella xapa, el Martí que es mol savi i no esta per a punyetes se oblida de tot i surt per l’esquerra que es menis difícil, encara que no te cap assegurança fins la reunió, que aprofita dos parabols de alguna altre.

Pedra bona de presa fina i “rarilla” però sense problemes.

 
1..2 .. 3 pitons i ......




Ara em toca la segona, al inici de la fissura un pitó que surt mes de lo que esta clavat, començo posant una vaga i no veig res...ufff com que em canso poso l’estrep i guanyo visió i terreny , ja me he oblidat del coordino i estic penjat de l’anella a un pam de la fissura..... siii, ara si dos pitons meravellosos pitons de la ramaderia de.......



i ...... el Guillem com pot













Be a lo que anàvem, es que una vegada comença amb les escaletes, costa de sortir...jopeee ara  toca sortida llarga i difícil en lliure fins una vella plaqueta, que també surt un munt  ..... 
 com que soc moool covardcol·loco un friend mitja, mol ben posat  i a munt, a agafar la xinxeta.... es a dir el buril, ara toca 
 
L’Esteva arribant a la R-2 fantasma
placa bonica, sabina i col·loco una baga-savinera, segueixo amb una bonica bavaresa , amb atenció per que la pedra en aquet trosset no es gaire bona, però al anar en bavaresa no importa tant i passar fàcil, per darrera un bloc cap a l’esquerra per terreny fàcil arribo a una rapissa mol còmode que deu ser la segona reunió, però que no mes esta assegurada per un pitó una mica invertit i uns restes de sabina, una mica cutre, 
negociació amb els companys de sota i segueixo a munt per un díedre inclinat, no gaire difícil i de pedra mol bona, abans de sortir al terreny fàcil del cim col·loco un friend petit. Reunió a la gran Sabina cimera, els companys pujant en un plis-plas i petem la xerrada, tot admirant el panorama.

                              
                                                                                                          
                                                                                                            




Per la aproximació, el descens i mes informació, clickar aquí :
http://blogdelguillem.blogspot.com/2012/10/frare-de-baix.html