dilluns, 29 de juliol de 2013

Punto Club

25-07-2013
Serrat del Muntaner
Vies : “Punto Club”  i “FCE”
Calor..... sense passar-se si ho comparem a altres anys, El Bar esta mandrós, tots a fora a la fresca amb els fumadors i remolant sense decidir-se a fer res.

Finalment algun es fa el valent i poc a poc iniciem la davallada per complir la part centra de les vies BEB



Per un dia, trencarem La Norma, farem dues vies el mateix dia.!!!! 
No senti   precedent ... heee

El puto arbre i com NO posar una cinta
Nosaltres anem a buscar una que esta a ple Sol.... pensem que fins el migdia serà suportable i encertem.
Son dues vies de la Factoria Masó, que a mes a mes compleixen, amb escreix les condicions per ser vies “BEB” es a dir Bar Escalada Bar
Al principi pensem que  la via es diu “Puto Club”
Desprès descobrirem que no, que el nom es el que encapçala aquest escrit  

Bonic el  L-1
D’acord tot això no es important, els nostres companys de Bar, Ramon / Emili, ja ens ant informat que lo pitjor es la entrada, es a dir pujar al arbre.

El Martí a R-1 i el Xavi fent el L-1
Bingo, el petit arbre, arboç, rellisca de allò mes i això, que segons el llibret estem fent la tercera ascensió..(?)
Be el inici de via es en una còmoda i fresca vauma, que se supera remuntant per el arbre.

L'Esteva entrant a R-1

Amb l’espiri’t de sempre el Martí es llança amunt, puja com si res per el arbre, els altres tres lleparem, li donem la bulla de que posi una cinta al arbre i si .... la posa, a la seva manera i el que no estigui conten que es posi fulles, el resta del llarg es mol maco la pedra es bona la dificultat moderada i ben assegurada, si algun pas se ens queda gran, sempre es pot fer Ao, 

R-1 i L-2   Heyyy company no badis que estic pujant !!!!

El Martí no ha posat res mes que les assegurances existents, Jo que soc mes covard he posat una cinta en una bona sabina.
La reunió es ampla i còmoda, el 
següent llarg es de una pedra extraordinària i una dificultat baixa, però agradable de fer. 
L'Esteva fent el  L-2
En un punt hem de anar a l’esquerra per un lloc que vist de front fa posar els pels de punta, però una vegada al lloc no nomes es deixa fer si no que es gaudeix .... però (sempre un però) arriba la sortida de aquest pas i ens hem de fiar de una llastra, dubtosa, però amb uns agafadors que quasi be entra les dues mans fins el final, superació.... i llestos arribem a la reunió.

Fent la via FCE vista de la R-0
De aquesta reunió un ràpel en diagonal, una mica forçat, ens deixa al peu de la següent via La “FCE” es una propina, un llarg sense gaires problemes i que el pas mes difícil es una bona tivada, amb bons agafadors, per aixecar el cul del terra, la reunió es fa de un arbret i des de aquest un ràpel ens deixa a peu de via.

 Per la aproximació, descens i mes informació clickar aquí :