Opera prima

26-06-2013

Montserrat 

Gorro Frigi

Via  :  Opera prima

Temps era temps en què érem unes màquines o uns bocamolls, mira que posar "l'Opera Prima” de IVº / Vº boques … Més que boques... ho tinc ben merescut.

Ens hem arrossegat per la paret això, si amb molta dignitat, els anys són un grau, hem superat tots els obstacles i fins i tot hem gaudit d'allò més i és que la roca és tan bona i les presses són tan generoses que no teníem excusa.

Tant és així que al darrer llarg en comptes de sortir per l'itinerari original optem per sortir directes al cim, queda més elegant.

De mica en mica s'omple la pica i així vaig castigant el genoll i ell respon mol… però que molt bé. No he d'agafar confiança i em dono un parell de mesos més per no passar-me gaire.

Per informació general telefonar al patronat 93-402-46-00

Aproximació i baixada

Vies per la Canalla a Montserrat

Vies per la Canalla a la resta

Més Vies per anar-hi
Més vies a la resta

Diedre Bonington

Montserrat

Montserrat Sud

Collbató

La Pastereta (Oest)

Via : Diedre Bonington

  

La Via
Un cop arribem al peu de la paret anar cap a la nostra esquerra uns pocs metres, un balmat marca, per l'esquerra l'inici de la via.
Primer llarg: Una grimpada fàcil per posar-nos sota el balmat i un pas explosiu per superar-lo, un cop superat anar a l'esquerra i després recte amunt per terreny més còmode fins a la reunió en una bona rapissa. 30 metres, 4 xapes, Iº - IIº / Vº+ / Vº / IVº+ / IVº.
Segon llarg: Canvi de reunió anar cap a la nostra esquerra per terreny fàcil, quasi caminant, fins a trobar la còmoda reunió al peu d'una placa i a l'esquerra d'una canal arbrada. 30 metres, Iº.
Tercer llarg: Recte amunt, un pas a l'esquerra i després, per una placa amb forats i mantinguda, anar en diagonal a la dreta fins a trobar la reunió, un xic incòmoda. 25 metres, 5 xapes, IVº / Vº.
Quart llarg: Recte amunt per l'esquerra d'un balmat, un cop superat agafar una lleugera tendència cap a la dreta, per després seguir amunt fins a la reunió. 27 metres, 4 xapes 1 pitó, IVº+ / Vº.
Baixada: Un ràpel llarg fins a la R-2 després desfer el flanqueig fins a la R-1 i un ràpel curt fins a l'inici de la via i el camí de tornada.

Per la aproximació i descens

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Suggeriments de vies per anar-hi a la resta  

Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat. 

Per La Canalla a Montserrat  

Per  La Canalla fora de Montserrat

Infinity

26-05-2011

Montserrat

La Plantació

Roca dels Col·leccionistes

Via : Infinity

El lloc una mica, no gaire, apartat ens facilita una escalada solitària, correctament assegurada, sense passar-se, la roca al principi sembla una mica delicada, però desprès queda correcta, ens facilita el entrar a conèixer mes a fons aquest bonic recó de La Plantació

Que tingueu una bona escalada, entre bar i bar, (BEB) es clar...!!!

Aproximació :

Des de Collbató  la pista  Ara esta tancada . 

Seguir a peu la pista fins arribar al antic lloc de aparcament, davant mateix surt una curta pista en mal estat, seguir-la a peu i just uns metres abans del final i a la nostre dreta un marcat camí (marques blaves) se enfila per el Clot de La Mònica, seguint aquet camí, arribarem a una mena de Collet al cap de munt del Serrat del Muntaner, uns metres abans hem deixat a la nostre dreta el camí que puja a Sant Joan, passem al altre costat del Collet i baixem una mica, anem per el interior de un frondós bosc, travessarem la llera de un petit riu, tot un pedregam, i uns metres mes endavant una fita ens marca el començament del camí de la Torrent dels Llorers, es el mateix que la torrentera pedregosa que em passat, i aquet torren puja fins el peu del Gorro Frigi, el voreja per l’esquerra i surt al camí de Sant Jeroni, al costat del Gorro.

Remuntem la Torrentera, uns graons de ferro, posats a la roca ens facilitaran la progressió, una vegada superats i desprès de una curta pujada, trobem un lloc una mica pla a la nostre dreta surt la via : Camvi Climbàtic a La Presidenta.
Just uns 3-4 metres abans de arribar-hi i a la nostre esquerra, una dreta canal ens porta a peu de la via Infinity.

La via :

Primer llarg : El llarg te un pas força fi, desprès la dificultat decreix, pedra bona i fina. 35 metres, 8 xapes, Vº / Vº+ /IVº+ / Vº / IVº+ / IIIº

Segon llarg : Comença difícil, es pot fer en Ae, després baixa la dificultat i segueix fins a sota un llavi on fem la reunió. 30 metres, 8 xapes, Vº / Ae / Vº / IVº+ / IVº.

Tercer llarg : Flanqueig a la dreta per sota el sostre (possibilitat d'un friend) fins arribar al lloc mes assequible, una xapa que no es veu fins tindre-la a l'alçada del nas, un pas de A0 i després una encantadora rampa de dificultat moderada fins arribar a la reunió, situada en uns arbres. 35 metres, 3 xapes i una baga, IVº+ / A0 / IVº / IIIº.

Quart llarg : Uns metres fàcils per arribar al cim, el cim es bastant pedregós. 15 metres, IIº / Iº.

Baixada  :
Per la seva vessant Est un ràpel de 50 metres ens deixa, amunt de  la canal de peu de via, baixem fins la mateixa i seguim el mateix camí de pujada, però en sentit invers.

Per la aproximació, descens i mes informació clickar aquí :

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Vies per la Canalla a Montserrat

Vies per la Canalla a la resta

Més Vies per anar-hi

Més vies a la resta

Grimpi qui Pugui

31-01-2013

Agulla  Antoni Rosich

Via :  Grimpi qui Pugui

Per la aproximació i descens veure al final del escrit.

  

El Martí i la pressa de colors

Avui el temps acompanya, no es un dia habitual i en el Bar no trobem gaire escaladors, aprofitarem per fer una mica de aventura, ja se sap, amb aquets dos he de anar preparat per tot i es que sempre estan buscant coses rares..... avui se han passat,  no esta a prop la via i sort que Jo coneixia el camí de quant vaig anar a fer la via “Anhels Petrificats” amb la que comparteix els primers metres d’escalada, però ....lo mes aventurer la baixada....ja, ja arribarà

Valeeenttt...

Pugem lentament, que si no pot donar un cobriment de cor, tot gaudint de la solitud del lloc, ni un escalador a la vista, ni tan sols excursionistes, una meravella.

Faltant uns metres per arriba i sentim unes veus..... no pot ser .... escaladors??. Siii, ... be,  aniran a fer la “Anhels” que encara es fa de tant en tant, a la que anem nosaltres segur que no va ningú.

Ja estem a peu de via i..... Son quatre, estan a la “nostre” via però..... son vells amics, de la nostre infància muntanyenca, son la colla de jubilats de l’Àguila , ja es casualitat ... es una sorpresa i un plaer esta amb Ells, ens lo passarem la mar de be.

 

La Via...... que os explicaré ......una via dels Masó, del 2000 ........ ja esta quasi tot dit, ara explicaré el nostre punt de vista.

La graduació es subjectiva.

Veient a l’Esteva, tot sembla fàcil

Inicia la escalada el Martí, es que sempre que no sigui un marron, li agrada comença, no es barallarem, la pedra es fineta, però van sortint presses bones, això si, son petites, com sempre arribar a la primera assegurança, un pitó, fa suar, es per posar-te al dia dels graus, amb inf o sup Masonians, arribes al pitó repicant de bieles, i sortir del pitó ... no se, per a mi Ao,  enganxar des de ell una xapa, també,  ben agafat a les preses de colors, desprès no es fàcil però es pot anar fent be, atenció a dalt, tenim un tros que te unes fissures que permetent posar un friend petit, encara que el Martí va sobrat i no col·loca res, es veritat que tens uns passos amb unes fissures que son un plaer... però quant se acabant un passet finet, amb la darrera asegurança una mica lluny, si no as possat el friend, per arribar a la darrera xapa abans de la còmoda reunió.

No es per res, però com lo següent comença amb una incerta xemeneia/ramonage, els dos companys ja em tenen la corda preparada, mentre ells còmodament asseguts es dediquen a la seva tafaneria  particular.... be es cert que em treuen a passejar, alguna cosa els he de fer...

El Guillem al  L-2  (foto Martí)

Vº jejejejejejeje, col·loco un friend lo mes amunt que puc i amb una bona presa de color i els peus trepitgen a un pobre arbra vaig pujant, un bonic pon de pedra em dona un sospir per arribar a una xapa, sortida guarra a l’esquerra i segueix guarrindongo per entremig de uns arbres secs i a punt de caure que no donant confiança per muntar la teòrica R-2, un pitó anima a seguir a munt, per una placa bonica i de pedra bona, no es gaire difícil, però el darrer tram esta descompost, si be tenim un pitó en una fissura de la dreta queda separat i a sobre per a on el terreny encara es pitjor, així  explicat queda be ..., pooos No,    
No vaig veure el pitó ... 
Em vaig anar per l’esquerra, per la pedra que es veu millor, una bonica pedra em va permetre llaçar-la i assegura un passet finet i la arribada al cim podrida i dreta.

Sorpresa a dalt me esta esperant el J. Carruesco, abraçades i petites tafaneries, feia anys que no ens trobàvem i mols mes en  una pedra, a valgut la pena.

L'Esteva, El Guillem i El Martí

Com podreu endevinar no es cap meravella la via.....però la aventura comença ara........taxiiiin, la ressenya original posa “desgrimpar o curt ràpel” i una fletxa marca una canal amagada .......mmmmmm

Segon Ràpel

Al  cim em  deixat un cordino, en una soca seca,  en uns deu metres fàcils, amb corda, arribar a un petit collet........sort que davant  portàvem els quatre valents, que van fer un treball de piconadora respectable, es possible que es pugui baixar per la canal, però ha de ser amb ràpel, no te ho perdis, caminant per sobre un terra de punxes, tinc els turmells plens de foradets, 25 metres, travessem un bosc punxegut i muntem un altre ràpel de 25 metres, que va al fons del torrent, sort que esta equipat per rapelar un altre ràpel curt de 10 metres i ja estem a la cruïlla del mati, sols que no ens donem compta i seguim a baix, un altre ràpel curt, un tros caminat i un senyor ràpel de 25 metres, aquí la vall se obre i agafem un camí a l’esquerra fins trobar el camí de la ferrada. 

FI de l’Aventura.

Aproximació  :

Des de el Bruc, direcció “Can Salses” “Refugi Vicenç Barbe”,

Al cap de un curt tram trobarem un petit espai a la nostre dreta, en aquet punt deixem el cotxe.

Davant nostre i a l’esquerra la pista que va en direcció al Refugi i a la nostre dreta un camí ample, que seguirem una estona fins una fita gran que marca, a la nostre dreta, la entrada del camí a la Cova de l’Arcada, el seguim.

Una vagada passada  la Cova passarem  el Torrent de les Grutes, un pel mes en lla deixem, a la nostre dreta, el camí de Coll de Porc, escrit amb pintura a la pedra,  seguim fins dona la volta a un marcat espero rocós, el camí entra en el Torrent del Lloro, just entrar i abans no comenci a pujar, trobem un petit sender que baixa al torrent, seguir-lo i passar al altre costat, en uns pocs metres, sense camí, arribarem a peu de via.

Descens   :

Del cim baixar uns deu metres fàcils, amb corda, arribem a un petit collet, ràpel de 25 metres en sentit oposat a la via, vessant E, travessar un bosc en sentit descendent i muntar un  ràpel de 25 metres que va al fons del torrent passant per dintre de uns blocs un altre ràpel curt de 10 metres i ja estem a la cruïlla del mati, agafar-lo en sentit contrari al mati.

Per la aproximació i per la via  : Anhels Petrificats  clikcar aqui  :

http://blogdelguillem.blogspot.com/2012/03/anhels-petrificats-el-mur-encaixonat.html

escalador a la comissaria

Un escalador a la comissaria

26-01-2013

La conversa es aproximada, per que no recordo exactament tot el diàleg, però l’esperit i es mes o menis així, he de dir que vaig ser ates extraordinàriament be i que va arribar a ser divertit, el ambient de complicitat que es va crear entre La Mossa i Jo.

També he de dir que anava amb una certa recança, la imatge dels Grisos ens va marcar fortament i encara que vesteixin de Blau, un Polí es un Polí.

Jo/ Bona tarda...

Mossa/  que vol vostè

Jo/  ....... esto.....mmmm  miri vinc a posar una denuncia

Mossa/ Be que li han robat ?

Jo/ Miri es que ..... be, no es el valor material es que....mmmm

Mossa/ a veure que vol denuncia.?

Jo/ de una tirada, me han desequipat una via d’escalada i ho vull denunciar.

Mossa/ Una queeeee..?

Ja estem liats com li explico tot això...?

Primer pas, hem demana el DNI i no em fa la prova del alcohol .... no se per que introdueix les meves dades i com no dec sortir en cap fitxer i tampoc no estic fugit de un psiquiàtric, em diu segui allí, si is plau, que ara li atendran.

Al cap de uns minuts surt un altre Mossa que en mira i em diu Sr. Arias ..?   Siii, aquí, soc Jo (amb veu acollonida i mol baixet)

Passi, passi..

Ara assentats en un despatxet, mol mono em pregunta...

M/ vostè vol denunciar que li han robat una cosa d’escalada...

J/ Si veurà es una via d’escalada i me han robat el material que tenia en ella, però lo important no es el valor del material, si no que algú pugui prendre mal .

M/ ....?...? i com es això, be miri omplirem el formulari i ja se anirà aclarint :

-         Com es diu el lloc dels fets 

                    La Magdalena Superior

-         La magda....? i a veure a quin municipi pertany ?

              Crec que deu ser al del Bruc o al de Collbató

-         No ho sap?  Be te les coordenades GPS

              Estooo ....no però segur que en els seus mapes deu sortir

-    (ara li toca a Ella posar cara de pòquer) Beurà es que tenim mapes de carreteres i una mica mes però de aquets llocs rars,,,,No.

               I si mira el Googel Maps ?

-         (Torna a posar cara de circumstancies) Miri es que no tenim accés lliure a internet, però ho provarem.

Gira una mica la pantalla i prova de entrar “Nein” capat, no la deixa entrar, mirem de localitzar algun GR que passi a prop i el Sr. Googel ens dona una llista, però quan intenta entrar, als que provem, un altre cop “Nein”.

Ara entra un company seu i pregunta com va, em sembla que corregut la veu, aquet xicot, si mes no, coneix el funicular de Sant Joan i el Pla de les Taràntules, diu que va fer una ferrada, però que va ser mol perillós i no ho diu, però es veu lo que deu pensar “Esteu boixos els que os enfileu a les pedres”.

Ara ve el moment de explicar que es un parabolt i que es una xapa èpic.... fastuós, això si el ambient era cordial i distes, finalment es parla “esparracs” tallats etc

Os adjunto la denuncia feta, segons les meves informacions, es necessari que tots els que vagin a fer una via i la trobin desequipada o que se ant tret assegurances fixes, facin una denuncia als Mossos, sembla que es possible que aviat es faci un grup de Mossos de Muntanya a Sabadell i fora bo que tinguin molta feina de la que ens interessa als escaladores que no som bons i que no mes, anem a gaudir una estona, intentem minimitzar els accidents i que ningú posi en perill la seva integritat física o la vida, dels que no mes anem a passar la estona.

Guillem 

Via Lluís Baciero

23-01-2013

Via Lluís Baciero

Al final faig una descripció de la aproximació que hem fet.

El nom del cim lo agafo de la ressenya dels Germans Masó, encara que no lo he pogut contrastar en lloc i es  :

“Cim Sud de la Carena del Cap de Sant Joan”

Dia Rufo...Rufo, esmorzem al bar de Monistrol, tota les rampes de les parets estan plenes de neu.

“Locus estus Romanus”

El Martí al L-1

Que coi fem aquí, amb lo be que esta a casa, a sobre fa un vent de mil dimonis i fa fred.....

Per que no haure dit que tinc la grip....?

Aquests dos son uns ganes i ja em veus a mi, pujant al Monestir, les vies del “Cavall de Ferro” estan empolsegades de neu.... ho veieu com es de perillós pujar....? em mirant amb cara de ... que diu aquest..?

El Martí al L-1

Poos resulta que avui no lo hem de agafar, be aprofitem el ascensor per superar el primer desnivell important del dia i seguim per el camí del Càmping, quin fart de caminar.... espero que valgui la pena.

 

Primer llarg, comença amb un pas.... que fa suar per arribar a la primera xapa i mes amb els gats plens de fang, els peus i el cos mullats de la aproximació, (els propers que portin estisores de podar) vegetació xopa, a sobre nuvol, vent i fred. 

L'Esteva al L-2

Estan ben “Locus estus Romanus”, solució pas de “Pressing culero” , i ja se arriba a la xapa, no hi com ser gent de recursos, clar que si hagués sigut una noia, hagués estat millor, 

be ens acontentarem amb lo que tenim.

A lo que anava, en comptes de pujar fàcilment un parell de metres a la dreta, pugem per la via, i el famós “Pressing culero”, a partir de la primera xapa ja esta millor una curta placa força difícil però ben assegurada, ens deixa en un terreny mes fàcil i per tant una mica descompost.

L'Esteva amb cara de Fred al L-2

Fem la Reunió de uns arbres, si la via es fa mol, duraran poc, si no es fa gaire poden gaudir de mes vida.

Ara be el llarg bonic de la via, encara que mol curtet i amb bastanta mala llet en el pas de sortida, fins agafar la primera xapa, si algú te la canya de pescar, que la porti, nosaltres ens la hem deixat al cotxe i ens anés anat força be, sort que portàvem a l'Esteva que amb un parell de renecs i molta mestria ha superat el pas, després em combinat el lliure amb algun pas de “presses de colors”, pedra excel·lent i la entrada a la reunió mol guay. 

El Guillem entrant a la R-2

Si no hagués fet el fort vent que feia i la temperatura hagués sigut 10º mes, es un llarg per repetir. 

 



Volem acabar rapit i els hi dic que renunci-ho al meu llarg i sortim corrents, l'Esteva em mira amb cara de Be degollat i em diu Jo no em sento les mans..... així que ha pencar ....ssniiff Jo que em pensava qua avui aniria de invitat.

Curt llarg per una placa de bona pedra i grau relativament baix però “disfruton”, la reunió situada una mica a l'esquerra i a sota mateix del cim, per aprofitar un tros de bona roca somera.

El Guillem sortint de la R-2

Tenint en compte la aventura de pujar i llegint que la baixada pot ser un altra aventura i quedar mes xops de lo que estem decidim instal·lar un rapel de la darrera reunió i baixar direcció al Bar directament.

Aproximació :

Per el Monestir de Montserrat, agafar el camí que passant per el Càmping porta a la Ermita de San Miquel, la passem i una mica mes amunt un camí senyalitzat com a “Camí a Collbató per les Bateries” surt cap a l'esquerra, camí ample i còmode, que no perd gaire desnivell l'anem seguint, en arribar a un gir agut a la dreta , se ens presenta al davant la Serra de Sant Joan, (que no es a la que anem), seguim el camí i just quant fa un nou gir agut gir a l'esquera, abans de començar apujar. A lla es el lloc, surt una torrentera, a la dreta i just a l'esquerra internar-se per un bosc ple de herba i punxàs, relativament curt després anar pujant en direcció al peu de via, camí sense obrir ni senyalitzar.

Descens :

Des de la darrera reunió un rapel de uns 50 metres ens deixa a la mateixa alçada que el peu de via, baixar per a on et semble millor (camí no senyalitzat) i mirar de trobar el lloc per a on al mati heu accedit a la torrentera i al camí del Monestir a Collbató, segui-lo en sentit invers fins el Monestir

Tonsura Fissura Meta

17-01-2013

Montserrat

Montserrat Sud

La Proa

Contrafort de La Tonsura

Via : Fissura “Meta”

Aproximació 

Una vegada al peu de la Tonsura, que a la vegada està al peu de la Proa, es veu clarament un diedre xemeneia, una mica a l'esquerra de la Cova del Cabrit.
Ara ja estem a peu de via, no es veu cap assegurança, el Martí molt decidit belluga unes branques, ho... meravella al seu darrere dos xapes.

La via
Pujar a sobre un petit pedestal, xapa i amunt, a la segona xapa, col·loquem l'estrep, sortir d'aquí no és fàcil, 3/4 metres més amunt un llavi vermellós, a la seva dreta al fons de la xemeneia una pedra i una cinta. Ara ve una superació mig encastat amb els peus penjant. Una vegada superat el petit balmat seguir per una placa, no fàcil, fins a un arbre sec, sortim cap a l'esquerra per placa fins a una ratlla vermellosa a on es troba un pitó horitzontal mig sortit, seguim per un esperó molt difícil, vertical i amb presses justes i inestables  (descompostes). Quan la dificultat baixa i només és molt difícil es veu un pitó, escarpa, invertida i mig sortida, que assegura la sortida a la dreta, per un petit mur amb força molsa seca.
Finalment, els últims 5/6 metres dos xapes per un terreny que voreja el tercer grau...???

Llarg únic d'uns 55 metres, 6 assegurances, Molt difícil per nosaltres.

Baixada d'un ràpel de 54 metres d'un químic en forma de "U" invertida.

                         “ Tengui i No Buelvi ”

Per la aproximació i descens 

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Vies per la Canalla a Montserrat

Vies per la Canalla a la resta

Més Vies per anar-hi

Més vies a la resta

Dersu Urzala a La Palleta

29-12-2012

Pollegó Est

La Palleta

Contrafort Sud Est

Pared de l'Esperança

Via : Dersu Uzala

Dia Fantàstic, sol i no fa vent, busquem un racó adient per escalar en mànigues de camisa, ja se sap que al Bar, un es torna agosarat i avui no serà menis.

El Guillem al L-1 (foto Martí)

De aquesta via, comentaris per tots el gustos, Nosaltres ens ho em passat be, clar que Nosaltres No som Bons Escaladors.

El peu de via es un còmode replà amb la ombra de un bon arbre, se agreix.

L-1 des de R-1

 Se inicia per el costat dret de una fissura que puja de esquerra a dreta, a uns metres del terra i a la placa de la dreta trobaré un pitó, la fissura te bons agafadors i també permet posar assegurances, que ha passat .... lo de sempre a la que em despisto em trobo embolicat i els col·legues petant la xarrada, mes amunt trobaré a l'esquerra de la fissura un bolt, me assegura un pas de flanc per sortir cap 

a l'esquerra per una agradable placa, un altre bolt, evidentment no els menystindre i agafaré amb cura les presses de colors que he posat,
 a la meva esquerra un altre fissura em facilita algun agafador extra i la possibilitat de posar alguna assegurança.

L-2 des de R-3

 La reunió es fa en la fissura / placa, no excessivament còmoda. El llarg es bonic, encara que algú es queixi de la sorra del principi, a mi no me ha molestat.

Els companys pujant, tot gaudint del dia i de la pedra, no se que passa avui però em deixant fer les dues primeres....(?) no es deuen trobar be....?

Aixi que quant arribant a la R-1 i aquesta es torna incomoda, surto rapit cap a munt, superada la tercera xapa entro en un terreny incert, la lògica em portaria a l'esquerra per terreny mes fàcil, la ressenya marca per la dreta ...... però fa posar els pels de punta... finalment pujo recta a buscar un arbre al que poso una cinta llaaarga i miro cap a la dreta .....em sembla veure una xapa i em llanço per terreny no gaire agradable... si, es una xapa i ara es recta a munt, 
no,.. no esta descompost.... es una tartera vertical, ara entenc per que me han deixat fer les dues primeres i es que no et pots fiar del companys, sort que el tram es curt i esta perfectament assegurat amb tres xapes...ufff, per lo que es deixar fer be.

L-3 des de R-2  (foto Martí)

 La R-2 super còmoda, tant es així que quant arribant els companys i mentre gaudeix-ant de aquesta comoditat, surto a escape capa a munt, es la meva venjança per encolomar-me així.

Quant es donant conta ja porto un parell de metres i no em poden fer baixar, el llarg consta de tres curtes parts. La primera es explosiva, col·loco un parell de friends, mitjan / petit, mol bons, la segona part, també fàcil de protegir, es de transició per arribar a la tercera part que es un petit mur protegit amb una xapa i te dues sabines que es poden aprofitar be.

L-4 des de R-3

 La R-3 queda a sota el sostre una mica a l'esquerra, no es tan còmoda com la R-2.

Gaudeix-ant de valent els companys, encara que al arribar parlant de que quedant tres llargs i Ells son dos .....xiulo i contemplo uns ocells que passant per sobre nostre, potser Ells estan mes protegits per les normes que no pas nosaltres.
El Martí li fa la piruleta a l'Esteva i comença el L-4, decideix pujar per la via original, a pesar de que mols blocs parlant que es millor la variant de la dreta....

L-5 des de R-4

 De la R-3 se surt en flanqueig a l'esquerra a buscar una xapa, se segueix a l'esquerra i una mica amunt fins trobar una segona xapa, després es va seguint el llom en diagonal, tenint a la nostre dreta la canal que forma el sostre de la anterior reunió, trobarem dues assegurances mes, després la R-4 situada al mig del llom.

L-5 des de  R-5  (foto Martí)

  L-5 Segueix el Martí per el llom, terreny fàcil, diagonal dreta seguint dues línies mol marcades, bastant amunt una xapa marca el punt en que em de començar a pujar amunt per anar a buscar un mur dret, un petit arbre ens assegura el pas per arribar a la següent xapa, a la esquerra una fissura ens ajuda a anar pujant, la següent xapa es veu bastant lluny ..... però a sobre la fissura i amagada darrera de una gran pedra blanquinosa .... un pitó alegra la vida al company i amb l'esperit reconfortat segueix amunt.. tant reconfortat que al flanqueig que segueix se salta una xapa, amb lo qual al segon el puteja per que la corda ve de la dreta i la sortida al flaqueig no es fàcil..... surt la pregunta es “la Venganza de Don Mendo”..? 

L-6 des de R-5

 Aquesta segona part del llarg es preciosa i em far dubtar de que la variant sigui millor, un tram mes difícil .... si, però en conjunt els dos llargs de la Original, em semblant millor ...

L'Esteva es revela i es queixa ... no mes li hem deixat un llarg...... en fi, avui pringa Ell

 El darrer llarg el resol amb mestria col·locant un parell de assegurances extres i anant cap a la dreta, obviant un bonic espero situat a la vertical de la reunió, per contra la via va a buscar una placa de la dreta de uns arbres, per el camí es troba una xapa, sota el cim un altre xapa ens assegura els darrers metres abans de la reunió, sota mateix del cim del Contrafort.

 

El Martí, El Guillem i L'Esteva

 Ha estat una ascensió agradable de un dia de hivern.

Fa un temps els dos companys van tornar a escalar i ho van fer plegats, aquesta a sigut La seva ascensió numero 100 i els agreixo que me hagin deixat participar de la seva joia.

Per la aproximació, descens i mes informació clicar aquí :
 http://blogdelguillem.blogspot.com/2013/01/la-palleta-vessant-est-aproximacio.html

 

Per cert es zona restringida, consultar amb el Patronat.

 http://www20.gencat.cat/portal/site/patronatmontserrat