Translate

Cercar en aquest blog

dilluns, 6 d’octubre del 2014

Perfil Logarítmic



20-09-2014

Plantació Superior

Processó dels Monjos

Via :  Perfil Logarítmic




La Úrsula es posa en contacte amb Jo, porta tres mesos sense tocar pedra i qui millor que l’Avi Guillem ...?



La Úrsula fent el L-1




Per arribar, el Guillem es despista i es que lo poquet de camí que avia ha desaparegut arrossegat per les pluges, lo millor es agafar el camí de les vies Infidel i Realitat Virtual  i quant començar a pujar seguir com es pugui en horitzontal fins arribar al pas per la pedra, es mol poquet tros i es fa curt.





Una vegada a la paret pugem per la canal 3 o 4 metres per l’esquerra i descobrim les xapes i la fletxa  que ens marca el camí vertical de la via.










R-1 des de el mig del L-2


 Començo poc a poc i els agafadors van sortint com per art de màgia dret però preciós i això que des de sota la pedra fa malastruga, però NO la pedra es revela en tot el seu esplendor, vaig pujant amb molta tranquil·litat el grau se ha de mirar però es gaudeix.



El segon llarg segueixo Jo, em sento com un nen amb sabates noves i es que per primer vegada em deixant fer sense de primer i no he de corra per posar-me al capdavant, aquest llarg te un pas al mig preciós i bons agafadors.



L-3

Ara la Úrsula comença ha agafar confiança i es posa al davant del tercer llarg, ja he begut oli ara ja posa la directa i ja no tornarà a necessitar a l’avi per anar a passejar,

Puja be i rapida

El tros final es un xic descompost com es qualsevol arribada a dalt de una agulla de Montserrat, la R-3 es fa dintre de un bosquet i al peu dels últims 10 metres

Aquets darrers es fan amb atenció, la pedra no es lo millor, però es deixa fer, al cim no hi ha reunió i improvisem una mica sense gaire problema.



Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :


diumenge, 28 de setembre del 2014

Raó de Ser



17-09-2014

Montserrat Sud (Vinya Nova)

Serrat Tudons

Via :  Raó de Ser




Dia una mica gris, habitual aquest any, així que ens anem a prop a la Serra dels Tudons.



El Martí al L-1
Com el peu de via esta be  però una mica estret el Martí accelera i es posa a peu de via impedint el pas a tots els altres..... ja comencem !!!!!


Com sempre la primera assegurança esta llunyyyyy  o així es veu des de sota, sort que permet equipar-la amb algun friend o tasco, un passet per arribar,  però be, ara tenim una sortida potent que se suavitza amb un petit pi, si surts recte o per l’esquerda (com a fet el company es bastant dur, si fas un pas a la dreta una llastra fa de fantàstic agafador i facilita la sortida, desprès no regala res i segueix difícil  ben assegurada però no regala res, encara que la pedra es extraordinària, reunió còmoda.





L'Esteva al L-2

Ara surt l’Esteve, en horitzontal a la dreta i desprès recte amunt a trobar un pont de pedra amb una vaga una mica vella, al inici la pedra es veu una mica rara .... però es ferma i amb bons agafadors, ara un pitó ens ajuda i el company pregunta que he de fer ..’

Anar a la canal li contesto ... i Ell va, passa per sobre un arbre vell i remunta per placa del davant fàcil però se ha de prestar atenció, se arriba a una plataforma amb un arbre, que esta mes horitzontal que vertical i es te que muntar la reunió en el arbre per que no hi ha res mes.

L-2 arribant a la R-2
 Ara Jo de segon arribo al pitó i no ho veig clar, l’Esteve ha deixat una cinta llarga, me agafo poso el peu al arbre ...
ara es nota l’excés de pes, la branca peta i Jo quedo penjat com un xoriço, remunto i com puc arribo am la canal ..... jo el Martí les passarà magres sense cinta ..... Jo havia fet aquest llar i no el recordava així ....
Al arribar a la reunió ho veig a la dreta una meravellosa xapa que l’Esteve se ha saltat alegrement, el Martí fa un sospir que se sent des de el Bruc.
Ara si amb aquesta xapa el pas es fa xiulant.

 
El Guillem al L-3 (foto Martí)
El tercer el faig Jo, vaig pujant per terreny mol franc i amb mol bons agafadors, en un arbret poso una cinta i quant aixeco el cap ..... xapp si una meravellosa xapa, be no la menyspreu i segueixo a munt al cap de munt passes a l’esquerra amb un pas mol maco i assegurat per un pitó,  cap a l’esquerra, la sortida mol fàcil i un xic descomposta.

Em reunió en algun dels arbres que hi son al lloc



Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :


dimecres, 24 de setembre del 2014

Facilonga



14-09-2014

Monestir

Càmping

Via :  Facilonga




 Dia gris i emboirat, els companys tenen varies opcions, però finalment el temps i les previsions de pluja ens decanten cap aquesta via,.

Aproximació :
Des de el Monestir seguim el camí del Càmping, passem aquet de llarg fins arribar a la tanca que impedeix el pas ve vehicles, just davant de ella una paperera ens marca el camí que puja dret, però es mol curtet fins arribar a la primera pedra, inici de la via, res no ho senyala.



El Joaquim en el L-1


No portem la ressenya, però diuen que com Jo la he fet ja els guiaré ......!!!  que poc em coneixem no recordo res de res es com si féssim una via nova.

Així que arribats a peu de via em pregunten ..  que..... ?

Mmmmmm no se per aquí amunt mes o menis ... em miren com si els prengués la cabellera.

Farem dos llargs cada un de nosaltres, comença el Joaquim i amb les meves meravelloses indicacions es salta la primera reunió total que fa els dos primers en un i somriu de orella a orella quant arribem a la R-2 .... Jo ja estic ...!!!  tralari tralara


El Joan al L-3












El Joan que es un explorador nat diu ara aniré Jo i tu Guillem calla que si dius alguna cosa ens perdrem, així que callo i veig com va pujant tot ensumant el camí com si de seguir un rastre es tractes, va buscant el millor pas entre la pedra, se ha de vigilar fina arribar a la R-3.
















L-4








El següent llarg (L-4) el segueix tot buscant el millor camí, el mestre aprofita per posar dos friens petits es que sortir amb Ell es apostar per la seguretat. Be a realitzat els seus dos llargs amb nota i ara em toca a Mi. 




Em pregunten recordes alguna cosa ....?  Nooorrr es com si la fes de nou, en certa forma es una sort. 











El Guillem al L-5 (foto Joaquim)









Així que enceto el meu llarg (L-5), aquí es mes difícil perdre’s ja es veuen mes xapes i apa .... amunt també es cert que trobaré un pas mes picantó ... però de mol bon fer, sort que son llargs curts i ja estic a la còmoda R-5













L-6 (foto Joaquim)
EL següent llarg (L-6) comença be, puja una mica dret fins un llavi un parell de passos a la dreta, per el llavi i una remuntada dreta, un metre a la dreta de la xapa amb un altre pas picantó desprès mes fàcil però al minvar la dificultat les pedres soltes augmenten en quantitat i qualitat diagonal a l’esquerra per sota de uns arbres, ben assegurada i entrada a la reunió per darrera els arbres, com es una via que es fa bastant el terra se ha anat aplanant i ara estàs en una còmoda plataforma però les xapes de la reunió queden amuuuuunnnnnt  R-6.

El  llarg (L-7) te un inici prometedor però mica a mica es va  espatllant i al final es fa difícil trobar alguna pedra que no tingui opcions de anar a vall. Una vegada a la R-7la via se ha acabat i tenim dues opcions.

Descens :

A)  Rapelar la via, reunions pràcticament equipades i es convenient junta dos llargs en un sol Ràpel.


B)  Fer els 10/15 metres que falten per superar una tartera immunda  i desprès seguir un cada cop mes marcat camí amb tendència a la dreta fins arribar a una pedra, se ha de pujar a sobre be per la dreta, be per l’esquerra una vegada a dalt es veu el camí del Pla de les Taràntules (estació superior del Cavall de Ferro) sobre tot es veu si hi passa algú, seguir la carena capa el front (oest mes o menis) fins una placa de pedra pujar per ella fent zigues zagues fins el cap de munt a l’esquerra empalma amb un altre placa de la que sortirem per la dreta en un marcat camí que ens deixa al camí gran que baixa al Monestir


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00


divendres, 19 de setembre del 2014

Olmo-Urquiza

10-09-2014
Montserrat Sud (Vinya Nova)
Roca Gris
Via :  Olmo - Urquiza
Be el peu de via es just quant la canal deixa de ser ample i  se estreny. 
Primer llarg :  Començo per  la vertical per unes plaques lliscoses i en mig dels arbres, el darrer es el que dona ombra a la reunió. 10 metres, IIº / IIIº.
Segon llarg : Recte amunt primer passos fins, alguna agafada a la cinta, la pedra excelent, les assegurances tenen "aire". 55 metres, 9 xapes, Vº+ - Ao / Vº / IVº+.
Tercer llarg : Seguim a munt per el llom, el primer pas un xic dificil, la resta es una festa de roca bona amb bons còdols i bons forats, entre mig alguna regleta grau assequible i xapes un xic llunyanes. 50 metres, 8 xapes, Vº / IVº+ / IVº.
Quart llarg : Al principi es engrescador, després decau la dificultat i poc a poc va perdent al·licient. 45 metres, 4  xapes, IIIº / IIº.
La baixada la farem rapelant la via, de fet es els ràpels, de sempre, de la Roca Gris

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

diumenge, 7 de setembre del 2014

Broma Satan

03-09-2014
Montserrat
Monestir
Trinitats
Mirador dels Ermitans
Via :  Broma de Satan

Avui toca caminar poc, pugem les escales dels pobres, davant de la plaça del Monestir, anem una mica calladets
Passem el peu del Camí de l’Alsina i del Xas i pugem uns quants esglaons mes fins trobar un marcat camí cap a la nostre dreta, passem per sota de la R-2 del Camí de l’Alsina i uns metres mes enllà comença les Bromes de Satan, paràboles de inox guapos, guapos primera sorpresa, segona sorpresa no es veu tan malament.... 
Primer llarg : La primera xapa en un marcat Ao, la segona també però finalment acabem treien l’estrep, per arribar a la quarta...  costa,  pas fi i desprès anar anant fins la reunió que esta en la placa, ens  la saltem  tranquil·lament per anar a fer-la en la còmoda rapissà del costat que es mes còmode i te arbres que fan ombra, muntem una  assegurança de un dels arbres. 15 metres, 5 xapes, Ae / Vº / IVº
Segon llarg : Pujo per un doble arbre fins la primera xapa, es una mica desplomat, col·loco l’estrep una mica penjat, el segon pas no desmereix, desprès mol millor, la sortida en lliure picantona, amb un bon merlet vermellós a l’esquerra que ajuda un munt. Desprès d'aquest pas es va fent, tornem a tenir un pas delicat entre dues xapes, la resta es deixa fer be. Roca extraordinària, forats i merlets fantàstics, possibilitat de fer servir l'antena. 30 metres, 5 xapes, Ae+ / Ae / Vº / Vº+ / Vº / IVº+ / IVº.

Tercer llarg : Se surt en diagonal a buscar el costat dret de un llavi, després en lleugera diagonal a l'esquerra uns primers passos que tornen  a ser finetes, es un metre escàs, la resta es un plaer de roca amb els seus forats i merlets. Els tres darrers metres son mes fàcils ... però se ha de fer atenció per que es únic tram descompost i podem lapidar als companys de sota. 30 metres, 5 xapes, IVº - IVº+ / Vº+ / Vº / IVº+ / IVº
Quart llarg :Recte amunt, uns primers passos mes fins i després baixa un xic la graduació. 12 metres, 2 xapes, IVº+ / IVº

La veritat es que ha valgut la pena, per alguna raó la tenia arraconada, potser el nom, pot ser que les ressenyes que es trobant actualment surt marcada de 6c, que no la original del any 1981 en que surt de artificial i Vº

 No es fàcil, però es assequible i sobre tot es per gaudir per la qualitat de la roca, forats i merlets, així com per lo correcte de les assegurances, val la pena anar-hi.
  
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

dijous, 21 d’agost del 2014

Nubiola–Torres

13-08-2014
Sant Jeroni
Paret Oest
Via :  Nubiola – Torres
Aquest cop no he complert un propòsit que em vaig fer fa anys..
Vaig proposar-me no tornar a fer aquesta via fins que no tornes a funcionar l’Aeri de La Paret,i he tornat ..!!!! en fi el company li tenia moltes ganes .. no se per que !! però es difícil trobar algú que aguanti les teves manies... així que he cedit.
La Via 
Una vegada a sota de la paret i tenint a vista les xemeneies característiques ens trobem amb 3 / 4 metres de díedre de roca no especialment difícils. 
Primer llarg : L'inici es un pas per superar un tros de vegetació que se ha caigut desprès dos burins que quasi no es veuen, arribem al tronc sec que de una forma o un altre acabes per anar fent equilibris per el seu llom, un altre abret a tocar i desprès uns passets mes fins ens porten al fons de la xemeneia, en una còmode plataforma. 30 metres, 2 xapes, IIIº     / IIIº+ / IVº.
Segon llarg : Sortir amunt per la xemeneia, tot seguint  el camí mes lògic, que es el mes fàcil ... be no es que en una xemeneia tinguis gaires opcions, al final el veig quant esta a l’alçada de la punta del meu nas.... caram, per poc no el passo... ara una cinta en una pedra encastada que es te que anar a buscar quant estàs a la seva alçada, amunt seguint la lògica i sortint un xic en fora els dos propers burins em quedaran a la dreta una mica en dins, el pas entre mig dels dos burins es per mirar-se’l amb afecta, arribo a un altre baga i filferro que marca la sortida enfora, un pitó a la meva dreta. Facilitat per posra cintes i friends. 30 metres, 4 xapes 2 bagues, IVº / Vº / IV+ / Vº / IVº+ / IVº.
Tercer llarg : Sortir cap a la dreta, quan avans arribis al llom abans disminueix la dificultat, pujar per el llom fins a la reunió en dificultat decreixent. 40 metres, Vº / IIIº / IIº - Iº. 
Després caminat fins el cim de Sant Jeroni
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

dilluns, 18 d’agost del 2014

Tomahawk

06-08-2014
Montserrat 
La Plantació Alta
La Mamella
Via : Tomahawk
Foto agafada de l'antiga Escalatroncs i retocada per posar la  ressenya del Guillem
Ja hem après el camí i ara és més fàcil, en un no res ens situem a peu de via, es veu la primera xapa a prop i el terreny assequible.
L’esteve em deixa fer el primer llarg, els primers 4/5 metres la pedra sembla llefiscosa, però després els agafadors grossos i generosos surten d'una forma natural, quasi no fa falta mirar només allargar la mà i escollir, clar que entremig un parell o tres de passos em sobten i he de mirar-ho una mica, però bé es deixa fer bé. Al mig trobo un tros menis difícil, sembla que no es veuen més xapes, no us preocupeu aneu fent i en arribar a una mena de cubeta a la dreta ja trobareu la continuïtat de les xapes que ara van en flanqueig ascendent fins a sota uns matolls, a la dreta la reunió una mica penjada però bona.
El segon llarg l’enceta l’esteve, just a la dreta de la reunió sembla molt dret… si, és molt dret però amb molts bons agafadors, clar que has de tindre bracets i quan aquests fallant… un estrep ens solucionen la manca de força, segueix dret però amb molt bons agafadors i ben assegurada, quan arribem a la part fàcil ens n'anem  per a la dreta fins a trobar la reunió a sota el cim.
El ràpel de baixada està, més o menis a la mateixa alçada uns 5/6 metres a la nostra dreta (mirant la paret). Al cim de L’Agulla una bonica i curiosa vista de tota la regió de Gorros.

Aproximació i Descens 

Sant Jeroni

Montserrat 
Sant Jeroni
Ecos
Paret Oest de Sant Jeroni
Aproximació  :
Deixem el cotxe  al aparcament de Santa Cecília, seguim a peu per la carretera en direcció a Can Maçana uns 2 o 300 metres, lloc per aparcar a mig camí,  a la nostre esquerra uns esglaons amb barana, van cap a munt seguir-lo a un 20 metres arribem al marcat camí del GR 172, anem cap a la nostre dreta direcció a Can Massana i Ecos, anem  entre els arbres, bastant mes endavant  veurem el perfil de les Talaies i a la seva dreta la Canal per la que haurem de pujar, mes endavant trobarem un desvio a la nostre esquerra senyalitzat com “Portell del Migdia” l’agafem i comencem la forta i directe pujada al Coll, un xic abans de arribar trobarem, a la nostre dreta,  una indicació i corriol que va a la Font de La Llum, la ignorem i seguim a munt fins arribar al Portell del Migdia.
Des de el cotxe entre 0,30 h a 1,15 h segons forma física.
Es baixa per el vessant oposat, al poc tros trobem una fita i un matusser escrit en la branca de un arbre, que ens indica un corriol que va a la Canal dels Micos, Seguim baixant fins trobar el camí transversal PR C-78, a la dreta cap a el  Montgròs i  a l’esquerra a Sant Jeroni i Camí dels Francesos.
Girem a la, nostre, esquerra tot passant per el peu de la via Cervera-Raül de La Talaia i  seguim  per el camí  en horitzontal, mes o menis,  passem 2 petites torrenteres, uns metres abans de arribar a l’Agulla “La pilota” (característica per la bola de la seva part alta) trobem la tercera petita torrentera, puja amunt sense camí i una mica incòmode però no gaire llarg, estem al peu del sòcol de la Paret, a mitja alçada i just una mica a la dreta de la vertical de xemeneia Nubiola – Torres, un petit díedre de  3/4 metres ens permet accedir a la feixa herbosa que ressegueix La paret Oest de Sant Jeroni i el peu de les seves vies.
Baixada
La baixada natural es des de el cim baixar per les escales i anar fins la Ermita  de sant Jeroni i en comptes de seguir baixant agafar el camí que puja a l’antiga estació del Aeri, actualment reconvertida en Niu de antenes,  als pocs metres de pujar trobarem un pal (torre metàl·lica) de La Llum, de aquest punt surt el camí que baixa per la Canal de Sant Jeroni,  el seu tram central esta una mica descarnat però se segueix be, trobarem un cable, a la dreta, que facilita un pas pegat a la paret dreta, desprès de aquest pas el camí passa al costat esquerra i se endinsa en el bosc deixant enrere el caos de la part central de la canal, còmodament arribarem a la Torre metalica de La Llum, seguim el camí a la dreta,  i en un plis plas estarem a Santa Cecília
Via  :   Nubiola - Torres
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00


diumenge, 17 d’agost del 2014

Gegant encantat

Montserrat
Monestir Interior
El Gegant encantat
Aproximació  :
Dos possibles opcions :
A)  La mes còmoda i de menis desnivell, anar al Monestir i des de aquet punt ve caminant, ve amb el “Cavall de Ferro” (funicular) arribar-se al camí de Gorros a Sant Jeroni, seguir-lo còmodament fins passar per davant (esquerra) de l’Albarda una xic mes enllà trobem un cartell, que posa “Camí dels Francesos 1125 m”   “Bruc / Collbató”  el passem de llarg i seguim pujant, passem per el costat de la Ermita de sant Jeroni, seguim cap a l’esquerra tot seguint el gran camí que puja al cim, passem per la terrassa de l’antic restaurant i el mirador, si trèiem el cap per el mirador veurem davant nostre i a tocar el “Gegant Encantat”. Seguirem amunt per les escales fins que gira a la dreta i tenim a vista el darrer tram de la pujada al Cim del Sant Jeroni, a les hores a la esquerra una entrada no gaire visible marca el punt alt de la canal que voreja la paret de la vessant Est del Gegant Encantat, anem baixant per un “No Camí” amb traça de haver passat algú altre.

Arribem al coll Nord, que es el inici de la via Normal i el peu al que arriba el ràpel.

Per anar a l’Aresta Brucs, seguir baixant per la canal fins trobar a la nostre dreta una clariana que es el mini collet en el que comença la A. Brucs.


B)  Podem aparcar a Santa Cecília i pujar per la Canal de Sant Jeroni (o dels Postes de la Llum) fins al cap de munt, passar per l’ermita de Sant Jeroni i agafar el itinerari A)  per la Baixada a peu de via.


Baixada :

Des de el cim del Gegant Encantat, anar cap el Nord, el ràpel es troba dues plataformes per sota, el primer tram es pot passar per la dreta (sentit de la marxa), el segon es te que des-grimpar un parell de metres, trobarem al terra una instal·lació de ràpel de dos paràboles amb cadena, a baix a la punta del llom, es veu un altre instal·lació.

Es pot fer un ràpel de uns 50 metres fins el peu de la normal, però es possible que tinguem problemes de fregament al recuperar les cordes.

Lo millor es fer dos ràpels seguin les dues instal·lacions, el primer ràpel no arriba als 30 metres, però quasi.

El segon ràpel no arriba als 25 metres.

Una vegada al terra remuntar la canal que em baixat, fins a sortir al camí de Sant Jeroni i seguir el itinerari que em seguit per vindre.
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

dilluns, 11 d’agost del 2014

Lluís Corominas

06-08-2014
Montserrat 
La Plantació Alta
La Doble
Via : Lluís Corominas
Una mica d'aventura, però ... Poca he ..!!! que no estem per sorpreses.
Tot arribant al punt que la canal de baixada es fa més estreta a la meva esquerra una petita plataforma herbada em crida l’atenció … Els companys em criden tot dient … Ja et vols saltar un llarg… miro i sí, està a sota meu i a peu de la placa, bé. Torno a la canal i baixo els escassos metres que ens separen, ara si ara estem a peu de via, uns metres més avall comença la via Tomahavk a La Mamella.
L’Esteve demana que fem canvi d'ordre i així ho fem… jejejje li tocarà balla amb la més lletja.
Enceta el primer llarg de pedra llefiscosa, no és gaire difícil però… és rareta, sort que és curta i ja estem al replà del qual me ant fet baixar, la reunió la farem d'un bon arbre.
El següent llarg em toca a Mi... Començo tímidament perquè marca poques assegurances ... Però és un esclat de forats enormes i còdols generosos, és a dir agafadors per gronxar-se i amb una pedra no bona... Excel·lent i una dificultat còmoda, tres-cents metres així voldria Jo. Però no, s'acaba ràpidament, un flanqueig a l'esquerra amb una cinta d'un arbre i una reunió de dos paràboles.
La tercera es veu una mica més dreta, però també amb bona pedra i bons agafadors, entre dues xapes la ressenya original marca un pitó… que no hi és, pel que s'ha de forçar una mica el pas o fer sevir l’antena segons nivell. Després va pujant un darrer pas ben assegurat i amunt el Martí xala tant que en la part fàcil i pedregosa no veu la reunió a sota el cim i puja fina a dalt de tot, munta una reunió al cim en unes restes de sabina seca un pèl precària.

Aproximació i Baixada

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Més Vies per anar-hi
 

dilluns, 4 d’agost del 2014

Nina-Normal




31-07-2014

Frares

La Nina

Via : Normal




Sort que la pujada queda majoritàriament a la ombra.


L-0







Un cop davant de La Nina pugem a ma esquerra a buscar un collet que la separa de la muralla Nord, normalment les ressenyes marcant un tram fàcil i curt per arribar a la R-0, nosaltres ens em encordat i ara Jo recomanaria no fer R-0 i seguir a munt, la reunió al collet amb arbres es mol mes còmode i el L-1 que comença amb artificial queda ben situat, es a dir que les cordes no tenen mes fregament i estàs a vista del company.











L-1 darrera La Foradada










Aquest llarg el fa el Martí que mica a mica va agafant la tècnica de l’artificial, algun pas llarg  però en general correcta, el mes difícil sortir de la reunió, amb estreps, la sortida en lliure per arribar a la R-1 còmoda i sense problemes al estil clàssic de la època.
















Bonic flanqueig, darrera l'espero Llebeig del Bisbe



A sobre la reunió es veuen un parell de reblons, no anar-hi es un flanqueig horitzontal tot passant a l’altre punta de la vauma a on es troba una reunió de un altre via (Perfil de Otoño), com que el flanqueig es mol fotogènic, faig reunió i be el Martí .... foto guapa i segueixo Jo des de la reunió 







L-3





Un pont de pedra i la primera xapa lluny es veu que originàriament havia un pitó ....   

..... ha desaparegut !!! solució fent contrapès amb la vaga del pont de pedra i la antena arribo a la xapa ..... que com es de les velles no permet posar dos mosquetons així que penjat del fifi de la antena pujo el màxim fins arribar a la següent xapa i posar una bona assegurança, un altre xapa i una sortida dreta però cantelluda i curta em deixa al cim.






Arribada al cim







Via de curt recorregut però que ens ha deixat una sensació de via clàssica i un regust agradable.









Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00


Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

divendres, 25 de juliol del 2014

Ignasi Jorba

24-07-2014
Montserrat
Monestir 
Gorros
Magdalena Superior
Via : Ignasi Jorba
Guapa via, ben assegurada però no regala.
El primer llarg es molt maco no gaire difícil, amb les xapes justes, pedra molt bona.
Comença just a l’esquerra de la 98 Oc, una primera xapa a l’alçada del pit serveix per marca l'inici i assegurar-se per poder assegurar correctament.
L’esteve és una fletxa i s'avança al Martí que té quasi l'exclusiva dels primers llargs, puja sense problemes més o menys recta amunt per la dreta de la gran vauma, 45 metres que es fan curts, tant és així que l’esteve no vol deixar les cordes i tira amunt, la reunió molt bona i preparada per rapelar.
El segon llarg puja també recte amunt tot a la vertical (aproximadament) de les Canaletes, puja tot anant posant més dret amb uns agafadors guapos… guapos, mol ben assegurada, tot creuant, pel mig de dues assegurances de la Mingo, però no fa falta desviar per aprofitar, seguint recta passem equidistant, a un parell de metres dels dos.
Aquí ara soc Jo el que li pispo el llarg al Martí i és que aquest llarg no l'havia fet de primer i em feia goleta fer-ho. Evidentment, he fet servir algunes presses de colors, però s'ha d'escalar entremig i per a mi no és un grau fàcil, si algú va molt justet pot fer servir l’antena, pedres grans i cantelludes, d'aquelles que dona gust, pedra extraordinària.
Flanqueig progressiu i mol ben assegurat tant pel primer com el segon.
Ombra les restes d'arbrets encara donen una mica d'ombra, en fa patxoca mirar les Canaletes des de dalt, també miro a l’esquerra per a on sortia la Mingo, bé la veritat és que només una vegada vaig sortir per l’esquerra i em va quedar gravat l'exposició i dificultat.
Ara si, ara el Martí surt cap amunt, llarg en teoria menys difícil, però no regala i s'ha d'escalar.
A la dreta d'un petit llavi a sobre de la reunió el pas “clau” que la gent marca de   huahuahua … Vº.
S'arregla amb un estrep i així i tot, per arribar un passet igual que per sortir, la pedra … Fantàstica i el company queda satisfet.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per l’aproximació, descens i més informació clickar aquí  :