dimarts, 17 de setembre de 2013

Magic Line



12-09-2013
Gorro Frigi
Via  :  Magic Line

Dia de Ressaca, desprès de "La Via Catalana" , baixar a Alcanar i participar, un plaer, tornar un suplici, arribada a casa de matinada i al endemà a escalar .... be una bona via BEB.



Comença el especialista en primers llargs el......(taxiiin) ... Martí,  comencem amb la entrada BEB, es 
Inici de la Via
 a dir a la esquerra  del inici vestia, dels primers metres que van per el bell mig de la vauma, en un pas  digna de rocòdrom. 






Per  la esquerra a tocar del mur – seient a peu de camí, per una fàcil cornisa que anem seguint cap a la dreta fins situar-nos a la esquerra de la vauma de sortida, una xapa ens assegurarà fins arribar a la tercera xapa de la sortida original.





 
Arribant a la R-1









Desprès recte amunt fins trobar la reunió, amb molts bons agafadors, i el solet a la esquena, es gaudeix de la escalada.









L-2




Com la reunió es incomoda (???) no fem canvi de primer i el Martí el fa, mmmmm.. ja comencem.

El segon llarg es un mar de còdols magnífics, costa de veure les xapes, però si te agafes a  una i estires el coll pots arribar a veure la següent, en tot el recorregut de la via, excepte en un parell de casos .... per que no hi son !!
 
Vista de la R-2 des de el inici del L-3

 Ara si que no, ara em toca a mi i així enceto el tercer llarg magnífic, talment com si estigues escalfant i quant començo a esta a to....... se ha acabat, estic a la R-3, catxiiis


El Guillem fent el L-4 (foto Martí)


L’Esteva arriba l’últim i el faig posar al extrem de la reunió en la part mes incomoda, mentre es va col·locant, aprofito i enceto el quart llarg, a la primera xapa sento un remugar i es que se a donat compte que li he pispat el llarg, jejejeje.
Uuuufffff quin llarg fins arribar a la vauma de sobre, es va fent, aprofito la reunió que hi ha al extrem dret de la vauma i faig el pas mes complicat de la via, es una franja vermellosa
i fina, però una meravellosa xapa me il·lumina i atret per els seus colors llampants no hem puc resistir i me agafo amorosament, amb tanta delicadesa que a canvi em 
L'esteva sortint de la R-4
soluciona la dificultat del pas i ja estic dansant (diagonal a la dreta) per entre un núvol de còdols a qual mes atraient i que competeixen amb 
alguns forats fantàstics per facilitar el que pugis, com per una escala vertical,  a cops una mica mes.
                 Un goig aquest llarg.

L'Esteva en el últim llarg


En la R-4 em poso uns taps de suro a les orelles i espero la arribada de l’Esteva, quant el veig sortir a fer el darrer llarg em trec els taps i tant amics, el Martí somriu i no diu res.





Per informació general telefonar al patronat 93-402-46-00

Per la aproximació, descens i mes informació, clickar aquí :