Translate

Cercar en aquest blog

dilluns, 28 de setembre del 2015

La Corona de La reina



Montserrat
Agulles
La Corona de La reina

Aproximació  :



La regió de Agulles, te varies entrades la mes usual es per Can Maçana a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles.

Anem seguint el fressat camí fins el refugi, una vegada arribats el deixem a la nostre esquena i agafem el camí que surt a la esquerra, al poc de sortir una bifurcació a la esquerra, deixar-la i segui a munt cap a la dreta, anem seguint el camí una mica  abans de arribar a la  paret Est de la Bessona Inferior passarem per una zona plana, a la nostre dreta, "una fita", en aquest punt dues opcions :
A)   Seguir el camí  amunt, passarem per sota la Baby de les Bessones a la nostra esquerra,  La carnavalada a la nostre dreta, finalment trobarem el camí Transversal Superior d’Agulles, marques vermelles, seguir-lo cap a la dreta (sentit de la marxa), remuntem una canal bastant dreta, amb un pas d’arbre / arrels, al seu cap de munt un corriol a la dreta ens portarà al peu de La Corona de La Reina.
B)   Seguir en direcció a La Reina, “La Fita”  marca la pujada anem seguint el camí poc marcat fins arribar al peu de La Bola de La Partió, seguir cap a l’esquerra sense perdre alçada i ens trobarem amb la Aresta Brucs de La reina, li donem la volat per l’esquerra fins arribar al peu de La Corona de La Reina.
Lo mes habitual es fer “La Reina” i al ràpelar ja ens trobarem a peu de via de La Corona de La Reina.
Baixada : 
Es rapela la via, al cim dues xapes fan de mal rapelar, una mica mes avall unes quantes bagues abracen una sabina de bon ver i mol millor per fer el ràpel.
Mirant el ràpel a la esquerra seguir un corriol que passa per sota La Corona de La Reina, un tram de pedra el passem per sobre i un altre curt corriol ens deixa al camí Alt d'Agulles.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per L'Aresta Brucs aquí :

dilluns, 14 de setembre del 2015

Agullòlegs



06-09-2015

Monestir

Interior

Puntal de l’Albardada Castellana

Cota 339  “El Xumet”

Via :  Agullòlegs




Via que sembla lluny, però amb un bon camí no ho ha esta tant, com a molt a pas de Jubilats Panxuts uns 60 minuts, els que gaudeixen de una bona forma física i no tenen una bona panxeta que alimentar poden arribar a fer ho en 30 minutets, això si agafant el Funi.  Que ens puja fins la estació superior de sant Joan (Pla de les Taràntules) en un tres i no res.

L'Esteve al L - 1


Un cop situat al camí dels Gorros que va a Sant Jeroni, iniciem el lent caminar que ens porta a tota reu, per el camí aprofitem per anar posant verd a tots els que no estan presents, comentar els propers i interessant dies que estan a tocar i es que estem vivint un moment històric impressionant....

L - 1


Be amb tanta xerrameca ja estem a peu de via, el començament agafa una mica en fred i passar de la primera xapa a la segona se ens fa costerut, ho resolem amb mestria, dels tres que anem cap el passa per el mateix lloc, un una mica a la dreta, el altre una mica a l’esquerra i el altre al dret, hem estat a un pas de treure la antena amb lo que se soluciona lo pitjor, però en aquesta ocasió no ho em fet ...... mira que si al final ens transformem en uns “Puretas” .... desitjo  que no,  que això així estat un mal dia.....!!! jejeje.
L - 2

Els dos primers llargs es fan be i quant la dificultat baixa el aire que passa entre xapes es una mica molest, però no excessivament, el pitó del segon llarg esta una mica camuflat en la única fissura horitzontal al final de la part mes menys fàcil.

L - 2

El famós arbre de totes les vies de aquets grans aperturistes, no falta tampoc en aquesta via i esta al inici del tercer llarg, la primera xapa esta a can Pistraus i tens que pujar per el tronc (queden poques branques) de un parell de arbres, una cinta ens servirà per una certa assegurança, aquí si que traiem la antena que ens evita quasi 2 metres de fer el Mico, cosa que amb les nostres panxes cada vegada es mes difícil. 

El Guillem al L - 3  (foto Joan Marc)

El artificial no te gran dificultat i es bastant còmode, un parell de pitons (junts) units per un cordino una mica atrotinat posa una mica de emoció, per desprès gaudir de una còmoda entrada a la part de escalada lliure.

Sortida del Ae1 al  L - 3  ( foto Joan Marc)

En fi em gaudit de una bona xerrada, unes bones cerveses i de una escalada mes que acceptable en un lloc proper però un xic aïllat, amb unes vistes extraordinàries i amb bona qualitat de roca .... perfecte...  ara a esperar el dia 11....!!!!.
   
Descripció de la via :
 
Primer  llarg  :  Petita fletxa que indica el inici, se surt recte amunt, pedra  bona i grau amable fins la primera xapa, arribar a la segona te la seva gracia 1,5 metres fins però un cop passats la pedra torna a ser amb bons agafadors, la següent xapa esta amunt a la dreta un xic lluny, encara que el grau es amable, de la tercera a la quarta puja un xic el grau, però la xapa esta menys lluny, desprès torna a baixar la dificultat i augmentar la distancia de la cinquena i sisena, còmoda reunió.
Segon  llarg  :  Recte amunt a sobre una balmeta es veu la xapa, un xic lluny però per terreny mol còmode, superar aquest pas i arribar a la segona xapa es el segon passet de la via, cap cosa esfereïdora, mes aviat amb bona presa i plaent, desprès sense badar anar pujant recte amunt fins arribar a una fissura horitzontal, sota els bosquet, un pitó mig camuflat assegurarà el següent pas que no es difícil, però si que es el únic tram de pedra dolenta, fins arribar a la reunió, que la farem en algun dels diversos arbres que hi trobem.
 
Tercer llarg  :  Ara no es veu per a on va la cosa.... veiem una vaga vella penjant de un arbre, però costa veure la primera xapa que esta a Can Pistraus, be es qüestió de enfilar per el arbre de davant de la vaga, arribar a la seva alçada, assegurar i mirar amunt....uffff que n’està de lluny, peu a paret peu al cap de una branca tallada , antena .... arribem a la xapa desprès ja es qüestió de estreps, els passos no son llargs mes aviat alguns son curts, els dos primers un xic mol verticals els altres menys, atenció amb el cordino dels dos pitons, mol a prop ja trobem una xapa que ens dona mes confiança i de la següent ja se surt en lliure amb pedra mol bona amb tendència a la dreta, la següent xapa es veu des de la darrera del artificial i de aquesta la següent, final de via mol maco.
 

Dades de la via :
L-1  45 metres,  6 xapes,  IVº (amb rebava) /  Vº (o antena)  /  IVº / IIIº+ - IIIº  /  IVº  / IIIº+ - IIIº                                 
L-2  35 metres,  2 xapes i 1 pitó,  IIº+ / Vº- / IVº / IIIº / IIº       

L-3  30 metres,  9 xapes i  2 pitons junts,  Arbre – Antena / Ae1 / IVº / IIIº
 
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :
http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/08/el-xumet.html 





dimarts, 1 de setembre del 2015

Dels Porucs



26-08-2015

Montserrat

Monestir Interior

Sant Antoni

Cap de Mort i Serrat dels Patriarques

Via : Integral Dels Porucs

El Martí al L - 1


Avui anem una mica despistats, tot pensat que tocava fer un parell de passos de A2 i un artificial còmode, la veritat es que volíem entabanar al Martí i em sortit escaldats, però coses de la vida ha quedat una ascensió força maca i distreta per poder fer dos cims característics amb un grau raonable i amb bona pedra.... de bon segur no em estat els primers, ni de lluny, a fer-ho, però com a les coses se les ha de posar un nom, per nosaltres ha estat “La Integral dels Porucs” ... si no agrada es qüestió de no fer-hi cas i ja esta.








Li em mantingut en secret el objectiu del dia El Cap de Mort per la via GAM (Àlvarez-Navarro.Ayats), quant li hem dit a posat cara de pòquer i ha arronsat el nas, no se de a on ho em tret, però l’Esteve i Jo estàvem convençuts (males passades de la
 memòria a llarg termini ) que un parell de passos i a corre amb els estreps, el fet de no trobar gaire informació a la xarxa ja ens hauria de haver fet sospitar, com es diu ara "si no esta en La xarxa.... No existeix".

L - 1



Be agafem el “Cavall de Ferro” aquest cop no mes pujada,  tot xino xano anem fen el camí que va a Sant Jeroni, desprès baixem un xic i ja estem sota el Cap de Mort, una curta pujada ens deixa al peu de la via que, en teoria, anem a fer.




Una vegada a sota tenim un munt de línies de xapes, sembla que es una zona de “totxo” per els Fitis, nosaltres anem seguint mes o menys el itinerari descrit a la guia que passa per la esquerra de un Ullal i desprès puja a trobar un còmode replà a on fer la reunió.

 
L - 2   Uffff !!!! que be......

Com estava previst el Martí farà aquest primer llarg, mol maco, ben assegurat i de bona pedra, la dificultat es bastant regular encara que he trobat un parell de passos una mica mes difícils, sobre tot el segon que no regala, si algú va justet i porta una antena ho pot resoldre be, aquest cop el Jefe no la ha fet servir i els Mindunguis em passat xuclant corda.
 
L'Esteve a La Normal del Cap de Mort des de la R - 2
Arribo a la reunió i em trobo dues cares series em mirant com dos bens degollats, lentament giro el cap capa la esquera i me agafa un cangueli esfereïdor, es veu tètric i a mes de dos passos res de res, un munt i ja les meves forces no estan per gaires virgueries, així que ho tinc clar i els hi dic que Apa - la ...... jo me aniria per la dreta, se alegrant les dues cares i cap objecció.
Com que he pres la decisió, sense oposició, ho faré Jo, me esconillo cap a la dreta, per sota una corda fixa, que per que es fàcil, no tocaré, flanquejaré tot el Cap per anar al altre costat, es pot fer reunió en un replà que te un bon arbre amb la seva agraïda ombra, al peu del tram final de La Normal.


L - 4

La idea es seguir cap a  el Serrat de les Onze per una bonica aresta, però ja que tenim a tocar, uns 15 metres, la normal del cap de Mort i amb corda fixa, decidim que per un dia es saltarem la nostre “Sacro santa”  norma de no mes fer una via i un cim. Es que cada cop ens tornem mes  tous.
De pujada no tocarem la corda, be quasi no la tocarem !!! que desprès tot se sap i et critiquen.
Finalment seguim per el llom que tenim al davant es veu maco i ho sorpresa van surtin assegurances com a bolets, des de  sota no es veuen, es converteix en una escalada plaent, de la que gaudirà L’Esteve.


Descripció de la via :

Primer llarg  :  Sembla ajupit .... enganya !!! no ho es. Escollim la línia de xapes que baixa per la esquerra del Ull que esta uns metres per sobre el peu de la pedra, com sempre el pas de sortida enganya, però sense gaires problemes, mol ben assegurada es deixa fer prou be, amb atenció de no anar recte a buscar la següent xapa, si no ara una mica a la dreta, ara una mica a la esquerra, superat un tram vermellós trobarem un pas mes fi, tenim una diferencia de pares entre Vº- o Vº, estant així a la ressenya posarem Vº, sempre es millor anar sobrat, el conjunt de la “Integral del Porucs” no es tant alt, si algú va justet amb una antena es podria arribar a xapar la següent assegurança,  una vegada fet torna al seu grau mig i desprès baixa una mica. 
Segon llarg  :  Per terreny fàcil tot anant seguint una corda fixa, millor anar una mica per sota es mes fàcil, passem per darrera un gros arbre que farà de punt de assegurança i seguim donant la volta fins arribar al canto oposat, a on esta la Normal, farem reunió en un arbre que esta un parell de metros a sota, que presenta una bona plataforma i bona ombra.

Tercer llarg  :  Es la Normal uns 15 metres fins el cim, el primer tram es una mena de mini – xemeneia que pugem en X  fins que se acaba el bony de darrera i passem a l’Agulla, trobem el ancoratge de les cordes fixes i un  parell de metres mes endavant en un petit muret una reunió, tres metres ens separant del cim del Cap de Mort, amb una vista insuperable.
Baixada a la reunió del arbre.

Quart llarg  :  Des de el cim del Cap de Mort ens a semblat veure alguna xapa, Comença l’Esteve, al principi la pera no sembla la millor del mon però no, es bona i no presenta problemes amb una assegurança generosa i un grau mol amable entre mig del llarg trobarem un pont de pedra amb la seva col·lecció de cintes a quina mes atrotinada, però el conjunt de totes dona bones vibracions. Reunió dos metres abans del cim.

Descens  : 

Un cop al cim mes Occidental del Serrat de Les Onze, baixem caminat a un Collet del darrera, uns 10 metres i baixant per la canal rocosa, de la nostre dreta,  uns altres 10 metres mes o menys un ràpel de 20 metres ens deixa a tocar de la Ermita  de Sant Antoni, la qual anirem a visitar i xerrar una curta estona amb el Guarda que te un servei de begudes en dues agradables terrasses

Dades de la via :  

L-1  35 metres, 9 xapes,  IVº / IVº+ / Vº / IVº+ / IVº,
L-2  30 / 35 metres, 1 arbre o 1 xapa, IIº+ / IIº / Iº
L-3  15 de pujada, 15 metres de baixada, corda fixa.
L-4  35 metres, 7 xapes i 1 Pont,   IIIº / IVº-

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :


divendres, 28 d’agost del 2015

Serrat de les Onze

Serrat de les Onze
Monestir Interior (Tàbor)
Sant Antoni
Aproximació : 


 Es pot seguir el camí del Pas dels Francesos i la Panxa del Bisbe fins a trobar uns cartells, un xic embolicat, que indiquen el camí per pujar a la Ermita de Sant Antoni uns metres abans de arribar seguir la descripció del següent itinerari.

Aquí explicaré el itinerari mes còmode, curt i car.


Desvio a la dreta, passat el Puntal de la Albarda Castellana
Agafem el cavall de Ferro que ens pujarà al Pla de les Taràntules, sortint del enginy anirem cap a la dreta per el camí que va a Sant Jeroni tot passant per sota dels Gorros, passarem el mirador i seguirem, passem per sota el Cigronet i per sota la baixada del Puntal de L’Albarda Castellana, una mica mes en lla trobem el pal indicador, a la esquerra el cim de Sant Jeroni a la dreta i de baixada el camí al Pla dels Ocells i al Monestir, agafem aquest darrer i fem una mica de baixada, fins a situar-nos a sota i a la vertical de l’Agulla del cap de Mort, pugem seguint una mena de camí que després va cap a la dreta tot flanquejant a la dreta i baixant una mica fins trobar el camí que va a la Ermita de Sant Antoni, just uns metres abans de arribar agafar un corriol que va cap a la esquerra tot resseguint el peu de paret passem varies vies de esportiva i arribem a sota la Normal del cap de Mort a la nostre dreta es troba un magnífic llom que se escala i que porta al cim Occidental del Serrat de les Onze i punt de unió del itinerari “Integral dels Porucs”.


Desvio a la esquerra, sota la Agulla del Cap de Mort

Baixada  :

Des de el cim baixarem caminant, per la part oposada, uns deu metres fins un collet que la separa dels cims principals, recorregut caminant tant de pujada com de baixada fins aquest collet, des de Ell baixarem per uns 2/4 metres terrosos per desprès per pedra uns 5/7 mentre mes a on veurem una bona instal·lació de ràpel al terra, es baixar caminant però amb molta atenció, ràpel de uns 20 metres fins el terra a tocar de La Ermita de Sant Antoni, es pot anar a fer un beure, abans de arribar girem a la dreta i baixem un tram després un corriol amb una senyal de barrat va en horitzontal i desprès una curta pujada cap a la dreta a buscar la pujada directe a peu de paret del Cap de Mort, seguir, es veu el camí cap a baix i sortir al camí de La panxa i les Escales dels Pobres fins el Monestir.


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Integral dels Porucs

Cap de Mort




diumenge, 23 d’agost del 2015

Salamandra Normal



19-08-2015

Interior

Ecos

La Salamandra

Via :  Normal




Un agradable record a L’Esteve .....  grgrgrgrgr, avui no pot vindre i el “estimat” ...grgrgrgr, company aprofita la ocasió per entabanar una caminada èpica....

Al Bar amb tota tranquil·litat em diu  .... tinc una via “plaent” a La Salamandra ... mmm mandé !!! Jo que soc un home fàcil dic be ..... anem.

El Martí al  L - 1



Mare de Deu esta a on el Senyor va perdre les espardenyes, això si segons a qui llegeixes tot just no arriba a una hora .......alguns altres un hora i mitja i no dubto que algun “mestre” estarà mitja hora ..... però Jo amb el meu pas cansi,  estic quasi dues hores ...., aixo si mol xino xano santa paciència del company que per compensar mentre jo trec el fetge per la boca Ell va xerrant.....i es que va sobrat el bandarra!!!

Inici del  L - 2  (foto Martí)




Finalment estem a peu de via uffff!!!! a  costat, el lloc es fantàstic i durant tota la ascensió gaudirem de un ventet fresquet i de unes vistes poc habituals i mol maques, en realitat es el principal al·licient de aquesta ascensió. 



Com diuen alguns “mestres” el primer llarg el fem sense desfer la motxilla, arribat a lo que seria la primera reunió ens equipem còmodament i encetem la pujada. 



 
Inici del  L - 3

Com no podia ser de una altre forma el col·lega comença a navegar per terreny poc difícil, el tros mes compromès ho farà Ell al tercer llarg, com se ho deu veure que posa una cinta a un arbre i una mica mes amunt un friend, tot el llarg gaudeix de una franca pedra en descomposició que es la part mes aventurera de aquest itinerari, com tenim un cert piqué amb això que sempre fa els llargs mes macos el Nen es passa la reunió de llarg, tot dient que un parabol i un bon reblo, se ha de posar una plaqueta recuperable, no li inspira confiança i així fa el muret de sortida ... quant es dona compte que quasi esta a dalt, fa reunió de un bolt i un friend, tot per deixar que faci el darrer llarg, 5 metres !!!!! grgrgrgrgr.

 L - 4  (foto Martí)



Baixada per la via amb tres ràpels.
 
Descripció de la via :
 
Llarg 0   : Situats al peu de l’Aresta es puja quasi caminat fis uns arbres

Primer  llarg  :  Se surt recte amunt, a uns 9/10 metres una xapa desprès en diagonal a la dreta una segona xapa i desprès recte a munt fins la reunió.

Segon  llarg  :  Una xapa es veu a uns 7/8 metres a munt a l’esquerra, però es veu mes còmode sortir per la dreta per desprès, tot fent una còmoda diagonal, anar a trobar la xapa, mes o menys recte a munt anant a buscar el sostret que es veu, trobarem un altre xapa Jo me esforço en buscar una tercera xapa que no trobo, arribo a la reunió, sota el sostret, que no es veu, ja que esta posada al terra. El company puja recte a la corda per la esquerra de la reunió i no mes sortir troba la xapa que Jo me he saltat.

Tercer llarg  :  Se surt per la esquerra els 4 primers metres la pedra es bona, una cinta en una bona sabina i ....  amb recança per lo que fa a la solides de la pedra, una fissura horitzontal permet un bon friend, mitja/petit i  a  munt hay...huy, fins que esposa mes dret una xapa assegura el inici els agafadors seleccionats son ferms però dona molta desconfiança tot el entorn, finalment un ampli i còmode replà a on fer la tercera reunió, una xapa i un reblo, portar plaqueta recuperable. 

Quart llarg :  Se surt per la esquerra, un petit muret per donar un xic de emoció, desprès fàcil fins el darrer ressalt que porta al cim.

Descens : Ràpel de Cim a R-2,  de R-2 a R-0 i de Ro a terra.
 
Dades de la via :

      
L-0  50 metres,   Iº / IIº

L-1  35 metres,  3 xapes,  IIIº  /  IIIº+                                 

L-2  30 metres,  3 xapes,    IVº /  IIIº+  /  IIIº     

L-3  30 metres,  1 xapa, 1 arbra, 1 friend ,  IVº -  /  IIIº  /  IVº (amb rebava) /  IIIº

L-4  20 metres,  3 xapes, IIIº+ / IIº / IIIº+ / IIº
 
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :



divendres, 21 d’agost del 2015

Salamandra

La Salamandra 
Ecos                                                                                                                                                                                                                                                                                                       

A peu de carretera
                                                                                      
Des de el camí  GR 172 (vessant Nord)
                                                                 

Aproximació :


Deixem el cotxe  al aparcament de Santa Cecília, seguim a peu per la carretera en direcció a Can Maçana uns 2 o 300 metres, lloc per aparcar a mig camí,  a la nostre esquerra uns esglaons amb barana, van cap a munt seguir-lo a un 20 metres arribem al marcat camí del GR 172, anem cap a la nostre dreta direcció a Can Massana i Ecos, anem  entre els arbres, bastant mes endavant  veurem el perfil de les Talaies i a la seva dreta la Canal per la que haurem de pujar, mes endavant trobarem un desvio a la nostre esquerra senyalitzat com “Portell del Migdia” l’agafem i comencem la forta i directe pujada al Coll, un xic abans de arribar trobarem, a la nostre dreta,  una indicació i corriol que va a la Font de La Llum, la ignorem i seguim a munt fins arribar al Portell del Migdia.

Des de el cotxe entre 0,30 h a 1,15 h segons forma física.



Es baixa per el vessant oposat, al poc tros trobem una fita i un matusser escrit en la branca de un arbre, que ens indica un corriol que va a la Canal dels Micos, Seguim baixant fins trobar el camí transversal PR C-78, a la dreta cap a el  Montgròs i cap a l’esquerra a Sant Jeroni i Camí dels Francesos.

Vessant Sud




 Agafem el camí cap a la dreta, segueix baixant i desprès va cap a la dreta tot remuntant unes curioses canals a tocar de les parets, fins que al cap de munt de la darrera, el camí se aclareix i a uns 20 metres a la nostre dreta el inici de la Aresta Brucs de La Salamandra.
Contar-hi de 15n a 45 minuts mes, segons forma física




                                                                                                                                                    
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                             
Baixada :

Des de  el cim es poden fer 2 o 3 ràpels, seguin la aresta, fins el camí de vinguda, seguir aquest en sentit contrari, primer baixant i desprès pujant fins al Portell de Migdia i des de aquí per la vessant oposada tot baixada fins el cotxe.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

 Via :  Normal



dilluns, 17 d’agost del 2015

Inclinada A. Brucs



14-08-2015

Monestir Interior

Puntal de L’Albarda

La Inclinada

Via :  Aresta Brucs





Avui ens acompanya el Joan que esta de vacances i la setmana que ve ja anirà a contribuir a les nostres pensions,  gracies Joan !!!

Així que ens fa una sacsejada i ens obliga a caminar, una mica enganyats, anirem a La Inclinada, una característica agulla al extrem Sud del puntal de L’albarda Castellana.


 
L'Esteve i el Joan en la R - 0


Sort que esta núvol i fa un ventet que apaigava els renecs que anem proferint conforme pugem, renecs que se accentuen al començar a baixar i assabentar-nos que la tornada es te que remuntar lo que baixem, el pobre Joan ens suporta amb aire de .... ¡¡¡ no se de que remuguen..!!!

El Martí al L - 1

Arribats a peu de via i un cop recuperat el alè tots coincidim en que tampoc no es tant i que es prou còmode.... mira que arribem a ser llenguts !!!.

Be avui com que anem quatre, estic content el Joan em deixa fer el primer llarg i ja li estic fent un “pa i pipa” al Martí quant el veig començant a escalar i jo encara amb les calces al terra...!! serà......!!.

 
L'Esteve al L - 2

Com que el temps esta una mica si plou o no plou quant el primer arriba a la reunió surt el primer de la altre cordada, es que som una mica lents amb les maniobres de corda, encara estem en la fase de aprenentatge.

El Joan al L - 2,  L'Esteve  a la R - 2


La via es agradable, un primer llarg mol ben assegurat, un segon amb una petita corrent de aire, aixo si amb un grau amable i un tercer llarg amb una mica de aventureta, que espot assegura força be amb sabines prou gruixudes, també les farem servir àmpliament en el tros mes dret.

El Guillem al  L - 3  (foto Joan )


La darrera reunió queda uns 3 o 4 metres per sota del cim, una corda fixa ens facilita la arribada al cim de una autentica agulla, davant nostre la mítica “Aresta Ribàs” ens fa rememorar temps que ja no tornaran i ens surt la llagrimeta.

 
El Cim !!

Baixem a la darrera reunió, tot seguint la corda fixa i rapelem la via.



Descripció de la via :
 
Primer llarg  : Situats al peu de l’Aresta es veu alguna xapa, anar pujant tot dret, com sempre els primer dos metres rarets, desprès perfecte, bona pedra, suficient i cantelluda, a la meitat (mes o menys) uns metres mes drets posant una mica mes de al·licient, ben assegurats, reunió en una còmoda rapissà.

Segon llarg  :  Sortim de la còmoda reunió per la esquerra,i recte amunt desprès de la segona xapa no es veu la següent que esta minimitzada amb la pedra, anar pujant tot seguint els millors agafadors i la trobarem uns 4 / 5 metres mes amunt a la nostre dreta, seguir pujant direcció al extrem dret de una llastra / sostre i uns quants metres abans de arribar-hi a la nostre dreta un forat terròs, aquí esta instal·lada la segona reunió.
 
Tercer llarg  :  Se surt per la esquerra en direcció a la llastra / sostre per terreny còmode, a on es pot posar un friend mitja / petit i seguim en diagonal esquerra a trobar una canal, al seu inici un arbre horitzontal ens permet posar una cinta que assegura el pas de entrada, fet aquest pas es menys difícil fins un tram mes vertical, al seu peu un altre cinta i per fer aquests passos mes drets i amb pedra no gaire bona, aprofitem un reguitzell de sabines de gros tronc en que la ma dreta se aferra com si portes “loctite”, així amb aquests magnífics agafadors, naturals 100x100, superem la part mes delicada, desprès una curta grimpada fins la reunió de un sol bol amb anella, però que per mitja de una corda esta unit al ràpel del cim i desprès torna a baixar a trobar un arbre a la dreta de la reunió.


El ràpel del cim de la agulla ens a retornar a vells temps, una munió de cintes que es perden... no se sap a on,  que es millor no resseguir-les, no el farem servir però es mereixen una foto, rapelem per la via que em fet, "Aresta Brucs", en dos ràpels.

 Dades de la via :

L-1  32 metres, 5 xapes,  IVº  /  IVº +   /  Vº- /  IVº  /  IIIº+                 
L-2  25 metres, 3 xapes,    IVº / IIIº+  / IVº              
L-3  30 metres,  1 friend i 2 arbres,  IIIº /  IVº  /  IIIº / IVº

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :


divendres, 14 d’agost del 2015

Serrat Puntal Albarda

Serrat de el Puntal de L'Albarda Castellana
Aproximació: 
Situats en la estació superior del Funicular de Sant Joan, en lo que se anomena “El Pla de les Taràntules”, com si sortíssim del funicular agafar el camí de la dreta, es el camí que porta a San Jeroni, es un camí ample i còmode amb petits trams de esglaons, que faciliten el transit per ell, no mes sortir un pronunciat gir a l’esquerra ens  presenta  a la “Gorra Marinera”,  el camí travessa de costat a costat El Gorro Frigi, seguim el marcat camí, passant per el desvio, a la nostre esquerra, del Sentinella, mes endavant i també a la nostre esquerra, marcat amb pintura groga, el camí que baixa al Clot de La Mònica, el deixem de banda i seguim per el ample camí fins passar una característica agulla anomenada “El Cigronet”, una vegada passat aquest, a la nostre esquerra,  Pintat a la paret les inicials "CE i una fletxa vermella", senyala un corriol  ( Canal del Clot de Sajolida), porta a les vies, de la cara Sud, del Serrat del Puntal de L’Albarda Castellana.

Descens :  
Des del cim de totes les puntes del Serrat de l’Albarda Castellana, el descens es el mateix, anar a la dreta per la carena, direcció Nord, prop del final trobarem una baixada delicada, en la que agraírem els arbres situats a la nostre esquerra i desprès baixarem per una curta torrentera, empipadora, que ens deixa al camí del Gorros, just en un petit pont.
En aquest punt seguir el  itinerari de pujada, però en sentit invers. 
   Excepció de "La Inclinada" que es ràpela per la Aresta Brucs en 2 ràpels seguint la via, per desprès seguir el itinerari de baixada. 
 Per Informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00


Per informació de les vies d'escalada clicar aquí  :
Contrapuntal, via : Encantations




diumenge, 9 d’agost del 2015

Benson

06-08-2015
Montserrat 
Monestir
Magdalena Inferior
Via : Benson
Alguns fan matinals, altres tardes i nosaltres ni lo un, ni lo altre, comencem al mig de la matinal i terminem al mig de la tarda...!!!!!  coses d'alguns prejubilats !!!
Al que anàvem, avui seguim amb la calor com a bona excusa i ens n'anem a La Magdalena Inferior, sembla que el Martí la té bastant desconeguda, o li sembla ? i és que la memòria comença a fer plafffff  !!!!
Tot xino-xano remuntem les escales de Jacob i mentre ho fem anem assenyalant les vies, tot seguin la nova guia de l'estimat Luchy, com diu el Jefe tenim per uns quants dies…
Peu de via a la nostra esquerra una intrèpida cordada està pujant per la paret (jejejeje) Ells seran testimonis de com en tracten els companys, per començar qui farà el primer llarg, no coment, siiii ..lo heu endevinat … Ell !! com soc el més gran no em deixen bada boca... en fi tot arribant a la reunió trobo que em diuen que la segona la puc fer Jo …, de primer m'il·lusiono, sembla maca i penso que potser els he jutjat malament … i un rave.!! Són 15 metres amb una sortida de la reunió guapa i després es desinfla i la tercera la farà l’Esteve 30 metres ...!!
La via te uns 3 / 4 metres finets en començar i després pedra cantelluda, agafadors de “pinicula” i dificultat còmoda, amb un parell de passos un xic més picantons al primer llarg, ben assegurada i a gaudir del dia, de la via i dels companys que tenen molta paciència amb Mi tant quan escalem com quan escric aquestes cròniques.
Descripció de la via :

Primer llarg : Comença al cap de munt de l'Escala de Jacob, just al darrer esglaó, un químic serveix per ancorar i no fer malbé la vegetació, xapes amb restes de pintura blava.
Els primers passos són més fins, fins passada la segona xapa que la pedra es fa més cantelluda, segueix recte amunt a trobar la punta de la vauma que passarem per la part més estreta, 2 o 3 passos atlètics amb bons agafadors faran que gaudim com vailets, després anar pujant amunt fins a trobar la reunió. 30 metres, 7 xapes,  IVº+ /  Vº /  IVº+ /   IVº  /  Vº /  IVº+ / IVº 
Segon Llarg : Se surt per l'esquerra un pas una mica més dret dona pas a un tram més fàcil i abans de donar-nos compte ja estem a la reunió. 17 metres, 2 xapes,  IVº  /  IIIº+  /  IIIº  /  IIº
Tercer llarg :   Se surt per l'esquerra, aquí es creua amb la via de xapes verdes, nosaltres amunt, passem per la dreta d'una reunió i seguim amunt amb lleugera tendència a la dreta, presses a dojo i fermes per gaudir d'allò més i no gaire difícil. 30 metres, 5 xapes,  IVº / IIIº  /  IIIº+  /   IIIº  /  IIº

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Aproximació i Baixada