Translate

Cercar en aquest blog

dilluns, 27 d’agost del 2018

La Gavina

11-07-2018                      
Montserrat
Gorra Frígia
Via  : La Gavina
Llargs un - dos - quatre (parcial) i cinc
Llargs tres - quatre i cinc
Últimament, aquesta via ha sortit en diversos blocs, però en feia mala astruga el tercer llarg, bé que no ho tenia clar, però fa uns dies, mentre fèiem la via Pilar M. Ens vam trobar en el darrer llarg, comú a les dues vies al Xavi i ens va dir que es podia fer trampa i que s'arribava de xapa a xapa amb estreps, bé si és així la provarem i a més està molta estona a l'ombra.

Com és costum si no més trobes una cordada al “cavall de ferro” segur que va a la mateixa via, així és, sort que són dos bons col·legues i encara ens ho passem la mar de bé amb ells, com són més ràpids arriben primer i així ens marcaren la via, a peu de via anem xerrant i posant-nos al dia, vet aquí que l’Esteve aprofita la distracció i es lliga les dues cordes abans no ens adonem, en fi que hi farem, surt acaronant els talons del Jordi , aquest cop ens ha deixat al Martí i a Mi amb un pam de nassos.
Fa unes setmanes que no tinc ordinador (coses de la tecnologia) i l’Esteve que és molt manyós porta la ressenya dibuixada a mà, un cop a la reunió diu que per no perdre el temps ell farà la següent i després la resta és cosa nostra... mmmmm això comença a fer pinta s'ensarrona …
Ara he de fer un petit apartat personal / sentimental … em posaré "monyon" i és que tot fent el segon llarg, de segon, em trobo una vella / bella coneguda … Una xapa raspada, però amb restes ben visibles de pintura groga, ens mirem … ens reconeixem i ens acaronem, parlem de temps passats, quant de mutu acord vam decidir que l'emplaçament a l'inici de la via “Acròmion” li era plaent. En va explicar que un malvat “Home Blanc” va violar la seva voluntat i la va desplaçar a aquest lloc més inhòspit i poc coherent, vam estar així una estona em va dir que al llarg d'aquest llarg trobaria a les seves companyes, també violades i desplaçades, així va ser … Va estar un llarg emotiu.
Tanco parèntesis personal. Arribat al peu del Mur en trobo al Martí mirant-lo d'una certa distància i m'invita a  que me insta-li a l'ombra i ben assegut en un tronc, el Miquel se l'està treballant de valent es nota la mestria del company.
Bé ens arriba el torn i sorpresa em deixen, més aviat m'empenyen a fer aquest llarg. Jo que pensava que el faria el “Jefe”, en fi em preparo per fer trampes a dojo.
La primera li dic al Jordi que em deixí una cinta posada en la primera xapa d'aquí passo a la següent i després … després  sang suor i llàgrimes de xapa a xapa no s'arriba s'ha de fer llargues sortides amb poc cantell, agafadors en general roms, algun forat lateral i el cul ben tancat
Així 30 metres en què no he deixat d'agafar-me a cap xapa, he fet 2 passos d’estreps arribo a la reunió amb uns bracets que fan figa.
Arribo a temps d'acomiadar-me dels companys del davant nostre, mentre els companys meus van pujant penso, bé pensar no, que és de ser intel·ligent, més aviat rumio …
A)   Estàs fet un nyap … ?        Resposta : SI  
B)   Faràs alguna cosa per canviar  … ?             Resposta  : NO
C)   Et sents enganyat  … ?              Resposta  :  SI
En resum si aquest llarg és de V / Vº+  ara he de començar a buscar vies de  IIIº / IVº
El darrer llarg és comú a diverses vies i està ben protegit.
Aproximació  :  Seguir el camí de Gorros un cop passats aquests i recorregut uns quants metres, trobarem un camí que puja dret fins a situar-nos en un collet que mira a la vessant oest del Gorro Frigi, ara un marcat camí de baixada ens porta primer al peu de la via Optima ( enllaç) la Lajarin ( enllaç), la Navalon, el camí ara comença a pujar per arribar a un petit coll, uns 10 metres abans d’arribar al collet i a la nostra esquerra (4/5 metres) trobarem l'inici de la via, ben visible un seguit de xapes, que ens inviten a pujar.
Descripció :

Primer llarg  :  Pedra sòlida, agafadors cantelluts, dreta però de bon fer de xapa a xapa és millor no seguir la línia recta, nosaltres hem fet la reunió uns 4 metres abans de la que marca les ressenyes que portem, és una vauma còmoda i molt confortable, amb dos bolts amb anella i un tercer de reforç. 25 metres, 9 xapes, IVº . IVº+

Segon llarg  :  Se surt per la dreta en diagonal ascendent als 4/5 metres trobem la reunió original un xic més incòmoda, seguim en diagonal ascendent cap a la dreta seguint les xapes fins a la reunió. 30 metres, 7 xapes, IVº / IIIº+.

Tercer llarg  :  És un canvi de reunió, un flanqueig a la dreta, pràcticament horitzontal, trobarem una xapa groga de la via “El Rondinaire” i “Lo Tio Gos” (enllaços) seguim fins a la canal herbosa i baixem un xic (més o menys 2 metres) fins a arribar al peu de les xapes, ben visibles, reunió a muntar d'algun arbre. 15 metres, 1 xapa, Iº / IIº.

Quart llarg  :  Un primer pas per arribar a la primera xapa un xic exposat, ara una mica a la dreta, un passatge dret, però ben protegit, després les xapes agafant distància i la dificultat és alta (per a Jo), trobem un ressalt amb pocs agafadors i roms, faig un pas d'Ae i surto com puc fins a caçar un altre xapa a l’esquerra (per a Mi això és un VIº), seguim pujant per terreny molt difícil i relativament exposat (per a Jo), s'ha de navegar cap a un costat i cap a l'altre, en anar a buscar les xapes. A sota un petit sostret anem cap a l’esquerra per terreny més dret però sense agafadors, ara toca superar el sostre, aquí excepcionalment, molt bons agafadors cantelluts, així i tot, Jo he posat un estrep, sortida recte fins a la darrera xapa, ara la reunió ens queda un parell de metres a la nostra dreta, en horitzontal. 30 metres, 14  xapes,  Ao-Vº / Vº+ / Ae / VIº / Vº+ / Vº / Ae / Vº.

Cinquè llarg  :  Sortim de la reunió recta amunt, agafadors generosos i cantelluts, un parell de xapes i agafem la sortida d'unes quantes vies, un petit mur ben assegurat ens porta a fer un parell de passos a l’esquerra, situats en una petita rapissa un parell de xapes ben situades per assegurar un pas explosiu o un còmode A0, curta placa ben assegurada per sortir, còmodament, per petites rapisses d’herba / terra fins a un petit arbre que al seu peu té una xapa, aquí farem la darrera reunió. 30 metres, 10 xapes, IVº / IVº+ / A0 / IVº+ / IVº.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Aproximació i Baixada
Resta de vies de la Gorra Frígia

dimarts, 26 de juny del 2018

Ulu-Apa

23-06-2014
Montserrat
Monestir
Gorros
Ullal de La Magdalena
Via : Ulu-Apa


Hem quedat d’hora per ser dels primers al «Cavall de Ferro» així que ben d’hora estem esmorzant al Bar de Monistrol i petant la xarrada i és que després de tants dies de no trobar-nos necessitem donar-li a la "sense os", finalment fem el darrer tram de carretera que ens portarà fins al Santuari, bé fins a l'aparcament, això sí que és tot un esport d’aventura, esquivant, darrere i avançant, tot respectant els 1,5 m, a la corrua de ciclistes, finalment arribada a l'aparcament a aquesta hora de la matinada encara no trobem gaires «guiris», però si observem un munt de gent amb material d’escalada, finalment després d'un gran esforç arribem al peu de l'ascensor, que ens deixa uns metres més amunt, animats ataquem el darrer tram cap a la porta del «Cavall de ferro» i ooohhh sorpresa, una respectable cua i quasi tu-tom és del gremi de la corda …!!! tant és així que a pesar de la matinada no entrem, per poc, en el primer «funi» i hem d’esperar al segon, aquests dos primers estaven plens de gent de la corda al 80 %, i a més la mitja d'edat, si m'excloc, era mol ... Però que molt jove ........ fantàstic...!!!
El dia és núvol i el Sol està ben amagat darrere d'uns núvols alts i relativament gruixuts; així i tot, fa una bona xafogor, però nosaltres som unes persones dures i adobades en mil dificultats de la mare natura, amb ànim valent i decidit, encarrilem el desconegut camí de Gorros passem el desvio de les escales de Jacob, fen un últim tram fins a situar-nos sota l'Ullal, aquí agafem aire i ens endinsem per terreny d’aventura, amb suo i llàgrimes arribem al peu de la paret, ara ja coneixem la dura aproximació i se'ns presenten dues opcions.
A) En baixar prenen nota del camí efectuat i tornar un altre dia …
B) Com valents i intrèpids muntanyencs afrontar el repta de l'aventura vertical, encara que arribem expirant el darrer alè dels nostres exhaustes cossos …
Bé ....... m'estic trencant el cul de riure, no puc seguir amb aquesta fantàstica elucubració senil.
Quasi tot el que he explicat és broma, resultat d'una bona revetlla de Sant Joan
Disculpeu … Però, és que m'ha quedat «Xaxi Piruli» Aproximació :
Des del Pla de Les Taràntules (estació superior del «funi») seguir el camí de Gorros (Sant Jeroni) un cop passada la bifurcació que puja cap a les escales de Jacob em fet unes 100 passes, de cama curta, fins a quedar al peu de l'Ullal de la Magdalena, una entrada natural i dreta ens puja en pocs minuts al peu de la paret i la via, al principi recte amunt, després es devia una mica a la dreta per a toca de la pedra tornar a l’esquerra, aproximadament, des del «funi», entre 10 i 20 minuts, segons forma física.
Primer llarg : Al peu de via i a l’alçada del maleic una xapa assenyala l'inici de la via, és un primer llarg que segueix una línia una mica sinuosa per anar a trobar un jardinet, al que entrem per l’esquerra, anem per la rapissa a la dreta a trobar la part més còmoda. 35 metres, 3 xapes, Iº – IIº.
Segon llarg : Se surt per l’esquerra a sobre de la reunió de L’Aresta JM, trobem una xapa ara en diagonal a la dreta, la tercera xapa marca un tram recte amb una pedra boníssima i amb agafadors generosos a la cinquena xapa anem una mica a la dreta per entrar a una còmoda rapissa a on trobem la segona reunió, es pot fer reunió còmoda o pujar directament a buscar la tercera més incòmoda. 20 metres, 6 xapes, IVº.
Tercer llarg : Se surt per la dreta amunt i amb una certa tendència a la dreta, pedra de primera, tram curt, reunió no gaire còmode, però és important fer reunió en aquest punt per evitar el fregament de les cordes en el següent llarg, que fa una ziga-zaga important. 10 metres, 3 xapes, IVº – IVº+.
Quart llarg : Sortim per la dreta amb un parell de xapes en horitzontal per després anar recte amunt les 3 primeres xapes son molt dretes, fins i tot alguna cosa més que dret, aquí Jo sempre he posat l’estrep, després un flanqueig a l’esquerra en què es pot combinar agafar-se a les cintes amb agafar-se a la pedra o qualsevol de les dues opcions, això queda a elecció de la persona, començant a sortir els bons agafadors i anem pujant fins a situar-nos a sota de la reunió, un pas difícil que es pot fer en Ao i uns passos maquíssims fins a la reunió. 20 metres, 12 xapes, IVº+ / Ae / Ao – Vº / Vº.
Cinquè llarg : Se surt recte amunt amb una certa tendència a l’esquerra, un seguit de bons i generosos agafadors per terreny vertical ens faran gaudir d'allò més, fins a sortir a un replà, anar a l'esquerra, a sobre d'un esperó una xapa ens marca el camí dels darrers metres, un xic descompost però ben assegurat, vella reunió un parell de metres abans del cim. 25 metres, 11 xapes, Vº / IVº / IIIº / IIº.
Baixada : Des de el cim anar uns 3/4 metres cap el costat oposat de la via i trobarem un ràpel curt de uns 15 / 20 metres que ens deixa al peu del coll amb la normal de la Magdalena Superior.
Un altre opció es des de la darrera reunió muntar un rapel llarg fins el camí que porta a la Magdalena Inferior.
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00