Translate

Cercar en aquest blog

dijous, 21 d’agost del 2014

Nubiola–Torres

13-08-2014
Sant Jeroni
Paret Oest
Via :  Nubiola – Torres
Aquest cop no he complert un propòsit que em vaig fer fa anys..
Vaig proposar-me no tornar a fer aquesta via fins que no tornes a funcionar l’Aeri de La Paret,i he tornat ..!!!! en fi el company li tenia moltes ganes .. no se per que !! però es difícil trobar algú que aguanti les teves manies... així que he cedit.
La Via 
Una vegada a sota de la paret i tenint a vista les xemeneies característiques ens trobem amb 3 / 4 metres de díedre de roca no especialment difícils. 
Primer llarg : L'inici es un pas per superar un tros de vegetació que se ha caigut desprès dos burins que quasi no es veuen, arribem al tronc sec que de una forma o un altre acabes per anar fent equilibris per el seu llom, un altre abret a tocar i desprès uns passets mes fins ens porten al fons de la xemeneia, en una còmode plataforma. 30 metres, 2 xapes, IIIº     / IIIº+ / IVº.
Segon llarg : Sortir amunt per la xemeneia, tot seguint  el camí mes lògic, que es el mes fàcil ... be no es que en una xemeneia tinguis gaires opcions, al final el veig quant esta a l’alçada de la punta del meu nas.... caram, per poc no el passo... ara una cinta en una pedra encastada que es te que anar a buscar quant estàs a la seva alçada, amunt seguint la lògica i sortint un xic en fora els dos propers burins em quedaran a la dreta una mica en dins, el pas entre mig dels dos burins es per mirar-se’l amb afecta, arribo a un altre baga i filferro que marca la sortida enfora, un pitó a la meva dreta. Facilitat per posra cintes i friends. 30 metres, 4 xapes 2 bagues, IVº / Vº / IV+ / Vº / IVº+ / IVº.
Tercer llarg : Sortir cap a la dreta, quan avans arribis al llom abans disminueix la dificultat, pujar per el llom fins a la reunió en dificultat decreixent. 40 metres, Vº / IIIº / IIº - Iº. 
Després caminat fins el cim de Sant Jeroni
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

dilluns, 18 d’agost del 2014

Tomahawk

06-08-2014
Montserrat 
La Plantació Alta
La Mamella
Via : Tomahawk
Foto agafada de l'antiga Escalatroncs i retocada per posar la  ressenya del Guillem
Ja hem après el camí i ara és més fàcil, en un no res ens situem a peu de via, es veu la primera xapa a prop i el terreny assequible.
L’esteve em deixa fer el primer llarg, els primers 4/5 metres la pedra sembla llefiscosa, però després els agafadors grossos i generosos surten d'una forma natural, quasi no fa falta mirar només allargar la mà i escollir, clar que entremig un parell o tres de passos em sobten i he de mirar-ho una mica, però bé es deixa fer bé. Al mig trobo un tros menis difícil, sembla que no es veuen més xapes, no us preocupeu aneu fent i en arribar a una mena de cubeta a la dreta ja trobareu la continuïtat de les xapes que ara van en flanqueig ascendent fins a sota uns matolls, a la dreta la reunió una mica penjada però bona.
El segon llarg l’enceta l’esteve, just a la dreta de la reunió sembla molt dret… si, és molt dret però amb molts bons agafadors, clar que has de tindre bracets i quan aquests fallant… un estrep ens solucionen la manca de força, segueix dret però amb molt bons agafadors i ben assegurada, quan arribem a la part fàcil ens n'anem  per a la dreta fins a trobar la reunió a sota el cim.
El ràpel de baixada està, més o menis a la mateixa alçada uns 5/6 metres a la nostra dreta (mirant la paret). Al cim de L’Agulla una bonica i curiosa vista de tota la regió de Gorros.

Aproximació i Descens 

Sant Jeroni

Montserrat 
Sant Jeroni
Ecos
Paret Oest de Sant Jeroni
Aproximació  :
Deixem el cotxe  al aparcament de Santa Cecília, seguim a peu per la carretera en direcció a Can Maçana uns 2 o 300 metres, lloc per aparcar a mig camí,  a la nostre esquerra uns esglaons amb barana, van cap a munt seguir-lo a un 20 metres arribem al marcat camí del GR 172, anem cap a la nostre dreta direcció a Can Massana i Ecos, anem  entre els arbres, bastant mes endavant  veurem el perfil de les Talaies i a la seva dreta la Canal per la que haurem de pujar, mes endavant trobarem un desvio a la nostre esquerra senyalitzat com “Portell del Migdia” l’agafem i comencem la forta i directe pujada al Coll, un xic abans de arribar trobarem, a la nostre dreta,  una indicació i corriol que va a la Font de La Llum, la ignorem i seguim a munt fins arribar al Portell del Migdia.
Des de el cotxe entre 0,30 h a 1,15 h segons forma física.
Es baixa per el vessant oposat, al poc tros trobem una fita i un matusser escrit en la branca de un arbre, que ens indica un corriol que va a la Canal dels Micos, Seguim baixant fins trobar el camí transversal PR C-78, a la dreta cap a el  Montgròs i  a l’esquerra a Sant Jeroni i Camí dels Francesos.
Girem a la, nostre, esquerra tot passant per el peu de la via Cervera-Raül de La Talaia i  seguim  per el camí  en horitzontal, mes o menis,  passem 2 petites torrenteres, uns metres abans de arribar a l’Agulla “La pilota” (característica per la bola de la seva part alta) trobem la tercera petita torrentera, puja amunt sense camí i una mica incòmode però no gaire llarg, estem al peu del sòcol de la Paret, a mitja alçada i just una mica a la dreta de la vertical de xemeneia Nubiola – Torres, un petit díedre de  3/4 metres ens permet accedir a la feixa herbosa que ressegueix La paret Oest de Sant Jeroni i el peu de les seves vies.
Baixada
La baixada natural es des de el cim baixar per les escales i anar fins la Ermita  de sant Jeroni i en comptes de seguir baixant agafar el camí que puja a l’antiga estació del Aeri, actualment reconvertida en Niu de antenes,  als pocs metres de pujar trobarem un pal (torre metàl·lica) de La Llum, de aquest punt surt el camí que baixa per la Canal de Sant Jeroni,  el seu tram central esta una mica descarnat però se segueix be, trobarem un cable, a la dreta, que facilita un pas pegat a la paret dreta, desprès de aquest pas el camí passa al costat esquerra i se endinsa en el bosc deixant enrere el caos de la part central de la canal, còmodament arribarem a la Torre metalica de La Llum, seguim el camí a la dreta,  i en un plis plas estarem a Santa Cecília
Via  :   Nubiola - Torres
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00


diumenge, 17 d’agost del 2014

Gegant encantat

Montserrat
Monestir Interior
El Gegant encantat
Aproximació  :
Dos possibles opcions :
A)  La mes còmoda i de menis desnivell, anar al Monestir i des de aquet punt ve caminant, ve amb el “Cavall de Ferro” (funicular) arribar-se al camí de Gorros a Sant Jeroni, seguir-lo còmodament fins passar per davant (esquerra) de l’Albarda una xic mes enllà trobem un cartell, que posa “Camí dels Francesos 1125 m”   “Bruc / Collbató”  el passem de llarg i seguim pujant, passem per el costat de la Ermita de sant Jeroni, seguim cap a l’esquerra tot seguint el gran camí que puja al cim, passem per la terrassa de l’antic restaurant i el mirador, si trèiem el cap per el mirador veurem davant nostre i a tocar el “Gegant Encantat”. Seguirem amunt per les escales fins que gira a la dreta i tenim a vista el darrer tram de la pujada al Cim del Sant Jeroni, a les hores a la esquerra una entrada no gaire visible marca el punt alt de la canal que voreja la paret de la vessant Est del Gegant Encantat, anem baixant per un “No Camí” amb traça de haver passat algú altre.

Arribem al coll Nord, que es el inici de la via Normal i el peu al que arriba el ràpel.

Per anar a l’Aresta Brucs, seguir baixant per la canal fins trobar a la nostre dreta una clariana que es el mini collet en el que comença la A. Brucs.


B)  Podem aparcar a Santa Cecília i pujar per la Canal de Sant Jeroni (o dels Postes de la Llum) fins al cap de munt, passar per l’ermita de Sant Jeroni i agafar el itinerari A)  per la Baixada a peu de via.


Baixada :

Des de el cim del Gegant Encantat, anar cap el Nord, el ràpel es troba dues plataformes per sota, el primer tram es pot passar per la dreta (sentit de la marxa), el segon es te que des-grimpar un parell de metres, trobarem al terra una instal·lació de ràpel de dos paràboles amb cadena, a baix a la punta del llom, es veu un altre instal·lació.

Es pot fer un ràpel de uns 50 metres fins el peu de la normal, però es possible que tinguem problemes de fregament al recuperar les cordes.

Lo millor es fer dos ràpels seguin les dues instal·lacions, el primer ràpel no arriba als 30 metres, però quasi.

El segon ràpel no arriba als 25 metres.

Una vegada al terra remuntar la canal que em baixat, fins a sortir al camí de Sant Jeroni i seguir el itinerari que em seguit per vindre.
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

dilluns, 11 d’agost del 2014

Lluís Corominas

06-08-2014
Montserrat 
La Plantació Alta
La Doble
Via : Lluís Corominas
Una mica d'aventura, però ... Poca he ..!!! que no estem per sorpreses.
Tot arribant al punt que la canal de baixada es fa més estreta a la meva esquerra una petita plataforma herbada em crida l’atenció … Els companys em criden tot dient … Ja et vols saltar un llarg… miro i sí, està a sota meu i a peu de la placa, bé. Torno a la canal i baixo els escassos metres que ens separen, ara si ara estem a peu de via, uns metres més avall comença la via Tomahavk a La Mamella.
L’Esteve demana que fem canvi d'ordre i així ho fem… jejejje li tocarà balla amb la més lletja.
Enceta el primer llarg de pedra llefiscosa, no és gaire difícil però… és rareta, sort que és curta i ja estem al replà del qual me ant fet baixar, la reunió la farem d'un bon arbre.
El següent llarg em toca a Mi... Començo tímidament perquè marca poques assegurances ... Però és un esclat de forats enormes i còdols generosos, és a dir agafadors per gronxar-se i amb una pedra no bona... Excel·lent i una dificultat còmoda, tres-cents metres així voldria Jo. Però no, s'acaba ràpidament, un flanqueig a l'esquerra amb una cinta d'un arbre i una reunió de dos paràboles.
La tercera es veu una mica més dreta, però també amb bona pedra i bons agafadors, entre dues xapes la ressenya original marca un pitó… que no hi és, pel que s'ha de forçar una mica el pas o fer sevir l’antena segons nivell. Després va pujant un darrer pas ben assegurat i amunt el Martí xala tant que en la part fàcil i pedregosa no veu la reunió a sota el cim i puja fina a dalt de tot, munta una reunió al cim en unes restes de sabina seca un pèl precària.

Aproximació i Baixada

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Més Vies per anar-hi
 

dilluns, 4 d’agost del 2014

Nina-Normal




31-07-2014

Frares

La Nina

Via : Normal




Sort que la pujada queda majoritàriament a la ombra.


L-0







Un cop davant de La Nina pugem a ma esquerra a buscar un collet que la separa de la muralla Nord, normalment les ressenyes marcant un tram fàcil i curt per arribar a la R-0, nosaltres ens em encordat i ara Jo recomanaria no fer R-0 i seguir a munt, la reunió al collet amb arbres es mol mes còmode i el L-1 que comença amb artificial queda ben situat, es a dir que les cordes no tenen mes fregament i estàs a vista del company.











L-1 darrera La Foradada










Aquest llarg el fa el Martí que mica a mica va agafant la tècnica de l’artificial, algun pas llarg  però en general correcta, el mes difícil sortir de la reunió, amb estreps, la sortida en lliure per arribar a la R-1 còmoda i sense problemes al estil clàssic de la època.
















Bonic flanqueig, darrera l'espero Llebeig del Bisbe



A sobre la reunió es veuen un parell de reblons, no anar-hi es un flanqueig horitzontal tot passant a l’altre punta de la vauma a on es troba una reunió de un altre via (Perfil de Otoño), com que el flanqueig es mol fotogènic, faig reunió i be el Martí .... foto guapa i segueixo Jo des de la reunió 







L-3





Un pont de pedra i la primera xapa lluny es veu que originàriament havia un pitó ....   

..... ha desaparegut !!! solució fent contrapès amb la vaga del pont de pedra i la antena arribo a la xapa ..... que com es de les velles no permet posar dos mosquetons així que penjat del fifi de la antena pujo el màxim fins arribar a la següent xapa i posar una bona assegurança, un altre xapa i una sortida dreta però cantelluda i curta em deixa al cim.






Arribada al cim







Via de curt recorregut però que ens ha deixat una sensació de via clàssica i un regust agradable.









Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00


Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

divendres, 25 de juliol del 2014

Ignasi Jorba

24-07-2014
Montserrat
Monestir 
Gorros
Magdalena Superior
Via : Ignasi Jorba
Guapa via, ben assegurada però no regala.
El primer llarg es molt maco no gaire difícil, amb les xapes justes, pedra molt bona.
Comença just a l’esquerra de la 98 Oc, una primera xapa a l’alçada del pit serveix per marca l'inici i assegurar-se per poder assegurar correctament.
L’esteve és una fletxa i s'avança al Martí que té quasi l'exclusiva dels primers llargs, puja sense problemes més o menys recta amunt per la dreta de la gran vauma, 45 metres que es fan curts, tant és així que l’esteve no vol deixar les cordes i tira amunt, la reunió molt bona i preparada per rapelar.
El segon llarg puja també recte amunt tot a la vertical (aproximadament) de les Canaletes, puja tot anant posant més dret amb uns agafadors guapos… guapos, mol ben assegurada, tot creuant, pel mig de dues assegurances de la Mingo, però no fa falta desviar per aprofitar, seguint recta passem equidistant, a un parell de metres dels dos.
Aquí ara soc Jo el que li pispo el llarg al Martí i és que aquest llarg no l'havia fet de primer i em feia goleta fer-ho. Evidentment, he fet servir algunes presses de colors, però s'ha d'escalar entremig i per a mi no és un grau fàcil, si algú va molt justet pot fer servir l’antena, pedres grans i cantelludes, d'aquelles que dona gust, pedra extraordinària.
Flanqueig progressiu i mol ben assegurat tant pel primer com el segon.
Ombra les restes d'arbrets encara donen una mica d'ombra, en fa patxoca mirar les Canaletes des de dalt, també miro a l’esquerra per a on sortia la Mingo, bé la veritat és que només una vegada vaig sortir per l’esquerra i em va quedar gravat l'exposició i dificultat.
Ara si, ara el Martí surt cap amunt, llarg en teoria menys difícil, però no regala i s'ha d'escalar.
A la dreta d'un petit llavi a sobre de la reunió el pas “clau” que la gent marca de   huahuahua … Vº.
S'arregla amb un estrep i així i tot, per arribar un passet igual que per sortir, la pedra … Fantàstica i el company queda satisfet.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per l’aproximació, descens i més informació clickar aquí  :

dilluns, 14 de juliol del 2014

Tasmanià



09-07-2014

Montserrat Sud

Paret del Pont

Via : Tasmanià




El pas xungo del L-1 i la cinta salvadora (foto Martí)
Seguim tenint sort i el estiu ens dona un respir. Avui anirem a la Paret del Pont a fer una via que diuen es la mes “fàcil” (jejejeje) i que es una línia de xapes (jejeje)


Arribats a peu de via veiem una xapa relativament a prop ...... Nooor, no es aquesta, a uns 3 / 4 metres a la dreta a la quinta forca es veu un altre sort que no es gaire difícil i se arriba amb certa comoditat, desprès es van veient mes xapes però no es cap disbauxa ( al menis per a Mi), la pedra una mica especial, esta ben polida per la baixada de aigua, però es van trobant forats i regletes que permeten anar pujant, un pas de flanc a la dreta ens deixa al peu del pas mes difícil de la via, es mol fi el marquen de Vº+ 

 
Entretingut L-2

Jo tot i anar de cap de corda em vaig trobar una cinta llarga penjada per els companys que em va salvar la vida, si no hagués tingut que posar l’estrep i fer servir l’antena, però en el meu cas no va ser necessari, desprès segueix la mateixa tònica de la primera part del llarg, que es bastant llarg, reunió un xic incomoda.

El segon llarg es un recorregut sinuós ara per la dreta de la xapa, ara per l’esquerra sembla una mica erràtic, però es va fent sense baixar la guàrdia i buscant sempre el lloc amb mes bons agafadors


Curiós L-3

El tercer es mes curtet i ens permet una mica de tranquil·litat que no vol dir que sigui fàcil.

Enfilo el quart i aquí els companys que van davant nostre estan suant de valent  i es que no es pot ser BO.
Se enfila el llarg amb una pujada cap a l’esquerra per terreny relativament mes fàcil, es troba una xapa i els col·legues ant mirat a munt per una placa inhumana i ant vist una xapa i com atrets per un imant cap a lla ant anat, les seves exclamacions i renecs em donant el punt exacte per a on No se a de anar
L-3 des de R-3

així que segueixo cap a l’esquerra per terreny còmode i trobo un altre xapa,per sobre el cap, ara veig un altre mes amunt ja en paret i per terreny mes humà, me apropo fins situar-me a sota i la resta de un tronc em servei per posar una vaga, la veritat es que ara desprès del pas de molta gent es podria arribar a aquest punt caminat un parell de metres per sota, però ..... be he anat per la pedra....... ara si ara be un pas en que els peus es ficant per davant de la vertical, amb lo que el cul pesa mol i si a sobre tens un bon cul ...  posssss ...  que costa de fer-lo anar a munt, sort de un forat impressionant i de un altre que es veu, el primer de primera, però el segon....... 

Si ... Uffff    L-4 (foto Martí)

ufffff es pla per dintre i Jo no me aguanto... retrocedeixo al punt de partida trec l’antena, ara si torno a superar-me del forat ganso i amb la dreta, i la antena, xapo alè...hop i amunt la resta segueix sent difícil però els peus queden a la vertical del cul amb lo que anar-hi anant, ja tinc la reunió a dos pams i...... que passa,  me encegat....? estic clavat i son dos pams........ No Problemo que diu aquell ex  entrenador de futbol, antena i reunió, els companys des de la reunió del costat es fan un fart de riure.



L-4 i ràpel de la via del costat




Baixada :
Ràpel de R-4 a R-2 , 57 metres i un altre de R-2 al terra de uns 50 metres



Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :


Paret del Pont



Montserrat

Paret del Pont



Aproximació

Sortim del Poble del Bruc en direcció a Barcelona, per la carretera vella, arribarem a una urbanització, a partir de aquí la carretera es de direcció prohibida, en la nostre direcció, girar a l’esquerra i pujar en direcció a la Muntanya, al final una mena de placeta, anar a la dreta i ben aviat a la nostre esquerra una pista va  a  Can Jorba, la següent pista es la que va a la Vinya Nova (restaurant de masses), aparcar en el pàrquing de sota i agafar la pista que surt cap al interior del massís, al poc agafem el desvio a la dreta que ens porta al fons del torrent (Torrent del Pont)se segueix uns metres i se agafa un marcat camí a la nostre dreta, Passant per sota (a certa distancia) del Pollegó Oest, seguim, el camí passa a tocar de la Roca gris, a uns escassos 15-20 metres. Seguim per el marcat camí passant per sota de l’agulla Jordi Solé i Massip, el camí fa uns revolts tancats i desprès trobem a la dreta una curta torrentera que porta en pocs metres al peu de la “Paret del Pont”

Baixada

Cada via te la seva pròpia baixada rapelant-la i quedant al peu de la paret, de aquí la curta torrentera que em fet de pujada ara ens deixa al camí que va a la Vinya Nova

Vies :
Tasmanià

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

dilluns, 7 de juliol del 2014

La Reina



Montserrat

Agulles

La Reina


Aproximació  :

La regió de Agulles, te varies entrades la mes usual es per Can Maçana a on podrem aparcar el cotxe 


i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles.



Anem seguint el fressat camí fins el refugi, una vegada arribats el deixem a la nostre esquena i agafem el camí que surt a la esquerra, al poc de sortir una bifurcació a la esquerra, deixar-la i segui a munt cap a la dreta, anem seguint el camí una mica  abans de arribar a la  paret Est de la Bessona Inferior


passarem per una zona plana, a la nostre dreta, "una fita" marca la pujada anem seguint el camí poc marcat fins arribar al peu de La Bola de La Partió, seguir cap a l’esquerra sense perdre alçada i ens trobarem amb la Aresta Brucs de La reina

Baixada :

Des de el cim mirant cap el Nord a la nostre esquerra, darrera de una pedra mes fosca esta una vella instal·lació de ràpel, a uns 3/4 metres del cim, 16 metres ens porten al Collet que la separa de La Corona de La reina.
Dos opcions, mirant el ràpel a la esquerra seguir un corriol que passa per sota La Corona de La Reina, un tram de pedra el passem per sobre i un altre curt corriol ens deixa al camí Alt d'Agulles, que surt al camí que em seguit al matí de pujada.
Mirant el ràpel a l’esquerra, passar el Collet i baixar per l'altre costat, un marcat camí recorre el peu de La Bola de la Partió i La Bitlla per les seves vessant Est, passem per el peu de l’Aresta Brucs de La Bitlla i agafem el camí que baixa a trobar el camí del refugi.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Vies :
 Aresta Brucs La Reina
http://blogdelguillem.blogspot.com/2015/09/la-reina_28.html

Aresta Brucs La Corona de La Reina
http://blogdelguillem.blogspot.com/2015/09/corona-de-la-reina.html 
Aproximació a La Corona de La Reina




divendres, 4 de juliol del 2014

Tudons



Montserrat Sud

Serrat dels Tudons



Aproximació :

Podem deixar el cotxe en Can Jorba i seguir la pista que va a La Vinya Nova, a uns 4 o 500 metres surt, a la nostre esquerra,  un camí ben marcat, es possible trobar lloc per un o dos cotxes. A partir de aquest punt el camí te el nom de “Camí dels Francesos”  seguir-lo còmodament uns 15 minuts, en un lloc que el camí gira en un angle mol agut a la dreta, veurem recta amunt del camí una senyal de pintura que barra el pas, just a sobre de aquesta senyal una fita marca el desvio a l’esquerra per un sender mol poc marcat que passa i volteja el peu de l’aresta de l’agulla Alícia situada a tocar del camí dels Francesos, seguim en direcció al peu del Serrat dels Tudons per terreny poc marcat però ben fitat, en pocs minuts arribarem al peu de la paret i de les seves vies.



Baixada :

Des de el cap de munt seguir el llom, Nord, primer una canal amb un arbre, que pot sevir per fer la darrera reunió de les vies, seguir uns 15 metres mes, una petita desgrimpada de uns 3 / 4 metres ens deixaran al costat de un esvelt i gruixut Pi que te una anella per rapelar per la vessant Est, 30 metres ens deixant al peu de la paret i a toca del camí que em seguit per fer la aproximació, seguir en sentit contrari fins el Camí dels Francesos i despresa baix per aquest fins el cotxe

Vies :

Raó de Ser
http://blogdelguillem.blogspot.com/2014/09/rao-de-ser.html

Ping - Pong
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

dimarts, 1 de juliol del 2014

La Carnavalada



Agulles

La Carnavalada


Aproximació  :

La regió de Agulles, te varies entrades la mes usual es per Can Maçana a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles.
Anem seguint el fressat camí fins el refugi, una vegada arribats el deixem a la nostre esquena i agafem el camí que surt a la esquerra, al poc de sortir una bifurcació a la esquerra, deixar-la i segui a munt cap a la dreta, anem seguint el camí uns metres abans de arribar a la  paret Est de la Bessona Inferior, trobarem a la nostre dreta el peu de l’aresta Brucs de La Carnavalada, seguint per el camí uns metres mes amunt el inici de la via Zoe.


Baixada :

Si desprès volem fer el cim, caldrà tornar al lloc que estem i anar cap a la dreta quasi caminat en horitzontal fins una anella que ens permet fer un curt ràpel de uns 10 metres fins el terra, pujar un parell de metres a munt i seguir un camí a l’esquerra (sentit marxa)

Fins trobar una cana que baixa, ja estem per el camí que em fet servir per pujar.

 Vies :

Aresta Brucs
http://blogdelguillem.blogspot.com/2015/05/carnavalada.html 

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00