Translate

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aa) Agulles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aa) Agulles. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 de juny del 2014

La Xepa



Agulles

La Xepa 





Aproximació :

  
 










Can Maçana, a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D’Agulles. 













Ens arribem al Refugi i seguim per el ben marcat camí de Coll de Porc, no mes que uns escassos 20 / 25 metres, de una marcada corba a la dreta, surt un corriol cap a la esquerra, seguir-lo, pesarem entre mig  del "Cap de Guerrer", a la nostre esquerra i la "Maquina de Tren" a la nostre dreta seguint amunt,  anem alternant alguna pujada amb algun pla fins trobar un bloc que barra la canal / Camí i que es passa be per la esquerra, ara ens queden, entre uns 100 a 200 metres, que el camí es mes ample, just abans de tancar-se un altre cop, veurem a la nostre esquerra, a peu de camí el inici de la aresta Brucs, esta junt a un arbre amb restes de una senyal blava i una fita, que indiquen el inici de aresta de la agulla "La Xepa"


Si seguim el camí, senyalitzat amb restes de pintura blava i resseguint la paret Est de "La Xepa"  arribarem a trobar a la nostra esquerra una estreta i dreta canal que porta al cim de l’agulla



Descens  :

Des de el cim anar cap el Nord, per una mena de llom, que es fa caminant, uns 20 metres, a la dreta una estreta i dreta canal porta al camí.

Al inici de la canal un gros arbre ens permet fer un ràpel de uns 27 metres, que ens deixa al vell mig del camí.

Seguir aquest camí, lleugerament senyalitzat amb marques blaves i que passa per el peu de la Aresta Brucs  seguim el camí de pujada en sentit contrari.

 

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Informació vies d'escalada :

 Aresta Brucs



dilluns, 16 de juny del 2014

UME 40

11-06-2014
Montserrat
Agulles
Cap de Guerrer
Via : UME 40 aniversari

Una via maca, per nosaltres exigent, que es deixa fer gracies a lo ben protegida, sense passar-se.
La via : 
Primer llarg : Arribar a la primera xapa fa sua una mica, després es pot fer un parell de passos en Ae i seguir en lliure difícil, passar per el mig d'uns forats i anar a buscar l'extrem esquerra d'una gran vauma, un cop superada decreix la dificultat i entrem a la reunió, tambe en l'extrem d'un altre vauma. 20 metres, 6 xapes, Vº / Ae / Vº / IVº
Segon llarg :
  Sortim de la reunió per l'esquerra per superar el vaumat i posarnos per sobre - dreta de la reunió, ara es un xic mes vertical, no anar directa de xapa a xapa, millor anar ara una mica a l'esquerra, ara una mica a la dreta de la linia recte, pedra bona i cantelluda.30 metres, 7 xapes, IVº+ / Vº / IVº+.
Tercer llarg : Recte per superar un forat per l'esquerra, després amunt deixant a la nostre dreta els diferents vaumat de diversos ulls, els darrers metres la dificultat decreix considerablament. 35 metres, 8 xapes, IVº+ / IVº / Vº / IIIº.
 Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Cap de Guerrer

Montserrat
Agulles
Cap de Guerrer
Aproximació :
Can Maçana, a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles. Ens arribem al Refugi i seguim per el ben marcat camí de Coll de Porc no mes que uns escassos 15 / 20 metres, al mig de una marcada corba a la dreta, surt un corriol cap a la esquerra seguir-lo unes 60 / 70 passes i a la nostre esquerra esta el peu del Cap de guerrer, anar cap ell.
Es pot resseguir tot el seu peu tant cap a la dreta, paret Est, com a la esquerra, en aquest cas es remunta una curta canal, un xic abans de arribar a dalt surt la via UME-40,  al cap de munt es pot seguir per la paret Oest.
Descens  :
Des de el cim mirem cap el Nord (darrera) i uns metres per sota una instal·lació de ràpel, farem un de 30 metres i desprès, mirant a la pedra, anirem cap a la dreta a buscar directament el camí de tornada al Refugi 
via :
UME 40 Aniversari  
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00




dissabte, 22 de març del 2014

Llebeig



19-03-2014

Frares / Agulles

El Bisbe

Via  : Esperó  del Llebeig



Avui dia tranquil, toca esca..... be ;  toca caminar i fer una bonica escalada BEB

La aproximació es llarga, però se ens fa curta, tot anant repassant les agulles que trobem per el camí

L-1
Una mica abans de arribar al Bisbe, ja veurem tota l’aresta i el seu itinerari, vist de front sembla mes difícil de lo que es.
El inici esta marcat amb una senyal blava i una xapa uns 5/6 metres amunt.

Comença, com es habitual el Martí, l’Esteve li va donant presa per que anar a tocar el timbal.

L-2 (foto martí)
 Mentre va pujant ve remugant les excel·lències de la seva corda verda, finalment arriba a la R-1 i pugem nosaltres tot poc a poquet, que no es pot corre, que si no ens ofeguem.

No mes arribar veig la cara del company i endevino la seva intenció de sortir corren..... NOOOOR  agafo la corda de l’Esteve i abans no se n’adoni ja estic fora de la R-1 tant es així que tinc que rebobinar i mirar el pas, torno enrere i surto per el vell mig de la R, pedra bona, dificultat assequible i assegurances justes, però correctes.


L-3
Arribo a la R-2 com ant posat un bon parabol,  ant rebentat la vella reunió i ant deixat no mes una xapa vella de les tres que tenia, deu ser coses de les noves cultures.


L’Esteva fa el darrer llarg, curtet, avui li ha tocat a Ell la lletja de la via, per compensar li deixem ser el primer de fer el ràpel, quin munyo de cordes que es troba a mig fer, mentre a dalt el company i Jo,   tot discutint quina corda te la culpa evidentment.... la seva, que per això jo escric aquestes ratlles.



Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

dimarts, 11 de febrer del 2014

Pingüí



09-02-2014

Agulles

Pingüí

Via  :  Aresta Brucs




El dia sembla bo, amb Sol i tranquil, desprès de esmorzar tot ha canviat, núvol, fred i vent, quin coi de dia..!!!

 Anem pujant tot xino xano cap Agulles, al caminar sembla que el cos se escalfa.... però NO, tot arribat al nostre destí,

El Jordi fent el L-1
 el fred i el vent ens fan retrocedí i busquem per els vols alguna cosa mes còmode per fer ....... 
El Guillem a l L-2 (foto Joaquim)

El  Joan, que es un home de recursos, diu..... El Pingüí per l’Aresta Brucs,  la recorda no massa complicada.
Canvi de itinerari i arribem a peu de via, fa fred però el grau es mes amable.


El Jordim i El Joan fent el L-2
Anem quatre, el Joan, el Joaquim, el Jordi i Jo, amb el Jordi no ens coneixem, amb lo qual el Joan aprofita per emparellar-nos i fer que ens coneixem millor.

El Jordi puja amb comoditat, es nota que es un “Màster”, el grau es amable, però el fred es intens i de tan en tant te que parar a bufar-se els dits, va tant sobrat que la darrera assegurança, abans de la reunió (un pitó) se la salta, cosa que no farà el Joaquim que puja darrera.

El segon llarg em toca, es mes curt però mes intens, ben assegurat, però coi de fred et fa dubtar de les preses.....!!!  me aguantarà, el ditets, o no me aguantarà, he aquí el dilema, poc a poc, però segur, vaig pujant fins el Cim.



Un vent gèlid avorta totes les idees de fer un altre via,  enfilem el camí del cotxe.



Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

diumenge, 29 de desembre del 2013

Vacances Frustrades

27-12-2013
Montserrat
Agulles
Roca Dolça
Via :  Vacances Frustrades

El inici de la via esta a tocar del camí.
Primer llarg :  Comença amb uns 6/7 metres de  rampes fàcils, després es posa dret, bona pedra, ben assegurada, puja recte amb grau que va variant,   entre la tercera i quarta xapa (color verd)  es mes pràctic anar clarament a la dreta a trobar una pedra blanca que te la part esquerra una mica esmicolada, però la dreta es un bon agafador i arribar a la quarta xapa per la dreta i una mica per sobra. La resta perfecte, sense ser fàcil tampoc difícil, al final una diagonal a l'esquerra per entrar a la reunió al inici de un petit esperó sota de la bola. 38 metres, 8 xapes, IVº / IVº+ / Vº / IVº+ / IIIº.
Segon llarg : Inici un xic mes que dret amb dos passos de Ae, seguit de dos passos que es poden fer en lliure o en Ao, a escollir. Arribada a la reunió, un xic abans del cim amb comoditat. 18 metres, 5 xapes, Ae / Ao / IVº / IIº.

Roca Dolça

Montserrat
Agulles
Roca Dolça
Aquesta Roca, que no Agulla, esta situada davant del Pingüí i passat l’avenc de Puetons una mica per sobre de Ell
Aproximació  :
La regió de Agulles, te varies entrades la mes usual es per Can Maçana a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles.
Anem seguint el fressat camí fins el refugi, una vegada arribats el deixem a la nostre esquena i agafem el camí que surt a la esquerra, al poc de sortir una bifurcació a la esquerra ens farà arribar a l’Avenc dels Puetons, es posem a sobre de la boca d’entrada i seguim un camí que volteja cap a la dreta tot seguint el peu de les roques, passem una petita vauma i davant quan el camí gira cap a l’esquerra una rampa de pedra toca el camí de aquí o de una rapissà, una mica mes amunt surten dues vies d’escalada,  “Vacances Frustrades i Maria Lluïsa”.

Descens  :
Des de el cim de la roca, ens dirigim al peu de l’agulla que tenim al darrera, es el Pingüí,  uns 10 o 15 metres en horitzontal ens separa del  collet  situat al peu del Pingüí, seguint el sentit de la marxa, baixar des de el collet cap a la dreta, trobarem un camí fitat i marcat, el seguim de baixada i al poc sortirem al camí que hem seguit al vindre, seguir-lo en sentit invers.
Més Vies per anar-hi

dijous, 31 d’octubre del 2013

Cerdà-Riera

24-10-2013
Montserrat
Agulles : La Bandereta
També anomenada  Ven – Suri – Ven.
Via : Cerdà - Riera
Primer llarg : Te un inici dret, però amb bona presa, que es pot protegir amb algun Friend,  a gust del consumidor, desprès un camí terròs cada vagada amb menys vegetació i mes terra fins arribar a la primera reunió. 30 metres, IVº / IIIº / IIº.
Segon llarg : Ara es salta una reunió i es ajunten dos llargs de la original, Un primer tram fins arribar al peu de la marcada fissura, aquest tram te alguns passos fins de per si i per el polit que esta la pedra, sobre tot posar-se a sobre d'una petitíssima rapissa (Vº amb rebava), algun pas de Ao, desprès se inicia el diedre en que es van trobant algun vell tac i es pot amanir amb friends al gust, algun pas de Ao en la part extra-plomada ajuda una mica, la pedra segueix polida, la entrada a la reunió es una mica menys difícil i la reunió no gaire còmoda, parabols amb anella. 38 metres, 2 xapes recuperables, 7 pitons i friends, Vº / Vº+ / Ao / Vº+ / Vº / IVº+ - Vº / Vº+ Ao / Vº+ / Vº / IVº+.
Tercer llarg : Se surt per l'esquerra, uns primers passos en flanc i després en diagonal ascendent combinant passos de Ao amb lliure, ara un tram recte amunt mes vertical seguin combinant el agafar-se a les assegurances amb l'escalada en lliure, finalment una marcada diagonal a l'esquerra per entrar a una còmoda reunió al peu d'una fissura. 30 metres, pitons vells i friends, combinació de Vº amb Ao i algun pas de Vº+ / IVº+.
Quart llarg : Una fissura lluenta ens porta fins un característic arbre, després entre les branques es remunta fins arribar a la part estreta de la fissura que es puja una mica en ramonage per després aprofitar mes la placa de la dreta per la que acabarem surtin per anar per la placa fins a la reunió. 45 metres, 2 xapes  sabines i  friends, Ao / Vº / IV+ / IVº / IVº+ / IVº / IIIº.
Algunes vies mai deixaran de ser una clàssica, però se ha de currar no regala res.

dimarts, 10 de setembre del 2013

VoltaCap



04-09-2013

Cap d’en Calventus

Via  :  VoltaCap




Els invents no acostumen a funcionar...!!!

Una via de la que no es troba quasi informació, que molta gent a fet, però no es parla....!!! mmmmm amb aquests ingredients dona per arrufar el nas.

L-1 El Martí a peu pla El Guillem assegurant



Però amants de les pseudoaventures, ens llancem de Cap, per fer la VoltaCap.



He ..!! que a quedat be ?

Com es habitual en aquestes  vies la aproximació es a traves del herbassar,sort que el recorregut es curt i ràpidament se arriba al peu de via.

La primera impressió es descoratjadora, la segona impressió es que esta podrida.

A peu de via surt una veu que diu .... com ho fem..? el Joan salta el primer ...Jo la segona, sobre el paper sembla mes de aventura..(?).



L-1
El Martí  te la dèria de fer sempre el primer llarg... perfecte .... aniré de convidat, cap problema.

El Martí menysprea olímpicament unes grosses branques i segueix fins la darrera sabina, a la que posa una cinta. Puc dir-vos que puja de segon, es un pati constant..... no saps a on agafar-te.. tot sembla que caigui.

Be com al cap de corda no li agrada la seguretat dels interiors “saviners”, surt per la esquerra i es salta, sense adonar, una xapa  ... , no hi ha com ser BO, així que arriba a una segona, a una tercera i a una quarta..... totes seguidetes..

Inici del L-2 El Joan fa cara de  circumstancies

Ara sortir de aquesta es un altre historia, finalment estrep, tancada de culet i.... fora... ja esta, per Ell per que quant passi Jo recollint el material....ufff per treure l’estrep.

En fi una reunió de un espit i aprofitament de 3 “burilillos” de la R de l’Aresta.

Ara el amic Joan surt rapit cap a la dreta.... be, aviat se acaba lo de rapit i es veu avançar la corda lenta, mol leeeeentaaament i un silenci sepulcral.





Sort de les savines !!
Haaay  quin culet que portem el Martí i Jo al fer-la de segons... no saps a on agafar-te, el Joan ha posat algun pont de pedra algun friend, alguna savina de reforç a lo que es troba de la via i finalment el flanqueig finalitza i toca fer uns 4 metres recta a munt, sort que els aperturistes van trobar un pam quadrat de pedra solida per col·locar un espit i amb tracció amorosa, remuntem, remugant els darrers metres.


Com diu un amic meu “Tengui i no Buelvi”

Per la aproximació, descens i mes informació, clickar aquí :

diumenge, 8 de setembre del 2013

Cap d'en Calventus



Cap d’en Calventus





Situada en la Regió de Frares, a efectes pràctics es la Regió de Agulles.

Situada davant i a poca distancia del Refugi d’Agulles, sorgeix una mica per sobre del bosc.

Aproximació :
Situats a Can Maçana a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles
Passem per el Refugi i seguim per el ben marcat camí de Coll de Porc (o de Port), al poc trobarem que el camí gira a la dreta i un altre, també marcat a la esquerra, agafem el de la esquerra, que es el de la Canal Ample i que va al Coll de les Agulles, al poc de agafar-lo el camí puja al marge dret i mol poc desprès torna al centre de La canal Ample, en aquest punt se ha de anar a la dreta fins trobar la vessant Oest o l’Aresta Brucs de l’Agulla del Cap d’en Calventus, no existeix camí, encara que el bosc no es gaire tancat i permet avançar el curt tram amb bastant comoditat.






Descens :
Es baixa caminant, uns 10 metres per la vessant Nord i desprès se agafa la canal de la nostre dreta (sentit marxa) baixant a toca de la Cara Est del Cap d’en Calventus, atenció al final de la canal un estimball de pedra ens barra el pas, just uns metres abans de  arribar, a la nostre dreta, resseguint la paret un llavi rocós ens deixa al inici de la Aresta Brucs, desprès seguir el mateix camí que a la pujada.

Vies :

dijous, 22 d’agost del 2013

Dipankara




21-08-2013

La Boteruda del Grà

Via  :  Dipankara


 Poc a poquet enfilem el llarg i ombribol camí entre els arbres d’Agulles, fins arribar, al cap de munt,  al peu de  “La Boteruda del Grà”.





Un altre vegada em deixo enganyar per el company, que si home que poc a poc veuràs com no es res...... etc...  haaay   això de caminar se en fa costa amunt  !!!!


El Guillem al inici del L-1


La via comença uns 10 metres a la dreta de  l’aresta Brucs, por una placa tombada una mica molsosa. 

Nosaltres em seguit la variant que surt al costat del inici de l’Aresta Brucs, en un flanqueig a la dreta.

De entrada ja  comença amb un flanqueig cap a la dreta per  un llavi a toca de terra, per desprès enlairar-se buscant unes boniques plaques amb pressa petita però cantelluda, equipada amb paràboles es deixa fer be.

Els dos  primers  passos es poden fer en Ao, si anem una mica justos, la resta de bon fer, entre la tercer i quarta xapa baixà el grau però allunya una mica.


Es que cada dia soc mes covard i en fa cangueli, sort que la pedra es agraïda i fa un ventet que se agraeix.






L’Esteva fent el L-2
L’Esteva arriba a la reunió i em diu “ara me he recordat dels passos ja l’avia fet

...grñgrñgrñ ens haguéssim  estalviat la caminada...!!!


Be ara et toca la segona ... que recordes.?  res, 
es que vaig sortir per la “Aresta Brucs”, 
pues avui toca sortir per la via que estem fen .... vinga amunt.!!!


La veritat es que es de mol bon fer i L'Esteva puja amb solvència.


Dalt de l’agulla se esta de conya  i no hem vist ni sentit ningú, ni escaladors ni gent normal, quina tranquil·litat, el temps passa sense adonar-nos

Per la aproximació, descens i mes informació, clickar aquí :

Boteruda del Grà



Agulles

La Boteruda del Grà


Bonica agulla situada al cap de munt d’Agulles, combina una bonica excursió amb algunes boniques i ja clàssiques escalades.
Aproximació  : 
La regió de Agulles, te varies entrades la mes usual es per Can Maçana a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles. 
Seguim el camí fins arribar al refugi, de davant de ell surt un camí a l’esquerra, seguir-lo, al cap de poc un altre petit camí surt a la nostre dreta, agafar-lo, passa per sota de la Bola de la partió, seguir amunt, passarem per sota la Baby de les Bessones a la nostra esquerra,  La Carnavalada a la nostre dreta, finalment trobarem el camí transversal superior d’Agulles, marques vermelles, seguir-lo cap a la dreta (sentit de la marxa), remuntem una canal bastant dreta, amb un pas d’arbre / arrels fins que el camí se estabilitza i segueix planejant, just abans de planeja ens trobarem a uns 4/5 metres per sobre amb el peu de l’aresta Brucs de “La Boteruda del Grà, des de el mateix lloc surt també la via Dipankasa. 
Descens : 
Des de el cim baixar per una rampeta (caminat) uns 7 /8 metres fins trobar la darrera reunió de la via Dipankasa, esta muntada per rapelar amb un ràpel de 60 metres, si no portem cordes tan llargues es pot fer parada en la primera reunió de la via  Dipankasa, que també esta preparada per rapelar.
Una vegada al peu de l’Aresta Brucs uns 4 / 5 metres ens separant del camí transversal superior d’Agulles, seguir-lo en sentit invers de la pujada.
Via  :  Dipankara
http://blogdelguillem.blogspot.com/2013/08/dipankasa.html

dilluns, 19 d’agost del 2013

Del Silencio

17-08-2013
Montserrat
Agulles
Agulla dels Set
Via  :  Del Silenci
La Via 
Llarg Únic
El inici,  a peu de camí, es veu dret i humit,  amb tres xapes dos de noves, recte a munt i un altre de vella, no ens agrada, per la dreta
 seguim uns 4/5 metres mes amunt, la sortida es veu mes natural i mes fàcil un flanqueig, horitzontal,  a l’esquerra ens porta a una xapa, que no es veu des de sota i que agafa la vertical de les xapes visibles a partir de aquest punt, aquí la pedra es dreta, però els agafadors son bons i es va progressant, dret però ben assegurat, un pas mes dret no em fa vacil·lar i me agafo a la cinta de colors.
Solucionat segueix una rampeta i desprès un altre muret, des de aquet punt veig una reunió intermèdia, a la dreta en un còmode forat, de un altre via ...?  de aquesta ..? ara un altre rampeta em porta al darrer muret i un altre rampeta porta cap a l’esquerra per superar el darrer ressalt que forma la bola superior, una vegada fet un flanqueig a la dreta a buscar una darrera xapa a l’alçada dels peus per assegurar la grimpada fàcil però descomposta que ens porta a la Reunió i ràpel de 60 metres fins el terra. 55 metres, 9 xapes + 2 plaquetes recuperables, IIIº / IVº - IVº+ / Vº / IVº+ - IVº / Vº / IIIº / IVº / IIIº - IIº.

Més Vies per anar-hi

diumenge, 18 d’agost del 2013

Ag. dels Set

Montserrat
Agulles
Agulla dels Set
Aproximació  :
La regió de Agulles, te varies entrades la mes usual es per Can Maçana a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles.
Seguim el camí fins arribar al refugi, de davant de ell surt un camí a l’esquerra, seguir-lo, al cap de poc un altre petit camí surt a la nostre dreta, agafar-lo, passa per sota de la Bola de la partió, seguir amunt, passarem per sota la Baby de les Bessones a la nostra esquerra i La carnavalada a la nostre dreta, finalment trobarem el camí transversal superior d’Agulles, marques vermelles, just al davant una mica mes amunt trobem l’Agulla dels Set amb la seva Aresta Brucs.
El itinerari normal puja a la dreta de l’Aresta Brucs, per una dreta i una mica bruta canal, fins situar-nos just a sota del cim, a la nostre esquera, al que es pot arribar caminant, tenim una vista extraordinària.
Descens : 
Seguim el camí de pujada al reves, si em pujat per alguna via de escalada es pot baixar amb un ràpel de 60 metres per l’Aresta Brucs, fins el camí, el ràpel es troba uns 7/8 metres cap l’Aresta Brucs

Via  :  Del Silenci
Més Vies per anar-hi