Balbino

19-06-2021

Montserrat

Monestir

Gorros

La Paparra

Via  :  Balbino

Ens dirigim cap al primer "Cavall de Ferro" puja una bona selecció del bèstia escalador, entremig nosaltres, una digna representació de membres de la tercera edat atrotinats, uf no sé què fem entremig de tanta jovenalla, en passar, perquè ens passen tots, ens miren com si estiguessin en un museu ambulant. 

Una veu de joveneta diu !!hoo vostè és el Sr. Guillem…!!!  el que em faltava per ensorrar la meva moral, després que et deixin lloc al bus, per seure, només en faltava que a la muntanya i amb la motxilla a l'esquena em tractessin de "Vell", que ho soc, però s'ha de guardar les aparences. És una activa noia de les xarxes socials que fa un postureig increïble, i que en alguna ocasió li he escrit dient-li que si segueix i així un dia es trencarà, i també que a vegades, he de seure cansat no més de veure-la fer tant exercici, i és que l'exercici cansa, ni que sigui un altre el que ho faci.

Eppp, no t'enfadis Mònica, ho escric amb "amor" i un xic d'ironia, molts petons i no em facis cas, és que a vegades em poso a escriure i soc una mica "boques"

Al que anàvem, la Via és escalada de plaer total i dificultat baixa, molt ben assegurada (només faltaria) aquesta vegada em prenc la revenja i deixo fer les dues primeres al Raimon, em reservo les dues del mig i la darrera pel Joan Marc. jejeje la tercera l'allargo i em salto la reunió així quan el Joan Marc arriba, bufant a la R, Jo ja estic sortint amb un mig somriure a la cara, en toquen dos, li dic i Ell gemega, però no pot fer res, la darrera té un parell de metres drets i bonics.

Un cop a dalt fem les paus mentre una part de la jovenalla arriba a dalt de "La cara de mico" cridant d'alegria i assegurant que s'ho han passat "Molt Bé". Aquí sí que m'he sentit Bé. Jo em dona molta satisfacció quan la gent s'ho passa bé i gaudeix d'alguna de les vies que he obert, no necessito cap més agraïment, al contrari, gràcies a vosaltres per anar-hi. 

 Aproximació

Sortint de l'estació superior del funicular de Sant Joan, “Pla de les Taràntules”, seguim el camí de Gorros, passem el Gorro Frigi, fins a trobar el camí que baixa al Sentinella, que està a la nostra esquerra una mica abans d'arribar al Mirador.

Baixem fins al Sentinella, just després de passar el Fusell, a la nostra esquerra, una fita marca l'entrada, un camí ens porta en uns 25/40 metres fins a una canal fastigosa, seguir-la, cap amunt, durant uns 30/40 metres més i ja estarem a peu de via. Una Xapa groga marca la R0,

La Via :

 Primer Llarg  :   Una xapa marca l'inici i després en diagonal cap a l'esquerra fins a situar sota un petit bosquet, ara recta amunt, es veu clarament el camí que la travessa per arribar a la reunió, pedra molt bona i dificultat molt baixa… per gaudir. 30 metres, 5 xapes, IIº- IIIº.

Segon Llarg : Un xic a l’esquerra de la reunió i recte amunt fins a sota d'una petita bola que flanquegem cap a la dreta, aquí la pedra i els agafadors excel·lents, la dificultat una mica més picantona, però be… el tram final la pedra és una mica menys bona i s'ha de vigilar, però ben assegurat amb poc risc. 35 metres, 11 xapes, IIIº / IVº / IVº+ / IVº / IIIº

Tercer llarg : Aquest llarg es pot fer en dos curts segons la mainada que portem, està muntada la reunió intermèdia, com la majoria, ho farem d'una tirada fins a sota la bola cimera.

Se surt de la reunió recta i després va una mica en diagonal cap a la dreta per anar a trobar els agafadors més bons i sòlids… tot un plaer de pedra i agafadors, aquest si… aquest no ... bé agafaré aquest… i així fins a la reunió. 40 metres, 9 xapes, IIIº - IIº

Quart llarg : Se surt de la reunió cap a l’esquerra per anar a trobar el punt més feble de la bola, aquí, si ens hem de posar les piles si ho volem fer en lliure, si no dos passos curts de Ao, és a dir d'agafar-se a les presses de colors i … Alè Hop ja estem al cim. 20 metres, 6 xapes, IVº- / Vº (o Ao), IVº / IIº.

Baixada

Baixem caminant en direcció al Gorro en 3/4  minuts estarem al camí que ens porta a l'estació superior del funicular, Pla de les Taràntules.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

 Vies per la Canalla a Montserrat

Vies per la Canalla a la resta

Més Vies per anar-hi

Més vies a la resta

Doc. Anton

12-11-2020

Montserrat

Monestir

Gorros

Magdalena Superior

Via : Doc Anton

 Per diversos motius canviem el dia i aquesta setmana sortirem el dijous, la previsió és molt estable i el temps és bo en general, a darrera hora l’Esteve no pot venir i aleshores decidim anar a Montserrat que per alguna raó el company li té un xic de fòbia, al darrer moment s'apunta La Gabi i El Jorge, com que els bars estan tancats i és un massís massa poblat, això de fer la paradeta no queda gaire glamurós, també influeix que el company, quasi sempre, ve esmorzat de casa, es veu que es lleva a tales hores de la matinada d'habitud i el cos li demana menjar, així que em veig esmorzant sol amb la paradeta al costat del cotxe, serà que no ...!! esmorzo a casa i això d'arribar i tiara amunt se'm fa estrany, tant és així que arribem abans que obrin el “funi”, cosa tan estranya que la memòria no em dona per recordar la darrera vegada que em va passar una cosa així, bé ... Tampoc és que la memòria, actualment, em doni per gaire...

Es fa estrany, troba lloc per aparcar a on vulguis, es fa estrany passar per les quatre paradetes de venda de formatges i que et cridin, això darrer és tan estrany que al principi ens girem a veure si era a nosaltres o a algun grup de turistes darrere nostre … no estem més sols que l'una, arribem a la plaça del Monestir i ni una Ànima, nosaltres quatre sols, sembla una pel·lícula de por ...!!!

Com si fóssim uns delinqüents esperem a la porta del “funi” a què obrin i quasi sols pugem fins a Sant Joan, tot es veu vuit fem l'aproximació per les escales de Jacob, que estant parcialment restaurades i ens posem a la via, de la via parlaré poquet, roca bona, ben assegurada, grau amable i si en algun moment deixar de ser-ho s'arregla amb una estibada de les “presses de colors”.

Ha estat molt agradable amb la “parelleta” al costat nostre, hem mantingut una agradable relació, cosa que el Martí ha sabut aprofitar, no content amb això de l'esmorzar, ara a peu de via es fa el “locu” i amb l'excusa de què vagi darrere una “nena maca” m'encoloma el primer llarg, Jo penso (beneit que soc) bé Jo faré el tercer… jejeje quan arribo a la segona reunió em diu que esperi un moment que les cordes estant embolicades, mentre Jo em quedo mirant la progressió dels companys en el segon llarg i quan m'adono “ELL” està quasi sortint de la reunió i em diu “No m'Assegures” Jo que soc un babau li contesto si … Si un moment em poso a assegurar-lo i aleshores me n'adono, aquest llarg era meu …!!! Ell fa un mig somriure i diu... Tu as escalat més no em diràs ara que baixí ...!!!

Em sento manipulat, però bé ...!! també és veritat que ell feia bastant que no podia sortir i tampoc és tan dolent que els col·legues gaudeixin un xic... de fet potser, d'alguna manera, sé lo he ofert Jo, però queda més dramàtic la primera versió, que, per altra banda, potser és la que ha passat ... O no … .  Ves a saber la vida és complicada i a vegades la història d'un mateix fet té tantes veritats com narradors ...

Ostres quin rotllo ... Final feliç amb una cervesa i unes patates fregides, còmodament assentats en l'aparcament, buit, de Montserrat.

 Aproximació  : Pujant per les escales de Jacob, arribar al peu de la normal de La Magdalena Superior i baixar per una canal a la nostra esquerra fins al peu de via.

Primer llarg  :  Sortida per terreny fàcil i recte amunt, als 15 metres passem de llarg una reunió i seguim mol còmodament amunt, una mica abans de la reunió trobem un pas que ens fa fixar una mica. 45 metres, 8 xapes, Iº - IIº / IIIº.

Segon llarg  :  Recte amunt els primers metres per després anar clarament a la dreta, per superar el sostre per la canal, un parell de passos una mica més difícils i tornem a l’esquerra per situar-nos al peu d'un petit espero que seguirem fins a la reunió. 30 metres, 10 xapes, IVº / Vº / IVº.

Tercer llarg  :  Se surt per l’esquerra de la reunió per girar ràpidament a la dreta per anar a trobar la canal, en aquesta tenim un parell de metres de pedra a controlar, mol ben assegurats, per després agafar la fantàstica placa que ens porta a la reunió, just a sota trobem un pas més picant que la resta, si en aquest llarg es va justet de grau, es pot fer en Ao els passos més difícils. 25 metres, 12 xapes, IVº / Vº / Vº+ (Ao).

Quart Llarg  :  Per l’esquerra de la reunió recta amunt, un primer metre que té lo has de mirar i després per terreny molt còmode. 20 metres, 5 xapes, IIIº+ / IIº / IIIº

Aproximació i Baixada

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Vies per la Canalla a Montserrat

Vies per la Canalla a la resta

Més Vies per anar-hi

Més vies a la resta 

Optima

16-09-2020

Montserrat

Gorros

Gorra Frígia

Via  : Optima

 Això de Montserrat cada cop ens fa més grípia anar-hi, tenim un element que no vol ni sentir-hi parlar i un altre que vol anar-hi, però també ha remugat demanat agafadors de veritat i no aquestes coses minúscules que a sobre rellisquen i té has d'agafar si o si, total que si no són naps són cols i la qüestió és queixar-se, avui amb aquest panorama aixecar el cul de la cadira del Bar ens ha costat el seu.

El Monestir quasi buit, per ser generosos, i al “Cavall de ferro”.... quasi sols, a accepció d'un grupet de “guripes” que anaven a fer pràctiques ..., arribar a peu de via no és excessivament complicat ni llarg, però anàvem a un passet que denotava clarament la il·lusió que ens feia.  Avui per segon dia ve el Raimon, totalment enganyat perquè ha mirat la ressenya i ha vist tot tercers i quarts, bé, també és que no s'ha posat les ulleres de veure i ha fet cas del que nosaltres li dèiem  …  Ja aprendrà…!!!!

Inici de la via huyyy ... hayyyy sort de l'arbre i és que al final tots acabem posant-nos a sobre d'ell, sort que no hi ha ningú de “la societat protectora d'arbres”. Parlant d'aquest tema alguna persona amb esperit organitzatiu, que sé que hi són, podria organitzar una ONG com una “Societat protectora d'escaladors desvalguts” … Bé només és una idea …  !!!!

Al que anàvem, al primer llarg maleint la mida dels agafadors, si és que se'ls hi pot dir així, a sobre és dret, sort que el beneït que la va obrir va posar moltes xapes, perquè si no … Tururu !!

Després del primer llarg la cosa s'humanitza no és que surtin agafadors que mereixin aquest nom, però bé es deixa fer un xic millor, el tercer llarg és un xic descompost ....... mira que arribo / arribem a ser mentiders … Està PODRIT de collons, el que passa és que està tan ben assegurat, que el risc és mínim i amb bona voluntat se'm pot perdonar, el quart és de traca i mocador, ant sortit els agafadors de veritat i és un gaudir.

Ara toca baixar, per sort som els únics a La Gorra i els ràpels els fem amb comoditat. Entendria que si van desmotar l'itinerari de baixada, estaria bé que els mateixos haguessin equipat una doble línia de ràpel de baixada molt segura i còmoda, el de la doble línia és pels dies que es massifica.

Aproximació  : Passat el peu de la Gorra Frígia uns 200 metre més enllà trobem un corriol, que puja dret, per després baixar, el camí passa a tocar de l'inici de la via.

Descripció de la via  :

Primer llarg  :  Aprofitem un arbre per fer les primeres passes, després un curt tram molt vertical amb els agafadors molt justos, aquí m'ajudo dels agafadors de colors, després ja es va suavitzant la cosa i té una lleugera tendència cap a la dreta. 35 metres, 16 xapes, Ao / Vº+ / Vº / IVº+ / IVº

Segon llarg  :  En horitzontal a la dreta, còmodament, fins a passar l'inici d'una canal, després recte amunt amb bona pedra i bons agafadors, en un punt que sembla que hi ha molta distància entre xapes, trobarem una a mig camí amagada darrere una pedra. 43 metres, 11 xapes, IIIº - IVº

Tercer llarg  :  Quasi horitzontal a l’esquerra fins a trobar la primera xapa, no visible, després seguim a l’esquerra en diagonal ascendent per agafar una fissura d'agafadors grans, però s'ha de vigilar la qualitat de la pedra, molt ben assegurada, arribem quasi caminant al bosquet. 35 metres, 15 xapes, IVº / Ao / IVº / IIIº / IIº - Iº.

Quart Llarg  :  Una mica a la dreta i recte amunt, sortida fina i després un festival d’agafadors fins a sobre de la llastra, ara un parell de passos verticals ens deixa davant de la reunió.  40 metres, 13 xapes, Vº / IVº+ / IVº.

Descens  :  Dos ràpels pel vessant oposat a la via, un de curt i un de llarg fins a la canal.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

 Aproximació i Baixada
Resta de vies de la Gorra Frígia

Vies per la Canalla a Montserrat

Vies per la Canalla a la resta

Més Vies per anar-hi

Més vies a la resta

La Infidel

25-07-2020                                           

Montserrat

Monestir

Gorros

Cara de Mico

Via  : La Infidel

Portem tot l’estiu amb por de les calorades i és que l'any passat ens va marcar molt en aquest aspecte i el present any ens està marcant el tema del “virus” aquest que ens fa la guitza, els de “Can Fanga” i rodalia o com diuen alguns els de “La Granja” estem amb el “hay” al cos pensant si la setmana entrant ens faran quedar a casa, mentre aprofitem amb els companys de sempre així si la palmó, ells vindran darrere i no podran escalar sense Jo, eppp no és per res, és simplement per tocar-los les pilotes o ovaris, segons el cas.

Be com anava dient, tot buscant l'ombra, si no total, si quasi, ens dirigim a La cara de Mico a fer la via Infidel, que es pot fer quasi a l'ombra, que li passa un ventet agradable, que té una aproximació curta (si tens calerons per pagar el “Cavall de Ferro”) amb una dificultat assumible i si vas un pic justet està generosament equipada, tant com per resoldre qualsevol problema amb un ús discrecional dels agafadors de colors, la tornada al Bar és més curta que la vinguda del Bar i igual de còmoda i costosa, això si amb el carnet de la Fede. Fan el descompte de la tercera edat i del club súper 3.

 La via és per gaudir, sense més problemes que el de no saltar-te les xapes, al segon llarg he sentit veus que diuen que només hi ha 2 xapes. Jo sempre i aquest cop també, he trobat 4 i un altre d'una via que la travessa, és a dir 5 en total, encara que la dificultat és molt i molt amable.

Cada vegada que vaig per Gorros tinc un calfred de satisfacció en veure quasi totes les vies en què he participat en el seu disseny i equipament, estan concorregudes amb escreix, clar que després he de fer dos o tres dies de règim per perdre els quilos de satisfacció. Gràcies a Totes i Tots per anar a fer-les.

Aproximació  :  Seguir pel camí de Gorros fins al trencall del Sentinella, baixar fins a arribar a la seva alçada i un marcat camí porta en diagonal a l’esquerra (sentit de la marxa) fins al peu de via.

Primer llarg  :  Comença al peu d'un bloc repenjat a la paret, pujar pel bloc fins a l’alçada de la primera xapa i fem el pas per posar-nos a la paret, bons agafadors, després anar seguint les xapes amb una bona pedra i bons agafadors. 35 metres, 10 xapes, Vº / IVº+ /IVº / IIIº.

Segon llarg  : Se surt de la reunió recta amunt, després se segueix amb tendència a l’esquerra, una mica en diagonal, fins a una fissura amb uns matolls, aquí trobem la segona reunió.  30 metres, 4 xapes, IIIº - IIIº+.

Tercer llarg  :  Se surt per la dreta seguint la fissura, després de la segona xapa anar a l’esquerra a trobar una bonica placa que escalem un xic per l’esquerra, i després un xic a la dreta però amb molt bons agafadors. 25 metres, 6 xapes, IIIº / IVº-IVº+ / IIIº.

Quart Llarg  :  Se surt un parell de metres a l’esquerra de la reunió, per situar-nos a l’entrada d'un bonic díedre, els primers passos un xic delicats, després els agafadors són bons i generosos, un parell de passos a la dreta ens posa en un petit espero, al principi una mica dret, després s'ajup fins a arribar a una curta xemeneia que ens deixa al cap de munt de l’agulla. 30 metres, 11 xapes, Vº+ (Ao) / Vº / IVº IIIº / IVº

Aproximació i Descens 

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

 Vies per la Canalla a Montserrat

Vies per la Canalla a la resta

Més Vies per anar-hi

Més vies a la resta

Camí del xas

Montserrat

Monestir

Mirador dels Ermitans

Via  :  Camí del xas

Disseny i equipada per  :  Guillem Arias al 2003

Primera ascensió 24-08-2003 per Guillem / Joan Marc / Conrad i Ferran

Benvolgudes i benvolguts he  recollit la informació que tinc d’aquesta via oberta per Jo i que la darrera vegada que la vaig fer no havia caigut en el parany de tindre un Blog, ara la he recuperat amb la informació que he trobat remenat per les carpetes de casa.

Me informen (17-06-2021) que esta desequipada.

El primer llarg comença per el díedre de la via “Camí de l’Alsina”, desprès segueix per el interior del torrent amb una petita xemeneia en diagonal (si no recordo malament), desprès pujar per el costat del torrent en mig de una selva tot caminant fins arribar a la rapissa herbosa que travessa la paret venint de les escales  del Pas del Francès i que passa per la segona reunió de la via “Camí de l’Alsina” i per el inici de la via “Broma de Satan” i a continuació per la segona reunió del “Camí del xas”. Aquest primer llarg i posterior caminada crec que els “puretes” de l’època el van desequipar, si no ho van fer segur que els aiguats i rierades dels darrers anys ho ant fet per tant, lo millor es obviar-ho, i començar a la R-1 bis.

Adjunto un croquis que em va enviar el Josep Fatjó als pocs dies de obrir-la, entre aquest croquis, els meus croquis un xic maldestres, la llista de material empleat en obrir-la i lo que recordo he confeccionat la ressenya de la foto.

Agrairé tota informació possible de la via per qui la hagi fet fa poc o per qui vagi a fer-la..... gracies.

Situació

Camí de l'Alsina

Broma de Satan

Suggeriments de vies per anar-hi a la resta del país.

Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat.