Alta Fidelitat

06-11-2013

Serrat dels Monjos

Via : Alta Fidelitat

El Primer pas

Enfilem el camí de les coves de Salnitre, per desprès seguir el camí que va al Monestir, xino xano arribem al peu del Serrat dels Monjos, a la seva dreta una via maca i de les poques assequibles per nosaltres.... de moment.

El Martí al L-1

Avui tenim el Martí, que ràpidament se adjudica el primer llarg, posa cara de estranyesa.... ningú  li pren la iniciativa, es que el llarg mes difícil.... però també el mes ben assegurat.

El inici amb uns bonic passos de bavaresa fins una xapa i desprès anant fent panxetes, mes o menis finetes, fins sota un díedre equipat amb tres pitons que permeten fer alguna tibada, sortida cap a l’esquerra i la reunió a sobre, es nota la mestria del company

L'Esteva al inici del L-2

Atenció arriba el segon llarg i tal com marquen algunes ressenyes a la dreta bastant lluny una xapa.... noooor  per allí no es se ha de pujar una mica  a  la esquerra per un munt de blocs.

ATENCIÓ una mica a sota a l’esquerra una xapa nova, potser alguna nova via.

L-2  arribant al arbre sec (punt de emmerdada genial)

Quant arribem a sobre de un resta de arbre sec, en teoria hauríem de anar a la dreta, però mes amunt de la canal, ara mol podrida es veu un pitó nou i mes amunt 2 xapes noves això ens despista i l’Esteva fa una obra d’art pujant per aquí, no mes os diré que al arribar a casa he trencat algunes pues de la pinta i es que encara tenia els pels de punta i anant de segon....ufffff, deu ser la nova via, la reunió te una anella per rapelar.

L-3 serà o no serà ..?

Una mica abans de la reunió em despenjo cap a la dreta a on esta la reunió de la via que estem fent, passa per darrera un abret i es veu trepitjat.... es a dir no som els primers.

Una vegada els tres junts a la reunió un xapa es veu una mica a sobre, ara tenim la síndrome de “ La estic Cagant “ el company diu es un parabol.

L-3 No...no es,  però be...!!!

Be jo la via ja la avia fet però això de les Neurones a aquestes alçades falla i jo recordava un llarg mol bonic, que vaig fer de segon i recordava que anava a la dreta... així que agafo els trastos i deixo el parabol ( que desprès resulta que no ho es) i em llanço cap a la dreta, roca extraordinària ... però ni una assegurança, poso un friend, que entra de conya, en una fissura vertical i tiro a munt ..... ara veig una vella reunió ...?  

 

No...no es Tai-Chi es la entrada a la R-3

 arribo i desprès de assegurar-me trec la ressenya de la butxaca, la via anava per la xapa de sobre la R-2,  crec que la reunió 3,  deu estar a sobre un morro que tinc a sobre, be tiro a munt per un petit díedre canal i quant comença a posar dret ... apareix, mig amagat, un pitó be això dona coratge una petita bavaresa que faig en X al i sortida cap a la reunió... be .. si estem a la via ... ara es veu la continuïtat.

 El Guillem al inici  del  L-4

El Sol apreta i ens deixa ben xafats, a sobre el vent que ha fet aquests dies ha parat, els ofereixo la oportunitat de fer el darrer llarg als companys.... no mes la cara amb que me mirant ho diu tot.... una cosa així com “esta boig aquest Romà”

L - 4

Es mol bonic, el darrer llarg te algunes passes verticals, una placa ajaguda i de adherència, un pas vestia ..... be jo ho soluciono posant un estrep i se a acabat el pas vestia, desprès  una canal ajaguda de pedra boníssima fins completa el llarg de 50 metres.

Finalment  la Ombra !!!!

Ens a sobrat el Sol i es que no es normal que al Novembre encara tinguem temperatures de 28º

Que be que ens sap la Clara !!!!!!!  asseguts  a la fresca del carrer a ple mes de Novembre !!!!

Per la aproximació, descens i mes informació, clickar aquí :

 http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/09/serrat-dels-monjos.html

Abierto hasta el atardecer

02-10-2013

Serrat d’En Muntaner

Via : Abierto hasta el atardecer

Com no escarmentem tornem a anar  a repetir i anem a fer una via dels mateixos obridors que la setmana 

passada, aquest cop cap objecció i es una via per repetir, encara que no es fàcil, bona pedra, ben assegurada, algun pas “apreta” però es pot tancar el culet i endavant.

El Martí al L-1

Com no, el Martí ja te el peu a la paret i nosaltres encara ens estem mirant el peu de via.... en fi es la seva dèria.

L-1

Des de terra es veu el cap de un pitó a uns  3 / 4   metres, se arriba be a la següent assegurança una xapa, ja en terreny mes dret, en la tercer xapa fem un pas de Ao ajudats de la “Tramposa” , sortida a la dreta i tornar a l’esquerra per xapar i se humanitza el recorregut amb una pedra extraordinària i assegurances justetes, però suficients, opció de posar un parell de friends, però el company diu que prefereix no parar que si no li agafa el telele, la reunió còmoda.

 

El Guillem al L-2 (foto Martí)

La segona tenen la amabilitat de oferir-me-la, així que abans no es tornin enrere tiro amunt, el inici sembla una mica descompost .... però No, esta be, se arriba al llavi que es el pas clau, posar la assegurança a la xapa de sobra el llavi es deixa fer .... però superar-lo  ufffff se ha de tindre uns braços de ferro 

L'Esteva al L-3

Ja no dono la talla... així que me agafo a la cinta de colors i amunt, xapo el següent i la sortida es dreta i fina, no ho veig clar i col·loco l’estrep per guanyar el pamet que em falta per sortir.... No fàcil però amb mol bona roca i premen el culet.... , no regala però es pot anar fent be fins la reunió.

Ara l’Esteva fa una mica de morros li hem deixat la ultima que es mes fàcil, això li passa per badar.

 
Es una mica mes fàcil inclòs alguns diuen que prescindible....(?)  a Mi me ha sembla maca, la pedra es bona els primer 10 metres no son difícils i els altres son Difícils amb bona pedra i ben assegurats.

La reunió esta en un lloc una mica incòmode, però òptim per posar el ràpel, acabem de pujar al cim, fem el cigarret, tot contemplant el magnífic panorama.

Al cim, mes amunt de la R-3

Descens :

 Per la mateixa via en tres ràpels anant de reunió en reunió.

Per la aproximació i mes informació, clickar aquí :

Mares del Sur

25-09-2013

Pollegó Oest

Via : “Los Mares del Sud”

Diuen que es una de les vies mes assequibles de aquesta zona.

Primer llarg :  Ben visible una  baga en un pont de pedra a 6/7 metres de terra marca la entrada de la via, amb una mol bona pedra ens fa salivera, te un tram vertical amb tres xapes que tibant se arriba bé, per sortir del darrer posem un estrep ja que de mans la pedra no dona gaire confiança i de pet a la reunió situada a l'esquerra. 30 metres, 5 xapes, IVº+ / Vº / Ae / Vº / IIº 

Segon llarg :  Be el primer tram del llarg esta força descompost, el segon es una petita tartera, al cap de munt hem d'anar a l'esquerra a trobar la reunió en una zona herbosa, al peu d'una placa. 20 metres, IVº (descompost) / IIIº / IIº / Iº.

Tercer llarg :  comença amb una mol bona pedra,  la primera xapa no es veu, te la trobes plana al terra uns 6/7 metres mes amunt, mantindré una llastra sempre uns metres a la esquerra,  desprès anant pujant seguir amunt, ara una mica a l’esquerra, ara una mica a la dreta, aquí el terreny es francament de poc fiar i se ha de seleccionar amb delicadesa a on et repenges, a la dreta es  passa per un lloc força descompost per anar a buscar un tros bo, el busco massa a la dreta i resulta que esta mol mes a prop i no es veu tant sòlid, però la xapa i  el camí es per aquí,  buscar la xapa per que es fàcil despistar-se,  al final la R-3 queda un 2/3 metres a la dreta de la vertical amb la R-2. 30 metres, 4 xapes, Vº / IVº+ / Vº. 

Quart llarg :  Quin llarg,  descompost i difícil, l'inici falsament prometedor en fa anant caminat a la dreta per zona arbrada i darrera un matoll el inici com  una mostra de lo que trobaré mes amunt, una llastra amb un aspecte fatal i amunt per terreny dubtós un flanqueig a la dreta amb els peus per sobre ...... be no ho se com qualificar-lo i desprès un pas no gens fàcil, amb  la assegurança bastant allunyada, dona pas a una placa de uns 8/9 metres de bona pedra i una entrada a la reunió de mes del mateix. 41 metres, 5 xapes, Vº / IVº+ Vº.

Cinque llarg : la primera xapa queda una mica a la esquerra abans de passar una llastra per la esquerra, desprès un altra xapa i desprès excursió per una bona pedra i es que venint de lo que es troba a sota es un regal, els metres passant volant i les assegurances es troben a faltar. 50 metres, 4 xapes, Vº / IVº+.

 Sise llarg : Recte amunt,  amb bona pedra i grau molt còmode. Per fi a dalt, em salto la reunió i la faig mol mes còmodament al altra costat del cim. 20 metres, 1 xapa, IVº

Zona restringida, consultar amb el Patronat 93-402-46-00

Per la aproximació i descens 

Vies per la Canalla a Montserrat

Vies per la Canalla a la resta

Més Vies per anar-hi

Més vies a la resta

Funció Clorofíl·lica

07-08-2013

Montserrat

Sud

Collbato

La Pastereta

Via :  Funció Clorofíl·lica

Primer llarg : No recordava la qualitat de la pedra i els agafadors tant generosos que te, es tot un plaer anar pujant per aquesta mena de díedre, en la part alta un passet fi trenca la generositat dels agafadors, be es pot, fer un pas de Ao  una mica mes amunt un altre cinta en una sabina, servirà per que el company no pateixi. Cap a l’esquerra sense problemes, atenció al fregament, ens situarà a sota la reunió, un pas explosiu, es pot posar l'estrep i solucionat. 45 metres, 12 xapes, IVº / Vº / IIIº / Vº - Ao

Segon llarg : Es un gaudir extraordinari de bona pedra i bons agafadors, amb un grau que ens permet anar una mica sobrats, sense passar-se,  en un aleja de xapes es pot posar un friend de mida mig/baix. 45 metres, 7 xapes, IVº _ IVº+

Tercer llarg : Sembla que sigui de mes a mes, però la pedra  i els agafadors segueix-sent  genials i el grau encara es una mica mes baix, fins a sortir al llom de l’aresta Est, el seguirem cap a munt, tot trobant una xapa blava de assegurança, fins arribar a la reunió amb dues xapes blaves... just 2 metres a sota dos instal·lacions de ràpel ens marcar el lloc per rapelar la via. 40 metres 6 segurs, IVº- IVº / IIIº - IIº.

Per l'Aproximació i Baixada

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Vies per la Canalla a Montserrat

Vies per la Canalla a la resta

Més Vies per anar-hi

Més vies a la resta

Desmemoriats

31-07-2013

Montserrat 

Collbató

Serrat del Muntaner

Via :  Dels Desmemoriats

A la dreta de la placa dels Gonzalez una fletxa ens indica el inici de la via Desmemoriats.

La via 

Primer llarg : Anem pujant, sense dificultat una mica a la vertical / dreta del inici un tram es posa una mica dret i trobarem una xapa, seguint amunt, tenint sempre a la nostre esquerra una zona herbosa, que permetrà posa alguna baga, si ho volem, a uns 30 metres i a la nostre dreta un mol bon Pi tombat ens proporciona ombra i el muntatge de la reunió. 30 metres, 1 xapa, IIIº - IIº / IIIº+ / IIIº - IIº.

El segon llarg :  Segueix recte amunt, una sabina ens assegurarà el arribar tranquil·lament a xapar la primera de dues xapes, amb un pas mes dret i de roca una mica dubtosa, però ben assegurada, pocs metres ens separant del final de la pedra, com no veiem cap instal·lació adequada, fem un flanqueig a la nostre esquerra per bona roca i una sabina per assegurar-se i anem a buscar la instal·lació de la R-2 de La Placa dels Gonzalez. 35 metres, 2 xapes, IIIº - IIIº+ / IVº (o Ao), / IIIº - IIº / IIIº+ - IIIº.

Baixada : Per la via dels Gonzalez.

Per la aproximació i descens .

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Vies per la Canalla a la resta

Més Vies per anar-hi

Més vies a la resta

Diedre Bonington

 La Pastereta (Oest)

Via : Diedre Bonington

Una via agradable, sobre tot si fa calor, queda a la ombra, correctament assegurada, menis el primer pas, amb una bona roca i curta per fer tranquil·lament tot gaudint de les xerrades amb els companys al bar de abans i desprès de la escalada.

Per la aproximació, descens i mes informació clickar aquí :

http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/08/la-pastereta.html 

Infinity

26-05-2011

Montserrat

La Plantació

Roca dels Col·leccionistes

Via : Infinity

El lloc una mica, no gaire, apartat ens facilita una escalada solitària, correctament assegurada, sense passar-se, la roca al principi sembla una mica delicada, però desprès queda correcta, ens facilita el entrar a conèixer mes a fons aquest bonic recó de La Plantació

Que tingueu una bona escalada, entre bar i bar, (BEB) es clar...!!!

Aproximació :

Des de Collbató  la pista  Ara esta tancada . 

Seguir a peu la pista fins arribar al antic lloc de aparcament, davant mateix surt una curta pista en mal estat, seguir-la a peu i just uns metres abans del final i a la nostre dreta un marcat camí (marques blaves) se enfila per el Clot de La Mònica, seguint aquet camí, arribarem a una mena de Collet al cap de munt del Serrat del Muntaner, uns metres abans hem deixat a la nostre dreta el camí que puja a Sant Joan, passem al altre costat del Collet i baixem una mica, anem per el interior de un frondós bosc, travessarem la llera de un petit riu, tot un pedregam, i uns metres mes endavant una fita ens marca el començament del camí de la Torrent dels Llorers, es el mateix que la torrentera pedregosa que em passat, i aquet torren puja fins el peu del Gorro Frigi, el voreja per l’esquerra i surt al camí de Sant Jeroni, al costat del Gorro.

Remuntem la Torrentera, uns graons de ferro, posats a la roca ens facilitaran la progressió, una vegada superats i desprès de una curta pujada, trobem un lloc una mica pla a la nostre dreta surt la via : Camvi Climbàtic a La Presidenta.
Just uns 3-4 metres abans de arribar-hi i a la nostre esquerra, una dreta canal ens porta a peu de la via Infinity.

La via :

Primer llarg : El llarg te un pas força fi, desprès la dificultat decreix, pedra bona i fina. 35 metres, 8 xapes, Vº / Vº+ /IVº+ / Vº / IVº+ / IIIº

Segon llarg : Comença difícil, es pot fer en Ae, després baixa la dificultat i segueix fins a sota un llavi on fem la reunió. 30 metres, 8 xapes, Vº / Ae / Vº / IVº+ / IVº.

Tercer llarg : Flanqueig a la dreta per sota el sostre (possibilitat d'un friend) fins arribar al lloc mes assequible, una xapa que no es veu fins tindre-la a l'alçada del nas, un pas de A0 i després una encantadora rampa de dificultat moderada fins arribar a la reunió, situada en uns arbres. 35 metres, 3 xapes i una baga, IVº+ / A0 / IVº / IIIº.

Quart llarg : Uns metres fàcils per arribar al cim, el cim es bastant pedregós. 15 metres, IIº / Iº.

Baixada  :
Per la seva vessant Est un ràpel de 50 metres ens deixa, amunt de  la canal de peu de via, baixem fins la mateixa i seguim el mateix camí de pujada, però en sentit invers.

Per la aproximació, descens i mes informació clickar aquí :

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Vies per la Canalla a Montserrat

Vies per la Canalla a la resta

Més Vies per anar-hi

Més vies a la resta

Grimpi qui Pugui

31-01-2013

Agulla  Antoni Rosich

Via :  Grimpi qui Pugui

Per la aproximació i descens veure al final del escrit.

  

El Martí i la pressa de colors

Avui el temps acompanya, no es un dia habitual i en el Bar no trobem gaire escaladors, aprofitarem per fer una mica de aventura, ja se sap, amb aquets dos he de anar preparat per tot i es que sempre estan buscant coses rares..... avui se han passat,  no esta a prop la via i sort que Jo coneixia el camí de quant vaig anar a fer la via “Anhels Petrificats” amb la que comparteix els primers metres d’escalada, però ....lo mes aventurer la baixada....ja, ja arribarà

Valeeenttt...

Pugem lentament, que si no pot donar un cobriment de cor, tot gaudint de la solitud del lloc, ni un escalador a la vista, ni tan sols excursionistes, una meravella.

Faltant uns metres per arriba i sentim unes veus..... no pot ser .... escaladors??. Siii, ... be,  aniran a fer la “Anhels” que encara es fa de tant en tant, a la que anem nosaltres segur que no va ningú.

Ja estem a peu de via i..... Son quatre, estan a la “nostre” via però..... son vells amics, de la nostre infància muntanyenca, son la colla de jubilats de l’Àguila , ja es casualitat ... es una sorpresa i un plaer esta amb Ells, ens lo passarem la mar de be.

 

La Via...... que os explicaré ......una via dels Masó, del 2000 ........ ja esta quasi tot dit, ara explicaré el nostre punt de vista.

La graduació es subjectiva.

Veient a l’Esteva, tot sembla fàcil

Inicia la escalada el Martí, es que sempre que no sigui un marron, li agrada comença, no es barallarem, la pedra es fineta, però van sortint presses bones, això si, son petites, com sempre arribar a la primera assegurança, un pitó, fa suar, es per posar-te al dia dels graus, amb inf o sup Masonians, arribes al pitó repicant de bieles, i sortir del pitó ... no se, per a mi Ao,  enganxar des de ell una xapa, també,  ben agafat a les preses de colors, desprès no es fàcil però es pot anar fent be, atenció a dalt, tenim un tros que te unes fissures que permetent posar un friend petit, encara que el Martí va sobrat i no col·loca res, es veritat que tens uns passos amb unes fissures que son un plaer... però quant se acabant un passet finet, amb la darrera asegurança una mica lluny, si no as possat el friend, per arribar a la darrera xapa abans de la còmoda reunió.

No es per res, però com lo següent comença amb una incerta xemeneia/ramonage, els dos companys ja em tenen la corda preparada, mentre ells còmodament asseguts es dediquen a la seva tafaneria  particular.... be es cert que em treuen a passejar, alguna cosa els he de fer...

El Guillem al  L-2  (foto Martí)

Vº jejejejejejeje, col·loco un friend lo mes amunt que puc i amb una bona presa de color i els peus trepitgen a un pobre arbra vaig pujant, un bonic pon de pedra em dona un sospir per arribar a una xapa, sortida guarra a l’esquerra i segueix guarrindongo per entremig de uns arbres secs i a punt de caure que no donant confiança per muntar la teòrica R-2, un pitó anima a seguir a munt, per una placa bonica i de pedra bona, no es gaire difícil, però el darrer tram esta descompost, si be tenim un pitó en una fissura de la dreta queda separat i a sobre per a on el terreny encara es pitjor, així  explicat queda be ..., pooos No,    
No vaig veure el pitó ... 
Em vaig anar per l’esquerra, per la pedra que es veu millor, una bonica pedra em va permetre llaçar-la i assegura un passet finet i la arribada al cim podrida i dreta.

Sorpresa a dalt me esta esperant el J. Carruesco, abraçades i petites tafaneries, feia anys que no ens trobàvem i mols mes en  una pedra, a valgut la pena.

L'Esteva, El Guillem i El Martí

Com podreu endevinar no es cap meravella la via.....però la aventura comença ara........taxiiiin, la ressenya original posa “desgrimpar o curt ràpel” i una fletxa marca una canal amagada .......mmmmmm

Segon Ràpel

Al  cim em  deixat un cordino, en una soca seca,  en uns deu metres fàcils, amb corda, arribar a un petit collet........sort que davant  portàvem els quatre valents, que van fer un treball de piconadora respectable, es possible que es pugui baixar per la canal, però ha de ser amb ràpel, no te ho perdis, caminant per sobre un terra de punxes, tinc els turmells plens de foradets, 25 metres, travessem un bosc punxegut i muntem un altre ràpel de 25 metres, que va al fons del torrent, sort que esta equipat per rapelar un altre ràpel curt de 10 metres i ja estem a la cruïlla del mati, sols que no ens donem compta i seguim a baix, un altre ràpel curt, un tros caminat i un senyor ràpel de 25 metres, aquí la vall se obre i agafem un camí a l’esquerra fins trobar el camí de la ferrada. 

FI de l’Aventura.

Aproximació  :

Des de el Bruc, direcció “Can Salses” “Refugi Vicenç Barbe”,

Al cap de un curt tram trobarem un petit espai a la nostre dreta, en aquet punt deixem el cotxe.

Davant nostre i a l’esquerra la pista que va en direcció al Refugi i a la nostre dreta un camí ample, que seguirem una estona fins una fita gran que marca, a la nostre dreta, la entrada del camí a la Cova de l’Arcada, el seguim.

Una vagada passada  la Cova passarem  el Torrent de les Grutes, un pel mes en lla deixem, a la nostre dreta, el camí de Coll de Porc, escrit amb pintura a la pedra,  seguim fins dona la volta a un marcat espero rocós, el camí entra en el Torrent del Lloro, just entrar i abans no comenci a pujar, trobem un petit sender que baixa al torrent, seguir-lo i passar al altre costat, en uns pocs metres, sense camí, arribarem a peu de via.

Descens   :

Del cim baixar uns deu metres fàcils, amb corda, arribem a un petit collet, ràpel de 25 metres en sentit oposat a la via, vessant E, travessar un bosc en sentit descendent i muntar un  ràpel de 25 metres que va al fons del torrent passant per dintre de uns blocs un altre ràpel curt de 10 metres i ja estem a la cruïlla del mati, agafar-lo en sentit contrari al mati.

Per la aproximació i per la via  : Anhels Petrificats  clikcar aqui  :

http://blogdelguillem.blogspot.com/2012/03/anhels-petrificats-el-mur-encaixonat.html

Sol - Solet

26-01-2013

Miranda de Can Jorba

Via : Sol - Solet

El dia a sortit nuvol, però no fa vent, mentre esmorzem els nuvols es van esvaïm i queda un cel ras.

El Raimon últimament no ha escalat gaire i decidim anar a fer, bronzejat, a la via Sol - Solet.

Levitant al  L-1

Cachiiiissss, hem tornat ha anar massa d'hora, no mes son les 11 h i encara no toca el Sol, al menis a la part baixa i com era de esperar la primera mitat del primer llarg esta xop de les pluges, xop, fred i sense Sol....... cachiiiisss, el Raimon em mira i fa un geste com de ....”a mi que me expliques”, be li dono la maquina de fer fotos per que em faci fotos que els primers passos quedant mol fotogènics.

Provo lo de la meditació amb allò de ajuntar el ditets amb dues rodones, posar cara de no ser hi,      faig lo del !!!!! mmmmmm ho mmmmmmm” (posar so de gong Indi) però renoi no levito, aixi que avui em tocara escalar en mullat.

Trobant el Sol  al L-2

Ahhh, al inici del segon llarg, arriba la daurada llum del Sol i ara es un goig, es un llarg curtet, però mol maco.

Una vegada a la R-2 l li dic al company si vol provar de fer, i em contesta que li he donat la responsabilitat de la maquina de fer fotos i per res del mon vol fer una mala feina i perdre la meva confiança ....... mmm

El Guillem al L-3  (movent el  "serrin")

Començo el tercer llarg i quant porto uns metres,  moc el “serrin” , .... potser me esta encigalant ?

Be la roca com sempre perfecta, es un plaer anar pujant poc a poc i amb bona lletra arribo a la R - 3.

El Raimon al  L-4

Ara li proposo de fer aquest llarg fins el final de les dificultats i després anar una mica a la dreta a buscar el ràpels, de aquesta forma ens evitem el ràpel volat i es que això dels ràpels fa ...  yuyu i tant Ell com Jo hem fet aquesta via un munt de cops.

Escalada amb “Final Feliç”...... al bar (mal pensats) i amb la cervesa

Per la aproximació, descens i mes informació clicar aquí :

http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/09/miranda-de-can-jorba.html 

http://blogdelguillem.blogspot.com/2012/09/sol-solete.html

Tonsura Fissura Meta

17-01-2013

Contrafort de La Tonsura

Via : Fissura “Meta”

Avui me he de treure el barret, El Martí ha purgat totes les malifetes que suposadament me ha fet (es la nostra conyeta).

Jo de aquesta mini-via, me hagués baixat als tres metres de terra. Ell la ha fet tota, aixo si, no ha tingut presa i se ha pres el seu temps.

Son 45 metres,  la idea era seguir amb una via de La Proa, hagués sigut genial, però hem tingut suficient i ens hem anat a fer la cervesa.

Se aparca en el riu que esta situat a sota de la Masia del Castell, a continuació seguir el camí de aproximació que esta descrit al final de l'escrit.

Una vegada al peu de la Tonsura, que a la vegada esta al peu de la Proa, es veu clarament un diedre xemeneia, una mica a l'esquerra de la Cova del Cabrit.

 Ara ja estem a peu de via, no es veu cap assegurança, el Martí mol decidit belluga unes branques, ho... meravella al seu darrera dos xapes.

 Ens posem els trastos de escalar,  sort que el Martí segueix decidit, es fica de cap, pujat a sobre un petit pedestal,  xapa/engrapa i amunt, fent servir la presa de colors arriba a la segona xapa,  col·loca l'estrep, sortir de aquí no es fàcil i li fa sua de valent, 3/4 metres mes amunt un llavi vermellós, a la seva dreta al fons de la xemeneia una pedra i una cinta per assegurança, fins aquí probablement, també, hagués pujat Jo, però segur que de aquest punt, Jo em baixo.

Ara ve una superació mig encastat amb els peus penjant,  si caus rebotes al llavi i baixàs fins ven aprop del terra..... Valent ¡¡¡¡¡¡¡  lo ha superat correctament, a partir de aquí ja no el veig i explicaré la meva experiència.

 

Una vegada he superat el petit balmat segueixo per una placa, no fàcil, fins un arbre sec, el Martí a col·locat una cinta, de dubtosa efectivitat i per entremig dels troncs secs, sortim cap a l'esquerra per placa hui-huy-hui...., fins una ratlla vermellosa a on es troba un pitó horitzontal mig sortit, segueix per un espero difícil...no,  mol difícil, vertical o potser una mica mes, amb preses justes i inestables...!!! no, inestables no, descompost si, a sobre no hem sabut veure res que permeti posar cap assegurança, Jo anava pujant i deia amb veu forta “Caaabron com te la as jugat” i a continuació amb veu de falset (llegir “acollonit”) !!! Reeecuperaaaa ¡¡¡.

  Quan la dificultat baixa i no mes es mol difícil o difícil , troba un forat que li permet posar un friend, encara que al aixecar el cap es veu un pitó, escarpa, invertida i mig sortida, que assegura la sortida a la dreta, per un petit mur amb força molsa seca, que a mi, que la corda em ve de la dreta em posa els pels de punta.....

Finalment els últims 5/6 metres dos xapes per un terreny que voreja el tercer grau...??? 

Al arribar a dalt, el Martí encara te una pujada de Adrenalina que el fa estar eufòric.... però no tant com per voler posar-se a La Proa, ni tan sols de baixar per el camí ferrat, així que muntem un rapel de 54 metres de un químic en forma de “U” invertida i a fer la cervesa que se la ha guanyat i com diu un mol bon company meu .....

                         “ Tengui i No Buelvi ”

Per la aproximació, descens i mes informació, clicar aquí :

http://blogdelguillem.blogspot.com/2013/11/la-proa.html 

http://blogdelguillem.blogspot.com/2012/02/veina-del-musclet-via-albert-maso.html