Tonsura Fissura Meta

17-01-2013

Contrafort de La Tonsura

Via : Fissura “Meta”

Avui me he de treure el barret, El Martí ha purgat totes les malifetes que suposadament me ha fet (es la nostra conyeta).

Jo de aquesta mini-via, me hagués baixat als tres metres de terra. Ell la ha fet tota, aixo si, no ha tingut presa i se ha pres el seu temps.

Son 45 metres,  la idea era seguir amb una via de La Proa, hagués sigut genial, però hem tingut suficient i ens hem anat a fer la cervesa.

Se aparca en el riu que esta situat a sota de la Masia del Castell, a continuació seguir el camí de aproximació que esta descrit al final de l'escrit.

Una vegada al peu de la Tonsura, que a la vegada esta al peu de la Proa, es veu clarament un diedre xemeneia, una mica a l'esquerra de la Cova del Cabrit.

 Ara ja estem a peu de via, no es veu cap assegurança, el Martí mol decidit belluga unes branques, ho... meravella al seu darrera dos xapes.

 Ens posem els trastos de escalar,  sort que el Martí segueix decidit, es fica de cap, pujat a sobre un petit pedestal,  xapa/engrapa i amunt, fent servir la presa de colors arriba a la segona xapa,  col·loca l'estrep, sortir de aquí no es fàcil i li fa sua de valent, 3/4 metres mes amunt un llavi vermellós, a la seva dreta al fons de la xemeneia una pedra i una cinta per assegurança, fins aquí probablement, també, hagués pujat Jo, però segur que de aquest punt, Jo em baixo.

Ara ve una superació mig encastat amb els peus penjant,  si caus rebotes al llavi i baixàs fins ven aprop del terra..... Valent ¡¡¡¡¡¡¡  lo ha superat correctament, a partir de aquí ja no el veig i explicaré la meva experiència.

 

Una vegada he superat el petit balmat segueixo per una placa, no fàcil, fins un arbre sec, el Martí a col·locat una cinta, de dubtosa efectivitat i per entremig dels troncs secs, sortim cap a l'esquerra per placa hui-huy-hui...., fins una ratlla vermellosa a on es troba un pitó horitzontal mig sortit, segueix per un espero difícil...no,  mol difícil, vertical o potser una mica mes, amb preses justes i inestables...!!! no, inestables no, descompost si, a sobre no hem sabut veure res que permeti posar cap assegurança, Jo anava pujant i deia amb veu forta “Caaabron com te la as jugat” i a continuació amb veu de falset (llegir “acollonit”) !!! Reeecuperaaaa ¡¡¡.

  Quan la dificultat baixa i no mes es mol difícil o difícil , troba un forat que li permet posar un friend, encara que al aixecar el cap es veu un pitó, escarpa, invertida i mig sortida, que assegura la sortida a la dreta, per un petit mur amb força molsa seca, que a mi, que la corda em ve de la dreta em posa els pels de punta.....

Finalment els últims 5/6 metres dos xapes per un terreny que voreja el tercer grau...??? 

Al arribar a dalt, el Martí encara te una pujada de Adrenalina que el fa estar eufòric.... però no tant com per voler posar-se a La Proa, ni tan sols de baixar per el camí ferrat, així que muntem un rapel de 54 metres de un químic en forma de “U” invertida i a fer la cervesa que se la ha guanyat i com diu un mol bon company meu .....

                         “ Tengui i No Buelvi ”

Per la aproximació, descens i mes informació, clicar aquí :

http://blogdelguillem.blogspot.com/2013/11/la-proa.html 

http://blogdelguillem.blogspot.com/2012/02/veina-del-musclet-via-albert-maso.html

Dersu Urzala a La Palleta

29-12-2012

Pollegó Est

La Palleta

Contrafort Sud Est

Pared de l'Esperança

Via : Dersu Uzala

Dia Fantàstic, sol i no fa vent, busquem un racó adient per escalar en mànigues de camisa, ja se sap que al Bar, un es torna agosarat i avui no serà menis.

El Guillem al L-1 (foto Martí)

De aquesta via, comentaris per tots el gustos, Nosaltres ens ho em passat be, clar que Nosaltres No som Bons Escaladors.

El peu de via es un còmode replà amb la ombra de un bon arbre, se agreix.

L-1 des de R-1

 Se inicia per el costat dret de una fissura que puja de esquerra a dreta, a uns metres del terra i a la placa de la dreta trobaré un pitó, la fissura te bons agafadors i també permet posar assegurances, que ha passat .... lo de sempre a la que em despisto em trobo embolicat i els col·legues petant la xarrada, mes amunt trobaré a l'esquerra de la fissura un bolt, me assegura un pas de flanc per sortir cap 

a l'esquerra per una agradable placa, un altre bolt, evidentment no els menystindre i agafaré amb cura les presses de colors que he posat,
 a la meva esquerra un altre fissura em facilita algun agafador extra i la possibilitat de posar alguna assegurança.

L-2 des de R-3

 La reunió es fa en la fissura / placa, no excessivament còmoda. El llarg es bonic, encara que algú es queixi de la sorra del principi, a mi no me ha molestat.

Els companys pujant, tot gaudint del dia i de la pedra, no se que passa avui però em deixant fer les dues primeres....(?) no es deuen trobar be....?

Aixi que quant arribant a la R-1 i aquesta es torna incomoda, surto rapit cap a munt, superada la tercera xapa entro en un terreny incert, la lògica em portaria a l'esquerra per terreny mes fàcil, la ressenya marca per la dreta ...... però fa posar els pels de punta... finalment pujo recta a buscar un arbre al que poso una cinta llaaarga i miro cap a la dreta .....em sembla veure una xapa i em llanço per terreny no gaire agradable... si, es una xapa i ara es recta a munt, 
no,.. no esta descompost.... es una tartera vertical, ara entenc per que me han deixat fer les dues primeres i es que no et pots fiar del companys, sort que el tram es curt i esta perfectament assegurat amb tres xapes...ufff, per lo que es deixar fer be.

L-3 des de R-2  (foto Martí)

 La R-2 super còmoda, tant es així que quant arribant els companys i mentre gaudeix-ant de aquesta comoditat, surto a escape capa a munt, es la meva venjança per encolomar-me així.

Quant es donant conta ja porto un parell de metres i no em poden fer baixar, el llarg consta de tres curtes parts. La primera es explosiva, col·loco un parell de friends, mitjan / petit, mol bons, la segona part, també fàcil de protegir, es de transició per arribar a la tercera part que es un petit mur protegit amb una xapa i te dues sabines que es poden aprofitar be.

L-4 des de R-3

 La R-3 queda a sota el sostre una mica a l'esquerra, no es tan còmoda com la R-2.

Gaudeix-ant de valent els companys, encara que al arribar parlant de que quedant tres llargs i Ells son dos .....xiulo i contemplo uns ocells que passant per sobre nostre, potser Ells estan mes protegits per les normes que no pas nosaltres.
El Martí li fa la piruleta a l'Esteva i comença el L-4, decideix pujar per la via original, a pesar de que mols blocs parlant que es millor la variant de la dreta....

L-5 des de R-4

 De la R-3 se surt en flanqueig a l'esquerra a buscar una xapa, se segueix a l'esquerra i una mica amunt fins trobar una segona xapa, després es va seguint el llom en diagonal, tenint a la nostre dreta la canal que forma el sostre de la anterior reunió, trobarem dues assegurances mes, després la R-4 situada al mig del llom.

L-5 des de  R-5  (foto Martí)

  L-5 Segueix el Martí per el llom, terreny fàcil, diagonal dreta seguint dues línies mol marcades, bastant amunt una xapa marca el punt en que em de començar a pujar amunt per anar a buscar un mur dret, un petit arbre ens assegura el pas per arribar a la següent xapa, a la esquerra una fissura ens ajuda a anar pujant, la següent xapa es veu bastant lluny ..... però a sobre la fissura i amagada darrera de una gran pedra blanquinosa .... un pitó alegra la vida al company i amb l'esperit reconfortat segueix amunt.. tant reconfortat que al flanqueig que segueix se salta una xapa, amb lo qual al segon el puteja per que la corda ve de la dreta i la sortida al flaqueig no es fàcil..... surt la pregunta es “la Venganza de Don Mendo”..? 

L-6 des de R-5

 Aquesta segona part del llarg es preciosa i em far dubtar de que la variant sigui millor, un tram mes difícil .... si, però en conjunt els dos llargs de la Original, em semblant millor ...

L'Esteva es revela i es queixa ... no mes li hem deixat un llarg...... en fi, avui pringa Ell

 El darrer llarg el resol amb mestria col·locant un parell de assegurances extres i anant cap a la dreta, obviant un bonic espero situat a la vertical de la reunió, per contra la via va a buscar una placa de la dreta de uns arbres, per el camí es troba una xapa, sota el cim un altre xapa ens assegura els darrers metres abans de la reunió, sota mateix del cim del Contrafort.

 

El Martí, El Guillem i L'Esteva

 Ha estat una ascensió agradable de un dia de hivern.

Fa un temps els dos companys van tornar a escalar i ho van fer plegats, aquesta a sigut La seva ascensió numero 100 i els agreixo que me hagin deixat participar de la seva joia.

Per la aproximació, descens i mes informació clicar aquí :
 http://blogdelguillem.blogspot.com/2013/01/la-palleta-vessant-est-aproximacio.html

 

Per cert es zona restringida, consultar amb el Patronat.

 http://www20.gencat.cat/portal/site/patronatmontserrat

 

La Palleta Est

La Palleta

Vessant Est

Aproximació

Sortim del Poble del Bruc en direcció a Barcelona, per la carretera vella, arribarem a una urbanització, a partir de aquí la carretera es de direcció prohibida, (en la nostre direcció) girar a l’esquerra i pujar en direcció a la Muntanya, al final una mena de placeta, anar a la dreta i ben aviat a la nostre esquerra una pista va a Can Jorba, la següent pista es la que va a la Vinya Nova (restaurant de masses), aparcar en el pàrquing i seguir, a peu, la pista que va a Collbató, al cap de uns 500 metres trobem un marcat camí, a la nostre esquerra, davant la porta de entrada de una finca.

El camí planeja per un bonic bosc, poc a poc s'endinsa en el torrent, quant comença a guanyar desnivell trobem a la nostre dreta el camí de la Ferrada “De les Dames”, seguir per el camí de l'esquerra, guanyant ràpidament desnivell, el camí fa unes sigues sagues, fora del torrent, quant el camí es marca una clara diagonal a la dreta, se ha de agafar un corriol a la esquerra, pla i després baixa un parell de metres fins el petit torrent, que el creua per després enlairar-se ràpidament a buscar el peu de la pared

 

Pared Sud-Est del Contrafort de La Palleta     o 

Pared de l'Esperança

resseguir la pared fins trobar el peu de les vies “Nexus” “Replicants” i “Dersu Urzala”, atenció aquestes dues darreres començant al mateix lloc, la “Replicants” una renglera de xapes, la “Dersu Urzala” un diedre inclinat a la dreta, sense equipar.

Descens

De aquestes vies es pot baixar per la mateixa via, lo millor es baixar per els Ràpels de la via “Dersu Urzala”, que ha continuació descriurem.

Si mirem cap al cim principal de la palleta, veurem un petit cim, un metre abans del cim i a la nostre dreta, veurem la darrera reunió de la via “Dersu Urzala” preparat per fer el :

Primer Ràpel, llarg de uns 40/45 metres, al sortir del cim veurem a sota una lleixa arbrada a continuació per sota es veu un marcat llom, baixar en direcció al llom al inici del mateix i uns 6/7 metres per sota i al mig trobarem la següent instal·lació.

Atenció al recuperar la corda que pot quedar travada a la zona herbosa, recuperar la corda, amb lentitud.

Segon Ràpel, llarg de uns 35/40 metres, segueix, per el seu mig, tot el llom, trobarem la següent instal·lació a la vertical de l'anterior.

Tercer Ràpel, llarg de 50/55 metres, en el seu inici segueix el llom, després la caiguda natural de les cordes ens porta a passar, còmodament, per la punta esquerra (mirant la pared) de un sostre, passarem de llarg una reunió, a la nostre dreta, equipada per rapelar i seguirem baixant, seguint una marcada fissura que dona a una plataforma arbrada, a la esquerra del inici de la fissura trobarem la següent instal·lació.

Quart Ràpel, llarg de 60 metres clavats, seguir la vertical, en la caiguda natural de les cordes fins arribar a terra.

Una vegada a peu de Pared, seguir el mateix itinerari de pujada, però al reves, ara de baixada.

Via :  Dersu Uzala

 http://blogdelguillem.blogspot.com/2013/01/dersu-urzala-la-palleta.html

Vessant Est de La Palleta

Si en comptes de anar a buscar la Pared, seguim pujant per el Torrent trobarem les vies “Scanvenger” “Pere Segura” “Tomàquets d'amagatotis” ”Tuareg”

Contrapuntal Encantations

04-12-2012

Contrapuntal de l'Albarda Castellana

Via Encantations

Es una via que en el seu dia no em va deixar cap record, ni agradable, ni desagradable.

Avui fa fred i els companys ant decidit no passar fred... i quin millor lloc, arrecerat de tots els vents i amb possibilitat, de que a la part alta et toqui el sol tardant.

Inici del  L-2  (foto Martí)

L'arribada a peu de via no te secret, seguir el camí de Sant Jeroni fins arribar davant de la paret, uns metres abans de que el camí travessi un petit pont, agafem un corriol, a la esquerra, que baixa mol a prop de la paret.

Veurem unes marcades fissures que solcant la paret i que en el seu tram mig se ajuntant, tot fent una de sola, te la forma de “Y” la via comença al peu de aquesta, pujarem sense gaires entrebancs, tret de algunes branques, que als que portem motxilla ens farà la guitza, encara que no gaire, un passet fi, per inesperat ens portara a la R-1, que nosaltres 

L-2 desde R-2, sota el L-1 i R-1

obviarem, tot aprofitant per posar una assegurança, seguim mes còmodament per una bonica placa, tota aquesta part esta generosament recorreguda per les aigües, quant plou, i les preses son arrodonides, però mol fiables.

Hem arribat a la R-2 (nostra R-1)   ara si, el Martí fa una còmode reunió, quant arribo.....sorpresa !!!! fa un any Ells aviant baixat de aquest punt i amablement me indiquen que ... ja que trèiem a passejar al avi... es just que li deixem fer aquest bonic llarg....grnygrny... per que sempre em trobo ensarronat ...!!!!

El Martí arribant a la R-2

La veritat es que el inici no te problema un passeig horitzontal fins sota un “burilillo” jo... el passet per arribar nooo es fàcil...!!!. be ja el tinc trec el estrep i miro a munt..... jooooder....!!! xapa recuperable, mig sortida i no mes un burilillo a sota i 10 metres de corda lliure, es a dir.....20 metres quina castanya....!!! aguantes la respiració, i a sobre te as de posar de últims per arribar a la següent xapa, mica a mica vaig pujant, ara millor, fins que.......!!!! un ploooom, que no em treguin el burilillos snifff, haaa

 No hi a problema, el plom no es fa servir ufff, esta petat.....

Be intento una sortida mig en lliure, a la meva esquerra dos grans forats semblen la solució me agafo al segon em supero, poso la punta del mosquetó al forat, que es petit i li costa de entra i ja esta......es a dir no se com, estic tres metres per sota, coiiii feia anys que no em passava una cosa així .... demano un esforç extra al companys, que tenen una cara de “ssuustuu”...., per que me ajudin a retrobar-me amb l'estrep ho torno a provar posat l'estrep lo mes amunt possible i fent servir el forat de sota per recolzar-me i..... ja esta, total no era tan difícil (¡¡boques!!), el resta fins a la R-3 (nostra R-2) es còmode i la R es de estreps, aixo si ant col·locat un parabol, se agreix, es aèria i penjada, encara que em sembla recorda que la vagada que la vaig fer cabia mig assegut al forat.... això deu ser que amb el temps el forat se ha encongit.... en fi.

El Guillem a la sortida de la R-2 (foto Martí)

Arribant els companys, realment fer canvi de cordes, anant tres, es un xic feixuc, així que segueixo Jo que tinc els dos caps, mmmmmm em sembla, que ja em tenen presa la mida.

El inici extraplomat per després tornar-se vertical...i una mica mes.

L'Esteva en l'arribada de IIIº (?) a la R-3

Veig la sortida en lliure i no regala res o es que estic cansat..? be ja he sortit i després mes fàcil cap a l'esquerra al peu de una fissura, marcant Vº, amb tres burils per assegurar-la, al tercer me agafo a la presa de colors i surto airós de la situació, segons la ressenya ara IIIº, sort que en una panxeta un altra buril ens dona un cop de ma i ara si ja es veu la R-4 (nostra R-3), es còmode i toca el sol, que ve, i amb dos parabolts ¡¡¡ 

 

Inici del L-4  (foto Martí)

Inicio el darrer llarg, totalment a la dreta a trobar unes herbes, que es passant per la dreta, ara decidim que ja tenim suficient i a sobre se esta enfosquin, així que giro a la esquerra per sobre de un sostre i per una repisa herbosa vaig a busca l'aresta, sense cap problema, just a sota el cim un parabolt em serveix per muntar la darrera reunió.

Per baixar seguim tot el llom fins el seu final i després anar baixant, sempre en direcció a Sant Jeroni, per unes plaque al costat de un arbres fins el torrent un corriol ens lo fa a travessa per després baixar al seu fons, seguir-lo uns metres, el camí es a tocar.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí  :

 http://blogdelguillem.blogspot.com/2015/08/serrat-puntal-albarda.html

El Setrill Normal

14-11-2012

Montserrta

Agulles

El Setrill

Via Normal

Aproximació :

La regió de Agulles, te varies entrades la mes usual es per Can Maçana a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles.

Des de el Coll de les Portelles, agafarem el camí del mig, que ràpidament gira per passar per sota el Coll en direcció al Refugi, una vegada passat el refugi trobem a la nostre esquerra el camí que puja per La Canal Ample, el seguim fins un punt en que el camí gira a la dreta i deixa el fons de la canal, uns metres avants de aquet punt, puja a l'esquerra per entre el bosc i ràpidament ens toparem amb la paret Est del Setrill.

La Via

Primer llarg : Una mica humida, però de bon fer, al poc de sortir una escletxa a la paret em permet col·locar un bon tasco, tot  pujant es troben dos parabolts i una mica abans de entrar a la R-1 es pot col·locar un altres tasco, la reunió es còmoda i es fa a sobre de una llastra. 25 metres, 2 xapes, IIIº / IIº / IIIº.

Segon llarg : Al poc de sortir en una petita vauma trobarem un cap de buril, per posar una plaqueta, a la esquerra queda una vella reunió, una mica mes amunt un parabolt ens assegurarà el pas de IVº i després a munt, es passa la reunió que es al arbre i segueix fins a dalt de tot, amb lo que li xafa a l'Esteva la possibilitat de lluir-se en el darrer llarg, que esta assegurat amb un espit vell. 30 metres, 3 assegurances, IIIº / IVº / IIIº / IVº / IIIº.

Baixada :

Des de el cim desgrimpar en direcció nord fins trobar un petit jardinet a la part mes baixa del mateix, un arbre amb bagues per efectuar un ràpel de uns 40/45 metres, que ens deixarà a tocar de La Canal Ample i de aquesta seguir el itinerari de pujada en sentit invers.

Vies per la Canalla a Montserrat

Vies per la Canalla a la resta

Més Vies per anar-hi

Més vies a la resta

Buriles Rojos Panxa del Bisbe

12-10-2012

Panxa del Bisbe

Via : Buriles Rojos

Els primers pasos

Lo de pujar les escales dels pobres se em fa feixuc, així que agafo el Cavall de Ferro a Sant Joan i desprès cap a vall, quan arribo al peu de La Panxa del Bisbe, els col·legues ja estan preparats per sortir, rapit com un llamp me encordo amb el Pere Joan, mira que fa anys que ens coneixem, de la època del CADE, i que em coincidint en múltiples esdeveniments, però es el primer cop que ens encordem, no sap amb qui ho fa...!!

El Pera Joan  tot fent el L-1

De entrada em birla un dels llargs bonics.... comencem be

El primer llarg es curtet, però intens, per sort vaig de segon i em sembla que no deixo cap presa de colors per agafar-hi.

El segon llarg el col·lega lo empalma amb lo que em birla el llarg mes bonic i assequible de la via.... ja li faré pagar... algun dia.

R-1 bis ( o R-2)

Com deia una combinació de algun pas mes difícil que altres, ben assegurada i amb la millor pedra possible.....
 

Aquí en la còmode reunió 2 esperem als companys que han fet la primera reunió, sembla que el pas de entrada i sortida de la R-1 es lo mes difícil de la via, nosaltres no lo hem fet, ells van tres i una mica mes lents per lo que el Pere Joan i Jo ens posem al dia i comencem amb allò de ..... et recordes...!!! fatal  aquesta frase al principi de una conversa es signe de vellesa ....  atchuuung 

Sortin de la R-1 (o R-2) (Foto Pere Joan)

Ja hi son, seguim i si ara em deixa anar, me ha dit que com soc un iaio pensava que no faria de primer..... bandarra!! El tercer llarg (segon) es mes fàcil, la pedra segueix la mateixa tònica i es deixar fer sense problemes, facilon...

Reunió, un altre estoneta esperant i el Pere Joan arriba al cim foto etc i cap a el Bar.

Pere Joan / Vicenç / Guillem / Joaquim / Joan  ( foto Joan Prunera)

Per cert a mi no me ha sobrat cap assegurança i si continua a si, tornaré, per poder escalar les dues primeres.

Ja han tret les assegurances  (estiu 2013) els bons es reserven el dret d’escalar...

Els dolents no podem gaudir de aquestes vies.

Que hi farem, cada un amb la seva teoria, total dintre de 50 anys no se semblarà a res de lo que tenim i la gent es farà un fart de riure de aquestes picabaralles

Per la aproximació, el descens i mes informació, clickar aquí :
http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/09/normal-0-21-false-false-false.html 

Salicke-Mir Frare de Baix

10-10-2012 

Frare de Baix del Clot de La Mònica

Via :  Salicke-Mir

Arribant a la primera xinxeta

El passat dia 27 al Petit Gifré em vaig deixar un peu de gat a casa i em aprofitar per donar una volta per el peu del Frare de Baix per xafardejar una mica les vies, ens va cridar l’atenció un pitó vell i una mica mes amunt una xapa vella com els camins.

 

A casa, la em trobar, es la via Salicke-Mir, sembla que no se ha reequipat des de la seva obertura el any 1967

 

Avui els company em preparen una ensarronada i em diuen de portar el martell, que no farem servir, hay hay que m’ho veig vindre ....Si, es lo que em pensava, en fi somni.

  

El Martí esta satisfet

Trass la curta aproximació arribem a peu de via el Martí, que li agrada comença, ja esta pujant i encara no li hem agafat les cordes, els primers tres metres per arribar a un vell pitó els fem per tres llocs diferents, es que anem tres i no podem fer mes variants, els tres diem que atenció amb el vell pitó i els tres ens agafem al vell pitó, això si amb suavitat sensual, pensem fer lo mateix amb el vell buril i 

Arribant a la R

la també vella plaqueta i així ho fem, però no mes el primer toque, desprès ens agafem com a  bellacos i es que no es fàcil arribar al següent vell buril, de aquet se surt i ja esta, difícil si senyor, si es posa un estrep, queda com a difícil, una rapissa dos passos a la dreta i un altre vell buril, ara si es treu l’estrep i xino xano fins un pitó, una mica mes amunt i a la dret un parabol de alguna via de la nostre dreta i mes amuuuuunt una vella xapa, el Martí que es mol savi i no esta per a punyetes se oblida de tot i surt per l’esquerra que es menis difícil, encara que no te cap assegurança fins la reunió, que aprofita dos parabols de alguna altre.

Pedra bona de presa fina i “rarilla” però sense problemes.

 

1..2 .. 3 pitons i ......

Ara em toca la segona, al inici de la fissura un pitó que surt mes de lo que esta clavat, començo posant una vaga i no veig res...ufff com que em canso poso l’estrep i guanyo visió i terreny , ja me he oblidat del coordino i estic penjat de l’anella a un pam de la fissura..... siii, ara si dos pitons meravellosos pitons de la ramaderia de.......

i ...... el Guillem com pot

Be a lo que anàvem, es que una vegada comença amb les escaletes, costa de sortir...jopeee ara  toca sortida llarga i difícil en lliure fins una vella plaqueta, que també surt un munt  ..... 

 com que soc moool covard,  col·loco un friend mitja, mol ben posat  i a munt, a agafar la xinxeta.... es a dir el buril, ara toca 

 

L’Esteva arribant a la R-2 fantasma

placa bonica, sabina i col·loco una baga-savinera, segueixo amb una bonica bavaresa , amb atenció per que la pedra en aquet trosset no es gaire bona, però al anar en bavaresa no importa tant i passar fàcil, per darrera un bloc cap a l’esquerra per terreny fàcil arribo a una rapissa mol còmode que deu ser la segona reunió, però que no mes esta assegurada per un pitó una mica invertit i uns restes de sabina, una mica cutre, 

negociació amb els companys de sota i segueixo a munt per un díedre inclinat, no gaire difícil i de pedra mol bona, abans de sortir al terreny fàcil del cim col·loco un friend petit. Reunió a la gran Sabina cimera, els companys pujant en un plis-plas i petem la xerrada, tot admirant el panorama.

                              

                                                                                                          

                                                                                                            

Per la aproximació, el descens i mes informació, clickar aquí :
http://blogdelguillem.blogspot.com/2012/10/frare-de-baix.html 

Frare de Baix

Frare de Baix del Clot de La Mònica

Frare de Baix del Clot de la Mònica

El Frare de Baix del Clot de La Mònica, te darrera el  Serrat del Muntaner i al davant el Serrat de La Pastereta, entre els dos Serrats se ha format el “Clot de La Mònica,  i podríem dir que esta dintre del mes conegut, globalment, per Montserrat Sud

Situat a l’esquerra del Clot de La Mònica, sentit de la marxa de pujada.

Aproximació  :

Des de Collbató  la pista  Ara esta tancada . També esta tancat a partir de La Vinya Nova.

Seguir a peu, la pista fins arribar al antic lloc de aparcament. Davant mateix surt una curta pista en mal estat, seguir-la a peu i just uns metres abans del final i a la nostre dreta un marcat camí (marques blaves) se enfila per el Clot de La Mònica, seguir-lo, trobarem un parell de desvio a la nostre esquerra, seguir amunt fins una mica abans de que el camí faci el llarg flanqueig a la dreta, veurem una fita que marca un petit sender a la nostre esquerra, quasi en angle recte i ascendent, en aquet punt pràcticament estem una mica per sobre del peu  de l’Agulla del Frare de Baix, seguir a l’esquerra fins situar-nos al peu de l’Agulla

Descens :

Des  de una mica a sota del cim i mirant al serrat del Muntaner un ràpel amb dues grosses argolles ens facilitarà l’aventura de un ràpel de uns 53 metres fins el peu de l’Agulla del Frare de Baix del Clot de La Mònica

 En aquet punt trobem una única anella de ràpel que ens evitarà tornar per una rapissa herbosa i en 28 metres ens deixa al peu de l’Agulla del Frare de Baix. 

Si seguim la rapissa, retrobarem ràpidament el camí que em pujat.

Si em fet el segon ràpel, hem de anar flanquejant cap a la esquerra, cap a dintre del Clot de La Mònica, sense perdre alçada fins a trobar el camí de pujada.

Vies : 

 Normal

http://montserratclassic.blogspot.com.es/2007/11/el-frare-de-baix.html 

http://www.ressenya.net/montserrat/frarebaix.GIF 

 http://escalatroncs.wordpress.com/2011/03/14/normal-frare-baix-serrat-muntaner-petit-nil/

 Salicke-Mir

http://blogdelguillem.blogspot.com/2012/10/salicke-mir-frare-de-baix.html

Sigirinya 

 http://espurner.blogspot.com.es/2009/12/sigiriya-al-frare-de-baix-del-clot-de.html

 http://www.ressenya.net/montserrat/sigiriya.GIF

 

Lluis Baciero

 

Via : Lluís Baciero 

Oberta per els Germans Masó al Octubre / Novembre del 2012

http://blogdelguillem.blogspot.com/2013/01/via-lluis-baciero.html

 
Informació recollida en :

http://sisbemessanapren.blogspot.com/2012/10/lluis-baciero.html 

La família i amics de aquesta bona persona, ara estan patint, els acompanyo sincerament en aquets moments de dolor intens.
Me adhereixo totalment al company Joan Baraldes i fora interessant que la autoritat competent obris una investigació sobre les causes del accident i si algú mes esta implicat en la seva possible provocació.
Guillem