Translate

Cercar en aquest blog

dilluns, 28 de setembre del 2015

Corona de La Reina

20-09-2015
Montserrat
Agulles
La Corona de La Reina
Via :  Aresta Brucs
Descripció de la via :
Primer llarg : Via d'un únic llarg s'inicia al peu de L'Aresta Brucs i va una mica a la dreta de la vertical de la xemeneia de dalt, a aquesta s'arriba per la dreta i després de posar una cinta llarga a l'arbre ens posem a la seva esquerra, per pujar per la mini – xemeneia, no gaire difícil, però puja com puguis per no lapidar als companys de sota.
Trobem una reunió d'un arbret un parell de metres abans del cim, al mateix cim un parell de xapes molt maques inciten a fer la reunió, però el ràpel el farem de l'arbret, que de moment sembla força bé. 30 metres, 2 xapes i 1 arbre, IIIº / IIIº+ / IIIº
Baixada de l'arbret que hem trobat i després desfer el camí de pujada.
Per l'aproximació a  La Reina 
Per l'aresta Brucs de La Reina

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Suggeriments de vies per anar-hi a la resta  

Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat. 

Per LaCanalla a Montserrat  

Per  LaCanalla fora de Montserrat






La Reina

20-09-2015
Montserrat
Agulles
La Reina
Via :  Aresta Brucs
Descripció de la via:
Primer llarg: Sortim d'un arbre situat un xic més amunt de la vertical de l'Aresta, pedra grossa i de bona qualitat, cap a l'esquerra al principi després amunt, un passet més fi del conjunt et fa encongir l'estómac... res són dues passes de no molta dificultat, però sense cap assegurança entre Tu i el terra, després cap a l'esquerra a trobar una bona rapissa, un doble burí queda quasi amagat a l'altura de la panxa. Posem les dues assegurances per allò de què alguna aguantarà i seguim per l'esquerra amb pedra grossa, la següent xapa relativament a prop ens quedarà a la dreta amb mala posició,del doble burí anem a la dreta i després recte amunt és més difícil, però més fàcil accedir a la xapa. Després cap a l'esquerra, cada cop una mica menys difícil, fins a trobar una bona i còmoda reunió. 25 metres, 2 xapes, IIIº / IVº / IIIº / IVº (o IVº+) / IVº- /IIIº
Segon llarg: Ara clarament a la dreta veiem una xapa, pedra bona i més cantelluda un tros més fàcil dona accés a un petit muret ben assegurat, més dret, però amb uns grans i bons agafadors, en sortir de la darrera xapa 2/3 metres sense presses de mans, més ajagut i amb les mans planes cap a baix, pels que no ens agrada gaire la finor d'Agulles, ens fa una mica de "Yu-yu", però res d'extrem, ja estem al cim que fa un cigró, no trobarem cap reunió, així que fem la volta al cigró amb la mateixa corda i ja tenim una Mega-Reunió i molt còmoda. El ràpel a la nostra esquerra sota una pedra grisa i plana. 30 metres, 5 xapes, IVº / IIIº / IVº / IVº+ / IIº   
Baixada :
Des del cim mirant cap al Nord a la nostra esquerra, darrere d'una pedra més fosca està una vella instal·lació de ràpel, a uns 3/4 metres del cim, 16 metres ens porten al Collet que la separa de La Corona de La reina.
Dues opcions, mirant el ràpel a l'esquerra seguir un corriol que passa per sota La Corona de La Reina, un tram de pedra el passem per sobre i un altre curt corriol ens deixa al camí Alt d'Agulles, que surt al camí que hem seguit al matí de pujada.

Per l'aproximació a La Corona de La Reina 
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Suggeriments de vies per anar-hi a la resta  

Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat. 

Per LaCanalla a Montserrat  

Per  LaCanalla fora de Montserrat

 

La Corona de La reina

Montserrat
Agulles
La Corona de La reina
Aproximació  : 
La regió d'Agulles, té diverses entrades la més usual és per Can Maçana a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per l'ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des d'aquest indret temin una vista general, d'una gran part de la regió D'Agulles.

Anem seguint el fressat cam
í fins al refugi, una vegada arribats el deixem a la nostra esquena i agafem el camí que surt a l'esquerra, al poc de sortir una bifurcació a l'esquerra, deixar-la i segui amunt cap a la dreta, anem seguint el camí una mica abans d'arribar a la paret Est de la Bessona Inferior passarem per una zona plana, a la nostra dreta, "una fita", en aquest punt dues opcions:
A) Seguir el camí amunt, passarem per sota la Baby de les Bessones a la nostra esquerra, La carnavalada a la nostra dreta, finalment trobarem el camí Transversal Superior d'Agulles, marques vermelles, seguir-lo cap a la dreta (sentit de la marxa), remuntem una canal bastant dreta, amb un pas d'arbre / arrels, al seu cap de munt un corriol a la dreta ens portarà al peu de La Corona de La Reina.
B) Seguir en direcció a La Reina, "La Fita" marca la pujada anem seguint el camí poc marcat fins a arribar al peu de La Bola de La Partió, seguir cap a l'esquerra sense perdre alçada i ens trobarem amb l'Aresta Brucs de La reina, li donem la volta per l'esquerra fins a arribar al peu de La Corona de La Reina.
El més habitual és fer "La Reina" i en rapelar ja ens trobarem a peu de via de l'Aresta brucs de La Corona de La Reina.
Baixada:
Es rapela la via, al cim dues xapes fan de mal rapelar, una mica més avall unes quantes bagues abracen una sabina de bon ver i molt millor per fer el ràpel.
Mirant el ràpel a l'esquerra seguir un corriol que passa per sota La Corona de La Reina, un tram de pedra el passem per sobre i un altre curt corriol ens deixa al camí Alt d'Agulles.


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Suggeriments de vies per anar-hi a la resta  

Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat. 

Per LaCanalla a Montserrat  

Per  LaCanalla fora de Montserrat


dilluns, 14 de setembre del 2015

Agullòlegs

06-09-2015
Monestir
Monestir Interior
Puntal de l’Albardada Castellana
Cota 339  “El Xumet”
Via :  Agullòlegs
Situats en l'estació superior del Funicular de Sant Joan, en el que s'anomena "El Pla de les Taràntules", com si sortíssim del funicular agafar el camí de la dreta, és el camí que porta a Sant Jeroni, és un camí ample i còmode amb petits trams d'esglaons, que faciliten el trànsit per ell, només sortir un pronunciat gir a l'esquerra ens presenta a la "Gorra Marinera", el camí travessa de costat a costat El Gorro Frigi, seguim el marcat camí, passant pel desvio, a la nostra esquerra, del Sentinella, més endavant i també a la nostra esquerra, marcat amb pintura groga, el camí que baixa al Clot de La Mònica, el deixem de banda i seguim per l'ample camí fins a passar una característica agulla anomenada "El Cigronet", una vegada passat aquest, a la nostra esquerra, Pintat a la paret les inicials "CE i una fletxa vermella", assenyala un corriol (Canal del Clot de Sajolida), porta a les vies, de la cara Sud, del Serrat del Puntal de L'Albarda Castellana.

   
Descripció de la via :
Primer llarg : Petita fletxa que indica l'inici, se surt recte amunt, pedra bona i grau amable fins a la primera xapa, arribar a la segona té la seva gràcia 1,5 metres fins a però un cop passats la pedra torna a ser amb bons agafadors, la següent xapa està amunt a la dreta un xic lluny, encara que el grau és amable, de la tercera a la quarta puja un xic el grau, però la xapa està menys lluny, després torna a baixar la dificultat i augmentar la distància de la cinquena i sisena, còmoda reunió. 45 metres, 6 xapes, IVº (amb rebava) / Vº (o antena) / IVº / IIIº+ - IIIº / IVº / IIIº+ - IIIº
Segon llarg : Recte amunt a sobre un petit balmat es veu la xapa, un xic lluny però per terreny molt còmode, superar aquest pas i arribar a la segona xapa és el segon passet de la via, cap cosa esfereïdora, més aviat amb bona presa i plaent, després sense badar anar pujant recte amunt fins a arribar a una fissura horitzontal, sota el bosquet, un pitó mig camuflat assegurarà el següent pas que no és difícil, però sí que és l'únic tram de pedra dolenta, fins a arribar a la reunió, que la farem en algun dels diversos arbres que hi trobem. 35 metres, 2 xapes i 1 pitó, IIº+ / Vº- / IVº / IIIº / IIº

Tercer llarg : Ara no es veu per a on va la cosa… veiem una vaga vella penjant d'un arbre, però costa veure la primera xapa que està a Can Pistraus, bé és qüestió d'enfilar per l'arbre de davant de la vaga, arribar a la seva alçada, assegurar i mirar amunt… Uffff que n'està de lluny, peu a paret peu al cap d'una branca tallada, antena … Arribem a la xapa després ja és qüestió d'estreps, els passos no són llargs més aviat alguns són curts, els dos primers un xic molt verticals els altres menys, atenció amb el cordino dels dos pitons, mol a prop ja trobem una xapa que ens dona més confiança i de la següent ja se surt en lliure amb pedra molt bona amb tendència a la dreta, la següent xapa es veu des de la darrera de l'artificial i d'aquesta la següent, final de via molt maco. 30 metres, 9 xapes i 2 pitons junts, Arbre – Antena / Ae / IVº / IIIº

Descens :  
Des del cim anar a la dreta per la carena, direcció Nord, prop del final trobarem una baixada delicada, en la que agraírem els arbres situats a la nostra esquerra i després baixarem per una curta torrentera, empipadora, que ens deixa al camí dels Gorros, just en un petit pont.
En aquest punt seguir l'itinerari de pujada, però en sentit invers.

dimarts, 1 de setembre del 2015

Dels Porucs



26-08-2015

Montserrat

Monestir Interior

Sant Antoni

Cap de Mort i Serrat dels Patriarques

Via : Integral Dels Porucs

El Martí al L - 1


Avui anem una mica despistats, tot pensat que tocava fer un parell de passos de A2 i un artificial còmode, la veritat es que volíem entabanar al Martí i em sortit escaldats, però coses de la vida ha quedat una ascensió força maca i distreta per poder fer dos cims característics amb un grau raonable i amb bona pedra.... de bon segur no em estat els primers, ni de lluny, a fer-ho, però com a les coses se les ha de posar un nom, per nosaltres ha estat “La Integral dels Porucs” ... si no agrada es qüestió de no fer-hi cas i ja esta.








Li em mantingut en secret el objectiu del dia El Cap de Mort per la via GAM (Àlvarez-Navarro.Ayats), quant li hem dit a posat cara de pòquer i ha arronsat el nas, no se de a on ho em tret, però l’Esteve i Jo estàvem convençuts (males passades de la
 memòria a llarg termini ) que un parell de passos i a corre amb els estreps, el fet de no trobar gaire informació a la xarxa ja ens hauria de haver fet sospitar, com es diu ara "si no esta en La xarxa.... No existeix".

L - 1



Be agafem el “Cavall de Ferro” aquest cop no mes pujada,  tot xino xano anem fen el camí que va a Sant Jeroni, desprès baixem un xic i ja estem sota el Cap de Mort, una curta pujada ens deixa al peu de la via que, en teoria, anem a fer.




Una vegada a sota tenim un munt de línies de xapes, sembla que es una zona de “totxo” per els Fitis, nosaltres anem seguint mes o menys el itinerari descrit a la guia que passa per la esquerra de un Ullal i desprès puja a trobar un còmode replà a on fer la reunió.

 
L - 2   Uffff !!!! que be......

Com estava previst el Martí farà aquest primer llarg, mol maco, ben assegurat i de bona pedra, la dificultat es bastant regular encara que he trobat un parell de passos una mica mes difícils, sobre tot el segon que no regala, si algú va justet i porta una antena ho pot resoldre be, aquest cop el Jefe no la ha fet servir i els Mindunguis em passat xuclant corda.
 
L'Esteve a La Normal del Cap de Mort des de la R - 2
Arribo a la reunió i em trobo dues cares series em mirant com dos bens degollats, lentament giro el cap capa la esquera i me agafa un cangueli esfereïdor, es veu tètric i a mes de dos passos res de res, un munt i ja les meves forces no estan per gaires virgueries, així que ho tinc clar i els hi dic que Apa - la ...... jo me aniria per la dreta, se alegrant les dues cares i cap objecció.
Com que he pres la decisió, sense oposició, ho faré Jo, me esconillo cap a la dreta, per sota una corda fixa, que per que es fàcil, no tocaré, flanquejaré tot el Cap per anar al altre costat, es pot fer reunió en un replà que te un bon arbre amb la seva agraïda ombra, al peu del tram final de La Normal.


L - 4

La idea es seguir cap a  el Serrat de les Onze per una bonica aresta, però ja que tenim a tocar, uns 15 metres, la normal del cap de Mort i amb corda fixa, decidim que per un dia es saltarem la nostre “Sacro santa”  norma de no mes fer una via i un cim. Es que cada cop ens tornem mes  tous.
De pujada no tocarem la corda, be quasi no la tocarem !!! que desprès tot se sap i et critiquen.
Finalment seguim per el llom que tenim al davant es veu maco i ho sorpresa van surtin assegurances com a bolets, des de  sota no es veuen, es converteix en una escalada plaent, de la que gaudirà L’Esteve.


Descripció de la via :

Primer llarg  :  Sembla ajupit .... enganya !!! no ho es. Escollim la línia de xapes que baixa per la esquerra del Ull que esta uns metres per sobre el peu de la pedra, com sempre el pas de sortida enganya, però sense gaires problemes, mol ben assegurada es deixa fer prou be, amb atenció de no anar recte a buscar la següent xapa, si no ara una mica a la dreta, ara una mica a la esquerra, superat un tram vermellós trobarem un pas mes fi, tenim una diferencia de pares entre Vº- o Vº, estant així a la ressenya posarem Vº, sempre es millor anar sobrat, el conjunt de la “Integral del Porucs” no es tant alt, si algú va justet amb una antena es podria arribar a xapar la següent assegurança,  una vegada fet torna al seu grau mig i desprès baixa una mica. 
Segon llarg  :  Per terreny fàcil tot anant seguint una corda fixa, millor anar una mica per sota es mes fàcil, passem per darrera un gros arbre que farà de punt de assegurança i seguim donant la volta fins arribar al canto oposat, a on esta la Normal, farem reunió en un arbre que esta un parell de metros a sota, que presenta una bona plataforma i bona ombra.

Tercer llarg  :  Es la Normal uns 15 metres fins el cim, el primer tram es una mena de mini – xemeneia que pugem en X  fins que se acaba el bony de darrera i passem a l’Agulla, trobem el ancoratge de les cordes fixes i un  parell de metres mes endavant en un petit muret una reunió, tres metres ens separant del cim del Cap de Mort, amb una vista insuperable.
Baixada a la reunió del arbre.

Quart llarg  :  Des de el cim del Cap de Mort ens a semblat veure alguna xapa, Comença l’Esteve, al principi la pera no sembla la millor del mon però no, es bona i no presenta problemes amb una assegurança generosa i un grau mol amable entre mig del llarg trobarem un pont de pedra amb la seva col·lecció de cintes a quina mes atrotinada, però el conjunt de totes dona bones vibracions. Reunió dos metres abans del cim.

Descens  : 

Un cop al cim mes Occidental del Serrat de Les Onze, baixem caminat a un Collet del darrera, uns 10 metres i baixant per la canal rocosa, de la nostre dreta,  uns altres 10 metres mes o menys un ràpel de 20 metres ens deixa a tocar de la Ermita  de Sant Antoni, la qual anirem a visitar i xerrar una curta estona amb el Guarda que te un servei de begudes en dues agradables terrasses

Dades de la via :  

L-1  35 metres, 9 xapes,  IVº / IVº+ / Vº / IVº+ / IVº,
L-2  30 / 35 metres, 1 arbre o 1 xapa, IIº+ / IIº / Iº
L-3  15 de pujada, 15 metres de baixada, corda fixa.
L-4  35 metres, 7 xapes i 1 Pont,   IIIº / IVº-

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :


divendres, 28 d’agost del 2015

Serrat de les Onze

Serrat de les Onze
Monestir Interior (Tàbor)
Sant Antoni
Aproximació : 


 Es pot seguir el camí del Pas dels Francesos i la Panxa del Bisbe fins a trobar uns cartells, un xic embolicat, que indiquen el camí per pujar a la Ermita de Sant Antoni uns metres abans de arribar seguir la descripció del següent itinerari.

Aquí explicaré el itinerari mes còmode, curt i car.


Desvio a la dreta, passat el Puntal de la Albarda Castellana
Agafem el cavall de Ferro que ens pujarà al Pla de les Taràntules, sortint del enginy anirem cap a la dreta per el camí que va a Sant Jeroni tot passant per sota dels Gorros, passarem el mirador i seguirem, passem per sota el Cigronet i per sota la baixada del Puntal de L’Albarda Castellana, una mica mes en lla trobem el pal indicador, a la esquerra el cim de Sant Jeroni a la dreta i de baixada el camí al Pla dels Ocells i al Monestir, agafem aquest darrer i fem una mica de baixada, fins a situar-nos a sota i a la vertical de l’Agulla del cap de Mort, pugem seguint una mena de camí que després va cap a la dreta tot flanquejant a la dreta i baixant una mica fins trobar el camí que va a la Ermita de Sant Antoni, just uns metres abans de arribar agafar un corriol que va cap a la esquerra tot resseguint el peu de paret passem varies vies de esportiva i arribem a sota la Normal del cap de Mort a la nostre dreta es troba un magnífic llom que se escala i que porta al cim Occidental del Serrat de les Onze i punt de unió del itinerari “Integral dels Porucs”.


Desvio a la esquerra, sota la Agulla del Cap de Mort

Baixada  :

Des de el cim baixarem caminant, per la part oposada, uns deu metres fins un collet que la separa dels cims principals, recorregut caminant tant de pujada com de baixada fins aquest collet, des de Ell baixarem per uns 2/4 metres terrosos per desprès per pedra uns 5/7 mentre mes a on veurem una bona instal·lació de ràpel al terra, es baixar caminant però amb molta atenció, ràpel de uns 20 metres fins el terra a tocar de La Ermita de Sant Antoni, es pot anar a fer un beure, abans de arribar girem a la dreta i baixem un tram després un corriol amb una senyal de barrat va en horitzontal i desprès una curta pujada cap a la dreta a buscar la pujada directe a peu de paret del Cap de Mort, seguir, es veu el camí cap a baix i sortir al camí de La panxa i les Escales dels Pobres fins el Monestir.


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Integral dels Porucs

Cap de Mort




diumenge, 23 d’agost del 2015

Salamandra Normal

19-08-2015
Montserrat
Ecos
Interior
La Salamandra
Via :  Aresta Brucs (Normal)
De l'aparcament de Santa Cecília anar fins al Portell del Migdia. Baixar pel vessant oposat fins al camí transversal PR - C 78 seguir-lo cap a la dreta fins a trobar el peu de l'Aresta Brucs de La Salamandra. De 45 minuts a dues hores, segons forma física.
La Via
Llarg Zero:
Uns metres quasi caminant fins a arribar a la reunió zero o inici de la via, en uns arbres. Lloc còmode per equipar-se, si no ho hem fet abans. 50 metres, Iº - IIº.

Primer llarg : Se surt recte amunt, a uns 9/10 metres una xapa després en diagonal a la dreta una segona xapa i després recte amunt fins a la reunió. 35 metres, 3 xapes, IIIº / IIIº+.

Segon llarg : Una xapa es veu a uns 7/8 metres amunt a l'esquerra, però es veu més còmode sortir per la dreta per a després, tot fent una còmoda diagonal, anar a trobar la xapa, més o menys recte amunt anant a buscar el sostret que es veu, trobarem un altre xapa, arribo a la reunió, sota el sostret, que no es veu, ja que esta posada a terra. 30 metres, 3 xapes, IVº / IIIº+ / IIIº.
Tercer llarg :
Se surt per l'esquerra els 4 primers metres la pedra és bona, una cinta en una bona sabina i … Amb recança pel que fa a la solidesa de la pedra, una fissura horitzontal permet un bon friend, mitja/petit i amunt hay...huy, fins que es posa més dret una xapa assegura l'inici els agafadors seleccionats són ferms però dona molta desconfiança tot l'entorn, finalment un ampli i còmode replà a on fer la tercera reunió, una xapa i un rebló, portar plaqueta recuperable. 30 metres, 1 xapa, IVº-- / IIIº / IVº (amb rebava) / IIIº.

Quart llarg : Se surt per l'esquerra, un petit muret per donar un xic d'emoció, després fàcil fins al darrer ressalt que porta al cim. 20 metres, 3 xapes, IIIº+ / IIº / IIIº+ / IIº.

Descens : Ràpel de Cim a R-2, de R-2 a R-0 i de Ro a terra.


Per l’aproximació i retorn



divendres, 21 d’agost del 2015

Salamandra

Montserrat
Ecos
La Salamandra 
 Aproximació :
Deixem el cotxe a l'aparcament de Santa Cecília, seguim a peu per la carretera en direcció a Can Maçana uns 2 o 300 metres, lloc per aparcar a mig camí, a la nostra esquerra uns esglaons amb barana, van cap amunt seguir-lo a uns 20 metres arribem al marcat camí del GR 172, anem cap a la nostra dreta direcció a  Ecos, anem entre els arbres, bastant més endavant veurem el perfil de les Talaies i a la seva dreta la Canal per la qual haurem de pujar, més endavant trobarem un desvio a la nostra esquerra senyalitzat com "Portell del Migdia" l'agafem i comencem la forta i directe pujada al Coll, un xic abans d'arribar trobarem, a la nostra dreta, una indicació i corriol que va a la Font de La Llum, la ignorem i seguim amunt fins a arribar al Portell del Migdia.
Des del cotxe entre 0,30 h a 1,15 h segons forma física.
Es baixa pel vessant oposat, al poc tros trobem una fita i un matusser escrit en la branca d'un arbre, que ens indica un corriol que va a la Canal dels Micos, Seguim baixant fins a trobar el camí transversal PR C-78, a la dreta cap al Montgròs i cap a l'esquerra a Sant Jeroni i Camí dels Francesos.
Agafem el camí cap a la dreta, segueix baixant i després va cap a la dreta tot remuntant unes curioses canals a tocar de les parets, fins que al cap de munt de la darrera, el camí s'aclareix i a uns 20 metres a la nostra dreta l'inici de l'Aresta Brucs de La Salamandra.
Contar-hi de 15 a 45 minuts més, segons forma física
Baixada :
Des del cim es poden fer 2 o 3 ràpels, seguin l'aresta, fins al camí de vinguda, seguir aquest en sentit contrari, primer baixant i després pujant fins al Portell de Migdia i des d'aquí pel vessant oposat tot baixat fins al cotxe.


dilluns, 17 d’agost del 2015

Inclinada A. Brucs

14-08-2015
Montserrat
Monestir
Monestir Interior
Puntal de L’Albarda
La Inclinada
Via :  Aresta Brucs
Situats en l'estació superior del Funicular de Sant Joan, en el que s'anomena "El Pla de les Taràntules", com si sortíssim del funicular agafar el camí de la dreta, és el camí que porta a Sant Jeroni, és un camí ample i còmode amb petits trams d'esglaons, que faciliten el trànsit per ell, només sortir un pronunciat gir a l'esquerra ens presenta a la "Gorra Marinera", el camí travessa de costat a costat El Gorro Frigi, seguim el marcat camí, passant pel desvio, a la nostra esquerra, del Sentinella, més endavant i també a la nostra esquerra, marcat amb pintura groga, el camí que baixa al Clot de La Mònica, el deixem de banda i seguim per l'ample camí fins a passar una característica agulla anomenada "El Cigronet", una vegada passat aquest, a la nostra esquerra, Pintat a la paret les inicials "CE i una fletxa vermella", assenyala un corriol (Canal del Clot de Sajolida), porta a les vies, de la cara Sud, del Serrat del Puntal de L'Albarda Castellana.
Descripció de la via :
Primer llarg :
Situats al peu de l'Aresta es veu alguna xapa, anar pujant tot dret, com sempre els primers dos metres rarets, després perfecte, bona pedra, suficient i cantelluda, a la meitat (més o menys) uns metres més drets posant una mica més d'al·licient, ben assegurats, reunió en una còmoda rapissà. 32 metres, 5 xapes, IVº / IVº + / Vº- / IVº / IIIº+
Segon llarg :
Sortim de la còmoda reunió per l'esquerra, i recte amunt després de la segona xapa no es veu la següent que està minimitzada amb la pedra, anar pujant tot seguint els millors agafadors i la trobarem uns 4 / 5 metres més amunt a la nostra dreta, seguir pujant direcció a l'extrem dret d'una llastra / sostre i uns quants metres abans d'arribar-hi a la nostra dreta un forat terròs, aquí està instal·lada la segona reunió. 25 metres, 3 xapes, IVº / IIIº+ / IVº
Tercer llarg :
Se surt per l'esquerra en direcció a la llastra / sostre per terreny còmode, a on es pot posar un friend mitja / petit i seguim en diagonal esquerra a trobar una canal, al seu inici un arbre horitzontal ens permet posar una cinta que assegura el pas d'entrada, fet aquest pas es menys difícil fins a un tram més vertical, al seu peu un altre cinta i per fer aquests passos més drets i amb pedra no gaire bona, aprofitem un reguitzell de sabines de gros tronc, després una curta grimpada fins a la reunió d'un sol bol amb anella, però que per mitjà d'una corda està unit al ràpel del cim i després torna a baixar a trobar un arbre a la dreta de la reunió. 30 metres, 1 friend i 2 arbres, IIIº / IVº / IIIº / IVº

La darrera reunió queda uns 3 o 4 metres per sota del cim, una corda fixa ens facilita l'arribada al cim d'una autèntica agulla, davant nostre la mítica "Aresta Ribàs" ens fa rememorar temps que ja no tornaran i ens surt la llagrimeta.
Baixada
Baixem a la darrera reunió, tot seguint la corda fixa i rapelem la via.
El ràpel del cim de l'agulla ens va retornar a vells temps, una munió de cintes que es perden... no se sap a on, que és millor no resseguir-les, no el farem servir però es mereixen una foto, rapelem per la via que hem fet, "Aresta Brucs", en dos ràpels.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per La Canalla a Montserrat

Per La Canalla fora de Montserrat

divendres, 14 d’agost del 2015

Serrat Puntal Albarda

Montserrat
Monestir interior
Serrat de el Puntal de L'Albarda Castellana
Aproximació: 
Situats en l'estació superior del Funicular de Sant Joan, en el que s'anomena "El Pla de les Taràntules", com si sortíssim del funicular agafar el camí de la dreta, és el camí que porta a Sant Jeroni, és un camí ample i còmode amb petits trams d'esglaons, que faciliten el trànsit per ell, només sortir un pronunciat gir a l'esquerra ens presenta a la "Gorra Marinera", el camí travessa de costat a costat El Gorro Frigi, seguim el marcat camí, passant pel desvio, a la nostra esquerra, del Sentinella, més endavant i també a la nostra esquerra, marcat amb pintura groga, el camí que baixa al Clot de La Mònica, el deixem de banda i seguim per l'ample camí fins a passar una característica agulla anomenada "El Cigronet", una vegada passat aquest, a la nostra esquerra, Pintat a la paret les inicials "CE i una fletxa vermella", assenyala un corriol (Canal del Clot de Sajolida), porta a les vies, de la cara Sud, del Serrat del Puntal de L'Albarda Castellana.

Descens :  
Des del cim de totes les puntes del Serrat de l'Albarda Castellana, el descens és el mateix, anar a la dreta per la carena, direcció Nord, prop del final trobarem una baixada delicada, en la que agraírem els arbres situats a la nostra esquerra i després baixarem per una curta torrentera, empipadora, que ens deixa al camí dels Gorros, just en un petit pont.
En aquest punt seguir l'itinerari de pujada, però en sentit invers.
Excepció de "La Inclinada" que es rapela per l'Aresta Brucs en 2 ràpels seguint la via, per després seguir l'itinerari de baixada.

dijous, 11 de juny del 2015

Francesc Sardans

04-06-2015
Montserrat
Sud
El Bruc
El Timbaler del Bruc
Via : Francesc Sardans
Es una bonica via i tots teníem un bon record.
Al inic de la via esta gravat a la pedra “Q 6”  
Primer Llarg :  Restes de uns antics matolls ens porten al inici de un díedre que remuntem, primera sorpresa, entres com si fos fàcil i.... no ho es, arribats a la primera xapa, venen uns passos fins i drets, mol ben assegurats, que mes o menys, ens permet anar fent algun Ao, si ho considerem necessari,  llom agraït fins a la còmoda reunió. 25 metres, 5 xapes i 1 pitó,  IVº+ / Vº - Ao / IVº+ / IIIº / IIº    
Segon Llarg : Cap a la dreta, no mes sortir de la reunió una xapa amagada ens alegra els ànims, una vegada al altre costat es veu mol dret, però ben assegurat i els agafadors son ferms i grossos tal que ens permet pujar amb seguretat fins la reunió. 15 metres, 4 xapes,  IVº / Vº  - Ao /  IVº+ / IIº
Tercer llarg : Comença be just davant de la reunió, si es necessari es pot fer algun Ao, en aquest tram trobarem un pitó un xic sortit, es convenient portar un coordino per la ocasió, sortim un xic a la dreta de la darrera assegurança amb un primer pas un xic explosiu, però amb bons agafadors cap a la dreta, ara benen uns pocs passos amb Ae, sense gaire complicació si controles el darrer esglaó, un últim muret protegit per un pont de pedra i un coordino ens assegura un parell de metres drets i amb bons agafadors per arribar a la reunió. 35 metres, 6 xapes 2 pitons 1 pont, IVº / Vº - Ao / Vº / IVº+ / Ae /  IVº+ / IIIº  / IVº / IIIº
Quart llarg : A sobre de la reunió un pas explosiu tot i que amb una pedra extraordinària, totalment evitable per la esquerra, una vegada a sobre la reunió la dificultat se humanitza i xino xano se arriba al cim. 15 metres, 1marlet,   Vº  /  IVº / IIIº  / Iº

dimarts, 19 de maig del 2015

Veïna del Gerro

16-05-2015
Montserrt
Montserrat Sud
El Bruc
Timbaler del Bruc
Veïna del Gerro
Via : Dels Nets
Aproximació
Primer llarg:
Comencem un xic a la dreta dues primeres xapes per una placa molt bonica i amb bona presa, sense patir gaire, el justet per gaudir-la, ben assegurada, després una petita diagonal menis difícil per anar a trobar una xapa a l'esquerra a sota d'un arbre i un altre bonica placa amb agafadors més grans i molt bonica, arribada a la reunió, un xic incòmoda però amb un lloc tranquil i solitari. 25 metres, 4 xapes, IVº+ / IVº / IVº- / IVº / IVº+

Segon llarg:
es podria fer seguit, però perd ambient i probablement tindria bastant fregament, sortim per l'esquerra de l'arbre, la pedra té un parell de metres no gaire bona, però ben assegurada un pas un xic forçat per arribar a la tercera xapa, arribada a la reunió–ràpel. 15 metres, 4 xapes, IVº / IVº+ / Ae / IVº+ IVº /IIIº

Per el Gerro