Joan Marc

19-07-2013

Gorro Frigi

Via Joan Marc

Clàssic!!  has de fer un bateig d'escalada a una neboda i a on vas........?

A la …  Joan Marc, ben assegurada, relativament fàcil, quasi sempre tems al segon a vista i quasi sempre la corda va recta.

Així que aquest divendres enfilem el camí dels Gorros i L'Alba s'ha après una cançoneta, que algú li va explicar, no para de dir allò de........ “Tiet avi” …   grgrgrgrgrgr  !!

Que mala vestia està feta …

El camí ja la impacta això de pujar pel mig del bosc, segons Ella, amb cadenes, arriba bufant a dalt, sembla que això de la muntanya no és el seu.

A peu de via diu que no ho veu clar... però que ho provarà (uffff)

La veritat és que puja bé, sense problemes, es fa una mica d'embolic amb el del material....... però és la primera vegada que el veu, i per això és normal, si vol continuar ja li ensenyaré a Ella i a l’altra neboda, que sembla que també li agrada.

Com podeu observar, preparant un pla de jubilació.

Finalment, a dalt del Gorro, sembla contenta.

Haaa ....  He oblidat d'explicar-li la baixada... millor no dic el que els seus tendres llavis em van dir...

Per informació general telefonar al patronat 93-402-46-00

Aproximació i baixada

Vies per la Canalla a Montserrat

Vies per la Canalla a la resta

Més Vies per anar-hi

Més vies a la resta

Serrat-Torres

17-07-2013

Roca dels Corbs

Via : Serrat-Torres

Gotes... siiii, gotes de aigua cauen mentres esmorzem ;  cel negre i previsions de xàfecs importants per tot el País.

Canvi de plans .... recuperem una via del Baül, copiem la ressenya del Bar la Roca de Monistrol i amunt.

L’Esteva aixecant el cul del terra

Deixem el cotxe a dalt al monestir, sempre es millor baixar que pujar.

 

Currant-se el L1

La arribada a peu de via te els darrers metres una mica emboscats, sort que per casualitat portàvem unes estisores de podar, que ens van facilitar la vida, si es fa mes aquesta via no faran falta.

El inici es una placa fins el primer parabol  (3 metres) menis difícil una mica a l’esquerra, a dos metres el següent i un flanqueig a la dreta en Ao fins penjar els estreps en un vell clau i anar-hi anant.... ve per el mig una sortida en lliure, es pot posar un friend petit, bona fissura,  per ajudar. La entrada a la reunió es fa be i es força còmoda.

Arribant a la R-1

El segon llarg es la estrella de la via, presa cantelluda i dreta, pedra extraordinària únicament al mig un pas de pedres romes em toca els nassos, sort que la següent xapa esta a prop, no ho penso, tampoc ho practico gaire, trec l’estrep i pas solucionat, el resta no es que no me agafi a les cintes, es que no deixo una per agafar, cosa que es  reflexa en la ressenya.

Inici L-3

El següent llarg vist des de baix sembla mol descompost, una vegada posats, et trobes amb molt bons agafadors, desprès de la primera xapa sembla que allunya mol fins la següent, però entre mig un pont de pedra ens facilita la vida. 

El artificial es un Ae2 en tota regla curt però intens, no regala.

La sortida te un pas un pel delicat (la graduació no li fa justícia) fins arribar a la xapa situada un parell de metres per sobre.

Els tres passos de Ae2 al L-3

El darrer llarg, sembla que me he embolicat, al no portar ressenya he seguit la lògica , fent una placa de IIº/IIIº i desprès aprofitar una sabina seca per assegurar-me he pujat per una canal fastigosa, me he ajudat amb una corda que esta a l’esquerra i al arribar a dalt he vist un altre corda a la meva dreta, he passat les dues reunions i he fet reunió al cim, baixant al darrera del mateix.

Tot i haver anat quasi tota la via a la ombra, be per la situació, be per els núvols que ens ant acompanyat una bona part del temps, la calor ens ha tocat . . . ben tocats.

 

El Guillem, L'Esteva, El xavi, El Martí

Res que no se arregli amb una “Clara”.

Per la aproximació, descens i mes informació clickar aquí :

http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/09/roca-del-corb.html 

Josolami

10-07-2013

Miranda de les Boïgues

Via  :  Josolami

Avui toca caminar una mica i provar el artificial, poc a poc se ha de tornar a la normalitat.

Aquesta neurona....!!!! (foto Martí)

Avui, també, recuperem al Martí amb lo que, els tres junts podem iniciar el rodatge de la reeixida sèrie de TV  “Al Filo del Ridícul”.

Be bromes apart el lloc queda a la ombra, es curta, el company fa mesos que no escala i per els altres dos ens es una bona excusa.

A mes la arribada a peu de via es veu animada per un rescat del helicòpter del Bombers. Per el lloc creiem que podria ser a la CADE del Deuet, al final ens cansem de esperar i ens anem a fer la nostre via.

Tot fent el L-1

El primer llarg comença be, dos passets una mica llargs i desprès les xapes estan mol juntes, 25 xapes ens porten a fer un agradable passeig per la paret i totalment a la ombra, un itinerari perfecte per aprendre i / o practicar el artificial, cosa que ens va be, per que començo Jo i ho faig amb un creuament de cordes
 de manual....... en fi es “La Neurona”

L'Esteva i El Martí arribant a la R-1

que li farem, però així i tot al final les cordes no tenen fregament .... entrem en un petit i bonic díedre, sembla que tindre que sortir en lliure...... però anys de practica en fa posar-me de puntetes al darrer esglaó i ..... arribo a xapar .... soc el millor !!!! 

El Martí fent el L-2

Fent trampes ....... ara si que es te que deixar el Ao i    sortir en lliure, una xapa mes amunt ens incita.... però no,... a la dreta agafadors grans  i generós en facilita arriba a xapar per la nostre esquerra, per desprès seguir per la dreta, arribem a una còmode lleixa i a 1,3 metres a l’esquerra la incomoda reunió ........  grñgrñgrñgrñ.

Soc el millor...!!!

Ara el company fa aquest llarg, el inici es una mica lleig, però es pot trampejant amb alguna agafada de presses de colors, 5 per arribar al Ae1, dos passets de no res amb les xapes mol ben posades, sortida en lliure, amb un pas de sortida de decisió i desprès be.. mol be, un pel per la dreta, de nou a l’esquerra, sempre buscant les presses mes grosses, que hi son fins arribar al cim.

Xerrada del tipus .... podem anar a fer ...? lo mes difícil.... hayyy senyor quant tindrem seny i no somiarem truites..?

Per la aproximació, descens i mes informació clickar aquí :

http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/08/miranda-de-les-boigues.html

Silvia

03-07-2013

La Miranda de les Boïgues

Via :Sílvia

Cada vagada una mica mes lluny, ara agafem el camí de les Portelles, una mica abans ens desviem per 

L-2 des de R-2

localitzar i veure el peu de via de la Peter Pan  a La Pelada, cutre ...cutre. ens reafirmem en que no cal tornar i regressem al camí de Les Portelles. 

Anirem a fer la Aresta Brucs de La Miranda de les Boïgues.

El pedestal al estil  antic i una vegada a la R-1 mirem cap a la clàssica, es a dir en direcció a la gran pedra blanca que sempre a estat el nostre referent i..... ni una assegurança...uffff

A la esquerra i ben ve seguint el fil del llom, que es l’aresta Brucs unes xapes, semblen espits del 10....millor som covards... que hi farem.

Entrant a R-3

La primera assegurança se agafa be, la segona també, de la segona a la tercera  apreta la ressenya que he trobat marca V- (?), Jo li dono V amb rebava, ara be les assegurances estan a prop i la pedra mol bona amb bon canto, muret “rampeta” muret “rampeta” i arribada a la reunió.

 El curt segon llarg surt recte amunt, amb una primera xapa que sembla mol lluny, però amb bona presa des de la R-1,  estirant-me mol  arribo a xapar,un altre cop la llegeixo IV+ i Jo he fet un Ao sortida dreta fins la segona xapa i sortida fina fins a dalt.

Comença a fer calor, la vista des de dalt fantàstica i ningú escalant, es nota que els nets, fan festa al col·legi ...!!!

Per la aproximació, descens i mes informació clickar aquí :

http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/08/miranda-de-les-boigues.html

Opera prima

26-06-2013

Montserrat 

Gorro Frigi

Via  :  Opera prima

Temps era temps en què érem unes màquines o uns bocamolls, mira que posar "l'Opera Prima” de IVº / Vº boques … Més que boques... ho tinc ben merescut.

Ens hem arrossegat per la paret això, si amb molta dignitat, els anys són un grau, hem superat tots els obstacles i fins i tot hem gaudit d'allò més i és que la roca és tan bona i les presses són tan generoses que no teníem excusa.

Tant és així que al darrer llarg en comptes de sortir per l'itinerari original optem per sortir directes al cim, queda més elegant.

De mica en mica s'omple la pica i així vaig castigant el genoll i ell respon mol… però que molt bé. No he d'agafar confiança i em dono un parell de mesos més per no passar-me gaire.

Per informació general telefonar al patronat 93-402-46-00

Aproximació i baixada

Vies per la Canalla a Montserrat

Vies per la Canalla a la resta

Més Vies per anar-hi
Més vies a la resta

Diedre Bonington

 La Pastereta (Oest)

Via : Diedre Bonington

Una via agradable, sobre tot si fa calor, queda a la ombra, correctament assegurada, menis el primer pas, amb una bona roca i curta per fer tranquil·lament tot gaudint de les xerrades amb els companys al bar de abans i desprès de la escalada.

Per la aproximació, descens i mes informació clickar aquí :

http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/08/la-pastereta.html 

Infinity

26-05-2011

Montserrat

La Plantació

Roca dels Col·leccionistes

Via : Infinity

El lloc una mica, no gaire, apartat ens facilita una escalada solitària, correctament assegurada, sense passar-se, la roca al principi sembla una mica delicada, però desprès queda correcta, ens facilita el entrar a conèixer mes a fons aquest bonic recó de La Plantació

Que tingueu una bona escalada, entre bar i bar, (BEB) es clar...!!!

Aproximació :

Des de Collbató  la pista  Ara esta tancada . 

Seguir a peu la pista fins arribar al antic lloc de aparcament, davant mateix surt una curta pista en mal estat, seguir-la a peu i just uns metres abans del final i a la nostre dreta un marcat camí (marques blaves) se enfila per el Clot de La Mònica, seguint aquet camí, arribarem a una mena de Collet al cap de munt del Serrat del Muntaner, uns metres abans hem deixat a la nostre dreta el camí que puja a Sant Joan, passem al altre costat del Collet i baixem una mica, anem per el interior de un frondós bosc, travessarem la llera de un petit riu, tot un pedregam, i uns metres mes endavant una fita ens marca el començament del camí de la Torrent dels Llorers, es el mateix que la torrentera pedregosa que em passat, i aquet torren puja fins el peu del Gorro Frigi, el voreja per l’esquerra i surt al camí de Sant Jeroni, al costat del Gorro.

Remuntem la Torrentera, uns graons de ferro, posats a la roca ens facilitaran la progressió, una vegada superats i desprès de una curta pujada, trobem un lloc una mica pla a la nostre dreta surt la via : Camvi Climbàtic a La Presidenta.
Just uns 3-4 metres abans de arribar-hi i a la nostre esquerra, una dreta canal ens porta a peu de la via Infinity.

La via :

Primer llarg : El llarg te un pas força fi, desprès la dificultat decreix, pedra bona i fina. 35 metres, 8 xapes, Vº / Vº+ /IVº+ / Vº / IVº+ / IIIº

Segon llarg : Comença difícil, es pot fer en Ae, després baixa la dificultat i segueix fins a sota un llavi on fem la reunió. 30 metres, 8 xapes, Vº / Ae / Vº / IVº+ / IVº.

Tercer llarg : Flanqueig a la dreta per sota el sostre (possibilitat d'un friend) fins arribar al lloc mes assequible, una xapa que no es veu fins tindre-la a l'alçada del nas, un pas de A0 i després una encantadora rampa de dificultat moderada fins arribar a la reunió, situada en uns arbres. 35 metres, 3 xapes i una baga, IVº+ / A0 / IVº / IIIº.

Quart llarg : Uns metres fàcils per arribar al cim, el cim es bastant pedregós. 15 metres, IIº / Iº.

Baixada  :
Per la seva vessant Est un ràpel de 50 metres ens deixa, amunt de  la canal de peu de via, baixem fins la mateixa i seguim el mateix camí de pujada, però en sentit invers.

Per la aproximació, descens i mes informació clickar aquí :

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Vies per la Canalla a Montserrat

Vies per la Canalla a la resta

Més Vies per anar-hi

Més vies a la resta

Grimpi qui Pugui

31-01-2013

Agulla  Antoni Rosich

Via :  Grimpi qui Pugui

Per la aproximació i descens veure al final del escrit.

  

El Martí i la pressa de colors

Avui el temps acompanya, no es un dia habitual i en el Bar no trobem gaire escaladors, aprofitarem per fer una mica de aventura, ja se sap, amb aquets dos he de anar preparat per tot i es que sempre estan buscant coses rares..... avui se han passat,  no esta a prop la via i sort que Jo coneixia el camí de quant vaig anar a fer la via “Anhels Petrificats” amb la que comparteix els primers metres d’escalada, però ....lo mes aventurer la baixada....ja, ja arribarà

Valeeenttt...

Pugem lentament, que si no pot donar un cobriment de cor, tot gaudint de la solitud del lloc, ni un escalador a la vista, ni tan sols excursionistes, una meravella.

Faltant uns metres per arriba i sentim unes veus..... no pot ser .... escaladors??. Siii, ... be,  aniran a fer la “Anhels” que encara es fa de tant en tant, a la que anem nosaltres segur que no va ningú.

Ja estem a peu de via i..... Son quatre, estan a la “nostre” via però..... son vells amics, de la nostre infància muntanyenca, son la colla de jubilats de l’Àguila , ja es casualitat ... es una sorpresa i un plaer esta amb Ells, ens lo passarem la mar de be.

 

La Via...... que os explicaré ......una via dels Masó, del 2000 ........ ja esta quasi tot dit, ara explicaré el nostre punt de vista.

La graduació es subjectiva.

Veient a l’Esteva, tot sembla fàcil

Inicia la escalada el Martí, es que sempre que no sigui un marron, li agrada comença, no es barallarem, la pedra es fineta, però van sortint presses bones, això si, son petites, com sempre arribar a la primera assegurança, un pitó, fa suar, es per posar-te al dia dels graus, amb inf o sup Masonians, arribes al pitó repicant de bieles, i sortir del pitó ... no se, per a mi Ao,  enganxar des de ell una xapa, també,  ben agafat a les preses de colors, desprès no es fàcil però es pot anar fent be, atenció a dalt, tenim un tros que te unes fissures que permetent posar un friend petit, encara que el Martí va sobrat i no col·loca res, es veritat que tens uns passos amb unes fissures que son un plaer... però quant se acabant un passet finet, amb la darrera asegurança una mica lluny, si no as possat el friend, per arribar a la darrera xapa abans de la còmoda reunió.

No es per res, però com lo següent comença amb una incerta xemeneia/ramonage, els dos companys ja em tenen la corda preparada, mentre ells còmodament asseguts es dediquen a la seva tafaneria  particular.... be es cert que em treuen a passejar, alguna cosa els he de fer...

El Guillem al  L-2  (foto Martí)

Vº jejejejejejeje, col·loco un friend lo mes amunt que puc i amb una bona presa de color i els peus trepitgen a un pobre arbra vaig pujant, un bonic pon de pedra em dona un sospir per arribar a una xapa, sortida guarra a l’esquerra i segueix guarrindongo per entremig de uns arbres secs i a punt de caure que no donant confiança per muntar la teòrica R-2, un pitó anima a seguir a munt, per una placa bonica i de pedra bona, no es gaire difícil, però el darrer tram esta descompost, si be tenim un pitó en una fissura de la dreta queda separat i a sobre per a on el terreny encara es pitjor, així  explicat queda be ..., pooos No,    
No vaig veure el pitó ... 
Em vaig anar per l’esquerra, per la pedra que es veu millor, una bonica pedra em va permetre llaçar-la i assegura un passet finet i la arribada al cim podrida i dreta.

Sorpresa a dalt me esta esperant el J. Carruesco, abraçades i petites tafaneries, feia anys que no ens trobàvem i mols mes en  una pedra, a valgut la pena.

L'Esteva, El Guillem i El Martí

Com podreu endevinar no es cap meravella la via.....però la aventura comença ara........taxiiiin, la ressenya original posa “desgrimpar o curt ràpel” i una fletxa marca una canal amagada .......mmmmmm

Segon Ràpel

Al  cim em  deixat un cordino, en una soca seca,  en uns deu metres fàcils, amb corda, arribar a un petit collet........sort que davant  portàvem els quatre valents, que van fer un treball de piconadora respectable, es possible que es pugui baixar per la canal, però ha de ser amb ràpel, no te ho perdis, caminant per sobre un terra de punxes, tinc els turmells plens de foradets, 25 metres, travessem un bosc punxegut i muntem un altre ràpel de 25 metres, que va al fons del torrent, sort que esta equipat per rapelar un altre ràpel curt de 10 metres i ja estem a la cruïlla del mati, sols que no ens donem compta i seguim a baix, un altre ràpel curt, un tros caminat i un senyor ràpel de 25 metres, aquí la vall se obre i agafem un camí a l’esquerra fins trobar el camí de la ferrada. 

FI de l’Aventura.

Aproximació  :

Des de el Bruc, direcció “Can Salses” “Refugi Vicenç Barbe”,

Al cap de un curt tram trobarem un petit espai a la nostre dreta, en aquet punt deixem el cotxe.

Davant nostre i a l’esquerra la pista que va en direcció al Refugi i a la nostre dreta un camí ample, que seguirem una estona fins una fita gran que marca, a la nostre dreta, la entrada del camí a la Cova de l’Arcada, el seguim.

Una vagada passada  la Cova passarem  el Torrent de les Grutes, un pel mes en lla deixem, a la nostre dreta, el camí de Coll de Porc, escrit amb pintura a la pedra,  seguim fins dona la volta a un marcat espero rocós, el camí entra en el Torrent del Lloro, just entrar i abans no comenci a pujar, trobem un petit sender que baixa al torrent, seguir-lo i passar al altre costat, en uns pocs metres, sense camí, arribarem a peu de via.

Descens   :

Del cim baixar uns deu metres fàcils, amb corda, arribem a un petit collet, ràpel de 25 metres en sentit oposat a la via, vessant E, travessar un bosc en sentit descendent i muntar un  ràpel de 25 metres que va al fons del torrent passant per dintre de uns blocs un altre ràpel curt de 10 metres i ja estem a la cruïlla del mati, agafar-lo en sentit contrari al mati.

Per la aproximació i per la via  : Anhels Petrificats  clikcar aqui  :

http://blogdelguillem.blogspot.com/2012/03/anhels-petrificats-el-mur-encaixonat.html

escalador a la comissaria

Un escalador a la comissaria

26-01-2013

La conversa es aproximada, per que no recordo exactament tot el diàleg, però l’esperit i es mes o menis així, he de dir que vaig ser ates extraordinàriament be i que va arribar a ser divertit, el ambient de complicitat que es va crear entre La Mossa i Jo.

També he de dir que anava amb una certa recança, la imatge dels Grisos ens va marcar fortament i encara que vesteixin de Blau, un Polí es un Polí.

Jo/ Bona tarda...

Mossa/  que vol vostè

Jo/  ....... esto.....mmmm  miri vinc a posar una denuncia

Mossa/ Be que li han robat ?

Jo/ Miri es que ..... be, no es el valor material es que....mmmm

Mossa/ a veure que vol denuncia.?

Jo/ de una tirada, me han desequipat una via d’escalada i ho vull denunciar.

Mossa/ Una queeeee..?

Ja estem liats com li explico tot això...?

Primer pas, hem demana el DNI i no em fa la prova del alcohol .... no se per que introdueix les meves dades i com no dec sortir en cap fitxer i tampoc no estic fugit de un psiquiàtric, em diu segui allí, si is plau, que ara li atendran.

Al cap de uns minuts surt un altre Mossa que en mira i em diu Sr. Arias ..?   Siii, aquí, soc Jo (amb veu acollonida i mol baixet)

Passi, passi..

Ara assentats en un despatxet, mol mono em pregunta...

M/ vostè vol denunciar que li han robat una cosa d’escalada...

J/ Si veurà es una via d’escalada i me han robat el material que tenia en ella, però lo important no es el valor del material, si no que algú pugui prendre mal .

M/ ....?...? i com es això, be miri omplirem el formulari i ja se anirà aclarint :

-         Com es diu el lloc dels fets 

                    La Magdalena Superior

-         La magda....? i a veure a quin municipi pertany ?

              Crec que deu ser al del Bruc o al de Collbató

-         No ho sap?  Be te les coordenades GPS

              Estooo ....no però segur que en els seus mapes deu sortir

-    (ara li toca a Ella posar cara de pòquer) Beurà es que tenim mapes de carreteres i una mica mes però de aquets llocs rars,,,,No.

               I si mira el Googel Maps ?

-         (Torna a posar cara de circumstancies) Miri es que no tenim accés lliure a internet, però ho provarem.

Gira una mica la pantalla i prova de entrar “Nein” capat, no la deixa entrar, mirem de localitzar algun GR que passi a prop i el Sr. Googel ens dona una llista, però quan intenta entrar, als que provem, un altre cop “Nein”.

Ara entra un company seu i pregunta com va, em sembla que corregut la veu, aquet xicot, si mes no, coneix el funicular de Sant Joan i el Pla de les Taràntules, diu que va fer una ferrada, però que va ser mol perillós i no ho diu, però es veu lo que deu pensar “Esteu boixos els que os enfileu a les pedres”.

Ara ve el moment de explicar que es un parabolt i que es una xapa èpic.... fastuós, això si el ambient era cordial i distes, finalment es parla “esparracs” tallats etc

Os adjunto la denuncia feta, segons les meves informacions, es necessari que tots els que vagin a fer una via i la trobin desequipada o que se ant tret assegurances fixes, facin una denuncia als Mossos, sembla que es possible que aviat es faci un grup de Mossos de Muntanya a Sabadell i fora bo que tinguin molta feina de la que ens interessa als escaladores que no som bons i que no mes, anem a gaudir una estona, intentem minimitzar els accidents i que ningú posi en perill la seva integritat física o la vida, dels que no mes anem a passar la estona.

Guillem 

Sol - Solet

26-01-2013

Miranda de Can Jorba

Via : Sol - Solet

El dia a sortit nuvol, però no fa vent, mentre esmorzem els nuvols es van esvaïm i queda un cel ras.

El Raimon últimament no ha escalat gaire i decidim anar a fer, bronzejat, a la via Sol - Solet.

Levitant al  L-1

Cachiiiissss, hem tornat ha anar massa d'hora, no mes son les 11 h i encara no toca el Sol, al menis a la part baixa i com era de esperar la primera mitat del primer llarg esta xop de les pluges, xop, fred i sense Sol....... cachiiiisss, el Raimon em mira i fa un geste com de ....”a mi que me expliques”, be li dono la maquina de fer fotos per que em faci fotos que els primers passos quedant mol fotogènics.

Provo lo de la meditació amb allò de ajuntar el ditets amb dues rodones, posar cara de no ser hi,      faig lo del !!!!! mmmmmm ho mmmmmmm” (posar so de gong Indi) però renoi no levito, aixi que avui em tocara escalar en mullat.

Trobant el Sol  al L-2

Ahhh, al inici del segon llarg, arriba la daurada llum del Sol i ara es un goig, es un llarg curtet, però mol maco.

Una vegada a la R-2 l li dic al company si vol provar de fer, i em contesta que li he donat la responsabilitat de la maquina de fer fotos i per res del mon vol fer una mala feina i perdre la meva confiança ....... mmm

El Guillem al L-3  (movent el  "serrin")

Començo el tercer llarg i quant porto uns metres,  moc el “serrin” , .... potser me esta encigalant ?

Be la roca com sempre perfecta, es un plaer anar pujant poc a poc i amb bona lletra arribo a la R - 3.

El Raimon al  L-4

Ara li proposo de fer aquest llarg fins el final de les dificultats i després anar una mica a la dreta a buscar el ràpels, de aquesta forma ens evitem el ràpel volat i es que això dels ràpels fa ...  yuyu i tant Ell com Jo hem fet aquesta via un munt de cops.

Escalada amb “Final Feliç”...... al bar (mal pensats) i amb la cervesa

Per la aproximació, descens i mes informació clicar aquí :

http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/09/miranda-de-can-jorba.html 

http://blogdelguillem.blogspot.com/2012/09/sol-solete.html

Via Lluís Baciero

23-01-2013

Via Lluís Baciero

Al final faig una descripció de la aproximació que hem fet.

El nom del cim lo agafo de la ressenya dels Germans Masó, encara que no lo he pogut contrastar en lloc i es  :

“Cim Sud de la Carena del Cap de Sant Joan”

Dia Rufo...Rufo, esmorzem al bar de Monistrol, tota les rampes de les parets estan plenes de neu.

“Locus estus Romanus”

El Martí al L-1

Que coi fem aquí, amb lo be que esta a casa, a sobre fa un vent de mil dimonis i fa fred.....

Per que no haure dit que tinc la grip....?

Aquests dos son uns ganes i ja em veus a mi, pujant al Monestir, les vies del “Cavall de Ferro” estan empolsegades de neu.... ho veieu com es de perillós pujar....? em mirant amb cara de ... que diu aquest..?

El Martí al L-1

Poos resulta que avui no lo hem de agafar, be aprofitem el ascensor per superar el primer desnivell important del dia i seguim per el camí del Càmping, quin fart de caminar.... espero que valgui la pena.

 

Primer llarg, comença amb un pas.... que fa suar per arribar a la primera xapa i mes amb els gats plens de fang, els peus i el cos mullats de la aproximació, (els propers que portin estisores de podar) vegetació xopa, a sobre nuvol, vent i fred. 

L'Esteva al L-2

Estan ben “Locus estus Romanus”, solució pas de “Pressing culero” , i ja se arriba a la xapa, no hi com ser gent de recursos, clar que si hagués sigut una noia, hagués estat millor, 

be ens acontentarem amb lo que tenim.

A lo que anava, en comptes de pujar fàcilment un parell de metres a la dreta, pugem per la via, i el famós “Pressing culero”, a partir de la primera xapa ja esta millor una curta placa força difícil però ben assegurada, ens deixa en un terreny mes fàcil i per tant una mica descompost.

L'Esteva amb cara de Fred al L-2

Fem la Reunió de uns arbres, si la via es fa mol, duraran poc, si no es fa gaire poden gaudir de mes vida.

Ara be el llarg bonic de la via, encara que mol curtet i amb bastanta mala llet en el pas de sortida, fins agafar la primera xapa, si algú te la canya de pescar, que la porti, nosaltres ens la hem deixat al cotxe i ens anés anat força be, sort que portàvem a l'Esteva que amb un parell de renecs i molta mestria ha superat el pas, després em combinat el lliure amb algun pas de “presses de colors”, pedra excel·lent i la entrada a la reunió mol guay. 

El Guillem entrant a la R-2

Si no hagués fet el fort vent que feia i la temperatura hagués sigut 10º mes, es un llarg per repetir. 

 



Volem acabar rapit i els hi dic que renunci-ho al meu llarg i sortim corrents, l'Esteva em mira amb cara de Be degollat i em diu Jo no em sento les mans..... així que ha pencar ....ssniiff Jo que em pensava qua avui aniria de invitat.

Curt llarg per una placa de bona pedra i grau relativament baix però “disfruton”, la reunió situada una mica a l'esquerra i a sota mateix del cim, per aprofitar un tros de bona roca somera.

El Guillem sortint de la R-2

Tenint en compte la aventura de pujar i llegint que la baixada pot ser un altra aventura i quedar mes xops de lo que estem decidim instal·lar un rapel de la darrera reunió i baixar direcció al Bar directament.

Aproximació :

Per el Monestir de Montserrat, agafar el camí que passant per el Càmping porta a la Ermita de San Miquel, la passem i una mica mes amunt un camí senyalitzat com a “Camí a Collbató per les Bateries” surt cap a l'esquerra, camí ample i còmode, que no perd gaire desnivell l'anem seguint, en arribar a un gir agut a la dreta , se ens presenta al davant la Serra de Sant Joan, (que no es a la que anem), seguim el camí i just quant fa un nou gir agut gir a l'esquera, abans de començar apujar. A lla es el lloc, surt una torrentera, a la dreta i just a l'esquerra internar-se per un bosc ple de herba i punxàs, relativament curt després anar pujant en direcció al peu de via, camí sense obrir ni senyalitzar.

Descens :

Des de la darrera reunió un rapel de uns 50 metres ens deixa a la mateixa alçada que el peu de via, baixar per a on et semble millor (camí no senyalitzat) i mirar de trobar el lloc per a on al mati heu accedit a la torrentera i al camí del Monestir a Collbató, segui-lo en sentit invers fins el Monestir