31-01-2013
Agulla Antoni Rosich
Via : Grimpi qui Pugui
Per la aproximació i descens veure al final del escrit.
|
El Martí i la pressa de colors
|
Avui el temps acompanya, no es un dia habitual i en el Bar
no trobem gaire escaladors, aprofitarem per fer una mica de aventura, ja se sap,
amb aquets dos he de anar preparat per tot i es que sempre estan buscant coses
rares..... avui se han passat, no esta a
prop la via i sort que Jo coneixia el camí de quant vaig anar a fer la via “Anhels Petrificats” amb la que comparteix els primers metres d’escalada, però ....lo
mes aventurer la baixada....ja, ja arribarà
|
Valeeenttt... |
Pugem lentament, que si no pot donar un cobriment de cor,
tot gaudint de la solitud del lloc, ni un escalador a la vista, ni tan sols
excursionistes, una meravella.
Faltant uns metres per arriba i sentim unes veus..... no
pot ser .... escaladors??. Siii, ... be, aniran a fer la “Anhels” que encara es fa
de tant en tant, a la que anem nosaltres segur que no va ningú.
Ja estem a peu de via i..... Son quatre, estan a la
“nostre” via però..... son vells amics, de la nostre infància muntanyenca, son
la colla de jubilats de l’Àguila , ja es casualitat ... es una sorpresa i un
plaer esta amb Ells, ens lo passarem la mar de be.
La Via......
que os explicaré ......una via dels Masó, del 2000 ........ ja esta quasi tot
dit, ara explicaré el nostre punt de vista.
La graduació es subjectiva.
|
Veient a l’Esteva, tot sembla fàcil
|
Inicia la escalada el Martí, es que sempre que no sigui un
marron, li agrada comença, no es barallarem, la pedra es fineta, però van sortint
presses bones, això si, son petites, com sempre arribar a la primera assegurança,
un pitó, fa suar, es per posar-te al dia dels
graus, amb inf o sup Masonians, arribes al pitó repicant de bieles, i sortir del
pitó ... no se, per a mi Ao, enganxar des de ell una xapa, també, ben agafat a les preses de colors, desprès no
es fàcil però es pot anar fent be, atenció a dalt, tenim un tros que te unes fissures
que permetent posar un friend petit, encara que el Martí va sobrat i no col·loca
res, es veritat que tens uns passos amb unes fissures que son un plaer... però
quant se acabant un passet finet, amb la darrera asegurança una mica lluny, si
no as possat el friend, per arribar a la darrera xapa abans de la còmoda
reunió.
No es per res, però com lo següent comença amb una incerta
xemeneia/ramonage, els dos companys ja em tenen la corda preparada, mentre
ells còmodament asseguts es dediquen a la seva tafaneria particular.... be es cert que em treuen a passejar,
alguna cosa els he de fer...
|
El Guillem al L-2 (foto Martí) |
Vº jejejejejejeje, col·loco un friend lo mes amunt que puc
i amb una bona presa de color i els peus trepitgen a un pobre arbra vaig
pujant, un bonic pon de pedra em dona un sospir per arribar a una xapa, sortida
guarra a l’esquerra i segueix guarrindongo per entremig de uns arbres secs i a
punt de caure que no donant confiança per muntar la teòrica R-2, un pitó anima
a seguir a munt, per una placa bonica i de pedra bona, no es gaire difícil, però
el darrer tram esta descompost, si be tenim un pitó en una fissura de la dreta
queda separat i a sobre per a on el terreny encara es pitjor, així explicat queda be ..., pooos No,
No vaig veure
el pitó ...
Em vaig anar per l’esquerra, per la pedra que es veu millor, una bonica
pedra em va permetre llaçar-la i assegura un passet finet i la arribada al cim
podrida i dreta.
Sorpresa a dalt me esta esperant el J. Carruesco,
abraçades i petites tafaneries, feia anys que no ens trobàvem i mols mes
en una pedra, a valgut la pena.
|
L'Esteva, El Guillem i El Martí |
Com podreu endevinar no es cap meravella la via.....però
la aventura comença ara........taxiiiin, la ressenya original posa “desgrimpar o
curt ràpel” i una fletxa marca una canal amagada .......mmmmmm
|
Segon Ràpel
|
Al cim em deixat un cordino, en una soca seca, en uns deu metres fàcils, amb corda, arribar
a un petit collet........sort que davant portàvem els quatre valents, que van fer un treball
de piconadora respectable, es possible que es pugui baixar per la canal, però
ha de ser amb ràpel, no te ho perdis, caminant per sobre un terra de punxes,
tinc els turmells plens de foradets, 25 metres, travessem un bosc punxegut i muntem
un altre ràpel de 25
metres, que va al fons del torrent, sort que esta
equipat per rapelar un altre ràpel curt de 10 metres i ja estem a la
cruïlla del mati, sols que no ens donem compta i seguim a baix, un altre ràpel
curt, un tros caminat i un senyor ràpel de 25 metres, aquí la vall
se obre i agafem un camí a l’esquerra fins trobar el camí de la ferrada.
FI de
l’Aventura.
Aproximació :
Des de el Bruc, direcció “Can Salses” “Refugi Vicenç
Barbe”,
Al cap de un curt tram trobarem un petit espai a la nostre
dreta, en aquet punt deixem el cotxe.
Davant nostre i a l’esquerra la pista que va en direcció
al Refugi i a la nostre dreta un camí ample, que seguirem una estona fins una
fita gran que marca, a la nostre dreta, la entrada del camí a la Cova de l’Arcada, el seguim.
Una vagada passada la Cova passarem el Torrent de les Grutes, un pel mes en lla
deixem, a la nostre dreta, el camí de Coll de Porc, escrit amb pintura a la
pedra, seguim fins dona la volta a un
marcat espero rocós, el camí entra en el Torrent del Lloro, just entrar i abans
no comenci a pujar, trobem un petit sender que baixa al torrent, seguir-lo i
passar al altre costat, en uns pocs metres, sense camí, arribarem a peu de via.
Descens :
Del cim baixar uns deu metres fàcils, amb corda, arribem a
un petit collet, ràpel de 25
metres en sentit oposat a la via, vessant E, travessar
un bosc en sentit descendent i muntar un
ràpel de 25 metres
que va al fons del torrent passant per dintre de uns blocs un altre ràpel curt
de 10 metres
i ja estem a la cruïlla del mati, agafar-lo en sentit contrari al mati.
Per la aproximació i per la via : Anhels Petrificats clikcar aqui
: