10-10-2012
Frare de Baix del Clot de La Mònica
Via : Salicke-Mir
 |
| Arribant a la primera xinxeta |
El passat dia 27 al Petit Gifré em vaig deixar un peu de gat
a casa i em aprofitar per donar una volta per el peu del Frare de Baix per xafardejar una mica les vies, ens va cridar l’atenció un pitó vell i
una mica mes amunt una xapa vella com els camins.
A casa, la em trobar, es la via Salicke-Mir,
sembla que no se ha reequipat des de la seva obertura el any 1967
Avui els company em preparen una ensarronada i em diuen de
portar el martell, que no farem servir, hay hay que m’ho veig vindre ....Si, es
lo que em pensava, en fi somni.
 |
| El Martí esta satisfet |
Trass la curta aproximació arribem a peu de via el Martí,
que li agrada comença, ja esta pujant i encara no li hem agafat les cordes, els
primers tres metres per arribar a un vell pitó els fem per tres llocs
diferents, es que anem tres i no podem fer mes variants, els tres diem que
atenció amb el vell pitó i els tres ens agafem al vell pitó, això si amb suavitat
sensual, pensem fer lo mateix amb el vell buril i
 |
| Arribant a la R |
la també vella plaqueta i així
ho fem, però no mes el primer toque, desprès ens agafem com a bellacos i es que no es fàcil arribar al següent
vell buril, de aquet se surt i ja esta, difícil si senyor, si es posa un estrep,
queda com a difícil, una rapissa dos passos a la dreta i un altre vell buril,
ara si es treu l’estrep i xino xano fins un pitó, una mica mes amunt i a la
dret un parabol de alguna via de la nostre dreta i mes amuuuuunt una vella
xapa, el Martí que es mol savi i no esta per a punyetes se oblida de tot i surt
per l’esquerra que es menis difícil, encara que no te cap assegurança fins la
reunió, que aprofita dos parabols de alguna altre.
Pedra bona de presa fina i “rarilla” però sense problemes.
 |
|
1..2 .. 3 pitons i ...... |
Ara em toca la segona, al inici de la fissura un pitó que
surt mes de lo que esta clavat, començo posant una vaga i no veig res...ufff
com que em canso poso l’estrep i guanyo visió i terreny , ja me he oblidat del
coordino i estic penjat de l’anella a un pam de la fissura..... siii, ara si dos
pitons meravellosos pitons de la ramaderia de.......
 |
|
i ...... el Guillem com pot |
Be a lo que anàvem, es que
una vegada comença amb les escaletes, costa de sortir...jopeee ara toca sortida llarga i difícil en lliure fins
una vella plaqueta, que també surt un munt
.....
com
que soc moool covard, col·loco un friend mitja, mol ben posat i a munt, a agafar la xinxeta.... es a dir el
buril, ara toca
 | |
|
L’Esteva arribant a la R-2
fantasma |
placa bonica, sabina i col·loco una baga-savinera, segueixo amb
una bonica bavaresa , amb atenció per que la pedra en aquet trosset no es gaire
bona, però al anar en bavaresa no importa tant i passar fàcil, per darrera un bloc
cap a l’esquerra per terreny fàcil arribo a una rapissa mol còmode que deu ser
la segona reunió, però que no mes esta assegurada per un pitó una mica invertit
i uns restes de sabina, una mica cutre,
negociació amb els companys de sota i segueixo
a munt per un díedre inclinat, no gaire difícil i de pedra mol bona, abans de
sortir al terreny fàcil del cim col·loco un friend petit. Reunió a la gran
Sabina cimera, els companys pujant en un plis-plas i petem la xerrada, tot
admirant el panorama.
Per la aproximació, el descens i mes informació, clickar aquí :
http://blogdelguillem.blogspot.com/2012/10/frare-de-baix.html
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
