Translate

Cercar en aquest blog

dilluns, 23 de novembre del 2015

Entre Línies

12-11-2015
Vinya Nova
Miranda de Can Jorba
Via : Entre Línies
La via :
Primer llarg  :  Pujar un parell de metres per una canal herbosa per anar a agafar una xapa a la esquerra, aquí un parell de passos de Ao i desprès sortides a caçar la seguen xapa, atenció no anar recte es millor anar ara una mica a l’esquerra, ara una mica a la dreta, quan la paret es fa mes humana es fa uns passos a la esquerra per anar trobar uns agafadors un xic mes grans i acabar a la dreta de una placa sobre posada que dona una mica de yu-yu, però que es deixar fe be. 30 metres, 8 xapes,  Ao / Vº+ / Vº / IVº+ / IVº.
Segon llarg  :  Cap a la dreta, per sobre de un abret i a trobar una fissura, a la placa de la dreta una xapa assegura els passos que es poden fer per la placa, en bavaresa o mig - mig, al cap de munt de la fissura anem cap a la esquerra per terreny còmode fins trobar un mini pont de pedra amb una bagueta, també mini, a la esquerra un pitó que no es veu però que te una vaga que el fa visible, esta mol feta pols i millor no tocar-la gaire, es te que posa  el mosquetó al forat del vell pitó ara cap a la dreta per una bonica placa, anant fen siga saga per anar a trobar les altres xapes fins entrar a la reunió.  33 metres, 6 xapes 2 arbres 1 pot, 1 pitó,  IVº / Vº / IVº+ / IVº / IVº+ / Vº
Tercer llarg  :  Se surt un pel a la esquerra a trobar una xapa, un xic llunyana però no gaire difícil, ara si toca buscar el mes fàcil i menys trencat, una segona xapa es pot fer recte amunt ho anar un xic a la dreta, mol marcat i netejat per el pas de la gent, la reunió queda lluny i entre mig queda be un friend mitja / petit. 25 metres, 2 xapes,  IVº / IIIº / IVº / IIIº+
Quart llarg  :  Vist des de sota no sembla atractiu, enganya es mol maco, puja recte a la reunió, aquí la pedra torna a ser bona i els agafadors tornant a ser de bon nivell, alguna corrent de aire es pot suavitzar amb el mateix friend que em fet servir al llarg de sota, un pas mol bonic per superar una visera, per la esquerra, desprès un sostret que passem per la dreta, ara uns agafadors de fantàstics ens porta de pet a la reunió. 30 metres, 4 xapes 1 pont, IVº / Vº / IVº 
Cinquè llarg  :  Passa per la esquerra del Gran Arbre i després per una placa, recte al principi per desprès anar descaradament a la dreta a trobar la darrera reunió i el ràpel comú per totes les vies, d'aquesta part de paret. 35 metres, 2 xapes 1 pont, IIIº / IVº /  IIIº
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

diumenge, 15 de novembre del 2015

Del Adrià

04-11-2015
Montserrat
Gorra Frígia
Via : De l'Adrià
Montserrat de nou .... un cop tornat de les aventures Italianes (http://guillem2.blogspot.com/2015/11/arco-valle-del-sarca.html) tornem a casa.

Aquest cop l’Esteve no pot sortir.
Toca anar amb el Martí, que té una dèria i és que sempre vol fer el primer llarg i tenim corredisses per ser el primer a estar llest per pujar, aquest cop aprofita una badada meva per sortir amb les cordes entre les cames cap amunt… crec que serà la primera vegada que no faré de primer al tercer llarg… que és el més maco!!! 
En fi que cada cop em despisto amb més facilitat…  
Heyyyyy de bon rollo he !!!

Descripció de la via :

Primer llarg  :  Se surt a la dreta de la creu i a l'esquerra de la marcada fissura que baixa de l'arbre, per terreny còmode fins a trobar una xapa després recte amunt, més o menys, per anar a sortir a l'esquerra de l'arbre, un parell de passos més finets li donen una mica de salsa, això si els dos passos ben assegurats per una xapa cadascun, la reunió la trobem a l'esquerra de l'arbre i uns 2 o 3 metres per sobre.

Segon llarg  :  Sortir recte amunt per terreny molt agradable, després una petita tendència a la dreta, una xapa ens marca la direcció, i amunt fins a la reunió, pedra grossa i molt franca.

Tercer llarg  :  És el llarg estrella, se surt recte amunt per, de mica en mica anar cap a la dreta alguns passos fins i obligats, sempre amb la xapa als genolls, direcció a la punta dreta del sostret, ara tenim una xapa per sobre de la visera, els més agosarats deuen pujar recte… els més covards anem a la dreta a trobar la punta de la visera i amb agafadors grans i bonics li donem la volta fins a tornar a situar a sobre de la xapa i cap a dalt amb agafadors genials, a la reunió es pot entrar per la dreta o l'opció més fàcil per l'esquerra.

Quart llarg  :  Sortida per la dreta de la reunió, molt dreta, quasi sempre acabo agafant l'agafador de colors amb el que queda un pas d'Ao molt bonic, segueix amunt amb molt bona pedra i gaudint de valent amb un grau molt assequible, al cap de munt tendència a l'esquerra, ajagut, a trobar la reunió comuna a moltes vies.

Cinquè llarg  :  És el tram comú a moltes vies i té dues opcions seguir la llastra / fissura cap a l'esquerra del tot i finalitzar a l'esquerra de la creu o sortir amb una mica més d'ambient per la sortida directa, aquesta darrera s'agafa a mig recorregut de la llastre i fa un pas de flanc a la dreta per superar un petit mur, després recte amunt per terreny una mica vertical fins a anar a sortir a La Creu des de la qual es fa la darrera reunió.

Dades de la via :  
L-1  40 metres, 7 xapes,  IIIº / IVº / IVº+ / IVº / IIIº

L-2  25 metres, 4 xapes, IIIº / IVº

L-3  30 metres, 9 xapes,  IVº / Vº / IVº

L-4  30 metres, 6 xapes, Ao 7 IVº / IIIº 

L-5  40 metres, 5 xapes, IIº / IIIº / IVº / IVº+ / IVº / IIIº
 

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Aproximació i baixada

dimecres, 30 de setembre del 2015

Saca Gran



 24-09-2015
Agulles
La Saca Gran
Via :  Aresta Brucs

Ja estem en aquest temps en que tant pots passar calor com et pot fotré de fred...
Iniciem el dia amb una lleugera frescor i l’acabem suant.... en fi ...!!
 Avui farem una de aquelles vies (com moltes) que fa mols anys que no he repetit tot i que es una via mol agradable, se ens ajunten el companys Jorge i Gabi, poquet a poquet anem pujant per el conegut camí de Agulles i uffff com puja, cada cop sembla mes lluny, desprès de les Portelles en amunt es fa mes costerut ..... no recordava que ho fos tant.... potser amb les pluges se ha tornat mes dret..? o potser la meva arrodonida panxeta te alguna cosa a veure..? be no penso organitzar una “comissió Investigadora” no sigui que dintre de dos anys em donin el veredicte que potser es alguna altre cosa....
Haaaa ja estem a peu de via, be ara que he arribat toca escriure allò de ... no esta tant lluny,  no puja tant etc noooor lo escrit ...  escrit esta.

El Guillem al L-1 (foto Jorge)
 
Els primers metres estan una mica “Patinoski”, sembla que es fa mol aquesta via, les ressenyes la marquen de IVº Jo, que soc un heretge, crec que si no te agafes a les dues xapes potser sigui una mica mes, no ho puc assegurar per que, seguin els meus principis, me agafo a totes les cintes de color per poc difícil que sigui i es que un te els seus principis !!!
El Martí al L-2

Aquest cop el “Jefe” esta cansat i es que el cap de setmana va completat la seva trigèsim tercera “Matagalls – Montserrat” ("Estan locus estus Romans") Jo aprofito l’ocasió,  i mentre Ell xerra amb els companys ..... enfiló amunt, quant es dona compta ja estic a la primera xapa i el sento renegar, Jo “Plis” ni cas.... per fi puc començar una via de primer ... ja tenia ganes...

L-3 (foto Jorge)


Descripció de la via :
Primer llarg : A la esquerra de un marcat arbre, situat a uns 2/3 metres del terra, recte amunt per desprès a la dreta a trobar una xapa que quasi en horitzontal ens portarà fins el arbre, fins aquí la pedra esta polida, per el pas de la gent, desprès de aquest curt tros la resta esta be, una vegada al arbre una xapa ens protegeix un passet delicat per la fissura, que remuntem tot buscant agafadors, generosos, en el seu interior, disminueix la dificultat i en un petit replà trobem un altre xapa que ens protegeix un altre passet, desprès segueixen els bons agafadors, fins a un clau que assegura la sortida per la placa de la dreta, amb bons agafadors, pugem recte fins situar a l’alçada de la reunió, a la que arribem amb un curt flanqueig a la dreta.
Segon llarg : Sortida per la dreta i tornada a la vertical de la reunió una xapa per protegir un pas dret que dona accés a un forat, a la vertical, en el seu interior trobarem un pitó, sortida per la esquerra, dret però millor que sota, anem pujant dret, seguint els millors agafadors fins anar cap a la dreta a trobar una fissura  en la que troben dos pitons, amunt i a la esquerra una darrera xapa assegura el pas de un petit mur que ens porta a una rapissa herbada a on fem la reunió.
Tercer llarg : Cap a la dreta per terreny poc difícil i en direcció a la llastra característica, en la part mes dreta trobarem dues xapes, que no veurem fins tindre-les a un parell de metres, pas dret, que marquen de IVº i ho es si te agafes a la cinta de colors, un cop ens agafem a la llastra anem cap a la dreta a trobar una xapa, millor no arribar i xapar-la estirant-se una mica per pujar per la esquera, per sobre de la llastra, amb bons agafadors fins arribar al cim.

Dades de la via :  
L-1  25 metres, 3 xapes i 1 pitó, IVº / IVº+ / IVº / IIIº+ / IVº+ / IVº

L-2  25 metres, 2 xapes i 3 pitons, IVº+ / IVº / IIIº+ / IVº / IVº /IVº+ / IIIº

L-3  20 metres, 3 xapes, IIº / IIIº / IVº+  / IVº / IIº

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :





dilluns, 28 de setembre del 2015

Corona de La Reina



20-09-2015
Agulles
La Corona de La Reina
Via :  Aresta Brucs

Be un altre vegada trenquem les normes i farem dues vies en un dia, si seguim així agafarem mala fama i la que tenim ens a costat molt.


Aquesta agulla lo mes interessant que te es que esta allà ....!!!! la seva aresta Brucs des de sota es veu facileta... L’esteve que avui va llançat marxa com si portes el coet al cul, el tinc que frena per que esta pujant amb una punta de corda amb que el Jorge i La Gabi estan rapelant de La reina .... ufffff quina marxa que porta avui, un xic mes amunt el sento renega i es que la pedra sense ser dolenta, no es una meravella i se ha de comprovar cada pas, per que te crostes i dona un xic de inseguretat, arribat al arbre una bona cinta de arbre, llarga, i entres a la canal que sense ser difícil se ha de vigilar, sobre tot els que estem a sota que quasi ens lapida i això que diu que som bona gent.....!! per que et fiïs.

L'Esteve al L-1

Descripció de la via :

Primer llarg  :  Via de un únic llarg se inicia al peu de L’Aresta Brucs i va una mica a la dreta de la vertical de la xemeneia de dalt, a aquesta se arriba per la dreta i desprès posar una cinta llarga al arbre es posem a la seva esquerra, per pujar per la mini – xemeneia, no gaire difícil, però puja com puguis per no lapidar als companys de sota.
Trobem una reunió de un arbret un parell de metres abans del cim, al mateix cim un parell de xapes mol maques inciten a fer la reunió, però el ràpel el farem de l’arbret, que de moment sembla força be.

Dades de la via :  

L-1  30 metres, 2 xapes i 1 arbre, IIIº / IIIº+ / IIIº  

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :

La Reina



20-09-2015
Agulles
La Reina
Via :  Aresta Brucs



Cruiximents per tot el cos ...... es dur aixo de anar a buscar Bolets i altres coses .. , se ha de estar una mica tocat del “Bolet”
 
L'Esteve al L-1
Am totes les articulacions grinyolant, enfilem el camí del Refu. D’Agulles, amb pas cansi i poquet a poquet arribarem, davant portem la Jovenalla que puja com si res i de tant en tant ens esperen.... passem el refugi i ens endinsem en la agraïda ombra del bosquet, desprès de una curta despistada, com es normal en aquets indrets, arribem al peu de la via que comença un xic a la dreta del peu de l’aresta, tot just en un còmode arbre.
R-1 des de el L-2

Avui L’Esteve exerceix de Jefe i farà el primer llarg, sort que portem el Jorge i La Gabriela  que ens alegren el dia, son forts i macos un plaer estar amb Ells i que ens aguantin ....

Descripció de la via : 

Primer  llarg  :  Sortim de un arbre situat un xic mes amunt de la vertical de l’Aresta, pedra grossa i de bona qualitat, cap a la esquerra al principi desprès amunt, un passet mes fi del conjunt et fa encongir l’estomac... res son dues passes de no molta dificultat, però sense cap assegurança entre Tu i el terra, després cap a l’esquerra a trobar una bona rapissa, un doble buril queda quasi amaga a l’alçada de la panxa, be per alguns potser serà a la alçada dels “Cataplins” i per d’altres a la del nas.... es qüestió de mida ... no de qualitat.
Posem les dues assegurances per allò de que alguna aguantarà i seguim per la esquerra amb pedra grossa, la següent xapa relativament a prop ens quedarà a la dreta amb mala posició, si del doble buril anem a la dreta i desprès recte amunt es mes difícil, però mes fàcil accedir a  la xapa. Desprès cap a la esquerra, cada cop una mica menys difícil, fins trobar una bona i còmoda  reunió.

Segon  llarg  :  Ara clarament a la dreta veiem una xapa, pedra bona i mes cantelluda un tros mes fàcil dona accés a un petit muró ben assegurat, mes dret però amb uns grans i bons agafadors, al sortir de la darrera xapa 2/3 metres sense preses de mans, mes ajagut i amb les mans planes cap a baix, per els que no ens agrada gaire la finor d’Agulles, ens fa una mica de “Yu-yu”, però res de extrem, ja estem al cim que fa un cigró, no trobarem reunió alguna, així que fem la volta al cigró amb la mateixa corda i ja tenim una Mega-Reunió i mol còmoda. El ràpel a la nostre esquerra sota una pedra grisa i plana.

Dades de la via :
L-1  25 metres, 2 xapes, IIIº / IVº / IIIº / IVº (o IVº+)  / IVº- /IIIº

L-2  30 metres,  5 xapes, IVº / IIIº /  IVº / IVº+ / IIº       


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :

Per La Corona de La Reina aquí :

La Corona de La reina



Montserrat
Agulles
La Corona de La reina

Aproximació  :



La regió de Agulles, te varies entrades la mes usual es per Can Maçana a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles.

Anem seguint el fressat camí fins el refugi, una vegada arribats el deixem a la nostre esquena i agafem el camí que surt a la esquerra, al poc de sortir una bifurcació a la esquerra, deixar-la i segui a munt cap a la dreta, anem seguint el camí una mica  abans de arribar a la  paret Est de la Bessona Inferior passarem per una zona plana, a la nostre dreta, "una fita", en aquest punt dues opcions :
A)   Seguir el camí  amunt, passarem per sota la Baby de les Bessones a la nostra esquerra,  La carnavalada a la nostre dreta, finalment trobarem el camí Transversal Superior d’Agulles, marques vermelles, seguir-lo cap a la dreta (sentit de la marxa), remuntem una canal bastant dreta, amb un pas d’arbre / arrels, al seu cap de munt un corriol a la dreta ens portarà al peu de La Corona de La Reina.
B)   Seguir en direcció a La Reina, “La Fita”  marca la pujada anem seguint el camí poc marcat fins arribar al peu de La Bola de La Partió, seguir cap a l’esquerra sense perdre alçada i ens trobarem amb la Aresta Brucs de La reina, li donem la volat per l’esquerra fins arribar al peu de La Corona de La Reina.
Lo mes habitual es fer “La Reina” i al ràpelar ja ens trobarem a peu de via de La Corona de La Reina.
Baixada : 
Es rapela la via, al cim dues xapes fan de mal rapelar, una mica mes avall unes quantes bagues abracen una sabina de bon ver i mol millor per fer el ràpel.
Mirant el ràpel a la esquerra seguir un corriol que passa per sota La Corona de La Reina, un tram de pedra el passem per sobre i un altre curt corriol ens deixa al camí Alt d'Agulles.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per L'Aresta Brucs aquí :

dilluns, 14 de setembre del 2015

Agullòlegs



06-09-2015

Monestir

Interior

Puntal de l’Albardada Castellana

Cota 339  “El Xumet”

Via :  Agullòlegs




Via que sembla lluny, però amb un bon camí no ho ha esta tant, com a molt a pas de Jubilats Panxuts uns 60 minuts, els que gaudeixen de una bona forma física i no tenen una bona panxeta que alimentar poden arribar a fer ho en 30 minutets, això si agafant el Funi.  Que ens puja fins la estació superior de sant Joan (Pla de les Taràntules) en un tres i no res.

L'Esteve al L - 1


Un cop situat al camí dels Gorros que va a Sant Jeroni, iniciem el lent caminar que ens porta a tota reu, per el camí aprofitem per anar posant verd a tots els que no estan presents, comentar els propers i interessant dies que estan a tocar i es que estem vivint un moment històric impressionant....

L - 1


Be amb tanta xerrameca ja estem a peu de via, el començament agafa una mica en fred i passar de la primera xapa a la segona se ens fa costerut, ho resolem amb mestria, dels tres que anem cap el passa per el mateix lloc, un una mica a la dreta, el altre una mica a l’esquerra i el altre al dret, hem estat a un pas de treure la antena amb lo que se soluciona lo pitjor, però en aquesta ocasió no ho em fet ...... mira que si al final ens transformem en uns “Puretas” .... desitjo  que no,  que això així estat un mal dia.....!!! jejeje.
L - 2

Els dos primers llargs es fan be i quant la dificultat baixa el aire que passa entre xapes es una mica molest, però no excessivament, el pitó del segon llarg esta una mica camuflat en la única fissura horitzontal al final de la part mes menys fàcil.

L - 2

El famós arbre de totes les vies de aquets grans aperturistes, no falta tampoc en aquesta via i esta al inici del tercer llarg, la primera xapa esta a can Pistraus i tens que pujar per el tronc (queden poques branques) de un parell de arbres, una cinta ens servirà per una certa assegurança, aquí si que traiem la antena que ens evita quasi 2 metres de fer el Mico, cosa que amb les nostres panxes cada vegada es mes difícil. 

El Guillem al L - 3  (foto Joan Marc)

El artificial no te gran dificultat i es bastant còmode, un parell de pitons (junts) units per un cordino una mica atrotinat posa una mica de emoció, per desprès gaudir de una còmoda entrada a la part de escalada lliure.

Sortida del Ae1 al  L - 3  ( foto Joan Marc)

En fi em gaudit de una bona xerrada, unes bones cerveses i de una escalada mes que acceptable en un lloc proper però un xic aïllat, amb unes vistes extraordinàries i amb bona qualitat de roca .... perfecte...  ara a esperar el dia 11....!!!!.
   
Descripció de la via :
 
Primer  llarg  :  Petita fletxa que indica el inici, se surt recte amunt, pedra  bona i grau amable fins la primera xapa, arribar a la segona te la seva gracia 1,5 metres fins però un cop passats la pedra torna a ser amb bons agafadors, la següent xapa esta amunt a la dreta un xic lluny, encara que el grau es amable, de la tercera a la quarta puja un xic el grau, però la xapa esta menys lluny, desprès torna a baixar la dificultat i augmentar la distancia de la cinquena i sisena, còmoda reunió.
Segon  llarg  :  Recte amunt a sobre una balmeta es veu la xapa, un xic lluny però per terreny mol còmode, superar aquest pas i arribar a la segona xapa es el segon passet de la via, cap cosa esfereïdora, mes aviat amb bona presa i plaent, desprès sense badar anar pujant recte amunt fins arribar a una fissura horitzontal, sota els bosquet, un pitó mig camuflat assegurarà el següent pas que no es difícil, però si que es el únic tram de pedra dolenta, fins arribar a la reunió, que la farem en algun dels diversos arbres que hi trobem.
 
Tercer llarg  :  Ara no es veu per a on va la cosa.... veiem una vaga vella penjant de un arbre, però costa veure la primera xapa que esta a Can Pistraus, be es qüestió de enfilar per el arbre de davant de la vaga, arribar a la seva alçada, assegurar i mirar amunt....uffff que n’està de lluny, peu a paret peu al cap de una branca tallada , antena .... arribem a la xapa desprès ja es qüestió de estreps, els passos no son llargs mes aviat alguns son curts, els dos primers un xic mol verticals els altres menys, atenció amb el cordino dels dos pitons, mol a prop ja trobem una xapa que ens dona mes confiança i de la següent ja se surt en lliure amb pedra mol bona amb tendència a la dreta, la següent xapa es veu des de la darrera del artificial i de aquesta la següent, final de via mol maco.
 

Dades de la via :
L-1  45 metres,  6 xapes,  IVº (amb rebava) /  Vº (o antena)  /  IVº / IIIº+ - IIIº  /  IVº  / IIIº+ - IIIº                                 
L-2  35 metres,  2 xapes i 1 pitó,  IIº+ / Vº- / IVº / IIIº / IIº       

L-3  30 metres,  9 xapes i  2 pitons junts,  Arbre – Antena / Ae1 / IVº / IIIº
 
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :
http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/08/el-xumet.html 





dimarts, 1 de setembre del 2015

Dels Porucs



26-08-2015

Montserrat

Monestir Interior

Sant Antoni

Cap de Mort i Serrat dels Patriarques

Via : Integral Dels Porucs

El Martí al L - 1


Avui anem una mica despistats, tot pensat que tocava fer un parell de passos de A2 i un artificial còmode, la veritat es que volíem entabanar al Martí i em sortit escaldats, però coses de la vida ha quedat una ascensió força maca i distreta per poder fer dos cims característics amb un grau raonable i amb bona pedra.... de bon segur no em estat els primers, ni de lluny, a fer-ho, però com a les coses se les ha de posar un nom, per nosaltres ha estat “La Integral dels Porucs” ... si no agrada es qüestió de no fer-hi cas i ja esta.








Li em mantingut en secret el objectiu del dia El Cap de Mort per la via GAM (Àlvarez-Navarro.Ayats), quant li hem dit a posat cara de pòquer i ha arronsat el nas, no se de a on ho em tret, però l’Esteve i Jo estàvem convençuts (males passades de la
 memòria a llarg termini ) que un parell de passos i a corre amb els estreps, el fet de no trobar gaire informació a la xarxa ja ens hauria de haver fet sospitar, com es diu ara "si no esta en La xarxa.... No existeix".

L - 1



Be agafem el “Cavall de Ferro” aquest cop no mes pujada,  tot xino xano anem fen el camí que va a Sant Jeroni, desprès baixem un xic i ja estem sota el Cap de Mort, una curta pujada ens deixa al peu de la via que, en teoria, anem a fer.




Una vegada a sota tenim un munt de línies de xapes, sembla que es una zona de “totxo” per els Fitis, nosaltres anem seguint mes o menys el itinerari descrit a la guia que passa per la esquerra de un Ullal i desprès puja a trobar un còmode replà a on fer la reunió.

 
L - 2   Uffff !!!! que be......

Com estava previst el Martí farà aquest primer llarg, mol maco, ben assegurat i de bona pedra, la dificultat es bastant regular encara que he trobat un parell de passos una mica mes difícils, sobre tot el segon que no regala, si algú va justet i porta una antena ho pot resoldre be, aquest cop el Jefe no la ha fet servir i els Mindunguis em passat xuclant corda.
 
L'Esteve a La Normal del Cap de Mort des de la R - 2
Arribo a la reunió i em trobo dues cares series em mirant com dos bens degollats, lentament giro el cap capa la esquera i me agafa un cangueli esfereïdor, es veu tètric i a mes de dos passos res de res, un munt i ja les meves forces no estan per gaires virgueries, així que ho tinc clar i els hi dic que Apa - la ...... jo me aniria per la dreta, se alegrant les dues cares i cap objecció.
Com que he pres la decisió, sense oposició, ho faré Jo, me esconillo cap a la dreta, per sota una corda fixa, que per que es fàcil, no tocaré, flanquejaré tot el Cap per anar al altre costat, es pot fer reunió en un replà que te un bon arbre amb la seva agraïda ombra, al peu del tram final de La Normal.


L - 4

La idea es seguir cap a  el Serrat de les Onze per una bonica aresta, però ja que tenim a tocar, uns 15 metres, la normal del cap de Mort i amb corda fixa, decidim que per un dia es saltarem la nostre “Sacro santa”  norma de no mes fer una via i un cim. Es que cada cop ens tornem mes  tous.
De pujada no tocarem la corda, be quasi no la tocarem !!! que desprès tot se sap i et critiquen.
Finalment seguim per el llom que tenim al davant es veu maco i ho sorpresa van surtin assegurances com a bolets, des de  sota no es veuen, es converteix en una escalada plaent, de la que gaudirà L’Esteve.


Descripció de la via :

Primer llarg  :  Sembla ajupit .... enganya !!! no ho es. Escollim la línia de xapes que baixa per la esquerra del Ull que esta uns metres per sobre el peu de la pedra, com sempre el pas de sortida enganya, però sense gaires problemes, mol ben assegurada es deixa fer prou be, amb atenció de no anar recte a buscar la següent xapa, si no ara una mica a la dreta, ara una mica a la esquerra, superat un tram vermellós trobarem un pas mes fi, tenim una diferencia de pares entre Vº- o Vº, estant així a la ressenya posarem Vº, sempre es millor anar sobrat, el conjunt de la “Integral del Porucs” no es tant alt, si algú va justet amb una antena es podria arribar a xapar la següent assegurança,  una vegada fet torna al seu grau mig i desprès baixa una mica. 
Segon llarg  :  Per terreny fàcil tot anant seguint una corda fixa, millor anar una mica per sota es mes fàcil, passem per darrera un gros arbre que farà de punt de assegurança i seguim donant la volta fins arribar al canto oposat, a on esta la Normal, farem reunió en un arbre que esta un parell de metros a sota, que presenta una bona plataforma i bona ombra.

Tercer llarg  :  Es la Normal uns 15 metres fins el cim, el primer tram es una mena de mini – xemeneia que pugem en X  fins que se acaba el bony de darrera i passem a l’Agulla, trobem el ancoratge de les cordes fixes i un  parell de metres mes endavant en un petit muret una reunió, tres metres ens separant del cim del Cap de Mort, amb una vista insuperable.
Baixada a la reunió del arbre.

Quart llarg  :  Des de el cim del Cap de Mort ens a semblat veure alguna xapa, Comença l’Esteve, al principi la pera no sembla la millor del mon però no, es bona i no presenta problemes amb una assegurança generosa i un grau mol amable entre mig del llarg trobarem un pont de pedra amb la seva col·lecció de cintes a quina mes atrotinada, però el conjunt de totes dona bones vibracions. Reunió dos metres abans del cim.

Descens  : 

Un cop al cim mes Occidental del Serrat de Les Onze, baixem caminat a un Collet del darrera, uns 10 metres i baixant per la canal rocosa, de la nostre dreta,  uns altres 10 metres mes o menys un ràpel de 20 metres ens deixa a tocar de la Ermita  de Sant Antoni, la qual anirem a visitar i xerrar una curta estona amb el Guarda que te un servei de begudes en dues agradables terrasses

Dades de la via :  

L-1  35 metres, 9 xapes,  IVº / IVº+ / Vº / IVº+ / IVº,
L-2  30 / 35 metres, 1 arbre o 1 xapa, IIº+ / IIº / Iº
L-3  15 de pujada, 15 metres de baixada, corda fixa.
L-4  35 metres, 7 xapes i 1 Pont,   IIIº / IVº-

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :


divendres, 28 d’agost del 2015

Serrat de les Onze

Serrat de les Onze
Monestir Interior (Tàbor)
Sant Antoni
Aproximació : 


 Es pot seguir el camí del Pas dels Francesos i la Panxa del Bisbe fins a trobar uns cartells, un xic embolicat, que indiquen el camí per pujar a la Ermita de Sant Antoni uns metres abans de arribar seguir la descripció del següent itinerari.

Aquí explicaré el itinerari mes còmode, curt i car.


Desvio a la dreta, passat el Puntal de la Albarda Castellana
Agafem el cavall de Ferro que ens pujarà al Pla de les Taràntules, sortint del enginy anirem cap a la dreta per el camí que va a Sant Jeroni tot passant per sota dels Gorros, passarem el mirador i seguirem, passem per sota el Cigronet i per sota la baixada del Puntal de L’Albarda Castellana, una mica mes en lla trobem el pal indicador, a la esquerra el cim de Sant Jeroni a la dreta i de baixada el camí al Pla dels Ocells i al Monestir, agafem aquest darrer i fem una mica de baixada, fins a situar-nos a sota i a la vertical de l’Agulla del cap de Mort, pugem seguint una mena de camí que després va cap a la dreta tot flanquejant a la dreta i baixant una mica fins trobar el camí que va a la Ermita de Sant Antoni, just uns metres abans de arribar agafar un corriol que va cap a la esquerra tot resseguint el peu de paret passem varies vies de esportiva i arribem a sota la Normal del cap de Mort a la nostre dreta es troba un magnífic llom que se escala i que porta al cim Occidental del Serrat de les Onze i punt de unió del itinerari “Integral dels Porucs”.


Desvio a la esquerra, sota la Agulla del Cap de Mort

Baixada  :

Des de el cim baixarem caminant, per la part oposada, uns deu metres fins un collet que la separa dels cims principals, recorregut caminant tant de pujada com de baixada fins aquest collet, des de Ell baixarem per uns 2/4 metres terrosos per desprès per pedra uns 5/7 mentre mes a on veurem una bona instal·lació de ràpel al terra, es baixar caminant però amb molta atenció, ràpel de uns 20 metres fins el terra a tocar de La Ermita de Sant Antoni, es pot anar a fer un beure, abans de arribar girem a la dreta i baixem un tram després un corriol amb una senyal de barrat va en horitzontal i desprès una curta pujada cap a la dreta a buscar la pujada directe a peu de paret del Cap de Mort, seguir, es veu el camí cap a baix i sortir al camí de La panxa i les Escales dels Pobres fins el Monestir.


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Integral dels Porucs

Cap de Mort




diumenge, 23 d’agost del 2015

Salamandra Normal



19-08-2015

Interior

Ecos

La Salamandra

Via :  Normal




Un agradable record a L’Esteve .....  grgrgrgrgr, avui no pot vindre i el “estimat” ...grgrgrgr, company aprofita la ocasió per entabanar una caminada èpica....

Al Bar amb tota tranquil·litat em diu  .... tinc una via “plaent” a La Salamandra ... mmm mandé !!! Jo que soc un home fàcil dic be ..... anem.

El Martí al  L - 1



Mare de Deu esta a on el Senyor va perdre les espardenyes, això si segons a qui llegeixes tot just no arriba a una hora .......alguns altres un hora i mitja i no dubto que algun “mestre” estarà mitja hora ..... però Jo amb el meu pas cansi,  estic quasi dues hores ...., aixo si mol xino xano santa paciència del company que per compensar mentre jo trec el fetge per la boca Ell va xerrant.....i es que va sobrat el bandarra!!!

Inici del  L - 2  (foto Martí)




Finalment estem a peu de via uffff!!!! a  costat, el lloc es fantàstic i durant tota la ascensió gaudirem de un ventet fresquet i de unes vistes poc habituals i mol maques, en realitat es el principal al·licient de aquesta ascensió. 



Com diuen alguns “mestres” el primer llarg el fem sense desfer la motxilla, arribat a lo que seria la primera reunió ens equipem còmodament i encetem la pujada. 



 
Inici del  L - 3

Com no podia ser de una altre forma el col·lega comença a navegar per terreny poc difícil, el tros mes compromès ho farà Ell al tercer llarg, com se ho deu veure que posa una cinta a un arbre i una mica mes amunt un friend, tot el llarg gaudeix de una franca pedra en descomposició que es la part mes aventurera de aquest itinerari, com tenim un cert piqué amb això que sempre fa els llargs mes macos el Nen es passa la reunió de llarg, tot dient que un parabol i un bon reblo, se ha de posar una plaqueta recuperable, no li inspira confiança i així fa el muret de sortida ... quant es dona compte que quasi esta a dalt, fa reunió de un bolt i un friend, tot per deixar que faci el darrer llarg, 5 metres !!!!! grgrgrgrgr.

 L - 4  (foto Martí)



Baixada per la via amb tres ràpels.
 
Descripció de la via :
 
Llarg 0   : Situats al peu de l’Aresta es puja quasi caminat fis uns arbres

Primer  llarg  :  Se surt recte amunt, a uns 9/10 metres una xapa desprès en diagonal a la dreta una segona xapa i desprès recte a munt fins la reunió.

Segon  llarg  :  Una xapa es veu a uns 7/8 metres a munt a l’esquerra, però es veu mes còmode sortir per la dreta per desprès, tot fent una còmoda diagonal, anar a trobar la xapa, mes o menys recte a munt anant a buscar el sostret que es veu, trobarem un altre xapa Jo me esforço en buscar una tercera xapa que no trobo, arribo a la reunió, sota el sostret, que no es veu, ja que esta posada al terra. El company puja recte a la corda per la esquerra de la reunió i no mes sortir troba la xapa que Jo me he saltat.

Tercer llarg  :  Se surt per la esquerra els 4 primers metres la pedra es bona, una cinta en una bona sabina i ....  amb recança per lo que fa a la solides de la pedra, una fissura horitzontal permet un bon friend, mitja/petit i  a  munt hay...huy, fins que esposa mes dret una xapa assegura el inici els agafadors seleccionats son ferms però dona molta desconfiança tot el entorn, finalment un ampli i còmode replà a on fer la tercera reunió, una xapa i un reblo, portar plaqueta recuperable. 

Quart llarg :  Se surt per la esquerra, un petit muret per donar un xic de emoció, desprès fàcil fins el darrer ressalt que porta al cim.

Descens : Ràpel de Cim a R-2,  de R-2 a R-0 i de Ro a terra.
 
Dades de la via :

      
L-0  50 metres,   Iº / IIº

L-1  35 metres,  3 xapes,  IIIº  /  IIIº+                                 

L-2  30 metres,  3 xapes,    IVº /  IIIº+  /  IIIº     

L-3  30 metres,  1 xapa, 1 arbra, 1 friend ,  IVº -  /  IIIº  /  IVº (amb rebava) /  IIIº

L-4  20 metres,  3 xapes, IIIº+ / IIº / IIIº+ / IIº
 
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :