Translate

Cercar en aquest blog

dissabte, 29 de setembre del 2012

Petit Guifré Serrat d’en Muntaner

27-09-2012
Montserrat
Collbató
Serrat d’en Muntaner
Via : Petit Guifré
La via
S'arriba quasi caminat per la seva dreta i es fa reunió tocant a la canal que la separa del Frare de Baix.
Primer llarg: Recte amunt de la reunió una placa ben assegurada i amb una escalada fina i de certa dificultat, les assegurances donen seguretat i també ajuda si s'escau.15 metres, 5 xapes, Vº+ / Vº.
Segon llarg:
Se surt per la dreta i deixem un balmat a la nostra dreta un pas d'Ao i amunt per una placa amb passos delicats per arribar a un llavi que superem per la nostra esquerra amb un parell de passos de Ae, sortida delicada i a partir d'aquest punt la dificultat va decreixent fins a arribar a la reunió. 20 metres, 10 xapes, Vº+ - Ao / Vº / Ae / Vº / IVº+ / IIIº.
Tercer llarg:
se segueix una mena de canal ajaguda, a poc a poc es va redreçant, quan es posa més dret, tenim a la nostra dreta una canal arbrada, seguim per placa un xic més difícil fins a trobar la reunió uns metres sota el cim. 20 metres, 4 xapes, IIº / IIIº / IVº-- / IVº+.

L'arribada al cim es fa seguint una vella corda, que ens servirà per tornar i fer un únic ràpel d'uns 55 metres, fins al peu de via.

Per la aproximació i el descens 
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Suggeriments de vies per anar-hi a la resta  

Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat. 

Per La Canalla a Montserrat  

Per  La Canalla fora de Montserrat


diumenge, 16 de setembre del 2012

La Pastereta Barcelonets


13-09-2012
La Pastereta
Via :  Barcelonets

Fa fred, al Bruc fa fred ... o es que em vingut mol d’hora ?
R-0  tot fent el L-1


En fi ens anem direcció a La Pastereta, anem pujant sense presa i finalment arribem al peu de via, estem com si ens haguessin donat una pallissa, en retrospectiva, crec que al fer el cigaló al aire lliure en patit un cop de aire, en fi que som delicats com una floreta.


La bonica placa







El primer llarg es una deliciosa placa, ben assegurada, que puja verticalota, aprofitant mil i un forats encantadors, per mi, el inici lo mes delicat, desprès del tram mes vertical es un xic mes fàcil i ens permet gaudir de una extraordinària roca,




El  flanqueig desde la R-1















ara marxa cap a la dreta, mes fàcil i va a buscar una  plataforma dins de una canal, que quant es va obrir la via era un bosc i ara esta ben pelat, còmoda reunió a peu pla, instal·lació de ràpel.















Inici de L-2




El segon llarg se el curra l’Esteva, en el pas mes difícil col·loca un estrep i en la sortida de dalt també, desprès còmodament fins la R-2








Estem els dos bufant com desesperats, no es normal, ens trobem rarots, com excusa posem els anys i les cerveses ....mmmm? em sembla que no...però..






Ara vaig Jo jejejeje, xuleta que es un, porto un estrep i al segon pas ...... la he pífiat, em quedo penjat de la segona xapa i enganxat a la primera.... la meva tècnica era de força bruta per deixar-me anar de la primera xapa.... però no avui no dono, penso, be no es lo habitual, que faria un escalador modern... trucar al 112... però be soc de l’antiga escola i em cauria la cara de vergonya, descartat això ho 

L'Esteva arribant a la R-3
deixo per els joves, així que el company em passa la navalla que sempre se ha de portar a sobre i tallo la cinta exprés.... veus.. tampoc era tan difícil, ha estat dolorós per la butxaca,  ara alliberat anar-hi anant fins la R-3.
Puja l’Esteva i de tant en tant sento algun bram.
Avui hem fet una escalada digna de uns “Elefants”, lents i cansats, sense motiu aparent......... que “sera-sera”  ???

Per la aproximació, el descens i mes informació, clickar aquí :

divendres, 7 de setembre del 2012

La Codolosa Josep Monistrol


30-08-2012
La Codolosa
Via : Josep Monistrol





Pas de entrada



Dia Rufo, ja tocava sembla que plourà, així que la via que volíem anar queda per un altre dia.
A veure si tenim sort i m’entres esmorzem comença a ploure.
Be desprès de omplir la panxa, sembla que no plou, encara que Montserrat esta quasi coberta per els núvols baixos i de tant en tant cauen quatre gotes.
Pas de flanc



Decisió obvia . . . . a La Codolosa.                 
Arribats al peu veiem uns que acaben un itinerari, que no coneixem.. .els hi preguntem i resulta ser la via “Josep Monistrol” de la factoria Masó, ens hi fiquem.... haaaa, resulta que si, que els dos companys ja la han feta, be ara ja hi som, a mes Jo no la he fet i no tenia ni idea.
Comença el Martí un pas no fàcil, per entrar i desprès fa reunió mol a prop a 10 o 15 metres amb una reunió que resulta no ser de la via, però això ho sabrem al baixar i buscar la ressenya, m’entres l’Esteva i Jo anem pujant comença a ploure, no mol intensament, quatre gotes.



Que faig aquí..??  
últim pas de la via
Ara segueixo Jo per un patit díedret , ara si ara plou un xic mes, un pas curiós de flanqueig a la dreta, assegurat per un pitó, i unes plaques mol maques, encara que no estan ben xopes, amb lo que se ha de prestar atenció.
Una vegada a la reunió, segons la ressenya la primera, segueixen les quatre gotes.
Al companys això del aigua no els agrada, així aprofito la ocasió per seguir fent de primer, que dona mes “gustirrinin”, aquesta si que ja plou amb una mica mes de intensitat i per lo tant la pedra esta ben xopa i per tant recupera la adherència, pujant sense gaires punt de assegurança, mes que res per saber per a on va la via, vaig pujant uns arbrets que em trobo els passo per l’esquerra, potser un xic mes difícil, però per el mig esta una mica terròs, una placa mol maca em deixa a la reunió.
Els companys estan decidint si pujant o no, finalment decideixen pujar i a mitja tirada deixa de ploure, com que no plou i esta mullat fem un cigarret amb l’Esteva i amb un rapes de 52 metres baixem al terra i cap al Bar que falta gent.
 
Com sempre els companys fan poques fotos i a sobre se obliden de enviar-les



Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00


Per la aproximació, el descens i mes informació, clickar aquí :


divendres, 3 d’agost del 2012

Miranda de Sant Pere Via : Ramon de Semir

21-07-2012
Montserrat
Monestir
Miranda de Sant Pere
Via : Ramon de Semir
Trobada del peu de via amb l'habitual inscripció de retolador “RS”, si no fos per això no seria tan fàcil trobar l'inici de via.
Primer Llarg : Un coordino que albirem en la llunyania, ens marca el lloc cap a on, el Joan dirigeix els seus passos, després amb dificultat baixa i posant algun tasconet i una sabina anem pujant, al darrer terç del llarg, tenim a la nostra dreta una xapa de “La gateta”, ens desviem del recorregut original per aprofitar-lo i també ens assegurem en la seva R-1, seguim amunt amb lleugera tendència a la dreta, uns metres després trobem la R-1 de la via que estem fent, dos spits. 50 metres, 1 baga, IVº-- / IVº / IIIº
Segon Llarg : El tram és fàcil i va a buscar la fissura característica,
en la llunyania s'albira un pitó i cap a ell vaig, després d'aquest trobes una xapa de la "JB" i també poso algun tasconet dels normals i d'aquells que tenen unes lleves que s'obren i es tanquen, això sí, petits, la fissura no dona per mes, dona un cert “Ginyo” el fet d'anar fent metres i ... De costat. Ufff, sort que tot plegat no és difícil fins a arribar a la R-2, dos espits i el clàssic “Pot Registre”, tota una filigrana, com tots els de les vies Masonianes, amb el Mini llapis, el mini llibret (casolà). 50 metres, 1 pitó, IIº / IVº-- / IIIº
Tercer llarg : Sortida a l’esquerra i després es queda rumiant, la lògica diu que amunt, Jo li dic la lògica Masoniana, diu a l’esquerra, per fer metres,  és que no portem ressenya, en un excés d'autoconfiança... no aprendrem mai...!!!
Finalment, el Joan tira recte amunt, equipant algun merlet i posant algun tascó, petit. Realment la pedra es maca i dona confiança.
La reunió està a l’esquerra i la ressenya marca cap a l’esquerra… 30 metres, 1 pitó, IIIº / IVº+ / IVº / IIIº
Per arribar-hi

dimarts, 31 de juliol del 2012

Gorra Frígia Via : Lo Tio Gos

16-07-2012
Montserrat
Gorra Frígia
Via  :  Lo Tio Gos
El Sol “crema” i canvien de plans tot anant a buscar una mica d'ombra, últimament és una constant això de què ens cansem amb unes aproximacions de “pa sucat amb oli”.
Després de denotats esforços i d'experiències pròpies del “Filo del Ridícul” arribem a peu de via, el col·lega fa un munt de temps, anys en l'escala phsico / galàctica dels sentiments, total que aprofito l'ocasió de …”T'has de superar” “Eres Güeno”, etc per no fer res i quedar com un Senyor.
Li passo la punta de les dues cordes li col·loco una canya lligada al casc i una borsa de cacauets i ves a buscar-los.
Així és com l’enganyo....jejejejeje
El primer llarg es molt maco, d'una pedra extraordinària ben assegurat, clar ho vaig assegurar Jo, que soc molt covard. Puja xino-xano aprofitant l'ombra.
 El segon llarg és més curt però la pedra continua sent de primera amb dos passets. 
El tercer, d'allò més fàcil, però distret es deixa fe amb un aire, un pic fresquet, que ens fa gaudir d'un dia de sol encantador i sense calor.
El quart és un tràmit i el Nen magnànim me'l deixa fer de primer… perquè no em queixi.
Ara arriba La Guinda, en comptes de sortir pel meu itinerari, l'original, sortim pel darrer llarg de La Lajarin, que és més maco i ara està reequipat mol dignament.
Bé Jo ja em presento com el “Salvador” disposat a fer aquest darrer llarg que és més difícil i… No va el Joan Marc i se'm queda mirant de dalt a baix… Soooo, a on vas …? aquest és meu ... Jo, és més fort, així que li dic de tot ........ “Abusa... abusa… Iaios”, ni cas, va, el bandarra i se la fa tota de primer i a sobre la gaudeix com un barrufet rialler.
Un cop a dalt està més content que un xinxó ........  Jo també.

Per informació general telefonar al patronat 93-402-46-00

dissabte, 23 de juny del 2012

Ganivets dels Diables Via : Paül – Gustau

20-06- 2012
Ganivets dels Diables
Via : Paül – Gustau


De fet no anàvem a fer aquesta via, però l’Esteva portava la ressenya i al final anem una mica carregats de tascons, que no van fer falta, crec que es pot posar un, al primer llarg, però com el va fer el Martí, no el va posar ..... i es que va encegat, no mes mira a munt, si anés tan cagat com Jo segur que posaria mes assegurances.

La Madege
La Laura
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Arribem a peu de via i trobem una cordada de tres davant nostre, el Sergi, La Laura i La Madege.
Es un plaer veure’ls escalant......... qui diu que les diferents escoles d’escalada no poden conviure ...?
Ells lleugers i elegants com unes Daines, quina enveja ens despertaven
Nosaltres, lents i pesats, com Elefants, amb estreps i posant les 8/10 xapes recuperables necessàries, i per que no havia mes.... que no ens deixaven ni una.
El Segi i La Madege



Adéu.... a estat un plaer
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Be al gra companys, els que mes o menys em seguiu en aquest llibre de Piulades, que ara li diuen Blog, per anar a aquesta via s'ha de dominar el 6abc..dari com els nostres companys del davant o be has de dominar el V llarg, i sobre tot el Ae2 com nosaltres.... ey!! com “fardo” de “A” !!!!

El Martí al inici de L-1


Ara s'adona del que li ve a sobre
El 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Martí demana el primer llarg per Ell, ha vist pujar als companys i ha pensat ....xupat, jejejeje, 

Pringa, es el llarg, mes fi, sua la cansalada i posa cara de circumstancies.

Ja el primer pas per aixecar el cul de terra et posa a lloc i et dona una idea de lo que t'espera, desprès dos passets de A0 i la cosa no afluixa gaire,  fins arribar a la R-1, a sobre es el llarg mes llarg.

L-1

L’Esteva i Jo pugem com podem fins a la R-1, el col·lega encara te cara d'acollonit, tot mirant a munt veiem la primera xapa ......... a castro cuuulooo.

El Guillem al L-2  (foto Martí)
De sobte soc conscient, de que els meus companys estan repartint les seves mirades, entre el terra i Jo...... , entenc la indirecta,  em presento voluntari, per anar fent.                         
Soc covard, així que vaig fent passet a passet , sense mirar a munt, ni a baix,  arribo a la xapa....uffff, un trosset en Ae i l'entrada a la R-2 tot escalant, sense que et regalin res !!!
R-2 Els companys van pujant i de tant en tant els sento parlar, entre ells, tot arribant Jo ja m'estava preparant per passar una corda, que sento....no si ja vas be i nosaltres tenim feina.... ves fent...    
Esteva i Martí arriban a R-2
Gnrygnrygnry, que faig els envio a  pastar o.... ben mirant es veu prou agradable i el Sergi s'ho esta currant en lliure i riu, La Laura em diu que lo mes difícil es sortir de la R-2 i que desprès guay.


Val, me’n vaig amunt.....eh!!, eh!! que surto...... a si, i que vols ?  coi que m'assegureu !!!! gnrygnrygnry !!!
Val home tampoc es per posar-se així .. em diuen.

El Guillem al L-3  (foto Martí)
Un pas fi a la sortida de la R-2 ........ !!
Com, un dia, em torni a trobar a La Laura, veurà......
Quin pas, uuufffff, apa ja hi soc a les xapes i al muret, veig per a on els companys han passat en lliure, pel  magnesi, realment ha de ser tot un plaer fer-ho com ho feien Ells, però soc Jo i ara em toca lidiar amb un Ae2 rigorós amb petites mini sortides i que no regala res, cada dos o tres caps de Reblo (portar xapes) un parabolt de nivell. 

Els companys a la R-2
Sortida en lliure, una mica a mida, 2/3 passos abans de que s'acabin les xapes,  ja es pot força pels Elefants, tot i així te alguns passos obligats de categoria extra. Arribo a la R-3, realment ho he passat be, val la pena, en fi em sento que Jo ja he fet la meva part, per lo que la incomoda reunió s'hem fa mes suportable, el darrer llarg, tampoc es veu tant malament ¡¡¡
El Esteva al  L-3 (foto Martí)
Xino xano l’Esteva i el Martí van pujant, mentre el Sergi em diu que des de on Ell esta, se surt en lliure be.
La reunió es incomoda i petita, els dos companys arriben i es posen a la meva dreta i Jo .....  no home que la sortida es cap a l’esquerra, em mirent i em diuen que ..... Ells tenen coses que fer, que Jo vagi tirant, que si de cas, ja m'asseguraran.
Be, la sortida a l’esquerra no es tant fàcil, si que la xapa esta a prop, però, per que sempre ens trobem un però ? fa una panxeta i mira 
que Jo m’estimo les panxetes, sobre tot la meva. Però aquesta es 



El Guillem a   L-4
una “Cabrona” i suo la cansalada per arribar-hi. Desprès anar fent fins un llavi,  tot mirant amunt no veig cap xapa, hayhay,,, que la liem !!
El Guillem a   L-4
 Noooo a l’esquerra a sobre un altre panxeta una xapa però esta lluny, ufff quina por..
Bona presa de ma per fer pressió lateral deixar anar el cos cap a l’esquerra els peus en uns mini còncaus, superació,... ni se sap com... i toca la xapa, rapit a buscar una cinta i anar a xapar......., merda la xapa es belluga i no la encerto, hay, hay, ufffff ... fet, a la hop, a munt, com no podia faltar sortideta curiosa i un munt de metres, fàcils”, com soc covard, em desvio una mica i poso una cinta en una sabina, ara millor, arribo a la R-4 un parabolt amb maillon i una xapa vella, si voleu seguir..? millor fer la reunió una mica mes enllà amb uns bons arbres.
 
Foto Laura - R-5 Guillem L-4 Martí i Esteva
La via s'ha fet, contents ens felicitem etc etc
Un Ou, un Huevo, une oeuf ......
Ha veure, això és qüestió de conceptes :

   A: Escalatori, s'ha fet la via, tres ràpels i a peu de via, camí de la cervesa
   B: Alpinístic, hem vingut a fer el Ganivet dels Diables per aquesta via,a les hores, hem de seguir.......
Es decideix la opció   B     jejejejeje
El  Martí
 
 
Fem dos llargs mes, el primer d'uns 40 / 50 metres fins a uns altres arbres, sense cap historia  I/IIº i amb un espit per allà perdut.
L'Esteva
 El darrer llarg,   ....  ¡¡  hay  Marona !!  .....  es quasi be pla, si ... pla, però quina POR, te una amplada aproximada d'entre 2 i 3 pams, i “priiiicipiiiiici” per els dos costats, algú el va passar a 4 potes, Jo el vaig passar de genolls i sense mirar ni a dreta, ni a esquerra, ni al darrera (difícil), ni al davant i no vaig tancar el ulls, per......
El Guillem
 Ara si abraçades i petonets, ràpel curt i a tocar terra.
Apa adéu  siau



dimarts, 19 de juny del 2012

Stromberg Gorra Frígia

16-06-2012
Montserrat
Gorra Frígi
Via : Stromberg
 La Via Stromberg, està a l'ombra, sobretot, si no ets matiner 
Ressenya Original

 Tots la hem fet, uns més i altres menys cops, sembla ahir, quan amb el Gaston i un company la vàrem obrir, he buscat la ressenya original i....... recoi, sí que anàvem forts, o és que ja “Chocheo”.

 Com mínim i tirant curt ara li pujo, tranquil·lament, mig grau més, inclòs en algun pas m'atreviria a dir que un grau més. 

El primer llarg, el vàrem obrir amb uns passos de flanc, a l’esquerra i després amunt, bàsicament per la quantitat de vegetació, ara ja no queda vegetació i veig que la gent surt recte a buscar directament la segona xapa, la primera queda una mica fora de la vista. 
Aproximació i baixada

dilluns, 4 de juny del 2012

Territori Dakota

02-06-2012
Montserrat
Monestir
Roca de Sant Cugat
Via : Territori Dakota
Aproximació
Primer llarg: Una rampa no gaire difícil que es va redreçant i guanyant dificultat, al principi una lleugera tendència a la dreta per després pujar recte, aquí ja es posa més seriós, ben assegurada, s'arriba a la canal herbosa i es fa una còmoda reunió. 35 metres, 10 xapes, IIIº / IVº / / +.
Segon llarg:
Un pas de flanc a la dreta per entrar a la fissura, falta un pitó, col·loco un petit tascó per ajudar-me a superar una petita panxeta, després trobaré una anella i un passamà de ferro clavat a la fissura, ara toca sortir a la dreta i arribar a una xapa per assegurar una altra panxeta i cap amunt fins a la reunió. 30 metres, 8 xapes 3 pitons, / Ao / + / / IVº+.
Tercer llarg:
Recte amunt, després un xic a l'esquerra per superar els petits sostres per la seva esquerra, un pas més difícil, en què m'he agafat a la cinta i després amunt amb tendència a la dreta fins a arribar al cim. 35 metres, 5 xapes, IVº / IVº'/ Ao / + / IVº / IIIº / IIº.
La baixada la fem resseguint l'Agulla Jaume Mates, després d'un curt ràpel pel vessant Nord.
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Suggeriments de vies per anar-hi a la resta  

Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat. 

Per LaCanalla a Montserrat  

Per  LaCanalla fora de Montserrat


dissabte, 26 de maig del 2012

La Gateta Miranda de Sant Pere

25-05-2012
Montserrat
Monestir
Miranda de Sant Pere
Via : La Gateta
És la més curta de les vies de la paret Est de La Miranda de Sant Pere. Té una mica més de dificultat que les altres dos, però una bona pedra i uns bons agafadors.
És la culminació de la “Trilogia de les Gates
La Via 
R-0  El peu de via està marcat amb una xapa de R-0
L-1 Comença amb uns passos cap a la dreta per agafar l'entrada d'un canaló de baixada d'aigües, per a on pujarem amb molt bona presa i vertical. 25 metres, IVº / IIIº,  8 xapes
L-2 Surt per l’esquerra de la R-1 amb un pas delicat, segueix a recte per després fer una marcada diagonal a l’esquerra, fàcil, per anar a buscar el darrer tram vertical i arribar al cim, 25 metres, IV+, IVº / IIª / IVº, 5 xapes.
Per arribar-hi

dilluns, 21 de maig del 2012

Història de la "Trilogia de les Gates"

29-05-2012
Montserrat
Monestir
Miranda de Sant Pere
Trilogia de les Gates
Unes NOVES VIES a la Miranda de Sant Pere.
NO APTES per escaladors “Sextogradistes”, ni pels amants de l’Aventura, ni pels amants del Risc.
DEDICADES a tots aquells que vulguin gaudir d'un dia d’esbarjo amb la família, amb els amics, etc.

Dedicades a les Tres Gates que ant influït en la meva vida, sobretot tenint en compte, que de menys gran, els hi tenia Por.
Les Ressenyes
 LA NINA       

Miranda de Sant Pere

Montserrat
Monestir
Miranda de Sant Pere
Aproximació :
Del Pla de les Taràntules, o estació superior del “Cavall de Ferro” a Sant Joan, seguir el camí que va a l'ermita de Sant Joan, una vegada passada aquesta, després d'una curta remuntada formigonada, deixarem el camí Gran, a mà esquerra surt un camí que baixa i que està marcat amb pintures blaves. 
El seguim fins a uns 10 metres abans d'arribar al Coll del Bassal dels Gats, aquí agafem un corriol a la nostra esquerra que baixà a buscar un llom pedregós, a la dreta surt una resta de camí que volteja la pedra, sempre en tendència esquerra i que sortirà directament al llom cimer, de la Miranda de Sant Pere. També es pot seguir el llom i fer una curta desgrimpada, per l'esquerra (sentit marxa) per arribar al mateix lloc.
Una vegada aquí seguir un llom que segueix en paral·lel a la paret Est, quan s'aclareix de vegetació i a l’alçada de la via “La Gateta” girar 90 ° i una curta travessa quasi horitzontal ens deixa davant d'aquesta via. Baixar recte avall, fins a trobar l'inici d'un corriol fet per les bèsties, que recorre tota la base de la paret i que passa per davant, que no al costat de totes les vies de la cara Est. Per anar a la via Nina, s'ha de seguir fins que la canal s'obre, aleshores un gir de 90° a la dreta ens deixa en uns 20 metres de recorregut al peu de la darrera via.
De 15 a 30 minuts segons forma física.
Ramon de Senir i d'Arquer
Descens :
Aquí no tenim descens, totes les vies surten al cim que és la continuació, a peu pla del llom Cimer.
Des d'aquest punt, per tornar, seguir el camí d'arribada, en sentit invers.