20-06- 2012
Ganivets dels Diables
Via : Paül – Gustau
De fet no anàvem a fer aquesta via, però l’Esteva portava la
ressenya i al final anem una mica carregats de tascons, que no van fer falta,
crec que es pot posar un, al primer llarg, però com el va fer el Martí, no el va
posar ..... i es que va encegat, no mes mira a munt, si anés tan cagat com Jo
segur que posaria mes assegurances.
|
La Madege |
|
La Laura |
Arribem a peu de via i trobem una cordada de tres davant
nostre, el Sergi, La Laura
i La Madege.
Es un plaer veure’ls escalant......... qui diu que les
diferents escoles d’escalada no poden conviure ...?
Ells lleugers i elegants com unes Daines, quina enveja ens despertaven
Nosaltres, lents i pesats, com Elefants, amb estreps i posant les 8/10
xapes recuperables necessàries, i per que no havia mes.... que no ens deixaven
ni una.
|
El Segi i La Madege |
|
Adéu.... a estat un plaer
|
Be al gra companys, els que mes o menys em seguiu en aquest
llibre de Piulades, que ara li diuen Blog, per anar a aquesta via s'ha de
dominar el 6abc..dari com els nostres companys del davant o be has de dominar el
V llarg, i sobre tot el Ae2 com nosaltres.... ey!! com “fardo” de “A” !!!!
|
El Martí al inici de L-1 |
|
Ara s'adona del que li ve a sobre |
El
Martí demana el primer llarg per Ell, ha vist pujar als
companys i ha pensat ....xupat, jejejeje,
Pringa, es el llarg, mes fi, sua la
cansalada i posa cara de circumstancies.
Ja el primer pas per aixecar el cul de terra et posa a lloc
i et dona una idea de lo que t'espera, desprès dos passets de A0 i la cosa no
afluixa gaire, fins arribar a la R-1, a sobre es el llarg mes
llarg.
|
L-1 |
L’Esteva i Jo pugem com podem fins a la R-1, el col·lega encara te cara d'acollonit, tot
mirant a munt veiem la primera xapa ......... a castro cuuulooo.
|
El Guillem al L-2 (foto Martí) |
De sobte soc conscient, de que els meus companys estan repartint
les seves mirades, entre el terra i Jo...... , entenc la indirecta, em presento
voluntari, per anar fent.
Soc covard, així que vaig fent passet a passet , sense mirar
a munt, ni a baix, arribo a la xapa....uffff, un trosset en Ae i l'entrada a
la R-2 tot
escalant, sense que et regalin res !!!
R-2 Els companys van pujant i de tant en tant els sento
parlar, entre ells, tot arribant Jo ja m'estava preparant per passar una
corda, que sento....no si ja vas be i nosaltres tenim feina.... ves fent...
|
Esteva i Martí arriban a R-2 |
Gnrygnrygnry, que faig els envio a pastar o.... ben mirant es veu prou agradable
i el Sergi s'ho esta currant en lliure i riu, La Laura em diu que lo mes difícil
es sortir de la R-2
i que desprès guay.
Val, me’n vaig amunt.....eh!!, eh!! que surto...... a si, i que
vols ? coi que m'assegureu !!!! gnrygnrygnry
!!!
Val home tampoc es per posar-se així .. em diuen.
|
El Guillem al L-3 (foto Martí) |
Un pas fi a la sortida de la R-2 ........ !!
Com, un dia, em torni a trobar a La Laura, veurà......
Quin pas, uuufffff, apa ja hi soc a les xapes i al muret,
veig per a on els companys han passat en lliure, pel magnesi, realment ha de
ser tot un plaer fer-ho com ho feien Ells, però soc Jo i ara em toca lidiar amb
un Ae2 rigorós amb petites mini sortides i que no regala res, cada dos o tres
caps de Reblo (portar xapes) un parabolt de nivell.
|
Els companys a la R-2 |
Sortida en lliure, una mica
a mida, 2/3 passos abans de que s'acabin les xapes, ja es pot força pels Elefants, tot
i així te alguns passos obligats de categoria extra. Arribo a la R-3, realment ho he passat be,
val la pena, en fi em sento que Jo ja he fet la meva part, per lo que la
incomoda reunió s'hem fa mes suportable, el darrer llarg, tampoc es veu tant
malament ¡¡¡
|
El Esteva al L-3 (foto Martí) |
Xino xano l’Esteva i el Martí van pujant, mentre el Sergi em
diu que des de on Ell esta, se surt en lliure be.
La reunió es incomoda i petita, els dos companys arriben i
es posen a la meva dreta i Jo ..... no home que la sortida es cap a l’esquerra, em
mirent i em diuen que ..... Ells tenen coses que fer, que Jo vagi tirant, que si de
cas, ja m'asseguraran.
Be, la sortida a l’esquerra no es tant fàcil, si que la xapa
esta a prop, però, per que sempre ens trobem un però ? fa una panxeta i mira
que Jo m’estimo les panxetes, sobre tot la meva. Però aquesta es
|
El Guillem a L-4 |
una “Cabrona”
i suo la cansalada per arribar-hi. Desprès anar fent fins un llavi, tot mirant
amunt no veig cap xapa, hayhay,,, que la liem !!
|
El Guillem a L-4 |
Noooo a l’esquerra a sobre un altre panxeta una xapa però
esta lluny, ufff quina por..
Bona presa de ma per fer pressió lateral deixar anar el cos
cap a l’esquerra els peus en uns mini còncaus, superació,... ni se sap com... i
toca la xapa, rapit a buscar una cinta i anar a xapar......., merda la xapa es belluga
i no la encerto, hay, hay, ufffff ... fet, a la hop, a munt, com no podia faltar
sortideta curiosa i un munt de metres, “fàcils”, com soc covard, em desvio una
mica i poso una cinta en una sabina, ara millor, arribo a la R-4 un parabolt amb maillon i
una xapa vella, si voleu seguir..? millor fer la reunió una mica mes enllà amb
uns bons arbres.
|
Foto Laura - R-5 Guillem L-4 Martí i Esteva |
La via s'ha fet, contents ens felicitem etc etc
Un Ou, un Huevo, une oeuf ......
Ha veure, això és qüestió de conceptes :
A: Escalatori, s'ha fet la via, tres ràpels i a peu de via, camí de la cervesa
B: Alpinístic, hem
vingut a fer el Ganivet dels Diables per aquesta via,a les hores, hem de seguir.......
Es decideix
la opció
B jejejejeje
|
El Martí |
Fem dos llargs mes, el primer d'uns 40 / 50 metres fins a uns altres
arbres, sense cap historia I/IIº i amb
un espit per allà perdut. |
L'Esteva |
El darrer llarg,
.... ¡¡ hay
Marona !! ..... es quasi be pla, si ... pla, però quina POR,
te una amplada aproximada d'entre 2 i 3 pams, i “priiiicipiiiiici” per els dos
costats, algú el va passar a 4 potes, Jo el vaig passar de genolls i sense
mirar ni a dreta, ni a esquerra, ni al darrera (difícil), ni al davant i no
vaig tancar el ulls, per......
|
El Guillem |
Ara si abraçades i petonets, ràpel curt i a tocar terra.
Apa adéu siau