Translate

Cercar en aquest blog

dijous, 8 d’agost del 2013

Funció Clorofíl·lica

07-08-2013
Montserrat
Sud
Collbato
La Pastereta
Via :  Funció Clorofíl·lica
Primer llarg : No recordava la qualitat de la pedra i els agafadors tant generosos que te, es tot un plaer anar pujant per aquesta mena de díedre, en la part alta un passet fi trenca la generositat dels agafadors, be es pot, fer un pas de Ao  una mica mes amunt un altre cinta en una sabina, servirà per que el company no pateixi. Cap a l’esquerra sense problemes, atenció al fregament, ens situarà a sota la reunió, un pas explosiu, es pot posar l'estrep i solucionat. 45 metres, 12 xapes, IVº / Vº / IIIº / Vº - Ao
Segon llarg : Es un gaudir extraordinari de bona pedra i bons agafadors, amb un grau que ens permet anar una mica sobrats, sense passar-se,  en un aleja de xapes es pot posar un friend de mida mig/baix. 45 metres, 7 xapes, IVº _ IVº+
Tercer llarg : Sembla que sigui de mes a mes, però la pedra  i els agafadors segueix-sent  genials i el grau encara es una mica mes baix, fins a sortir al llom de l’aresta Est, el seguirem cap a munt, tot trobant una xapa blava de assegurança, fins arribar a la reunió amb dues xapes blaves... just 2 metres a sota dos instal·lacions de ràpel ens marcar el lloc per rapelar la via. 40 metres 6 segurs, IVº- IVº / IIIº - IIº.



dilluns, 5 d’agost del 2013

Desmemoriats

31-07-2013
Montserrat 
Collbató
Serrat del Muntaner
Via :  Dels Desmemoriats
A la dreta de la placa dels Gonzalez una fletxa ens indica el inici de la via Desmemoriats.
La via 
Primer llarg : Anem pujant, sense dificultat una mica a la vertical / dreta del inici un tram es posa una mica dret i trobarem una xapa, seguint amunt, tenint sempre a la nostre esquerra una zona herbosa, que permetrà posa alguna baga, si ho volem, a uns 30 metres i a la nostre dreta un mol bon Pi tombat ens proporciona ombra i el muntatge de la reunió. 30 metres, 1 xapa, IIIº - IIº / IIIº+ / IIIº - IIº.
El segon llarg :  Segueix recte amunt, una sabina ens assegurarà el arribar tranquil·lament a xapar la primera de dues xapes, amb un pas mes dret i de roca una mica dubtosa, però ben assegurada, pocs metres ens separant del final de la pedra, com no veiem cap instal·lació adequada, fem un flanqueig a la nostre esquerra per bona roca i una sabina per assegurar-se i anem a buscar la instal·lació de la R-2 de La Placa dels Gonzalez. 35 metres, 2 xapes, IIIº - IIIº+ / IVº (o Ao), / IIIº - IIº / IIIº+ - IIIº.
Baixada : Per la via dels Gonzalez.
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

dilluns, 29 de juliol del 2013

Punto Club

25-07-2013
Montserrat
Collbató
Serrat del Muntaner
Vies : “Punto Club”  i “FCE”
Be el inici de via es en una còmoda i fresca vauma, que se supera remuntant per el arbre.
La via 
Primer llarg : La pujada per l'arbre esta un xic lliscosa, un cop amunt ens posem a la paret i la  resta del llarg es mol maco la pedra es bona la dificultat moderada i ben assegurada, si algun pas se ens queda gran, sempre es pot fer Ao. La reunió es ampla i còmoda. 
Segon llarg :  Una pedra extraordinària i una dificultat baixa, però agradable de fer. En un punt hem de anar a l’esquerra per un lloc que vist de front fa posar els pels de punta, però una vegada al lloc no nomes es deixa fer si no que es gaudeix,  la sortida de aquest pas ens hem de fiar de una llastra, dubtosa, però amb uns agafadors que quasi be entra les dues mans fins el final, superació.... i llestos arribem a la reunió.
Baixada :  De aquesta reunió un ràpel en diagonal, una mica forçat, ens deixa al peu de la següent via La “FCE”.
La via "FCE" 
Primer i únic llarg : Ssense gaires problemes i que el pas mes difícil es una bona tivada, amb bons agafadors, per aixecar el cul del terra, la reunió es fa de un arbret.
Baixada : Des de aquest arbre un ràpel ens deixa a peu de via.
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

dimecres, 24 de juliol del 2013

Joan Marc

19-07-2013
Gorro Frigi
Via Joan Marc
Clàssic!!  has de fer un bateig d'escalada a una neboda i a on vas........?
A la …  Joan Marc, ben assegurada, relativament fàcil, quasi sempre tems al segon a vista i quasi sempre la corda va recta.

Així que aquest divendres enfilem el camí dels Gorros i L'Alba s'ha après una cançoneta, que algú li va explicar, no para de dir allò de........ “Tiet avi” …   grgrgrgrgrgr  !!
Que mala vestia està feta …
El camí ja la impacta això de pujar pel mig del bosc, segons Ella, amb cadenes, arriba bufant a dalt, sembla que això de la muntanya no és el seu.
A peu de via diu que no ho veu clar... però que ho provarà (uffff)

La veritat és que puja bé, sense problemes, es fa una mica d'embolic amb el del material....... però és la primera vegada que el veu, i per això és normal, si vol continuar ja li ensenyaré a Ella i a l’altra neboda, que sembla que també li agrada.
Com podeu observar, preparant un pla de jubilació.
Finalment, a dalt del Gorro, sembla contenta.
Haaa ....  He oblidat d'explicar-li la baixada... millor no dic el que els seus tendres llavis em van dir...
Per informació general telefonar al patronat 93-402-46-00
Aproximació i baixada

divendres, 19 de juliol del 2013

Serrat-Torres

17-07-2013
Montserrat
Monestir
Roca dels Corbs
Via : Serrat-Torres

L'arribada a peu de via te els darrers metres una mica emboscats.
Primer llarg: L'inici és una placa fins al primer parabol (3 metres) menis difícil una mica a l'esquerra, a dos metres el següent i un flanqueig a la dreta en Ao fins a penjar els estreps en un vell clau i anar-hi anant… ve pel mig una sortida en lliure, es pot posar un friend petit, bona fissura, per ajudar. L'entrada a la reunió es fa bé i és força còmoda. 30 metres, 12 segurs, / Ao / Ae / / Ae / .
Segon llarg:
És l'estrella de la via, presa cantelluda i dreta, pedra extraordinària únicament al mig un pas de pedres romes em toca els nassos, sort que la següent xapa està a prop, trec l'estrep i pas solucionat, la resta no és que no m'agafi a les cintes, és que no deixo una per agafar, cosa que es reflecteix en la ressenya. 25 metres, 7 xapes, / + Ao / Ae (un pas) / + / Ao.
Tercer llarg:
Vist des de baix sembla molt descompost, una vegada posats, et trobes amb molt bons agafadors, després de la primera xapa sembla que allunya mol fins a la següent, però entremig un pont de pedra ens facilita la vida. L'artificial és un A2 en tota regla curt, però intens, no regala. La sortida té un pas un pèl delicat (la graduació no li fa justícia) fins a arribar a la xapa situada un parell de metres per sobre. 25 metres, 7 xapes 1 pont, IVº - IVº+ / A2 / / IVº+ / IVº.
Quart llarg:
Sembla que m'he embolicat, com que no porto ressenya he seguit la lògica, fent una placa de IIº/IIIº i després aprofitar una sabina seca per assegurar-me he pujat per una canal fastigosa, m'he ajudat amb una corda que està a l'esquerra i en arribar a dalt he vist un altre corda a la meva dreta, he passat les dues reunions i he fet reunió al cim, baixant al darrere del mateix. 36 metres, IIº / IIIº.
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Suggeriments de vies per anar-hi a la resta  

Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat. 

Per LaCanalla a Montserrat  

Per  LaCanalla fora de Montserrat

divendres, 12 de juliol del 2013

Josolami

10-07-2013
Miranda de les Boïgues

Via  :  Josolami


Avui toca caminar una mica i provar el artificial, poc a poc se ha de tornar a la normalitat.

Aquesta neurona....!!!! (foto Martí)

Avui, també, recuperem al Martí amb lo que, els tres junts podem iniciar el rodatge de la reeixida sèrie de TV  “Al Filo del Ridícul”.

Be bromes apart el lloc queda a la ombra, es curta, el company fa mesos que no escala i per els altres dos ens es una bona excusa.
A mes la arribada a peu de via es veu animada per un rescat del helicòpter del Bombers. Per el lloc creiem que podria ser a la CADE del Deuet, al final ens cansem de esperar i ens anem a fer la nostre via.
Tot fent el L-1


El primer llarg comença be, dos passets una mica llargs i desprès les xapes estan mol juntes, 25 xapes ens porten a fer un agradable passeig per la paret i totalment a la ombra, un itinerari perfecte per aprendre i / o practicar el artificial, cosa que ens va be, per que començo Jo i ho faig amb un creuament de cordes
 de manual....... en fi es “La Neurona”
L'Esteva i El Martí arribant a la R-1

que li farem, però així i tot al final les cordes no tenen fregament .... entrem en un petit i bonic díedre, sembla que tindre que sortir en lliure...... però anys de practica en fa posar-me de puntetes al darrer esglaó i ..... arribo a xapar .... soc el millor !!!! 

El Martí fent el L-2
Fent trampes ....... ara si que es te que deixar el Ao i    sortir en lliure, una xapa mes amunt ens incita.... però no,... a la dreta agafadors grans  i generós en facilita arriba a xapar per la nostre esquerra, per desprès seguir per la dreta, arribem a una còmode lleixa i a 1,3 metres a l’esquerra la incomoda reunió ........  grñgrñgrñgrñ.


Soc el millor...!!!

Ara el company fa aquest llarg, el inici es una mica lleig, però es pot trampejant amb alguna agafada de presses de colors, 5 per arribar al Ae1, dos passets de no res amb les xapes mol ben posades, sortida en lliure, amb un pas de sortida de decisió i desprès be.. mol be, un pel per la dreta, de nou a l’esquerra, sempre buscant les presses mes grosses, que hi son fins arribar al cim.
Xerrada del tipus .... podem anar a fer ...? lo mes difícil.... hayyy senyor quant tindrem seny i no somiarem truites..?
Per la aproximació, descens i mes informació clickar aquí :

dilluns, 8 de juliol del 2013

Silvia



03-07-2013

La Miranda de les Boïgues

Via :Sílvia





Cada vagada una mica mes lluny, ara agafem el camí de les Portelles, una mica abans ens desviem per 
L-2 des de R-2
localitzar i veure el peu de via de la Peter Pan  a La Pelada, cutre ...cutre. ens reafirmem en que no cal tornar i regressem al camí de Les Portelles. 


Anirem a fer la Aresta Brucs de La Miranda de les Boïgues.


El pedestal al estil  antic i una vegada a la R-1 mirem cap a la clàssica, es a dir en direcció a la gran pedra blanca que sempre a estat el nostre referent i..... ni una assegurança...uffff







A la esquerra i ben ve seguint el fil del llom, que es l’aresta Brucs unes xapes, semblen espits del 10....millor som covards... que hi farem.





Entrant a R-3
La primera assegurança se agafa be, la segona també, de la segona a la tercera  apreta la ressenya que he trobat marca V- (?), Jo li dono V amb rebava, ara be les assegurances estan a prop i la pedra mol bona amb bon canto, muret “rampeta” muret “rampeta” i arribada a la reunió.

 El curt segon llarg surt recte amunt, amb una primera xapa que sembla mol lluny, però amb bona presa des de la R-1,  estirant-me mol  arribo a xapar,un altre cop la llegeixo IV+ i Jo he fet un Ao sortida dreta fins la segona xapa i sortida fina fins a dalt.

Comença a fer calor, la vista des de dalt fantàstica i ningú escalant, es nota que els nets, fan festa al col·legi ...!!!



Per la aproximació, descens i mes informació clickar aquí :

dissabte, 29 de juny del 2013

Opera prima

26-06-2013
Montserrat 
Gorro Frigi
Via  :  Opera prima
Temps era temps en què érem unes màquines o uns bocamolls, mira que posar "l'Opera Prima” de IVº / Vº boques … Més que boques... ho tinc ben merescut.
Ens hem arrossegat per la paret això, si amb molta dignitat, els anys són un grau, hem superat tots els obstacles i fins i tot hem gaudit d'allò més i és que la roca és tan bona i les presses són tan generoses que no teníem excusa.
Tant és així que al darrer llarg en comptes de sortir per l'itinerari original optem per sortir directes al cim, queda més elegant.
De mica en mica s'omple la pica i així vaig castigant el genoll i ell respon mol… però que molt bé. No he d'agafar confiança i em dono un parell de mesos més per no passar-me gaire.
Per informació general telefonar al patronat 93-402-46-00
Aproximació i baixada

dimarts, 16 d’abril del 2013

Diedre Bonington

Montserrat
Montserrat Sud
Collbató
La Pastereta (Oest)
Via : Diedre Bonington
  
La Via
Un cop arribem al peu de la paret anar cap a la nostra esquerra uns pocs metres, un balmat marca, per l'esquerra l'inici de la via.
Primer llarg: Una grimpada fàcil per posar-nos sota el balmat i un pas explosiu per superar-lo, un cop superat anar a l'esquerra i després recte amunt per terreny més còmode fins a la reunió en una bona rapissa. 30 metres, 4 xapes, Iº - IIº / Vº+ / Vº / IVº+ / IVº.
Segon llarg:
Canvi de reunió anar cap a la nostra esquerra per terreny fàcil, quasi caminant, fins a trobar la còmoda reunió al peu d'una placa i a l'esquerra d'una canal arbrada. 30 metres, Iº.
Tercer llarg:
Recte amunt, un pas a l'esquerra i després, per una placa amb forats i mantinguda, anar en diagonal a la dreta fins a trobar la reunió, un xic incòmoda. 25 metres, 5 xapes, IVº / Vº.
Quart llarg:
Recte amunt per l'esquerra d'un balmat, un cop superat agafar una lleugera tendència cap a la dreta, per després seguir amunt fins a la reunió. 27 metres, 4 xapes 1 pitó, IVº+ / Vº.
Baixada:
Un ràpel llarg fins a la R-2 després desfer el flanqueig fins a la R-1 i un ràpel curt fins a l'inici de la via i el camí de tornada.
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Suggeriments de vies per anar-hi a la resta  

Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat. 

Per La Canalla a Montserrat  

Per  La Canalla fora de Montserrat

dijous, 11 d’abril del 2013

Infinity

26-05-2011
Montserrat
La Plantació
Roca dels Col·leccionistes
Via : Infinity

El lloc una mica, no gaire, apartat ens facilita una escalada solitària, correctament assegurada, sense passar-se, la roca al principi sembla una mica delicada, però desprès queda correcta, ens facilita el entrar a conèixer mes a fons aquest bonic recó de La Plantació
Que tingueu una bona escalada, entre bar i bar, (BEB) es clar...!!!
Aproximació :
Des de Collbató  la pista  Ara esta tancada . 
Seguir a peu la pista fins arribar al antic lloc de aparcament, davant mateix surt una curta pista en mal estat, seguir-la a peu i just uns metres abans del final i a la nostre dreta un marcat camí (marques blaves) se enfila per el Clot de La Mònica, seguint aquet camí, arribarem a una mena de Collet al cap de munt del Serrat del Muntaner, uns metres abans hem deixat a la nostre dreta el camí que puja a Sant Joan, passem al altre costat del Collet i baixem una mica, anem per el interior de un frondós bosc, travessarem la llera de un petit riu, tot un pedregam, i uns metres mes endavant una fita ens marca el començament del camí de la Torrent dels Llorers, es el mateix que la torrentera pedregosa que em passat, i aquet torren puja fins el peu del Gorro Frigi, el voreja per l’esquerra i surt al camí de Sant Jeroni, al costat del Gorro.
Remuntem la Torrentera, uns graons de ferro, posats a la roca ens facilitaran la progressió, una vegada superats i desprès de una curta pujada, trobem un lloc una mica pla a la nostre dreta surt la via : Camvi Climbàtic a La Presidenta.
Just uns 3-4 metres abans de arribar-hi i a la nostre esquerra, una dreta canal ens porta a peu de la via Infinity.
La via :
Primer llarg : El llarg te un pas força fi, desprès la dificultat decreix, pedra bona i fina. 35 metres, 8 xapes, Vº / Vº+ /IVº+ / Vº / IVº+ / IIIº
Segon llarg : Comença difícil, es pot fer en Ae, després baixa la dificultat i segueix fins a sota un llavi on fem la reunió. 30 metres, 8 xapes, Vº / Ae / Vº / IVº+ / IVº.
Tercer llarg : Flanqueig a la dreta per sota el sostre (possibilitat d'un friend) fins arribar al lloc mes assequible, una xapa que no es veu fins tindre-la a l'alçada del nas, un pas de A0 i després una encantadora rampa de dificultat moderada fins arribar a la reunió, situada en uns arbres. 35 metres, 3 xapes i una baga, IVº+ / A0 / IVº / IIIº.
Quart llarg : Uns metres fàcils per arribar al cim, el cim es bastant pedregós. 15 metres, IIº / Iº.
Baixada  :
Per la seva vessant Est un ràpel de 50 metres ens deixa, amunt de  la canal de peu de via, baixem fins la mateixa i seguim el mateix camí de pujada, però en sentit invers.
Per la aproximació, descens i mes informació clickar aquí :
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

divendres, 8 de febrer del 2013

Grimpi qui Pugui



31-01-2013

Agulla  Antoni Rosich

Via :  Grimpi qui Pugui



Per la aproximació i descens veure al final del escrit.
  

El Martí i la pressa de colors
Avui el temps acompanya, no es un dia habitual i en el Bar no trobem gaire escaladors, aprofitarem per fer una mica de aventura, ja se sap, amb aquets dos he de anar preparat per tot i es que sempre estan buscant coses rares..... avui se han passat,  no esta a prop la via i sort que Jo coneixia el camí de quant vaig anar a fer la via “Anhels Petrificats” amb la que comparteix els primers metres d’escalada, però ....lo mes aventurer la baixada....ja, ja arribarà



Valeeenttt...
Pugem lentament, que si no pot donar un cobriment de cor, tot gaudint de la solitud del lloc, ni un escalador a la vista, ni tan sols excursionistes, una meravella.


Faltant uns metres per arriba i sentim unes veus..... no pot ser .... escaladors??. Siii, ... be,  aniran a fer la “Anhels” que encara es fa de tant en tant, a la que anem nosaltres segur que no va ningú.

Ja estem a peu de via i..... Son quatre, estan a la “nostre” via però..... son vells amics, de la nostre infància muntanyenca, son la colla de jubilats de l’Àguila , ja es casualitat ... es una sorpresa i un plaer esta amb Ells, ens lo passarem la mar de be.
 

La Via...... que os explicaré ......una via dels Masó, del 2000 ........ ja esta quasi tot dit, ara explicaré el nostre punt de vista.

La graduació es subjectiva.



Veient a l’Esteva, tot sembla fàcil
Inicia la escalada el Martí, es que sempre que no sigui un marron, li agrada comença, no es barallarem, la pedra es fineta, però van sortint presses bones, això si, son petites, com sempre arribar a la primera assegurança, un pitó, fa suar, es per posar-te al dia dels graus, amb inf o sup Masonians, arribes al pitó repicant de bieles, i sortir del pitó ... no se, per a mi Ao,  enganxar des de ell una xapa, també,  ben agafat a les preses de colors, desprès no es fàcil però es pot anar fent be, atenció a dalt, tenim un tros que te unes fissures que permetent posar un friend petit, encara que el Martí va sobrat i no col·loca res, es veritat que tens uns passos amb unes fissures que son un plaer... però quant se acabant un passet finet, amb la darrera asegurança una mica lluny, si no as possat el friend, per arribar a la darrera xapa abans de la còmoda reunió.

No es per res, però com lo següent comença amb una incerta xemeneia/ramonage, els dos companys ja em tenen la corda preparada, mentre ells còmodament asseguts es dediquen a la seva tafaneria  particular.... be es cert que em treuen a passejar, alguna cosa els he de fer...

El Guillem al  L-2  (foto Martí)
Vº jejejejejejeje, col·loco un friend lo mes amunt que puc i amb una bona presa de color i els peus trepitgen a un pobre arbra vaig pujant, un bonic pon de pedra em dona un sospir per arribar a una xapa, sortida guarra a l’esquerra i segueix guarrindongo per entremig de uns arbres secs i a punt de caure que no donant confiança per muntar la teòrica R-2, un pitó anima a seguir a munt, per una placa bonica i de pedra bona, no es gaire difícil, però el darrer tram esta descompost, si be tenim un pitó en una fissura de la dreta queda separat i a sobre per a on el terreny encara es pitjor, així  explicat queda be ..., pooos No,    
No vaig veure el pitó ... 
Em vaig anar per l’esquerra, per la pedra que es veu millor, una bonica pedra em va permetre llaçar-la i assegura un passet finet i la arribada al cim podrida i dreta.

Sorpresa a dalt me esta esperant el J. Carruesco, abraçades i petites tafaneries, feia anys que no ens trobàvem i mols mes en  una pedra, a valgut la pena.

L'Esteva, El Guillem i El Martí
Com podreu endevinar no es cap meravella la via.....però la aventura comença ara........taxiiiin, la ressenya original posa “desgrimpar o curt ràpel” i una fletxa marca una canal amagada .......mmmmmm


Segon Ràpel
Al  cim em  deixat un cordino, en una soca seca,  en uns deu metres fàcils, amb corda, arribar a un petit collet........sort que davant  portàvem els quatre valents, que van fer un treball de piconadora respectable, es possible que es pugui baixar per la canal, però ha de ser amb ràpel, no te ho perdis, caminant per sobre un terra de punxes, tinc els turmells plens de foradets, 25 metres, travessem un bosc punxegut i muntem un altre ràpel de 25 metres, que va al fons del torrent, sort que esta equipat per rapelar un altre ràpel curt de 10 metres i ja estem a la cruïlla del mati, sols que no ens donem compta i seguim a baix, un altre ràpel curt, un tros caminat i un senyor ràpel de 25 metres, aquí la vall se obre i agafem un camí a l’esquerra fins trobar el camí de la ferrada. 

FI de l’Aventura.



Aproximació  :


Des de el Bruc, direcció “Can Salses” “Refugi Vicenç Barbe”,

Al cap de un curt tram trobarem un petit espai a la nostre dreta, en aquet punt deixem el cotxe.

Davant nostre i a l’esquerra la pista que va en direcció al Refugi i a la nostre dreta un camí ample, que seguirem una estona fins una fita gran que marca, a la nostre dreta, la entrada del camí a la Cova de l’Arcada, el seguim.

Una vagada passada  la Cova passarem  el Torrent de les Grutes, un pel mes en lla deixem, a la nostre dreta, el camí de Coll de Porc, escrit amb pintura a la pedra,  seguim fins dona la volta a un marcat espero rocós, el camí entra en el Torrent del Lloro, just entrar i abans no comenci a pujar, trobem un petit sender que baixa al torrent, seguir-lo i passar al altre costat, en uns pocs metres, sense camí, arribarem a peu de via.


Descens   :


Del cim baixar uns deu metres fàcils, amb corda, arribem a un petit collet, ràpel de 25 metres en sentit oposat a la via, vessant E, travessar un bosc en sentit descendent i muntar un  ràpel de 25 metres que va al fons del torrent passant per dintre de uns blocs un altre ràpel curt de 10 metres i ja estem a la cruïlla del mati, agafar-lo en sentit contrari al mati.

Per la aproximació i per la via  : Anhels Petrificats  clikcar aqui  :


divendres, 1 de febrer del 2013

escalador a la comissaria



Un escalador a la comissaria

26-01-2013

La conversa es aproximada, per que no recordo exactament tot el diàleg, però l’esperit i es mes o menis així, he de dir que vaig ser ates extraordinàriament be i que va arribar a ser divertit, el ambient de complicitat que es va crear entre La Mossa i Jo.

També he de dir que anava amb una certa recança, la imatge dels Grisos ens va marcar fortament i encara que vesteixin de Blau, un Polí es un Polí.



Jo/ Bona tarda...

Mossa/  que vol vostè

Jo/  ....... esto.....mmmm  miri vinc a posar una denuncia

Mossa/ Be que li han robat ?

Jo/ Miri es que ..... be, no es el valor material es que....mmmm

Mossa/ a veure que vol denuncia.?

Jo/ de una tirada, me han desequipat una via d’escalada i ho vull denunciar.

Mossa/ Una queeeee..?

Ja estem liats com li explico tot això...?


Primer pas, hem demana el DNI i no em fa la prova del alcohol .... no se per que introdueix les meves dades i com no dec sortir en cap fitxer i tampoc no estic fugit de un psiquiàtric, em diu segui allí, si is plau, que ara li atendran.


Al cap de uns minuts surt un altre Mossa que en mira i em diu Sr. Arias ..?   Siii, aquí, soc Jo (amb veu acollonida i mol baixet)

Passi, passi..

Ara assentats en un despatxet, mol mono em pregunta...


M/ vostè vol denunciar que li han robat una cosa d’escalada...


J/ Si veurà es una via d’escalada i me han robat el material que tenia en ella, però lo important no es el valor del material, si no que algú pugui prendre mal .


M/ ....?...? i com es això, be miri omplirem el formulari i ja se anirà aclarint :

-         Com es diu el lloc dels fets 

                    La Magdalena Superior

-         La magda....? i a veure a quin municipi pertany ?

              Crec que deu ser al del Bruc o al de Collbató



-         No ho sap?  Be te les coordenades GPS

              Estooo ....no però segur que en els seus mapes deu sortir



-    (ara li toca a Ella posar cara de pòquer) Beurà es que tenim mapes de carreteres i una mica mes però de aquets llocs rars,,,,No.

               I si mira el Googel Maps ?



-         (Torna a posar cara de circumstancies) Miri es que no tenim accés lliure a internet, però ho provarem.



Gira una mica la pantalla i prova de entrar “Nein” capat, no la deixa entrar, mirem de localitzar algun GR que passi a prop i el Sr. Googel ens dona una llista, però quan intenta entrar, als que provem, un altre cop “Nein”.


Ara entra un company seu i pregunta com va, em sembla que corregut la veu, aquet xicot, si mes no, coneix el funicular de Sant Joan i el Pla de les Taràntules, diu que va fer una ferrada, però que va ser mol perillós i no ho diu, però es veu lo que deu pensar “Esteu boixos els que os enfileu a les pedres”.


Ara ve el moment de explicar que es un parabolt i que es una xapa èpic.... fastuós, això si el ambient era cordial i distes, finalment es parla “esparracs” tallats etc





Os adjunto la denuncia feta, segons les meves informacions, es necessari que tots els que vagin a fer una via i la trobin desequipada o que se ant tret assegurances fixes, facin una denuncia als Mossos, sembla que es possible que aviat es faci un grup de Mossos de Muntanya a Sabadell i fora bo que tinguin molta feina de la que ens interessa als escaladores que no som bons i que no mes, anem a gaudir una estona, intentem minimitzar els accidents i que ningú posi en perill la seva integritat física o la vida, dels que no mes anem a passar la estona.



Guillem