12-11-2014
Montserrat
Collbató
La Codolosa central
Via : L’Últim Futter
Avui el dia pinta ve.... però fred i ventós...i mandrós, així
que enfilem a la clàssica zona de La Codolosa, estem tranquils ningú ens acompanyarà
en tot el matí, els companys fa un quants anys van fer aquest itinerari i tot
confiant en la seva capacitat de recordar el recorregut enfilem cap el peu de
via, com es lògic “una neurona” no dona per gaire i ens equivoquem a la
entrada, tot i que al final a quedat un recorregut força bonic.
Com no, un altre cop el col·lega engrapa els dos caps de
corda i es llança a fer el primer llarg, surt a la caça de una xapa que esta a
tocar, però que queda un parell de metres a l’esquerra de la via que teníem
intenció de fer, “L’Últim Futter” i ens hi posem a fer el primer llarg de la
via “Divuit de Gener”
El primer llarg es la especialitat del Martí.... també la
seva especialitat es anar a buscar lo mes difícil i es que no hi a com ser
booooo.
Total que puja per la pedra mes llisa i relliscosa, se ha de
reconèixer que deu ser mol difícil, l’esteva i Jo anem dos pams mes a
l’esquerra i un bon forat per el peu esquerra ens dona accés a un meravellós agafador per la ma esquerra, en un
altre forat de aquells que et pots
gronxar a plaer, que dona accés a la cobejada xapa, desprès sense ser fàcil
la dificultat va baixant fins arribar a la còmoda primera reunió de la via
“Divuit de Gener”
Un xic mes ven assegurada que la del costat, també un xic
mes difícil.
Ara fem el canvi i em deixant fer aquesta tot dient que es
la mes bonica, si ... si la aviant fet fa 5 anys i redéu com passa el temps i
com puja el grau.
Aixo del grau es com el vi quant mes anys tens (Tu) mes puja
el mateix grau.
Segon Llarg. Be a lo que anàvem, la via que em començat ara ja no ens interessa,
clar es que ara es veu mol difícil per nosaltres, així que segueixo un parell
de metres per una lletja ascendent que em porta a la meitat del primer llarg de
la via
“L’Últim Futter” just a on la via
es posa picantona, la veritat es que agafadors hi ant de mol bons i segurs...
però quins braços ...!!! ja no els tinc així per lo que tiro de un parell de passos
de estreps i un de ganxo per assegurar el bonic pas a l’esquerra de la xapa
.... amb una pedra excel·lent, desprès tot xino xano cap a munt fins trobar la nostra R-2 que de fet es la R-1 de l’altra via....
be si tot un poti poti però de allò mes plaent.
Tercer llarg. Ara
l’Esteva es llança a fer
el tercer llarg que com
es un
xic menis difícil
esta mes poc assegurat,
el terreny permet posar
alguna cosa
de reforç
però ell puja amb
seguretat aquest, també,
es un mol bonic llarg.
Per baixar rapelem la via en un ràpel de 30 metres fins la darrera
reunió i un altre de uns 40
metres (aprox.) fins el terra, si es porta no mes una
corda de 60 metres
o mes, aquest segon es pot fer en dos ràpels
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació i descens