Translate

Cercar en aquest blog

diumenge, 3 de novembre del 2013

Del Pi



30-10-2013

La Codolosa

Via : Del Pi



Avui estem en petit comitè, l’Esteva i Jo, ha canviat el temps, fa fred i vent, potser al ser el primer fred del proper hivern, es nota mes.

Espatarrada al inici del L-1

Atemorits per aquest canvi sobtat, no farem una matinal, ni una tarda, farem una Migdiada a la Codolosa
Es a dir començarem tard i cavarem d’hora.
La via te el nom pintat amb retolador junt a la veïna ........ que ja pràcticament no es llegeix.
L'Esteva al L-1

Armats de paciència trobem el inici de la via i.... renoi comença amb un pas que es veu força finet, així que ens desviem 80 centímetres  a la dreta i es puja bastant còmodament, ara ens em de espaterra per poder xapar la primera xapa i desprès passar a la seva esquera per on continua el llarg, aquesta praxis potser no es gaire ortodoxa, però al primer llarg ens trobarem em varies ocasions que anar 70/80 centímetres a la dreta o a la esquerra de la xapa la escalada varia substancial-ment.
Entrant a la R-2 (o al Pi)
Avui no estic per romanços i cedeixo amablement els llargs imparells a l’Esteva, amb lo que Ell farà dos i Jo un, un dia per l’altre, avui pringa Ell.
Ara em toca el segon llarg i davant nostre surten tres opcions diferents, traiem la ressenya electrònica, es que anem de un modern que esborrona, be es la que no havien tingut en compte, recte i a la esquerra un pas 
L'Esteva al inici del L-3

espaterrant que se arregla amb una presa de colors i amunt la reunió es en un característic Pi, que es suposar es el que li dona nom a la via, per cert ja comença a tindre els dies de vida bastant contats.
L'Esteva al final del L-3

La tercera també  esta ben trobada i va pujant amb algun pas entre mig fins trobar el tram final, que es bastant dret  l’Esteva en la penúltima xapa fa un pas de Estrep, que jo de segon no desaprofito.
La temperatura es comporta i ens permet fer una cigarreta amb comoditat abans de tornar al recer del Bar.



Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per la aproximació, descens i mes informació, clickar aquí :

dijous, 31 d’octubre del 2013

Cerdà-Riera

24-10-2013
Montserrat
Agulles : La Bandereta
També anomenada  Ven – Suri – Ven.
Via : Cerdà - Riera
Primer llarg : Te un inici dret, però amb bona presa, que es pot protegir amb algun Friend,  a gust del consumidor, desprès un camí terròs cada vagada amb menys vegetació i mes terra fins arribar a la primera reunió. 30 metres, IVº / IIIº / IIº.
Segon llarg : Ara es salta una reunió i es ajunten dos llargs de la original, Un primer tram fins arribar al peu de la marcada fissura, aquest tram te alguns passos fins de per si i per el polit que esta la pedra, sobre tot posar-se a sobre d'una petitíssima rapissa (Vº amb rebava), algun pas de Ao, desprès se inicia el diedre en que es van trobant algun vell tac i es pot amanir amb friends al gust, algun pas de Ao en la part extra-plomada ajuda una mica, la pedra segueix polida, la entrada a la reunió es una mica menys difícil i la reunió no gaire còmoda, parabols amb anella. 38 metres, 2 xapes recuperables, 7 pitons i friends, Vº / Vº+ / Ao / Vº+ / Vº / IVº+ - Vº / Vº+ Ao / Vº+ / Vº / IVº+.
Tercer llarg : Se surt per l'esquerra, uns primers passos en flanc i després en diagonal ascendent combinant passos de Ao amb lliure, ara un tram recte amunt mes vertical seguin combinant el agafar-se a les assegurances amb l'escalada en lliure, finalment una marcada diagonal a l'esquerra per entrar a una còmoda reunió al peu d'una fissura. 30 metres, pitons vells i friends, combinació de Vº amb Ao i algun pas de Vº+ / IVº+.
Quart llarg : Una fissura lluenta ens porta fins un característic arbre, després entre les branques es remunta fins arribar a la part estreta de la fissura que es puja una mica en ramonage per després aprofitar mes la placa de la dreta per la que acabarem surtin per anar per la placa fins a la reunió. 45 metres, 2 xapes  sabines i  friends, Ao / Vº / IV+ / IVº / IVº+ / IVº / IIIº.
Algunes vies mai deixaran de ser una clàssica, però se ha de currar no regala res.

dimarts, 8 d’octubre del 2013

Abierto hasta el atardecer



02-10-2013

Serrat d’En Muntaner

Via : Abierto hasta el atardecer





Com no escarmentem tornem a anar  a repetir i anem a fer una via dels mateixos obridors que la setmana 

passada, aquest cop cap objecció i es una via per repetir, encara que no es fàcil, bona pedra, ben assegurada, algun pas “apreta” però es pot tancar el culet i endavant.
El Martí al L-1
Com no, el Martí ja te el peu a la paret i nosaltres encara ens estem mirant el peu de via.... en fi es la seva dèria.
L-1
Des de terra es veu el cap de un pitó a uns  3 / 4   metres, se arriba be a la següent assegurança una xapa, ja en terreny mes dret, en la tercer xapa fem un pas de Ao ajudats de la “Tramposa” , sortida a la dreta i tornar a l’esquerra per xapar i se humanitza el recorregut amb una pedra extraordinària i assegurances justetes, però suficients, opció de posar un parell de friends, però el company diu que prefereix no parar que si no li agafa el telele, la reunió còmoda.
 
El Guillem al L-2 (foto Martí)
La segona tenen la amabilitat de oferir-me-la, així que abans no es tornin enrere tiro amunt, el inici sembla una mica descompost .... però No, esta be, se arriba al llavi que es el pas clau, posar la assegurança a la xapa de sobra el llavi es deixa fer .... però superar-lo  ufffff se ha de tindre uns braços de ferro 

L'Esteva al L-3
Ja no dono la talla... així que me agafo a la cinta de colors i amunt, xapo el següent i la sortida es dreta i fina, no ho veig clar i col·loco l’estrep per guanyar el pamet que em falta per sortir.... No fàcil però amb mol bona roca i premen el culet.... , no regala però es pot anar fent be fins la reunió.
Ara l’Esteva fa una mica de morros li hem deixat la ultima que es mes fàcil, això li passa per badar.
 
Es una mica mes fàcil inclòs alguns diuen que prescindible....(?)  a Mi me ha sembla maca, la pedra es bona els primer 10 metres no son difícils i els altres son Difícils amb bona pedra i ben assegurats.
La reunió esta en un lloc una mica incòmode, però òptim per posar el ràpel, acabem de pujar al cim, fem el cigarret, tot contemplant el magnífic panorama.

Al cim, mes amunt de la R-3
Descens :
 Per la mateixa via en tres ràpels anant de reunió en reunió.

Per la aproximació i mes informació, clickar aquí :


dimarts, 1 d’octubre del 2013

Mares del Sur

25-09-2013
Pollegó Oest
Via : “Los Mares del Sud”
Diuen que es una de les vies mes assequibles de aquesta zona.
Primer llarg :  Ben visible una  baga en un pont de pedra a 6/7 metres de terra marca la entrada de la via, amb una mol bona pedra ens fa salivera, te un tram vertical amb tres xapes que tibant se arriba bé, per sortir del darrer posem un estrep ja que de mans la pedra no dona gaire confiança i de pet a la reunió situada a l'esquerra. 30 metres, 5 xapes, IVº+ / Vº / Ae / Vº / IIº 
Segon llarg :  Be el primer tram del llarg esta força descompost, el segon es una petita tartera, al cap de munt hem d'anar a l'esquerra a trobar la reunió en una zona herbosa, al peu d'una placa. 20 metres, IVº (descompost) / IIIº / IIº / Iº.
Tercer llarg :  comença amb una mol bona pedra,  la primera xapa no es veu, te la trobes plana al terra uns 6/7 metres mes amunt, mantindré una llastra sempre uns metres a la esquerra,  desprès anant pujant seguir amunt, ara una mica a l’esquerra, ara una mica a la dreta, aquí el terreny es francament de poc fiar i se ha de seleccionar amb delicadesa a on et repenges, a la dreta es  passa per un lloc força descompost per anar a buscar un tros bo, el busco massa a la dreta i resulta que esta mol mes a prop i no es veu tant sòlid, però la xapa i  el camí es per aquí,  buscar la xapa per que es fàcil despistar-se,  al final la R-3 queda un 2/3 metres a la dreta de la vertical amb la R-2. 30 metres, 4 xapes, Vº / IVº+ / Vº. 
Quart llarg :  Quin llarg,  descompost i difícil, l'inici falsament prometedor en fa anant caminat a la dreta per zona arbrada i darrera un matoll el inici com  una mostra de lo que trobaré mes amunt, una llastra amb un aspecte fatal i amunt per terreny dubtós un flanqueig a la dreta amb els peus per sobre ...... be no ho se com qualificar-lo i desprès un pas no gens fàcil, amb  la assegurança bastant allunyada, dona pas a una placa de uns 8/9 metres de bona pedra i una entrada a la reunió de mes del mateix. 41 metres, 5 xapes, Vº / IVº+ Vº.
Cinque llarg : la primera xapa queda una mica a la esquerra abans de passar una llastra per la esquerra, desprès un altra xapa i desprès excursió per una bona pedra i es que venint de lo que es troba a sota es un regal, els metres passant volant i les assegurances es troben a faltar. 50 metres, 4 xapes, Vº / IVº+.
 Sise llarg : Recte amunt,  amb bona pedra i grau molt còmode. Per fi a dalt, em salto la reunió i la faig mol mes còmodament al altra costat del cim. 20 metres, 1 xapa, IVº
Zona restringida, consultar amb el Patronat 93-402-46-00
Més Vies per anar-hi

dimarts, 17 de setembre del 2013

Magic Line

12-09-2013
Montserrat 
Gorro Frigi
Via  :  Magic Line

Dia de Ressaca, després de "La Via Catalana", baixar a Alcanar i participar, un plaer, tornar un suplici, arribada a casa de matinada i l'endemà a escalar … Bé una bona via BEB.
Comença l'especialista en primers llargs el…(taxiiin) ... Martí, comencem amb l'entrada BEB, és a dir a l'esquerra de l'inici vestia, dels primers metres que van pel bell mig de la vauma, en un pas digne de rocòdrom. 

Per l'esquerra a tocar del mur – seient a peu de camí, per una fàcil cornisa que anem seguint cap a la dreta fins a situar-nos a l'esquerra de la vauma de sortida, una xapa ens assegurarà fins a arribar a la tercera xapa de la sortida original.

Després recte amunt fins a trobar la reunió, amb molts bons agafadors, i el solet a l'esquena, es gaudeix de l'escalada.
Com la reunió és incòmoda (???) no fem canvi de primer i el Martí el fa, mmmmm… ja comencem.

El segon llarg és un mar de còdols magnífics, costa de veure les xapes, però si té agafes a una i estires el coll pots arribar a veure la següent, en tot el recorregut de la via, excepte en un parell de casos … Perquè no hi son !!
   Ara sí que no, ara em toca a mi i així enceto el tercer llarg magnífic, talment com si estigués escalfant i quan començo a estar a to....... s'ha acabat, estic a la R-3, catxis!!

L’Esteve arriba l’últim i el faig posar a l'extrem de la reunió en la part més incòmoda, mentre es va col·locant, aprofito i enceto el quart llarg, a la primera xapa sento un remugar i es que se a donat compte que li he pispat el llarg, jejejeje.
Quart llarg ... Uuuufffff quin llarg fins a arribar a la vauma de sobre, es va fent, aprofito la reunió que hi ha a l'extrem dret de la vauma i faig el pas més complicat de la via, és una franja vermellosa
i fina, però una meravellosa xapa m'il·lumina i atret pels seus colors llampants no em puc resistir i m'agafo amorosament, amb tanta delicadesa que a canvi em soluciona la dificultat del pas i ja estic dansant (diagonal a la dreta) entre un núvol de còdols al qual més atraient i que competeixen amb alguns forats fantàstics per facilitar el que pugis, com per una escala vertical, a cops una mica més.  Un goig aquest llarg.

En la R-4 em poso uns taps de suro a les orelles i espero l'arribada de l’Esteve, quan el veig sortir a fer el darrer llarg em trec els taps i tant amics, el Martí somriu i no diu res.


Per informació general telefonar al patronat 93-402-46-00

Aproximació i baixada
 

dimarts, 10 de setembre del 2013

VoltaCap

04-09-2013
Montserrat
Agulles
Cap d’en Calventus
Via  :  VoltaCap
Aproximació
La Via:
Primer llarg:
Pujar pel costat herbós, possibilitat de posar alguna baga, al cap de munt una xapa, ara un flanqueig ascendent a la dreta, trobarem tres xapes més, bastant seguides, per deixar anar la darrera posem un estrep, sortida direcció al peu de la bola amb tendència a la dreta fins a la reunió, comuna amb la de l'aresta Brucs, reunió d'un espit i 3 burins, pedra dolenta. 35 metres, 4 xapes, IIIº / IVº / Vº - Ao / Ae / Vº / IVº.
Segon llarg
: Sortida per la dreta no gaire difícil per després seguir per sota la bola, el cap, en progressió de flanqueig ascendent amb pedra dolenta al final anem recta amunt, un espit, per assegurar els darrers quatre metres fins al cim, segueix la pedra dolenta. 25 metres, 32 xapes 2 pitons, IIIº / IVº+ / Vº / IVº - IVº+ / Vº / IIº.

Baixada:
Es baixa caminant, uns 10 metres pel vessant Nord i després s'agafa la canal de la nostra dreta (sentit marxa) baixant a toca de la Cara Est del Cap d'en Calventus, atenció al final de la canal un estimball de pedra ens barra el pas, just uns metres abans d'arribar, a la nostra dreta, resseguint la paret un llavi rocós ens deixa a l'inici de l'Aresta Brucs, després seguir el mateix camí que a la pujada.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Suggeriments de vies per anar-hi a la resta  

Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat. 

Per LaCanalla a Montserrat  

Per  LaCanalla fora de Montserrat

diumenge, 8 de setembre del 2013

Cap d'en Calventus

Montserrat
Agulles
Cap d’en Calventus
Situada en la Regió de Frares, a efectes pràctics és la Regió d'Agulles.
Situada davant i a poca distància del Refugi d'Agulles, sorgeix una mica per sobre del bosc.
Aproximació:
Situats a Can Maçana a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per l'ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des d'aquest indret temin una vista general, d'una gran part de la regió D'Agulles.
Passem pel Refugi i seguim pel ben marcat camí de Coll de Porc (o de Port), al cap de poc trobarem que el camí gira a la dreta i un altre, també marcat a l'esquerra, agafem el de l'esquerra, que és el de la Canal Ample i que va al Coll de les Agulles, al poc d'agafar-lo el camí puja al marge dret i molt poc després torna al centre de La canal Ample, en aquest punt s'ha d'anar a la dreta fins a trobar el vessant Oest o l'Aresta Brucs de l'Agulla del Cap d'en Calventus, no existeix camí, encara que el bosc no és gaire tancat i permet avançar el curt tram amb bastant comoditat.
Baixada:
Es baixa caminant, uns 10 metres pel vessant Nord i després s'agafa la canal de la nostra dreta (sentit marxa) baixant a toca de la Cara Est del Cap d'en Calventus, atenció al final de la canal un estimball de pedra ens barra el pas, just uns metres abans d'arribar, a la nostra dreta, resseguint la paret un llavi rocós ens deixa a l'inici de l'Aresta Brucs, després seguir el mateix camí que a la pujada.
Vies :
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Suggeriments de vies per anar-hi a la resta  

Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat. 

Per LaCanalla a Montserrat  

Per  LaCanalla fora de Montserrat

dijous, 22 d’agost del 2013

Dipankara




21-08-2013

La Boteruda del Grà

Via  :  Dipankara


 Poc a poquet enfilem el llarg i ombribol camí entre els arbres d’Agulles, fins arribar, al cap de munt,  al peu de  “La Boteruda del Grà”.





Un altre vegada em deixo enganyar per el company, que si home que poc a poc veuràs com no es res...... etc...  haaay   això de caminar se en fa costa amunt  !!!!


El Guillem al inici del L-1


La via comença uns 10 metres a la dreta de  l’aresta Brucs, por una placa tombada una mica molsosa. 

Nosaltres em seguit la variant que surt al costat del inici de l’Aresta Brucs, en un flanqueig a la dreta.

De entrada ja  comença amb un flanqueig cap a la dreta per  un llavi a toca de terra, per desprès enlairar-se buscant unes boniques plaques amb pressa petita però cantelluda, equipada amb paràboles es deixa fer be.

Els dos  primers  passos es poden fer en Ao, si anem una mica justos, la resta de bon fer, entre la tercer i quarta xapa baixà el grau però allunya una mica.


Es que cada dia soc mes covard i en fa cangueli, sort que la pedra es agraïda i fa un ventet que se agraeix.






L’Esteva fent el L-2
L’Esteva arriba a la reunió i em diu “ara me he recordat dels passos ja l’avia fet

...grñgrñgrñ ens haguéssim  estalviat la caminada...!!!


Be ara et toca la segona ... que recordes.?  res, 
es que vaig sortir per la “Aresta Brucs”, 
pues avui toca sortir per la via que estem fen .... vinga amunt.!!!


La veritat es que es de mol bon fer i L'Esteva puja amb solvència.


Dalt de l’agulla se esta de conya  i no hem vist ni sentit ningú, ni escaladors ni gent normal, quina tranquil·litat, el temps passa sense adonar-nos

Per la aproximació, descens i mes informació, clickar aquí :

Boteruda del Grà



Agulles

La Boteruda del Grà


Bonica agulla situada al cap de munt d’Agulles, combina una bonica excursió amb algunes boniques i ja clàssiques escalades.
Aproximació  : 
La regió de Agulles, te varies entrades la mes usual es per Can Maçana a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles. 
Seguim el camí fins arribar al refugi, de davant de ell surt un camí a l’esquerra, seguir-lo, al cap de poc un altre petit camí surt a la nostre dreta, agafar-lo, passa per sota de la Bola de la partió, seguir amunt, passarem per sota la Baby de les Bessones a la nostra esquerra,  La Carnavalada a la nostre dreta, finalment trobarem el camí transversal superior d’Agulles, marques vermelles, seguir-lo cap a la dreta (sentit de la marxa), remuntem una canal bastant dreta, amb un pas d’arbre / arrels fins que el camí se estabilitza i segueix planejant, just abans de planeja ens trobarem a uns 4/5 metres per sobre amb el peu de l’aresta Brucs de “La Boteruda del Grà, des de el mateix lloc surt també la via Dipankasa. 
Descens : 
Des de el cim baixar per una rampeta (caminat) uns 7 /8 metres fins trobar la darrera reunió de la via Dipankasa, esta muntada per rapelar amb un ràpel de 60 metres, si no portem cordes tan llargues es pot fer parada en la primera reunió de la via  Dipankasa, que també esta preparada per rapelar.
Una vegada al peu de l’Aresta Brucs uns 4 / 5 metres ens separant del camí transversal superior d’Agulles, seguir-lo en sentit invers de la pujada.
Via  :  Dipankara
http://blogdelguillem.blogspot.com/2013/08/dipankasa.html

dilluns, 19 d’agost del 2013

Del Silencio

17-08-2013
Montserrat
Agulles
Agulla dels Set
Via  :  Del Silenci
La Via 
Llarg Únic
El inici,  a peu de camí, es veu dret i humit,  amb tres xapes dos de noves, recte a munt i un altre de vella, no ens agrada, per la dreta
 seguim uns 4/5 metres mes amunt, la sortida es veu mes natural i mes fàcil un flanqueig, horitzontal,  a l’esquerra ens porta a una xapa, que no es veu des de sota i que agafa la vertical de les xapes visibles a partir de aquest punt, aquí la pedra es dreta, però els agafadors son bons i es va progressant, dret però ben assegurat, un pas mes dret no em fa vacil·lar i me agafo a la cinta de colors.
Solucionat segueix una rampeta i desprès un altre muret, des de aquet punt veig una reunió intermèdia, a la dreta en un còmode forat, de un altre via ...?  de aquesta ..? ara un altre rampeta em porta al darrer muret i un altre rampeta porta cap a l’esquerra per superar el darrer ressalt que forma la bola superior, una vegada fet un flanqueig a la dreta a buscar una darrera xapa a l’alçada dels peus per assegurar la grimpada fàcil però descomposta que ens porta a la Reunió i ràpel de 60 metres fins el terra. 55 metres, 9 xapes + 2 plaquetes recuperables, IIIº / IVº - IVº+ / Vº / IVº+ - IVº / Vº / IIIº / IVº / IIIº - IIº.

Més Vies per anar-hi

diumenge, 18 d’agost del 2013

Ag. dels Set

Montserrat
Agulles
Agulla dels Set
Aproximació  :
La regió de Agulles, te varies entrades la mes usual es per Can Maçana a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles.
Seguim el camí fins arribar al refugi, de davant de ell surt un camí a l’esquerra, seguir-lo, al cap de poc un altre petit camí surt a la nostre dreta, agafar-lo, passa per sota de la Bola de la partió, seguir amunt, passarem per sota la Baby de les Bessones a la nostra esquerra i La carnavalada a la nostre dreta, finalment trobarem el camí transversal superior d’Agulles, marques vermelles, just al davant una mica mes amunt trobem l’Agulla dels Set amb la seva Aresta Brucs.
El itinerari normal puja a la dreta de l’Aresta Brucs, per una dreta i una mica bruta canal, fins situar-nos just a sota del cim, a la nostre esquera, al que es pot arribar caminant, tenim una vista extraordinària.
Descens : 
Seguim el camí de pujada al reves, si em pujat per alguna via de escalada es pot baixar amb un ràpel de 60 metres per l’Aresta Brucs, fins el camí, el ràpel es troba uns 7/8 metres cap l’Aresta Brucs

Via  :  Del Silenci
Més Vies per anar-hi

dimarts, 13 d’agost del 2013

La Boteruda

11-08-2013
Montserrat
Agulles
La Boteruda
Via  :  Aresta Brucs
Des de el Coll de Agulles, tenim a tiro de pedra “La Boteruda” i la seva Aresta Brucs, que esta en línea amb les seves companyes “Gep Llarg” i “Els Merlets”
Seguim el camí de l’aresta de la Miranda de les Boïgues i una mica abans de arribar ens donem de nassos amb la Aresta Brucs de “La Boteruda”
La via 
Primer llarg :  No es fa llarg i sense gaires dificultats anem pujant, fins trobar-nos una bona reunió al peu de un ressalt, roca de primera qualitat. 20 metres, 3 xapes, IIIº - IIIº+.
Segon llarg : Ara tenim tres opcions per la esquerra, segons marca alguna guia, però no es veu cap assegurança, per el mig es veuen un parell de xapes, ben brillants pro agafar la primera te un cert risc de trencar-se els turmells en cas de caiguda,  a la dreta es un xic mes fàcil i una xapa vella i rovellada, però en bon estat assegura el pas, una mica lluny, per al meu gust es troba una segona xapa rovellada, sort que la pedra es de mol bona qualitat i els agafadors son generosos, desprès sense problemes fins, quasi a dalt, es fa reunió en un arbre. 35 metres, 3 xapes, IVº+ / IVº / IIIº / IIIº+ / IIIº.
Acabem de pujar i gaudim de una bona estona de contemplació.
La Baixada la fem per la banda oposada, Nord, amb un ràpel curt que ens deixa al camí de les Portelles.